sábado, 28 de agosto de 2010

La il·lusió no té preu

És així amics, potser la paraula més repetida en aquest mes d'agost al nostre club és il·lusió, il·lusió dels nous directius i dels antics que s'han quedat, il·lusió dels nous col·laboradors i dels antics que s'han quedat, il·lusió dels nous jugadors i dels antics que s'han quedat, il·lusió dels nous socis i dels antics que s'han quedat, il·lusió dels nous seguidors i dels antics que avui ens han acompanyat i il·lusió de les penyes que sempre hi serem. Potser el resultat d'avui s'explica amb això, una gran primera part i una segona en la que l'equip ha patit més però gràcies a l'energia positiva de tots els que érem a Montilivi, en dos minuts zas!, al sac i ben lligat.
I és que és una temporada plena d'il·lusions. En Javi, un membre de la penya "Sentimiento Blanquiazul" del Tenerife que ens ha acompanyat durant el partit d'avui i ja ha estrenat la nova seu de la Penya Miki Albert, el Bar Restaurant "El Veïnat" a Salt. La veritat és que estem molt contents de que els nostres amics els Mikis hagin tingut la sort de trobar un lloc on la seva penya es pugui fer més gran, com la vam tenir nosaltres quan vam trobar el Bon Ibèric.
En Javi no ha marxat descontent de Girona ("sou de p... mare i espero tornar aviat") com tampoc no ho han fet, tot i la derrota, els jugadors del Tenerife. Per exemple, en Mikel Alonso, després d'ajudar al seu utiller a carregar un parell de caixes a l'autocar, ho va demostrar fent-se una foto amb un gran somriure amb una altra de les nostres belles seguidores. En Mikel deixava entendre que tot i el cop rebut tenen, al igual que nosaltres, il·lusió, el que serà la clau del seu i el nostre èxit.

5 comentarios:

Fran dijo...

joder Pepe vaya cara que me has sacado...

Jajaja bueno bien pensado es la que tengo.

Que partidazo, espero que veamos muchos más de estos en Montilivi este año.

El Recibimiento dijo...

Enhorabuena sin duda me alegre mas que nunca del 4-2 y del 3-2 ...A seguir trabajando que el camino es largo..

Anónimo dijo...

Uno de esos dias que nunca olvidas. Uno de esos dias que te vas a casa con un saco bajo el brazo pero te da igual. Y te da igual por que la calidad humana prioriza sobretodo. Desde casa y con una enfermedad del copón veia los partidos del Girona FC por el 33, y siempre disfrutaba con ellos. Hace cosa d eun año y una mijilla más ascendiamos en ese mismo estadio con un 0 - 1. Ayer el Girona Fc fue una apisonadora. Pero la tarde el entorno, la gente y esta penya son cojonudos, ¿que nos meten 4 ? y que? Me llevo tropecientos amigos, y tropecientas sensaciones cojonudas.Grande Pepe, y grande PENYA IMMORTAL, si no ascendemos, esta temporada ya tengo otro equipo , para apoyar. Gracias SENTIMIENTO BLANQUIAZUL "J".

Anónimo dijo...

que partidazo macho, jandro es mi idolo, força GiRona f.c! lo mas grande

Anónimo dijo...

VOLEM UN VIDEOMARCADOR JAAAAAAAA.
VOLEM UN VIDEOMARCADOR JAAAAAAAA.
VOLEM UN VIDEOMARCADOR JAAAAAAAA.
A VEURE SI FEM UNA PANCARTA PERQUE LA DIRECTIVA ES DONGUI COMPTE.