miércoles, 30 de septiembre de 2009

Dissabte no estrenem gespa, però quasi

Si des de que vam pujar diem que el Huesca i el Girona ens assemblem com dues gotes d'aigua, aquesta setmana podem afegir una altra noticia que corrobora això, el passat 24 de setembre van començar les tasques per a potenciar la gespa de l'estadi local, El Alcoraz, una part del tractament ha consistit a posar sobre el terreny de joc 54 tones de sorra per a que el drenatge del camp sigui més fort, tot i que des del club aragonès es reconeix que potser, per l'antiguitat de la gespa, ja caldria fer el que fem en Montilivi, el cost de l'obra no s'ho permet.
En quant al desplaçament de la penya ja us podem dir que serem uns trenta seguidors els que anirem amb l'autocar per a presenciar aquest important partit, en Fernando Lobera, president de la penya local Fenómenos Oscenses està impacient com nosaltres per a tornar a reviure dissabte els grans moments que vam passar en el dinar de germanor que també i tan bé ens van organitzar fa pocs mesos.
Impacient com en Manolo Devesa de la penya Blau Cel del Celta que avui ens ha trucat per a confirmar-nos que per al partit de copa es desplaçaran a Girona un important nombre de seguidors celtinyes i passaran per la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, lloc d'on guarden un gran record de la temporada passada.

domingo, 27 de septiembre de 2009

Amics per sempre

Primer de tot desitjar una ràpida recuperació al nostre amic en Jordi. Bé, el títol d'aquest article no és per fer referència al que potser pensaven els jugadors del Real Unión de Irún quan marxaven de Montilivi. Ahir vam rebre un cop dur, però els cops durs ens fan ser més forts i esperem que el partit d'ahir sigui un trampolí cap al lloc que ens pertany per la qualitat de l'equip. El títol de l'article va dedicat a unes persones que ja treballen per a ocupar un espai social del nostre club, la Penya Celrà del Girona F.C..
Aquest matí els directius de la penya amb en David Fernández, president de la Penya Hiroshi hem assistit al Bar Nou a l'acte inaugural de la nova penya de Celrà. Com ens deia en Josep Grau, el seu president, han estat unes setmanes molt intenses preparant el que hem pogut gaudir avui i la veritat és que ha valgut la pena, un magnífic esmorzar acompanyats per més de cent seguidors gironins ha fet que la derrota d'ahir ja estigui oblidada.
Feia setmanes que no explicàvem res del nostre amic Brian de Las Palmas, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i el nostre exjugador l'Igor ha passat per Las Palmas, us mostrem una foto que el seu pare l'Óscar ens ha enviat, divendres ens les prometíem molt felices quan parlàvem per telèfon, però ja està vist que al futbol mai pots fer càlculs abans de començar un partit.

viernes, 25 de septiembre de 2009

Autocar a Huesca

Si us diem que avui hem penjat els cartells anunciant el desplaçament i ja som més de vint persones apuntades no us ho creureu, és normal, la directiva de la penya tampoc ens ho creiem, però és així, el joc de l'equip i el tarannà dels jugadors convida a seguir-los, el que a més sigui a una ciutat molt semblant a la nostra pel seu valor històric i cultural, fa que la resposta de tots vosaltres faci que us donem una vegada més les gràcies pel vostre suport.
També hi ha una altra explicació a l'èxit del viatge, en Fernando Lobera, en Tomás i tots els que formen part de la primera penya creada a Huesca, han fet que pràcticament tots els que vam anar la temporada passada tinguéssim en vermell al calendari aquest desplaçament.
65 € pels socis de la penya, 75 € pels simpatitzants, viatge, dinar de germanor amb els "Fenómenos Oscenses" i l'entrada, sense l'ajut de la directiva per molts comentaris que poueu sentir, aconseguir aquests preus és gràcies a gent com en Fernando en aquest desplaçament, a en Joseba i l'Alberto a Donostia i a en Ricardo i Antonio a Tarragona, no volem que entengueu això com una crítica a la directiva, una penya no ha de ser una càrrega pel club, sinó com un just reconeixement a la nostra feina i a tots els que ens ajuden cada setmana.

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Un cap de setmana molt especial

Amics, a aquest cap de setmana ens esperen moltes emocions, dissabte rebem a Montilivi a un dels equips històrics del futbol estatal, el Real Unión Club de Irún, diem històrics perquè és així, guanyador de quatre Copes del Rei, va ser un dels clubs fundadors de la lliga espanyola, com anècdota expliquen que el seu porter Emery va ser el que va rebre el primer gol de la lliga, al camp de Sarrià. Us hem de dir que fins l'any passat no tenien cap penya, fa pocs mesos s'ha creat una nova que porta el nom de Txuri beltz que en català vol dir blanc-i-negre en referència a que l'equip va vestit de samarreta blanca i pantalons negres.
La veritat és que després de veure l'exhibició de joc del nostre equip a Anoeta estem desitjant que arribi aquest encontre per a gaudir d'una victòria que els nostres jugadors ja mereixen.
El cap de setmana no acabarà amb la victòria del nostre equip el dissabte, continuarà amb molt bones noticies per als seguidors gironins amb la inauguració d'una nova penya del Girona el diumenge. Els dos Joseps, en Miquel, l'Albert, en Toni, en Sergi, en Fèlix, en Francisco, l'Aurelio i en Carles ja tenen tot a punt per a que l'acte inaugural sigui tot un èxit. La Penya Celrà del Girona F.C. ja és tota una realitat i compten amb més de 40 socis, des d'aquí els hi desitgem molta sort en la seva aventura i esperem que siguin un altre braç social important del nostre club.

lunes, 21 de septiembre de 2009

Quina colla!

Divendres a la nit sortíem cap a Donostia per a viure un viatge en el que a tots ens ha deixat la sensació de que més que una penya som una colla d'amics.
El dissabte de bon matí ja passejàvem per l'avinguda República Argentina, l'Hotel Maria Cristina i el Teatre Victoria Eugenia eren els primers objectius de les nostres càmeres.
Al migdia, la Sociedad Gastronómica "El Cangrejo" va ser testimoni de la nostra felicitat, el txakolí i les rialles eren els principals ingredients de l'espera del dinar.
Un dinar magnífic, el cuiner en Javier, als seus 81 anys és una persona plena de vida, un pica-pica, una vedella guisada excel·lent i un flam fet per ell amb nata van fer les delícies de tots els comensals.
A la tarda passejàvem pel Boulevard quan una banda de música al veure les bufandes i samarretes del nostre equip va començar a cantar "a por ellos oe, a por ellos oe", nosaltres vam contestar amb la mateixa frase i tot el grup de persones que acompanyaven la banda es van dirigir cap a nosaltres per a donar-nos una forta abraçada, com que no ens fa falta gaires coses per a engrescar-nos vam estar ballant una estona amb ells.
Abans d'anar a sopar ens vam trobar a en Jorquera, en Dorca i en Manga, tot amabilitat i bon rotllo, vam fer unes fotos i ens van informar de la lesió d'en Gerard al qui li desitgem una ràpida recuperació.
Ja a la nit, a l'Ametzagaña vam rematar el dia, els balls i les bromes eren els protagonistes. Aprofitem per agrair a l'Alberto Benedicto i a tot el seu equip de l'hotel el tracte rebut.
Com ja és tradició allà a on anem, aquest cop també hem participat de l'alegria d'uns nuvis, l'Eli i en Sergio celebraven el seu enllaç a l'hotel, des d'aquí els hi desitgem molta felicitat.
Diumenge dinàvem a Casa Alava, el seu propietari ens mostrava orgullós la rajola penjada que li havíem entregat la temporada passada.
A l'estadi ens vam fer notar i molt, no érem gaires però els crits a favor del nostre equip i el color blanc-i-vermell no hi van faltar a les grades d'Anoeta.
També vam aprofitar aquest partit que ha estat un dels millors del nostre equip que recordem, per a estrenar una pancarta dedicada a en Manga.
Cap a un quart de vuit tornàvem cap a Girona, a la primera parada que vam fer vam aprofitar per a menjar uns entrepans que en Joseba de la penya Altza ens havia preparat. La veritat és que quan un viatge et deixa aquest regust és degut a que ha estat viscut per persones meravelloses, no només els que hem anat sinó també els que ens han rebut.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

L'etapa reina

Fent un símil ciclista que tant li agrada al nostre amic en Rivardo Pacheco del Nàstic, amb el desplaçament a Anoeta ens trobem a la meitat de l'etapa reina per a la nostra penya, els viatges seguits a Tarragona, Donostia i Huesca són tres ports que per a superar-los ens hem hagut de preparar molt. La satisfacció que ens dona veure l'alegria de la gent que va venir a Tarragona i de la gent que s'ha sumat a aquest viatge recompensa tot l'esforç realitzat.
A Donostia serem 25 seguidors els que anem amb la penya però segur que a Anoeta ens trobarem a molts gironins com l'any passat i com l'any passat donarem molt de color blanc-i-vermell a aquest estadi.
A part del partit, l'acte més important i que creiem deixarà un gran record entre nosaltres serà el dinar de germanor que la Peña Altza ens ha preparat a la Sociedad Gastronómica el Cangrejo, dinar a una d'aquestes societats no és fàcil per a qualsevol turista i nosaltres tindrem l'oportunitat de fer-ho gràcies als nostres amics, en Joseba i en Paco Montesinos.
Bé, a la tornada us explicarem amb més detall totes les experiències viscudes, només dir-vos que ja fa setmanes que estem en contacte amb en Fernando Lobera, president de la penya Fenómenos Oscenses del Huesca, preparant el proper desplaçament.

Un cielo en el cielo

Esther, hace tres meses celebrábamos contigo el ascenso de tu querido Tenerife, esta semana a tus 23 añitos nos has dejado, desde el cielo puedes ver que tanto a tí como a tu familia y amigos de la Peña Sentimiento Blanquiazul os llevamos y llevaremos muy dentro de nuestro corazón.

domingo, 13 de septiembre de 2009

Enhorabona Fran

El nostre Girona ha aconseguit un valuós empat davant d'un dels principals candidats per a pujar de categoria, el Rayo, si l'empat final ens deixava força contents a molts dels seguidors gironins que avui hem anat a l'estadi, el debut d'en Fran, un noi que l'hem estat seguint des d'alevins, ens ha omplert encara més de joia.
Com us havíem anunciat, ahir vam tenir la visita d'en Raúl Ruiz a la nostra seu, venia acompanyat per un dels altres jugadors que formaven part d'aquell equip del 92, en Quique Yagüe, van repassar una per una les fotografies que tenim exposades a la seu i anaven comentant amb nostàlgia aquells anys.
Li vam fer entrega d'una placa en record i agraïment a les magnífiques temporades que va passar amb nosaltres, li va agradar molt i fins i tot es va arribar a emocionar, avui molt content la mostrava a l'estadi.
Gràcies a l'amabilitat d'en Josep Gusó i d'en Cristóbal ja tenim la foto amb tots els jugadors feta pel nostre fotògraf en Joan Carles. Molt aviat ja tindrem a les nostres mans els llibrets calendaris de la temporada, els carnets i la loteria de la penya.
És una obvietat, però no està de més dir-ho, a la nostra penya formada per més de cent socis cada soci te una opinió personal, molt respectable, però a l'únic lloc a on trobareu l'opinió que creiem hem de donar els directius d'aquesta associació és en aquest bloc, hem trobat en diferents àmbits algunes opinions de persones que signen com a Penya Immortal, nosaltres no podem controlar-ho, per la qual cosa nosaltres no ens sentim responsables de les opinions de tots els nostres socis.

miércoles, 9 de septiembre de 2009

Raúl Ruiz torna a Girona

El partit del diumenge serà retransmès pel Canal+ i entre els seus comentaristes hi serà en Raúl Ruiz, en Raúl a l'any 96 va despertar la simpatia de tots els seguidors de l'estat quan el seu equip, el Numancia, es va enfrontar a la Copa del Rei amb el Barça. Quan es va retirar del futbol, la seva alegria i naturalitat davant de les càmeres va fer que fitxés pel Canal+.
Molts aficionats quan el veuen per la tele encara diuen, mira el jugador del Numancia però per als seguidors gironins sempre serà recordat com un dels jugadors més estimats que hem tingut i un dels jugadors que formava part d'aquell equip que va fer la promoció d'ascens a segona a l'any 92, com podeu veure a la fotografia de l'encapçalament, és el segon d'abaix començant per l'esquerra.
Després de 16 anys, ahir vàrem tornar a parlar amb ell, la veritat és que tal com el veieu a la tele és sense càmeres i com que això ja ho coneixíem els que hem tingut la sort de tractar amb ell, ens vam animar a posar-nos en contacte amb la seva persona.
Ens va dir que arribarà a Girona el dissabte i quan arribi es posarà en contacte amb nosaltres per a visitar la nostra seu.
No us podeu imaginar la il.lusió que ens fa retrobar-nos amb aquest gran jugador i poder recordar amb ell aquelles magnífiques temporades.

martes, 8 de septiembre de 2009

Brad Pitt, Quentin Tarantino,.....

Amics, si l'anar a Anoeta a veure el nostre equip ja és un factor prou engrescador per als seguidors gironins, el fet de que coincideixi amb el famós festival internacional de cinema de la ciutat, el fa encara més, moltes estrelles del món del cinema visitaran la ciutat i potser tindrem ocasió de veure-les passejar pel Boulevard o la platja de la Concha.
Aquest article no és només per a comentar-vos aquest esdeveniment que havíem passat per alt és per a anunciar-vos que gràcies a l'amabilitat de l'hotel, hem ampliat el termini d'inscripcions fins el diumenge 13, ara mateix som més de vint persones apuntades i esperem ser moltes més les que acompanyem el nostre equip a aquest important partit.

sábado, 5 de septiembre de 2009

Mamma mia!

Com acaba la pelicula, així comencem el nostre article i és que a l'autocar quan anàvem cap a Tarragona hem gaudit d'aquest excel·lent film i era premonitori del que hem viscut avui, la Núria i en Javi han celebrat el seu enllaç a l'hotel La Hacienda, entre els convidats hi era en Jesús Vázquez i el seu marit en Roberto, segons la part femenina de la penya en Roberto està més bo que en Jesús, és només una anècdota, però la felicitat dels nuvis reflexa la felicitat dels membres de la Federació de Penyes del Nàstic i la nostra en aquest meravellós dia.
No hem sigut gaires seguidors els que hem anat a Tarragona, no parlem tan sols del nombre dels que ens hem desplaçat amb l'autocar de la penya, parlem de que pensàvem que molts gironins havien optat per sortir a la tarda i ens trobaríem al partit, no ha estat així. El fet que aquest derbi arribés molt d'hora i la "pujada" de setembre ha influït molt per a que al Nou Estadi no hi hagués més color blanc-i-vermell. Però podem estar contents, entre personalitats il·lustres del gironisme ens hem trobat a en Jordi de la Penya Curta qui ha rebut com hem rebut nosaltres l'agraiment dels nostres jugadors quan ha acabat el partit.
A la una del migdia arribàvem a l'estadi, els membres de la Federació de Penyes del Nàstic ens han rebut amb els braços oberts, les abraçades i els comentaris molt positius dels fixatges que ha fet el nostre club dels seus ex jugadors ha fet que el temps passés volant.
Avui hem fet una cosa que potser som pioners al futbol profesional, la Federació de Penyes del Nàstic i nosaltres, en un derbi és molt difícil trobar que dues aficions omplin un mateix autocar per a anar a dinar tots plegats, quan tornàvem de l'hotel, entre els acudits d'en Pocholo del Nàstic, comentàvem els directius de les dues associacions que si ens escorten els mossos a l'arribar a l'estadi com autocar de seguidors de l'equip visitant es trobarien una gran sorpresa al veure baixar seguidors dels dos equips.
Us hem de dir que el dinar ha estat excel·lent, un bufet lliure a un hotel de quatre estrelles i amb totes les atencions per part del seu director ha fet que tots els que avui hem gaudit de l'estada a aquest hotel ja desitgem repetir-ho molt aviat.
Després del dinar hem fet un intercanvi de regals, de la mateixa manera que ells i nosaltres estem contents amb els detalls físics que ens hem fet, el millor regal que hem rebut les dues aficions ha estat l'amistat que en tot moment ha regnat a aquest dia.
Mostra d'aquesta amistat ha sigut quan després d'assolir un punt d'or, la dona d'un directiu de la Federació de Penyes del Nàstic, filla de Girona, ha rebut per part de la nostra penya una samarreta amb els nostres colors, en resposta a una petició feta per ella.
En fi amics, hem passat un gran dia a on els nostres jugadors i entrenadors han donat una mostra més de la seva profesionalitat i entrega al nostre club.

martes, 1 de septiembre de 2009

Girona baby

Aquest és un dels articles més esperats i dels que amb més il·lusió el fem. Aquest estiu hem estat esperant molt bones notícies de molts dels nostres amics, els primers que ens les varen donar van ser la Margarita i l'Isidoro, en Ferran no va esperar a l'estiu a néixer però sí el seu cosí en Biel que va néixer a finals del juliol, aquests dos nens que veieu a la fotografia van omplir de joia als seus avis. Una mica abans que en Biel, a mitjans de juliol, la Judit també va omplir de felicitat a una de les famílies més estimades pels seguidors gironins, en David Palahí el seu pare no cabia en si el dia que va néixer.
A l'agost va arribar l'Álvaro, el fill d'en Rafa Ponzo i avui ja tenim a l'Abril, la filla d'en David Fernández, soci i amic nostre i president de la Penya Hiroshi.
ENHORABONA A TOTS AMICS, LA VOSTRA FELICITAT TAMBÉ ÉS LA NOSTRA.

Copa i lliga

Amics, avui ja sabem qui són els que hem pujat al vaixell del nostre Girona per a portar-lo a bon port a final de temporada, directius, cos tècnic, jugadors i seguidors haurem de remar plegats en una sola direcció per a que aquest vaixell no s'enfonsi a les aigües de la classificació, l'únic patrimoni del que disposa el club és la categoria i no ens podem permetre perdre-la, als dos propers partits contra el Nàstic tenim una nova oportunitat de demostrar a tots els estaments del club de que els seguidors remarem amb ells amb les seves mateixes forces, per això estem segurs de que tant demà a Montilivi com a Tarragona el dissabte els nostres jugadors es sentiran orgullosos de la seva afició.
El dissabte a Tarragona cap a les 12'30 hores ens esperaran al seu estadi un gran nombre de seguidors locals per a anar al Gran Hotel La Hacienda de La Pineda, allà celebrarem el dinar de germanor que els amics de la Federació de Penyes del Nàstic han organitzat, al luxós hotel de quatre estrelles situat a cinquanta metres de la platja degustarem un suculent bufet lliure i podrem repetir els moments inoblidables que vàrem viure a Girona amb ells l'any passat.
Aquest cop no ens podrà rebre el president de la seva federació de penyes, en Ricardo Pacheco, en Ricardo és un boig del ciclisme, fa uns anys quan el Nàstic era a primera va anar fins a la seva ciutat natal en bicicleta quan es van enfrontar amb el Racing de Santander, per a aquest any també s'ha estat preparant per a fer una de grossa, el proper dia 3 "La Vuelta" arriba a Tarragona i s'ha proposat seguir totes les etapes que el seu cos aguanti fent en bicicleta els mateixos quilòmetres que els ciclistes.
Des d'aquí li desitgem que tingui molta sort a la seva aventura, la mateixa que esperem tingui el nostre equip durant tota la temporada.