sábado, 31 de enero de 2009

Carallo, amb 32

Avui ha sigut un dels dies més grans dels gironins, hem xalat amb el nostre equip davant d'un equipàs, a sobre d'una gespa molt irregular i pesada i a sota d'un xàfec intens els nostres jugadors han remuntat un marcador advers, la veritat és que l'empat posterior del Celta ha estat just ja que gràcies als dos conjunts s'ha vist el millor partit de la temporada a Montilivi.
El futbol és molt maco i mou a molta gent i si a més, la gent que mou és maca et fa passar el dia que hem passat avui. Ni ells ni nosaltres ens coneixíem però gràcies al futbol ens hem fet grans amics, la penya Blau Cel ens ha donat, com moltes penyes dels equips de la segona, un exemple d'esportivitat.

A part de la penya Blau Cel ens han acompanyat al dinar de germanor que hem fet a Ca l'Esteve, la penya de Vigo i la nova penya d'Irlanda, el president d'aquesta última després d'entregar-li el petit record de Girona, tot cofoi, ens deia que era el primer obsequi que rebia la seva penya.

En Jose Antonio i la seva dona de la Penya Miki Albert no s'han volgut perdre aquest moment i el seu entusiasme ha contagiat a tots els que estàvem al seu voltant.

El Girona no ha empatat amb un gran equip, ha empatat amb un gran grup humà, quan en Borja Oubiña li ha dit a en Robertiño Trashorras que el nostre amic Oscar Duarte de Las Palmas el volia saludar per telefon no ha dubtat ni un moment a baixar de l'autocar per a que un membre de la nostra penya el poses en contacte amb ell.
Si bona ha estat la prèvia del partit, encara que no tinguem fotos, millor ha estat l'estona que hem passat al Bon Ibèric després del partit, amb la Penya Curta, amb la Penya Hiroshi, amb la Penya Miki Albert, juntament amb les penyes celtinyes hem celebrat tots junts un empat d'or.





jueves, 29 de enero de 2009

Eufòria

Si hi ha una paraula que descriu l'estat d'ànim dels mitjans de comunicació i seguidors gironins no és una altra que la d'eufòria. Aquesta setmana tot han sigut lloances a la gran temporada del nostre equip, però amics, hem de pensar que dissabte comença la segona volta i partim de zero amb la meta d'aconseguir 19 punts, si continuem amb els peus a terra amb l'únic objectiu de guanyar el proper partit ho tindrem a les nostres mans molt aviat, però si sumem els punts abans de jugar els partits ens podríem trobar amb una decepció i les lloances es tornarien retrets. No som negatius, tot al contrari, ja que pensem que els nostres jugadors son conscients de que encara no s'ha assolit matemàticament la permanència i la seva responsabilitat no els hi permet gaudir d'aquest estat d'ànim en el que ens trobem els qui no trepitgem la gespa als partits.
La setmana passada el nostre amic de la Penya Miki Albert en Jesús Pastor es lamentava de la poca atracció que despertava la ciutat de Girona per als seguidors dels equips rivals. Bé, aquesta setmana sembla que serà diferent ja que rebrem la visita de molts seguidors del Celta de Vigo. Avui hem estat parlant amb en Manuel Devesa, president de la penya Blau Cel, l'única penya a Catalunya del Celta i ens ha confirmat que des de la seva seu de Barcelona sortiran cap a 50 persones, a més, tota la setmana l'ha passada enganxat al telefon per a coordinar a molts seguidors celtinyes que vindran des de Vigo, del sud de França i fins i tot d'Irlanda. Per descomptat que ja hem quedat amb ell el dissabte cap a les 11 del matí a l'Hotel Melià a on hi seran els seus jugadors per a compartir una amable estona.


sábado, 24 de enero de 2009

Aroa

Tots estem a sobre d'un núvol, molts pensareu que és gràcies al pare de l'Aroa, però el que és cert és que estem a on estem gràcies a tots els jugadors i tècnics que han fet que el nostre vestidor sigui un punt de trobada, amb la màxima responsabilitat laboral, d'un grup d'amics per gaudir del millor que porten a dins que no és una altra cosa que Jugar a futbol. Resaltar només a en Jito, en Diego, en Jose, en Chechu, l'Albert o en Jordi seria molt injust ja que encara que des de fora sembli que són l'ànima de l'equip, tots els nostres jugadors des d'en Xumi fins a en Rafa, passant per en David, Jaume, Gabri, Raul, Migue, Igor o en Paco, fan que el nostre Girona enganxi més al seguidor del futbol pel seu entusiasme a dins del terreny de joc. Com diu en Raul estem ja a només 19 punts del nostre primer objectiu, la segona volta serà molt més difícil que la primera ja que a casa tindrem els equips que no motivaran tant ni a l'espectador ni als propis jugadors i vindran amb l'aigua al coll, a fora tindrem els rivals difícils i si no tirem endavant els partits a Montilivi podem entrar a una dinàmica molt negativa, hem de tenir clar que sigui qui sigui el rival hem de tenir el mateix ambient a Montilivi com el d'avui ja que hem demostrat que no som inferiors a ningú però tampoc, si no juguem al cent per cent, som superiors a ningú.
Avui hem tornat a tenir una altra jornada inoblidable, en Tomás, l'Agueda, l'Antonio i en Fernando de la penya Fenómenos Oscenses, juntament amb en Ricardo de la federació de penyes del Nàstic que s'ha sumat per telèfon a la festa, han fet que primer amb amb la Penya Miki Albert i després amb la Penya Ibusuki Hiroshi hagi estat un gran dia amb gent meravellosa.


miércoles, 21 de enero de 2009

Dues gotes d'aigua

Si parlem d'un equip novell a la categoria que està fent una gran temporada gràcies sobretot a la seva regularitat al seu camp a on ha aconseguit 21 punts, a fora només ha aconseguit una victòria, d'un equip en el que el seu joc es basa en la solidesa del bloc ja que no destaca per cap individualitat, us semblarà que estem parlant del nostre Girona, però no, en aquesta ocasió ens estem referint al nostre proper rival, la Sociedad Deportiva Huesca, de la mateixa manera que el nostre equip, tot i ser un desconegut per als rivals, el seu joc ja el fa ser respectat per tots els equips amb els que s'enfronten. No serà un partit fàcil dissabte i a més hem de tenir en compte que no val badar ja que hi han equips de la cua que fa unes setmanes els teníem molt lluny i ara han despertat com el cas del Murcia que després d'acomiadar a en Javi Clemente, ha sumat 12 de 12 punts possibles i amb la victòria d'avui davant del Celta per 1 a 0 ja el tenim a només tres punts per sota.
Avui hem estat parlant amb en Fernando Lobera, president de la penya Fenómenos Oscenses, si visiteu el seu web, http://www.fenomenososcenses.com/ veureu que la seva filosofia és idèntica a la de la nostra penya, divendres ens confirmaran quants vindran a Girona, en principi tenien previst fer un autocar però la poca resposta de la gent els ha obligat a anul.lar-lo. Esperem passar una molt bona jornada amb ells i poder comentar tots junts la magnífica temporada que estan fent els nostres equips, semblants com dues gotes d'aigua.

domingo, 18 de enero de 2009

El partit tonto de la temporada

Perdre al camp del Tenerife no ens ha de representar cap motiu de neguit a aquestes alçades de la temporada, tot i que venia d'una derrota davant del Xerez, és un dels equips en més en forma de la categoria, un cop acabada la jornada el nostre amic Oscar Duarte de Las Palmas ens deia que tots els mitjans de comunicació de les illes ja compten amb el Tenerife a la primera l'any que ve, a part dels punts, el que més ha despertat l'eufòria ha sigut el passar per sobre d'un rival tan difícil com el nostre Girona, i això diu molt de la gran temporada que estan fent els nostres jugadors. La veritat és que si algú havia arribat tard a la narració d'en Papi a la primera part, era impossible saber qui jugava per part del Girona F.C. perquè semblava que només jugava l'equip local. A la segona ha canviat una mica i després del gol d'en Raúl, si en Dorca, en Chechu o l'Igor haguessin fet el tres a dos potser ara estaríem fent una altra crònica. No ha estat així i el 4 a 1 és el just marcador per al partit tonto que tenen tots els equips al llarg d'una temporada.
Aquest cap de setmana, tal i com us havíem anunciat, ha estat molt important per als que treballem des de les penyes per al Girona F.C., dissabte vam tenir la primera reunió de Penyes, la Penya Miki Albert, la Penya Curta, la Penya Ibusuki Hiroshi i la nostra ens vam trobar al Bar Bon Ibèric per a gaudir d'una gran matinal. Primer de tot dir-vos que la nova Penya Ibusuki Hiroshi tindrà la seva seu al mateix bar que la nostra al Bar Bon Ibèric, després dir-vos que vam tractar molts de temes i vam arribar a uns quants compromisos, ens reunirem periòdicament, les quatre penyes ens ajudarem mútuament per tirar endavant els projectes marcats, tindrem un preu unitari per a les quatre penyes als desplaçaments, donat que dues penyes estan ubicades al gol nord, la Penya Curta i la Penya Ibusuki Hiroshi, i dues al gol sud, Penya Miki Albert i la nostra, treballarem per a realitzar a un partit quelcom espectacular per a donar color i ambient als dos gols de forma coordinada i per últim intentarem produir una nova versió de l'himne del Girona F.C..

jueves, 15 de enero de 2009

I diumenge 3 punts

Diumenge ens enfrontem a tot un clàssic de la segona, el Club Deportivo Tenerife, tots tenim l'esperança que el darrer desplaçament de la primera volta sigui com el primer i els nostres jugadors assoleixin una gran victòria, no serà fàcil però, ja que aquest equip compta amb jugadors de molta qualitat. Els mitjans de comunicació de la ciutat ja s'encarreguen de destacar els més importants a nivell esportiu per això nosaltres volem ressaltar un pels valors humans que conté la seva història, segurament molts ja la coneixereu ja que fa uns mesos la vam poder escoltar a El Larguero de la Cadena Ser. Es tracta d'en Cristo Marrero, als seus 17 anys compaginava la seva feina al cementiri amb l'equip de futbol del seu poble. No va ser fins els 22 anys que va arribar al Club Deportivo Tenerife B just després de la mort d'un germà i tres anys després, amb 25, va ser quan el van cridar per debutar amb el primer equip convertint-se en tota una institució en aquest club. Això ens ensenya que no hi ha res impossible i menys al futbol.
Aquesta setmana la començàvem una mica tristos ja que s'anunciava la marxa de l'equip de l'Héctor Simón, l'únic que li podem dir és que de vegades val la pena fer un pas enrere per agafar impuls i estem segurs que aquests mesos que estarà a fora, possiblement a la Cultural Leonesa, els aprofitarà per agafar el ritme de partits suficient per tornar a casa com a figura estellar del nostre equip la propera temporada.
També hem tingut dues agradables noticies, han nascut dues noves penyes al nostre club, i que curiosament porten el nom de dos jugadors que representen tot el ventall de generacions que s'apropen a Montilivi cada diumenge. La primera porta el nom del que per a molts ha sigut el millor jugador de la història del Girona F.C. "Penya Curta". Neixen sense grans pretensions ja que son un grup reduït d'amics i no aspiren a transformar-se en una penya molt nombrosa, però amics, el seu entusiasme, la seva declaració d'intencions i el seu bloc que volen convertir en una mena de museu virtual del nostre Girona segur que els convertirà en un referent per a tots els seguidors gironins.
L'altra penya portarà el nom del jugador més novell del nostre planter, "Penya Ibusuki Hiroshi", en David Fernández, un dels promotors, ja fa dies que està treballant de forma molt cauta i seriosa per a que aquesta penya es faci realitat, ha estat parlant amb el club i amb el propi jugador i ha sigut tota una satisfacció per a nosaltres poder comprovar al seu bloc que aquesta penya ja és una més del nostre Girona F.C..
Aquest dissabte, l'esmorzar que fem setmanalment a la nostra seu, el compartirem amb els representants d'aquestes dues penyes juntament amb els amics de la Penya Miki Albert, tenim garantit un matí molt agradable d'on segurament sorgiran moltes idees per a portar a terme d'ara fins a final de la temporada.



domingo, 11 de enero de 2009

Girona, Girona!

Una gran tarda a on el futbol ha sigut el gran protagonista a Montilivi, 2 a 0, gols d'en Felipe i de l'Igor, no seria just no destacar la gran actuació dels nostres nous davanters, de la mateixa manera que no ho seria si no destaquem el gran partit ofert per tots els jugadors del nostre equip, una molt treballada victòria davant d'un equip molt expert i que sobretot a la segona part ha donat molta sensació de perill.
La nostra penya ha rebut molts de regals aquesta tarda, a banda dels tres punts, només arribar a l'estadi en Jose Antonio de la Penya Miki Albert ens ha fet entrega d'un espectacular banderí de la seva penya, a més, ens ha donat imprès el nostre escut redissenyat, tot i que conserva el de l'actual, és un model molt més modern i de més fàcil treballar, molt aviat us presentarem el nostre nou escut ja que a tots ens ha encantat.
L'altre gran regal ha sigut el poder seguir la primera part del partit amb el senyor de la fotografia, en Felipe Sanchón pare qui ens donava una altra gran alegria, d'aquí quinze dies, el nostre jugador Felipe serà pare per primera vegada d'una nena.


martes, 6 de enero de 2009

Diumenge futbol


Els que ens estimem el futbol, quan arriba un partit tan important com el de diumenge, cap actuació dels "incompresos" pot desviar l'atenció de nosaltres. Ens visitarà la Sociedad Deportiva Eibar, potser veient la classificació ens semblarà que ja ho tenim fet, però el seu joc, combinat amb el
reforç d'Arruabarrena, fitxat aquesta mateixa setmana de la primera divisió de Polònia, jugador que coneix la segona com ningú ja que ha estat moltes temporades a aquesta divisió amb equips tan històrics com el Tenerife, ens fa pensar que en Raul Agné tindrà molta feina per a motivar-nos a tots, hem de pensar que encara estem a 25 punts d'assolir el nostre gran objectiu que no és altre que el poder veure el nostre Girona un altre cop a la Segona A la temporada vinent.
És un tòpic d'aquests partits, tens poc a guanyar i molt a perdre, però aquests tres punts, encara que per a molts ens sembli que els tenim a la butxaca, seran molt difícils d'aconseguir i a més un cop assolits representarà el pas que hem estat a punt de donar aquesta temporada i que encara no hem fet per estar a dalt.
Si l'Eibar s'ha reforçat amb jugadors de primera, el nostre Girona no ha estat menys, generalment es diu, gran jugador i millor persona, al cas d'en Felipe no es pot generalitzar, s'ha de personalitzar,
és un gironí més, de la mateixa manera que l'hem estant seguint quan ha jugat un partit de la UEFA, els seus pares han seguit el Girona F.C. als camps que els hi agafava a prop, Sant Boi a 300 metros de casa seva, durant dues temporades consecutives no hi han faltat, al Masnou, a l'Hospitalet, les llàgrimes de la seva mare el dia de l'Eldenc quan s'acomiadava de Montilivi diu molt dels Sanchón.
Igor, al final de la temporada passada, al seu club gallec deien que després de moltes temporades demostrant el que és a la Segona B se li havia quedat petita aquesta categoria, diumenge que ve ens començarà a demostrar que els seus antics directius no s'equivocaven.




sábado, 3 de enero de 2009

Perdó

Desprès d'haver anunciat que la Penya Immortal Girona portava tres autocars a Tarragona el que hagués estat lògic és trobar-vos amb un article sobre l'èxit del desplaçament, no és així i us trobeu amb un prec meu.
Avui us parlo en primera persona perquè crec que en aquests moments és quan he de donar la cara, demano perdó ala socis de la nostra Penya, a l'afició del Girona, als directius del Girona, a l'afició del Nàstic, als directius del Nàstic i molt especialment a l'empresa d'autocars Girotransfer.
Organitzar un desplaçament a aquesta categoria és molt complicat, la repercussió pública que poden obtenir les persones que integren l'expedició és el reclam de molts "incompresos" per valer-se de la bona fe dels que organitzem el viatge per aconseguir aquesta publicitat.
Com sabeu, des de fa molts anys, sempre que la Penya Immortal ha fet un viatge ha obert les inscripcions a tothom per aconseguir el màxim de recolzament per al nostre equip als camps de fora. Aquest any, fins ara havíem fet el mateix però l'experiència d'avui ens obliga a prendre mesures.
Per al proper desplaçament només admetrem socis i simpatitzants de la Penya, simpatitzant considerem la persona que sigui avalada per un soci de la penya.
Us torno a demanar perdó perquè aquesta mesura no és res de l'altre món i en aquesta vida ja s'ha demostrat que no pots anar amb el ciri a la mà i els meus companys de la junta i jo el primer hem de vetllar pels interessos de la nostra penya, a tots els nivells i no podem pensar que tothom actua amb la mateixa bona fe que nosaltres.
Em sabria molt de greu que tot el guanyat a una fira es perdés a un mercat, la bona imatge assolida per la nostra penya al llarg dels seus setze anys d'història no es pot perdre amb el que ha passat avui. Se que em cauran molts de ruixats, al camp ja he hagut de patir molts de molts aficionats gironins i com que teniu raó només us puc demanar les meves humils disculpes. La veritat és que aquest tema l'hem estat patint tota la setmana i salta a la vista que no l'hem resolt bé.
Potser algú es preguntarà què és aquest tema, doncs us el dic, que al nostre desplaçament es van afegir els "incompresos" i l'actuació que han tingut no la puc comprendre.
Dies com el d'avui et fan replantejar si val la pena fer una feina que ningú t'obliga amb cap altre objectiu que el de fer-nos feliços i els ànims que m'heu donat molts de vosaltres i l'atenció a les meves explicacions que han prestat els que em ruixàvem m'obliguen a seguir fins a que vosaltres vulgueu.

Pepe Sierra

President

Gent Meravellosa

Ens quedaven poques forces per a fer aquest article però veure les fotos de la gent meravellosa que ens ha acompanyat avui a Tarragona, la gran majoria, ens ha donat l'ànim suficient per a que quedi reflectit a aquest bloc el que ha sigut el viatge dels Seguidors Gironins.

Hem sortit molt puntuals de la Pl. Poeta Marquina el que ens ha permès arribar a Tarragona tres quarts d'hora abans de l'inici del partit, us hem de dir que era un dels nostres neguits ja que havíem ajustat al màxim l'hora de sortida.

El Nàstic en tot moment s'ha portat de manera extraordinària amb nosaltres, un hora abans d'arribar a Tarragona un empleat del club ens oferia la reserva d'entrades per a tots els dels autocars, finalment vam optar per a que tothom treies la seva entrada a l'estadi, sense saber-ho ha sigut un encert perquè tot i que els nostres expedicionaris han hagut de patir una llarga cua, els que anaven amb mainada s'han trobat amb la sorpresa que hi havia una entrada reduïda per als nens a meitat de preu, cosa que desconeixíem, aquí sí que no per errada nostra ja que la mateixa Silvia, una de les nostres seguidores, havia trucat al Nàstic uns dies abans per informar-se d'això i li van dir que en principi no hi havia cap tipus de descompte per als nens.

Un dels millors moments del viatge ha sigut conèixer a la tarragonina Montse Llauradó, a través de Catalunya Radio es va posar en contacte amb nosaltres per a demanar-vos una bandera del Girona F.C., tal i com li havíem promès li vam fer entrega de la bandera i un petit detall.

Ens quedava comentar el resultat, quan un equip perd per 3 a 0, tot i que el penal que representava el segon gol del Nàstic a les acaballes del primer temps no era penal ja que la falta era fora de l'area, no valen excuses i hem de considerar que la derrota ha estat justa.