La Volta a Espanya

Al bloc de la penya estem molt habituats a fer servir expressions pròpies del ciclisme, sent-ne potser la més famosa la del "Tourmalet", amb la que comparem els trams de calendari més complicats pel Girona en una temporada amb un dels mítics ports de muntanya de la cursa ciclista més famosa del món, el Tour de França. Si hem de fer-ne servir una altra per tot el que els immortals vam viure fa dos caps de setmana, aquesta ha de ser sense dubte el nom d'una altra gran prova ciclista, la Volta a Espanya. I és que al llarg de tres dies vam tenir un bon grapat de socis per diferents punts de la geografia nacional. La primera etapa va ser la recollida del I Premi "Gesto Deportivo" que ens va atorgar la Federación de Peñas Cadistas. Als actes de la Convenció de Penyes del Cádiz CF celebrada a Rota, marc en el qual s'entregava el guardó, van assistir-hi el nostre president Pepe Sierra, la vicepresidenta Margarita Bosch, el tresorer Javi Rina i el nostre soci Isidoro Alcalde. Una representació de gala.

La Federación de Peñas Cadistas va demostrar que està al nivell de la que, com bé va dir el nostre president en el seu discurs, és una de les millors aficions del món. Els actes van tenir lloc en una immillorable ubicació com és el Castillo de Luna, seu de l'ajuntament de Rota, i van comptar amb l'assistència amb grans personalitats de l'esport gadità, com ara l'històric periodista Theo Vargas, el president del Cádiz CF Manuel Vizcaíno, el premiat Juan José Bezares (ex-jugador groc) o l'integrant de la primera plantilla del conjunt local Sergio Mantecón. Després de repartir diversos guardons, els responsables de l'FPC, encapçalats pel seu president de Fernando Arévalo, van fer-nos entrega del premi. En Pepe va tenir l'ocasió de pronunciar un breu discurs en el qual va destacar el gran honor que suposa per a una petita penya com la nostra el reconeixement a la feina (si se li pot dir així a passar-ho tan bé) duta a terme dins i fora dels camps espanyols durant els nostres 24 anys d'història. Per expressar la nostra gratitud per la distinció i el nostre esperit de germanor entre els que gaudim de la passió pel futbol, vam fer entrega a l'afició local d'una bandera amb els colors del nostres clubs i el lema El fútbol nos une, que va agradar molt i va cridar l'atenció de la premsa present a l'esdeveniment. A partir d'aquí va començar una jornada d'amistat amb un tracte més que exquisit cap a la delegació gironista. No és un tòpic, ens vam sentir realment com a casa i ens falten paraules per expressar el nostre agraïment. ¡SOIS ENORMES CADISTAS!

L'altre punt d'acció gironista i immortal del cap de setmana va a estar a Elx, ciutat a la qual 38 aficionats blanc-i-vermells (11 d'ells de la nostra penya, sense contar els quatre de Cádiz que van afegir-se a l'hora de dinar) van desplaçar-se per animar al seu equip. L'encertada hora de sortida va permetre a l'expedició tenir temps lliure per visitar la vila, visitant llocs d'interès turístic com el famós Palmeral, la Basílica o els jardins del Huerto del Cura. Precisament a aquest darrer indret van venir a buscar-nos els companys de la Federación de Peñas del Elche CF, liderats per l'amic Edgar. D'allà ens van guiar cap al restaurant escollit pel dinar de germanor, molt proper al Martínez Valero i amb un menú ideal per acabar amb la gana que el viatge havia obert.

Prop de 35 persones, entre aficionats de l'Elche i del Girona, vam assistir a l'àpat. Ens va fer molta il·lusió tenir amb nosaltres, com cada cop que ens apropem per terres alacantines, a la Joana i el seu marit. Passen els anys però l'amistat de la seva etapa com a empleada del club no s'oblida. L'ambient va ser molt bonic, un gust veure conviure sense cap tipus d'incident a dues aficions que se la jugaven al cap d'una estona. Acabades les postres, va produir-se el tradicional intercanvi d'obsequis en el qual vam ser àmpliament golejats, doncs a l'allau de regals dels amfitrions (inclosa una bufanda per comensal) només vam poder correspondre amb un modest quadre de record de la trobada per causes de força major (no es pot estar pendent de tot!), així com amb la bufanda de la Penya Saltenca que va cedir en Rodri. L'amabilitat il·licitana no va acabar aquí, ja que quatre dels nostres directius van ser convidats a seguir el partit des de la llotja de l'estadi. Una ubicació de luxe per tancar un dia de luxe.

La resta de l'afició va deixar-se la veu animant als nostres des del sector visitant. Ni els molts quilòmetres recorreguts ni els que quedaven per tornar van fer-nos afluixar. Abans parlàvem de golejada en el tema regals, però al terreny de joc les coses van ser molt diferents. El Girona va aconseguir avançar-se amb un golàs per l'esquadra de Granell, però una rebuscada expulsió per doble groga d'Alcalá va canviar radicalment el desenvolupament del matx, passant el nostre equip a centrar-se a fer una bona defensa i l'Elx a atacar amb veritable perill només a la recta final. Amb el xiulet de l'àrbitre, un puntet que, com veurem en pròximes entregues, encara vam fer prou bo.         

Cantant sota la pluja

Immortals, gironistes i amics tots: que durant dues setmanes el Girona hagi jugat els seus partits fora de casa no significa, ni molt menys que aquesta penya hagi estat adormida. Ni molt menys. Se'ns ha ajuntat tanta cosa per explicar que aquesta setmana publicarem dos articles. En aquest primer repassarem el nostre particular festival d'Eurovisió, el qual, a més de per passar una bona estona entre tots els assistents, va servir per recaptar fons pels damnificats pels terratrèmols que encara avui afecten un poble germà com és el de l'Equador.

Gairebé una quinzena dels immortals més marxosos van voler participar al concurs de Sing Star, que va comptar amb l'inestimable suport tècnic del nostre amic Marc Escarrá i els CDs amb cançons d'ahir, avui i sempre que ens va portar la nostra sòcia Sandra. L'estrella de la nit, tot i no guanyar, va ser la més jove entre els qui van agafar el micro, la Nerea, que gràcies a la seva gran interpretació d'alguns temes d'Operación Triunfo, es va plantar a la final. Per si això fos poc, la sort la va somriure i es va endur el pernil que vam sortejar també a benefici d'Equador. Enhorabona!

La Movida Madrileña, els èxits dels 60 i 70, el gran Nino Bravo... tots van tenir el seu moment de glòria interpretats per les goles dels nostres valents. A destacar la connexió amb el públic del nostre president Pepe (en alguna cançó no li va caldre ni mirar la lletra del karaoke) i el fet de comptar amb nosaltres amb quatre membres de la Penya Saltenca, entre ells la Sandra, que va quedar tercera. L'afició blanc-i-vermella unida per una bona causa. El micròfon d'or com a guanyadora del concurs va ser per la Mari, que va imposar-se en una disputada ronda final. A més de la satisfacció de donar un cop de mà als qui en aquest mateix pateixen a l'altre cantó de l'Atlàntic, va tenir el plaer de lluïr guardó a les pàgines del Punt gràcies a la insistència del nostre soci Joan Casermeiro.

La quantitat recaptada potser és lluny de les grans xifres que poden aportar entitats més potents, però creiem que el més important és posar el nostre granet de sorra per respondre a un país amb el que tenim tants lligams històrics tal i com ens agradaria que es fes si la catàstrofe s'hagués produït aquí. A través d'un contacte cercat pel nostre tresorer Javi Rina, els diners recaptats serviran per fer arribar ajuda al poble de Jama, un dels més afectats pel sisme, i a l'hospital de campanya instal·lat a la zona de Cojiminies. En concret podrem adquirir 6 caixes de béns de primera necessitat. Cadascuna està composta per 1 litre d'oli, 1 quilo d'arròs, 1 quilo de fideus, 3 llaunes de tonyina, 1 llauna de frijoles, 1 llauna de llenties, 1 paquet de galetes, 1 paquet d'espelmes i llumins, 4 litres d'aigua i 1 pot de repel·lent contra mosquits. Endavant Equador!

No va fer falta esperar gaire per tornar a veure el 106 ple de gom a gom, l'endemà del certamen solidari el Girona jugava un important partit contra el Córdoba a l'Arcángel amb les càmares de Movistar + com a testimonis i gairebé una cinquantena de gironistes van triar la nostra seu per seguir les evolucions sobre la gespa dels homes de Machín. Gespa que per cert estava ben mullada per l'abundant ruixat que va caure a la ciutat de la Mesquita (prometem que no va tenir a veure amb els galls proferits per més d'un la nit anterior, palabrita del niño Jesús). Tot això va contribuir a un partit poc vistós, on els locals van rendibilitzar al màxim les seves ocasions de gol, entre elles el del que li va donar la victòria i el Girona va tornar a trobar-se, com li passa estranyament a vegades, sense saber materialitzar el perill que crea. A destacar el bon partit de Carlos Clerc, que cada jornada ens demostra que triar-lo com a substitut del gran Cifu va ser un encert. Malgrat marxar amb un regust amarg per la derrota davant un rival que feia 4 mesos que no guanyava al seu estadi, a l'ambient s'hi respirava la il·lusió d'una afició disposada a donar-ho tot en els partits que queden i uns quants dels presents es van citar a Elx per a animar al Girona en directe... però això ja serà cosa del següent article. 

Girona is living a celebration

Molts us preguntareu a què ve l'eurovisiu títol d'avui. A part d'un esdeveniment molt lligat amb el festival europeu de la cançó i la penya del que parlarem més endavant, aquesta versió gironista del tema que va interpretar Rosa López a Estònia el 2002 respon al dolç moment que viu el club, amb fites a celebrar com la bona marxa del primer equip o la creixent vitalitat de la seva afició (sigui aquesta més o menys nombrosa). D'això últim en va ser una bona mostra la IV Trobada de Penyes del Girona FC, celebrada enguany al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, seu de la Penya Eloi Amagat. Al dinar hi van assistir més de 100 persones, que van gaudir de les especialitats del local en un gran ambient de germanor ple de càntics, poemes i fotos de grup d'aquelles que mai s'obliden. A l'acte vam tenir l'honor de comptar amb la presència de Delfí Geli, president del Girona FC, i Albert Mateos, cap de l'àrea social. El màxim responsable de l'entitat de Montilivi va reafirmar el compromís de la gent que treballa pel club per portar-lo ben amunt en tots els àmbits. També va tenir unes paraules de reconeixement pel paper de les penyes i la importància que té l'afició per a una institució que aspira a ser gran.

Abans de l'acte principal, el programa del dia gran dels penyistes blanc-i-vermells va obrir-se amb el Torneig de Botifarra Interpenyes, disputat a la seu de la Penya Saltenca. que va comptar amb la participació de parelles de la penya amfitriona, de la Penya Eloi Amagat, la Barbero Bailono i la Immortal Girona. Els nostres representants, en Pepe i en Mateo, van derrotar als locals en semifinals i van estar a punt de donar la sorpresa en la gran final davant l'experimentada parella de bailongos que finalment va alçar-se amb el triomf. Van haver-hi trofeus per tots els participants, així com un pernil per parella finalista i una samarreta del Girona signada pels jugadors pels campions. Un cop acabat el tiberi posterior a Vilablareix, va ser el moment de fer honor al motiu que ens reunia. Els assistents van desplaçar-se a l'Estadi per deixar-se la gola en el gran matx contra el Tenerife, on els homes de Pablo Machín van tornar a exhibir la seva força. Gol de Lekic i tres punts que confirmen que s'ha tornat a fer de Montilivi un fortí i que les possibilitats de jugar la promoció són ben reals. Alguna cosa deuen voler dir els recents premis de la LFP al millor tècnic del mes per a l'entrenador sorià i el de millor jugador per a Isaac Becerra...

I ara sí, és moment de descobrir el segon lligam immortal amb Eurovisió! Aquest dissabte a partir de les 20:00 hores tots els socis i amics de la nostra penya estan cridats a venir al 106 i demostrar que canten igual de bé al Sing Star que a la graderia. Celebrarem un concurs d'aquest popular karaoke de la Play Station (inscriure's costarà només 1 €) i tot seguit soparem plegats. La nit es tancarà amb el sorteig d'un pernil, en el que ja podeu participar emplenant la vostra casella del quadrant que tenim penjat a la nostra seu (una casella  per 2 € i tres per 5). Tots els beneficis aniran destinats a ajudar als damnificats pel recent terratrèmol que va patir l'Equador. Vine a divertir-te i a demostrar la teva solidaritat amb un poble germà!

No parem! La bona salut de les penyes l'exemplifica el viatge que farem diumenge 15 de maig a Elche per animar a l'equip en aquesta importantíssima recta final de temporada. Les inscripcions ja poden realitzar-se a les oficines de Montilivi i a les seus de les penyes oficials. Si es paga abans del dia 10 de maig, el cost del desplaçament (bus+entrada) serà de 50 € pels penyistes i de 55 per la resta d'aficionats. A partir d'aquest dia se sumaran 5 € a cadascuna de les dues categories (55 i 60). La data límit per apuntar-se és el 12 de maig. Recordem que es tracta d'una ocasió ideal per visitar el Martínez Valero, ja que a la fantàstica trajectòria de l'equip cal afegir-hi que dilluns 16 de maig és festiu a Girona i no cal patir per la ressaca. Vine! Tots junt ho podem fer!   

Ajudem a que sigui un camí de roses

Quina embranzida hem agafat! El Girona va passar com un huracà pel Carlos Belmonte d'Albacete i va endur-se tres punts més que el deixen a un punt de les posicions de promoció d'ascens a Primera. El somni de jugar-la per segon any consecutiu i quart en la història del club ja no és tan somni. I tot gràcies a l'encert i l'esforç d'aquesta plantilla i el seu cos tècnic que jornada a jornada demostren que el Girona no és el millor equip de la segona volta per casualitat. Que l'equip surt mentalitzat ho demostren els gols del nostre Matador Jaime Mata a l'inici de cada part. El primer va aconseguir-lo transformant un penal, per a alguns dubtós, que va deixar l'Alba amb 10. L'opinió majoritària del bon grapat d'immortals que van anar a veure el partit al 106 era que l'acció va formar part de l'estranya justícia futbolística que compensa en unes jornades el que et treuen en d'altres. El que es ben segur és que en l'esclat d'eufòria amb el 0-3 marcat per Lejeune ja ningú ho tenia present.

La Diada de Sant Jordi va ser rodona gràcies al triomf gironista, però entre gol i gol hi va haver temps per a la tradició. El nostre soci Joan Casermeiro va escollir la seu de la Penya Immortal per fer entrega de dues roses a dues de les dones de la seva vida, la seva mare Maria i la seva gran amiga Mari. Tot un detall, qui dubtava que els immortals som uns cavallers? Esperem que aquest final de temporada que el Girona encara en un estat de forma tan bo pugui ser un camí de roses pels blanc-i-vermells. Del nostre cantó no li faltarà mai tot el suport possible per fer que així sigui.

I parlant de suport, en un club de futbol no podem obviar el paper de les penyes com a puntal de l'animació i l'agitació de la massa social. Diumenge celebrarem el dia de les del Girona amb la IV Trobada de Penyes, que aquest cop canvia de format i constarà de tres punts claus. El primer serà el torneig de botifarra interpenyes en el qual participarà una parella en representació de cada associació. El mateix es disputarà al Bar Chip&Ron, seu de la Penya Saltenca. La segona parada de la festa serà Can Marcos, el restaurant de Vilablareix on la Penya Eloi Amagat té la seva seu. Allà tindrà lloc el dinar de germanor al que es preveu que assisteixin gairebé un centenar d'aficionats (hi han 86 inscrits de moments, 28 d'ells immortals). Un cop degustat el deliciós menú que ens tenen preparats, arriben els postres amb el tercer acte de la diada, el que ens uneix a tots: anar a Montilivi a empènyer a l'equip dels nostres cors cap a la consecució del desitjat objectiu.

Amb la missió de fer d'aquest partit, com comentàvem abans, un camí de roses pel Girona, hem llençat una crida a l'afició per tornar a tenir un mar de banderes blanc-i-vermelles a la graderia. Volem exhibir el nostre orgull de ser d'aquest club i deixar ben clar a l'equip que mai no els faltarà un crit d'ànim de la seva afició quan se l'estiguin jugant, passi el que passi. Per això és important demostrar que el gironisme està viu i té iniciativa per fer coses com aquesta. Aquest diumenge, nosaltres, amb la blanc-i-vermella. I tu?     

Som aquí

De vegades les coses ens surten per ser tossuts. Amb tanta afició del Deportivo Alavés desplaçada a Girona com la que vam tenir dissabte passat, no podíem deixar l'ocasió de fer amistat amb ells encara que fos difícil per qüestions d'horari. Des de fa unes setmanes havíem entrat en contacte amb la Penya Alabèscat mitjançant Twitter, intentant organitzar un dinar de germanor com els que acostumem a fer amb totes les aficions que ens visiten. Aquesta penya del conjunt basc, la primera que té a la nostra comunitat, va ser fundada recentment i va aprofitar la visita albiazul a Montilivi per fer l'acte d'inauguració oficial a l'hotel de concentració del seu equip a la nostra ciutat, el Double Tree by Hilton de l'antiga Plaça de Toros. Això feia que els horaris fossin difícils de preveure, ja que depenien de la disponibilitat de directius, jugadors i cos tècnic de l'equip babazorro. Malgrat que en principi van declinar el dinar amb nosaltres per aquest motiu, van convidar-nos molt amablement a l'esdeveniment.

Al mateix hi van assistir el nostre president Pepe Sierra i el secretari Fran Lara. L'acte va consistir en uns parlaments del president vitorià Alfonso Fernández de Trocóniz i dels capitans de l'equip, així com del president d'Alabèscat. El Deportivo Alavés va convidar a tots els presents a una ronda al bar de l'hotel, moment que vam aprofitar per fer un intercanvi d'obsequis amb l'afició blanc-i-blava: els hi vam entregar una bandera de la nostra penya i a canvi vam rebre'n una de la seva. L'estona passada va ser molt agradable i vam tenir l'ocasió de xerrar animadament amb el president alavesista, l'entrenador Pepe Bordalàs i el director esportiu Zubillaga, amb el que vam recordar el pas de Delfí Geli per l'entitat alabesa. La inauguració va començar amb força retard, així que la vintena de membres de la Penya Alabèscat es trobava amb dificultats per poder dinar ràpidament i ser a temps a Montilivi (havien quedat allà a les 16.30 per rebre als jugadors). Com no podia ser d'altra manera els vam convidar a la nostra seu, on la San i en You els hi van preparar un assortit de tapes express i després els vam tornar en temps rècord a l'hotel perquè poguessin pujar a l'estadi. N'hi va haver, però, que van preferir quedar-se a fer el cafè i la copa amb nosaltres abans d'emprendre el camí cap al partit. Tot i les presses va ser un dia bonic, creiem que entre apassionats pel futbol sempre ens hem de donar un cop de mà. Esperem que l'any vinent (tant de bo a Primera!) sigui possible preparar-ho tot amb més temps i passar una jornada de germanor com cal.

El matx va comportar el retrobament del Girona amb la victòria com a local, que es resistia des de feia temps a causa d'una ratxa d'empats. El convenciment entre la gent al llarg de la setmana, sumat al retorn de Pere Pons i l'encert de Dejan Lekic van ser suficients per derrotar el líder i avisar als equips de la zona de promoció que com es despistin el Girona ja és aquí per guanyar-los-hi el lloc. L'assignatura pendent de l'afició aquesta temporada està essent l'assistència a l'Estadi, però estem convençuts que la revifalla que cada any fa el gironisme a la recta final de temporada està a punt d'arribar. De moment, els que hi anem ho deixem tot animant als homes de Pablo Machín, com bé va reflectir el Twitter oficial de la Lliga de Futbol Professional.

Després del triomf, va tocar reunir-se al 106 per homenatjar a un dels grans de la Penya Immortal, un seguidor històric del Girona FC que mai ha abandonat al club del seu cor i al que es fa difícil no estimar. Es tracta del nostre soci i extresorer Rafael Bahone, que la setmana passada va fer 74 anys i ho va voler celebrar amb la família immortal. En Rafael ens va convidar a un deliciós pica-pica i com no podia ser d'una altra manera vam correspondre amb un pastís amb les corresponents espelmes per bufar (un ocellet ens va dir que va demanar un Girona de Primera) i la dessuadora Erreà de la penya. Una excel·lent nit amb una persona excel·lent. ¡Felicidades Rafael! ¡Te queremos!

I per acabar, el desenllaç del concurs "Aquí hi viu un del Girona". El guanyador del sorteig de la rajola va ser l'Aniol Caballero, un vailet d'11 anys de Vidreres que sent els colors del club com pocs. Molt cofoi, es va presentar al 106 amb la seva samarreta de la segona equipació per recollir el premi de mans d'en Pepe. Fets així, per petits que siguin, marquen de per vida a un aficionat. Ens fa feliços fer gironisme! Enhorabona Aniol!  

La satisfacció de fer gironisme

Més enllà del premi "Gesto Deportivo" (no ens cansem de donar les gràcies a la gent del Cádiz), tenim més coses per comentar sobre aquests últims dies en clau immortal. La primera, i que ens omple especialment d'orgull, és la certificació de la permanència del Juvenil A a la Divisió d'Honor. Un bon grapat de socis de la nostra penya vam respondre a la crida del club per donar suport als nois en el seu decisiu matx contra el Lleida Esportiu. Va ser un partit complicat, amb dos equips molt centrats en no cometre errors. Els immortals vam entonar alguns dels nostres càntics per engrescar a la graderia, i davant el gol visitant vam intensificar-los. A la vegada, el Girona va llençar-se a l'atac per acabar empatant amb un gol de Joel Arimany a 6 minuts del final. Amb el xiulet de l'àrbitre l'alegria es va desfermar i el Camp Municipal de Vilablareix va ser una festa. Sense demanar-ho ni tenir-ho pensat nosaltres, van ser els mateixos jugadors els qui van voler fer-se una foto amb els immortals presents per agrair-nos l'animació (com farien també posteriorment a través de les xarxes socials). Això i veure a alguns dels pares donant-nos també les gràcies per assistir i aconseguir caliu a la graderia són per a nosaltres  la major satisfacció. Si aconseguim que aquests nois guardin un feliç record amb la samarreta blanc-i-vermella i sentin seu el Girona, haurem triomfat, ja que si arriben al primer equip els hi serà impossible no donar-ho tot per aquest escut com fan ara. Enhorabona nois! Sou grans! Endavant Girona!

I dels petits vam continuar el dissabte veient als grans per la televisió. Un 106 ple de gom a gom va tornar a ser el punt calent del sentiment gironista a la ciutat, sent sense dubte el local que més seguidors blanc-i-vermells va aplegar per viure el partit. Els homes de Pablo Machín van fer un molt bon primer temps, en el que només hauria faltat materialitzar les ocasions que es van tenir abans de l'empat de, altra vegada com aquell fatídic dia, Caballero. Però en part la sort no ens va deixar de somriure, ja que els resultats que es van donar a la resta de la jornada ens segueixen deixant a tres punts de la promoció.

A l'hora de sopar un bon grup d'amics va seguir la festa celebrant l'aniversari d'una jove sòcia immortal que tot i fer només 15 anys ja en porta un munt amb nosaltres: la Nerea. L'estem veient créixer i canviar, però sempre fidel al seu equip i la seva penya. El regal, com no podia ser d'una altra manera, va ser la dessuadora oficial de la Penya Immortal Girona que aquesta temporada ha causat sensació entre els membres de la mateixa. La podeu trobar a la botiga Diagnostic Sport del nostre amic Tete Lara, distribuïdor oficial de la marca italiana Erreà. ¡Muchas felicidades Nerea!

Hem començat l'article parlant de l'experiència amb el juvenil i la importància de sentir el Girona. Si algú va entendre al club aquesta altra cara del futbol que tanta falta ens fa per consolidar-nos i arribar a ser encara més grans va ser la Joana en la seva etapa com a cap de l'àrea social del conjunt de Montilivi. La Joana és una gran amiga de la nostra penya i no l'oblidem malgrat les distàncies (ara viu a la província d'Alacant). Per això quan recentment la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro van estar de vacances a Benidorm no van poder-se estar de reunir-se amb ella i la seva família i fer-li arribar tota la nostra estima.

        

De cara a l'important partit contra l'Alavés, club i afició estem molt conscienciats de què cal animar com mai als jugadors per sumar d'una vegada aquests tres punts que tant se'ns resisteixen a casa. Per això hi tornarà a haver-hi aplaudidors per repartir (hem estat dues divertides tardes plegant-los a les oficines i al 106) i des de la Penya Immortal hem dut a terme el concurs "Aquí hi viu un del Girona" per intentar que les banderes blanc-i-vermelles cobrissin els balcons de la província. En el moment de tancar aquest article s'havia aconseguit la gens menyspreable xifra de 16 participants. El sorteig decidirà quin d'ells acaba guanyant l'autèntica rajola gironista que està en joc!