Torna el derbi

Portàvem forces anys sense veure sobre la gespa el derbi gironí, els darrers enfrontaments oficials daten de la temporada 2004/2005, a Segona B. Aquell exercici va acabar amb el descens del Girona a Tercera. Molt han canviat les coses des de llavors. Com tots sabem, els gironistes afrontem la nostra cinquena temporada consecutiva al futbol professional, mentre que el Figueres acaba de tornar a Tercera després de refundar-se a causa de la desafortunada etapa Miapuesta i encadenar ascensos en les categories regionals.

El diumenge tindrem la oportunitat de reviure aquest duel en un partit molt maco pel que representa: tornar a donar vida al futbol més clàssic de la província i a la seva afició. Nosaltres hi anirem i estem segurs que hi haurà presència d'aficionats unionistes, el que donarà color a la petita graderia del Camp Municipal de Peralada. Com ja va passar en el partit de L'Escala, tots els immortals quedem convocats a les 18:00 hores al Bon Ibèric per sortir plegats cap a terres empordaneses per animar als jugadors blanc-i-vermells. Dissabte hi haurà el partit contra el Farners, però davant la possibilitat d'haver d'afrontar qui sap si 30 € en entrades aquesta setmana (10 del Costa Brava i probablement uns altres 10 a Santa Coloma i Peralada), hem decidit deixar-ho estar i centrar-nos en el derbi. La crisi ens afecta com a qualsevol grup de gironins.

Passem ja a relatar una mica les nostres vivències en el partit corresponent a la 36ª edició del Trofeu Costa Brava que va enfrontar al Girona amb el Sevilla. Curiosament, sent l'any amb millor cartell des que ens va visitar l'Espanyol, l'entrada registrada va ser pèssima, amb poc més de 2.000 espectadors. Ni la presència d'un doble campió de la Copa de la UEFA i guanyador d'una Supercopa d'Europa va poder amb les vacances (o qui sap si les obligacions laborals, era dimecres) dels gironistes. Tot sembla indicar que començant la Lliga tan aviat aquest any com comença, trigarem força en veure més de 4.000 persones per Montilivi. Volem creure que és perquè l'estiu i el futbol no són amics a la ciutat dels quatre rius, ja que amb els preus que hi havia per als socis (10 euros pels gols per veure la visita d'un equipàs), poca excusa hi ha en la vessant econòmica.

El partit va començar amb un emotiu minut de silenci en record de les víctimes mortals dels incendis de l'Alt Empordà. Al pit de la samarreta dels jugadors del Girona hi havia impresa la frase "Tots som de l'Empordà" un gest molt maco, com ho va ser el del club sevillà en cedir una samarreta firmada per les seves figures per a la posterior subhasta que el club farà en benefici dels afectats per la tragèdia i com tambéhumilment creiem que ho va ser la nostra pancarta de suport als damnificats, tot i estar feta a darrera hora (hi deia "ÁNIMO EMPORDÀ"). Grandesa i solidaritat per celebrar el dia en el que el club complia 82 anys d'existència. Felicitats a tota la família gironista, encara ens queden grans moments per viure amb la samarreta blanc-i-vermella.

Sobre el terreny de joc, el Girona no va fer mala pinta i va contenir força bé tot un Primera, sense passar masses angúnies al darrera. L'única pega va ser que als atacants els hi va costar fer ocasions. No va ser el dia de Coro (encara no hi ha decidit res sobre el seu futur) ni de Benja. Les millors accions van tornar a estar a les botes d'Ariday Cabrera i Eloi Amagat, amb el que va quedant clar que poden ser dos dels homes claus del conjunt de Rubi quan arribi la hora de la veritat. Jandro, com sempre, el més destacat del centre del camp. Al final, però la lògica es va imposar i el gol del sevillista Baba va donar el trofeu als andalusos. Com a mínim ens emportem la satisfacció d'haver vist al nou Girona 2012/2013 plantant cara en un test de màxima exigència i també a les estrelles del Sevilla FC sobre la nostra gespa: Palop, Diego López, Reyes, Rakitic... Després del matx alguns immortals van aprofitar per fer-se foto amb els cracks i amb famosos membres de la direcció dels del Sánchez Pizjuán com Monchi o ídols de l'adolescència com l'ara entrenador José Miguel González Martinez-Martín del Campo, Míchel.

La pilota ja roda

Primer desplaçament de la Penya Immortal per seguir a l'equip en aquesta pretemporada. Un grapat d'immortals, entre els que hi vam anar expressament des de Girona i els que ja eren allà passant el dia amb la família, vam donar suport a l'equip al Municipal de l'Escala.

El resultat, 0-10, podria indicar que va ser un intranscendent partit de costellada, però lluny d'això va ser un matx que ens va deixar alguns detalls interessants. Durant tota la primera part els rivals van mantenir la intensitat tot i la diferència de categoria i entre això i la falta d'encert d'algun dels nostres de cara a porteria, no hi van haver gols. El porter escalenc va tenir una actuació destacada durant els primers 45 minuts, amb diverses bones parades i un característic crit a l'hora de fer les sortides que va impactar a bona part dels més de 250 espectadors presents. Aquest noi deu ser accionista de la companyia que fabrica la Lizipaina, com a mínim. 

Ja a la segona part, els canvis massius davant l'esgotament local van propiciar la golejada, que es va convertir en pluja de notícies esperançadores. Ion Vélez, inactiu des de la seva greu lesió a Jerez de la Frontera, va tornar a vestir-se de curt i a retrobar-se amb el gol. El vam veure amb molta calma, amb sang freda de cara a porteria, oblidant la precipitació que tant de mal li feia en el passat. Caldrà veure'l en acció davant rivals més potents per confirmar si, com tots esperem, esdevé el fitxatge que tant necessitem per a la davantera. Un altre que ens va deixar sensacions positives va ser Ariday Cabrera. L'ex del Mallorca B es va postular, per la seva rapidesa, habilitat i polivalència, com a aspirant a un paper de rellevància al Girona d'aquesta temporada, i més després de la sobtada marxa al Sabadell de Moha, un dels homes que més electricitat aportava a l'atac blanc-i-vermell quan aquest semblava estar mort. Per cert, li desitgem molta sort a Moha en la seva nova etapa com a jugador arlequinat, hem de reconèixer que sempre ho ha donat tot amb la nostra samarreta i s'ho mereix. El que sembla que seguirà les seves passes, tot i la insistència de l'afició (al final del matx li vam dedicar un "Coro quédate"), és Ferran Coromines. Els rumors cada cop són més forts i sembla que a part d'esperar que sigui afortunat en el seu destí, si és que són certs, poca cosa hi podem fer. 

Per tancar ja tot el relacionat amb aquest primer partit de pretemporada, cridar l'atenció sobre quelcom que no ens ha passat desapercebut. Sabem que, en general, la situació econòmica dels clubs de futbol (i en especial d'aquells menys poderosos), no és bona. Un partit contra un equip professional és una gran oportunitat per fer caixa i donar una empenta important al pressupost de la temporada, ho entenem. No pretenem gaudir de l'espectacle sense pagar, faltaria més, només diem que no es pot carregar contra els futboleros, que també patim la crisi, quan la cosa va malament. Preus com els 10 € que ens van clavar el dissabte espanten i només s'accepten pel fet que un cop ets allà, marxar sense veure el partit et fa sentir encara més estúpid. 5 € (al igual que en l'amistós de l'any passat en aquest mateix camp) per veure el Girona contra un equip de regional hauria estat una xifra raonable i l'hauríem pagada amb la satisfacció d'estar ajudant a un conjunt modest. Duplicant el preu només s'ajuda a allunyar-nos de qualsevol despesa extra al bar i fan que ens veiem obligats a seleccionar quins amistosos volem veure a l'estiu, ja que veure'ls tots (sense sortir de la província, recordem) pot arribar a sortir-te més car que els 21 partits de Segona que t'entren a l'abonament. I això ens passa a nosaltres i a molts aficionats. Si matem l'afició, matem el futbol.

Diumenge hi havia programat un altre partit a La Jonquera al que no teníem previst assistir, però va haver de ser suspès pels terribles incendis que estan afectant aquesta i altres localitats de l'Alt Empordà, causant diverses víctimes mortals i reduint a cendra centenars d'hectàrees. Una de les majors tragèdies viscudes per la província de Girona en els darrers anys. Molts ànims a la família de la UE La Jonquera, als afectats i als qui estan lluitant contra el foc. Ens en sortirem. ENDAVANT EMPORDÀ!         

Enlloc com a casa

Un grup de joves aficionats gironistes s'han posat en contacte amb nosaltres per convidar-nos a fer-los costar en la trobada que faran demà dimarts a les 6 de la tarda a Montilivi, durant l'entrenament del primer equip, per demanar en persona al banyolí Ferran Coromines que segueixi una temporada més defensant l'escut del Girona FC. Sabem que demà es un dia complicat per als immortals per assistir-hi, ja que les obligacions laborals i familiars poden fer-ho difícil, però animem a tots aquells que tingueu una estona lliure a apropar-vos a l'estadi i fer costat a aquesta encertada iniciativa. Pel Twitter també s'està movent el hashtag #CoroQuedat. Podeu posar el vostre granet de sorra difonent-lo.

En Coro va ser una de les peces clau de salvació aconseguida la temporada passada amb un fantàstic registre de 18 gols. Després de perdre a Ranko Despotovic per pura lògica econòmica (700.000 € no son fàcils de rebutjar per un club petit), a la gran majoria d'aficionats blanc-i-vermells ens faria il·lusió poder conservar al nostre nou golejador estrella i poder aspirar a no patir i qui sap si a mirar una mica més amunt gràcies a els seus gols. Sabem que no es una decisió fàcil per ell, sobretot quan pot tenir ofertes atractives de Primera i Segona, però si de veritat té la possibilitat de quedar-se li recordem que aquí té una afició que reconeix el seu esforç i qualitat i que com s'està a casa, no s'està enlloc.

 

Aquesta sensació d'estar com peix a l'aigua en un entorn conegut també ens l'apliquem a nosaltres. Ens agrada seguir, quan podem, aquests partits de pretemporada per la província de Girona, revivint antics partits de rivalitat com els de Palamós o Figueres. Aquest any, a més, tindrem un parell de partits molt interessants a casa (el Costa Brava davant el Sevilla i un amistós contra el filial de Villarreal). Com que no podem esperar més, matarem el gusanillo de futbol amb el primer dels amistosos d'aquesta "gira gironina" a l'Escala. El partit es disputa aquest dissabte a les 20 hores i intentarem reunir-nos, com en altres ocasions, cap a les 18 hores al Bon Ibèric per veure quants cotxes tenim disponibles i com podem repartir-nos per anar-hi. Serà una bona oportunitat per veure en acció els nous fitxatges com el davanter Ariday Cabrera (al que donem la benvinguda al nostre club) i anar preparant la veu  i les cançons per quan arribi la hora de la veritat.  

Començament de curs

Fa res que vam acabar la temporada, amb el regust dolç d'una salvació treballada i merescuda, i ja hi tornem a ser. La presentació de les noves equipacions del Girona FC va donar el tret de sortida a la 2012/2013 i molts van ser els vells coneguts de la família blanc-i-vermella, i altres de més nous però igual d'il·lusionats, que es van apropar a presenciar l'acte celebrat a la Plaça dels Apòstols de la Catedral. La ubicació, tot un encert, lligava dos dels més reconeguts símbols de la ciutat: el seu monument més famós i el club de futbol que passeja el seu nom allà on va.

Els més de dos-cents assistents van veure com el president Joaquim Boadas i un responsable de la firma de roba esportiva Luanvi (que substitueix a Nike) ens descobrien els secrets de la "nova pell" del Girona sobre un escenari flanquejat per samarretes de temporades anteriors, una d'elles, la de la temporada del darrer ascens a Segona B signada per Marcos, cedida per la Penya Immortal per a l'ocasió. Una desena dels nostres socis va apropar-se al Barri Vell i va aprofitar per xerrar una estona i fotografiar-se amb els futbolistes que van fer de model per a les samarretes (Jose, Eloi i Luso) i amb d'altres com el capità, Dani Mallo, que van venir a fer costat a l'afició des del minut 0 de la campanya.

En quant a les samarretes, han tingut pel que sembla una bona acollida entre els gironistes, almenys entre els de la nostra penya. Les franges més amples de la primera equipació, en clar contrast amb la samarreta de l'any passat, han agradat per recordar-nos a alguns dels models més clàssics que el nostre equip a lluït, si bé la opinió majoritària és que els pantalons blaus de sempre mai s'havien d'haver canviat. Qüestió de tradició del club, quelcom que cal conservar perquè si volem ser grans hem de respectar l'herència dels qui han ajudat a mantenir-lo amb vida i empenta.

A diferència de la primera samarreta, que ha tingut una acceptació pràcticament unànime, en quant a la segona hi ha hagut més divisió d'opinions. Com ja ha passat altres temporades, la tradicional samarreta suplent blava amb pantaló blanc ha variat en favor d'altres colors. En aquest cas s'ha apostat per un disseny que recorda molt al del Sant Andreu, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i la part superior i els pantalons negres. Al pit també s'hi ha col·locat una altra petita bandera de Catalunya. Els amants de la varietat l'han trobat encertada, n'hi ha que la miren amb bons ulls perquè diuen que amb ella l'equip farà gala del seu origen arreu d'Espanya i per contra també hi ha qui creu que no ens hem d'apartar dels colors de tota la vida o qui l'interpreta com una manifestació política de la qual una institució que acull diferents sensibilitats hauria de desmarcar-se. Ja coneixeu la dita, per a gustos, colors. El que si ha quedat força clar es que siguin quins siguin els colors, porta l'escut del nostre Girona i això és el que ens uneix i hem de defensar.

El tercer conjunt, totalment negre, segueix una línia semblant a la del segon que ens va fer Nike, amb una simplicitat només trencada per el logotip de Luanvi en un cercle i algunes fines línies vermelles. Una equipació seriosa per un equip que esperem que ho sigui... ja estem impacients per veure'l en acció en els primers partits de pretemporada!       

La família del futbol

Els qui vivim dia a dia del Girona FC som com una petita família. Tots ens hem anat coneixent amb els anys, sabem les nostres virtuts i defectes i de quin peu calça cadascú. Des de l'àrea social del club això es coneix, com també totes les activitats que les penyes hem dut a terme al llarg de l'any per enfortir aquests vincles entre gironistes i per engrandir el nom de la nostra institució: afectuoses rebudes a les aficions visitants, col·laboracions amb campanyes de recollida de joguines, participació en les accions organitzades pel club (compra de títols de propietat, pujada als Àngels...), elaboració de mosaics, samarretes gegants i banderes per animar a l'equip... Una de les més curioses ha estat la dels socis de les nostres agrupacions que han accedit a "posar-se en la pell" de la mascota del Girona, en Carmany. L'entitat ha volgut reconèixer aquest esforç per animar a la canalla de la graderia (i als que no ho som tant) sortejant una fantàstica bicicleta entre tots als que han encarnat al simpàtic personatge.

És quelcom que té el seu mèrit, ja que obliga a suportar les elevades temperatures que es poden arribar a viure dins d'aquell vestit en segons quines tardes de partit primaveral. En representació de la Penya Immortal Girona, a part del president Pepe Sierra i el tresorer Rafael Baone, van assistir al sorteig el vocal Jordi Farré i en Toni Muñoz, dos dels immortals que han fet de Carmany. En la trobada, celebrada a la sala VIP de l'Estadi de Montilivi, hi va haver-hi temps per fer un balanç de la temporada en clau penyista i també en la vessant esportiva, tot degustant un bon aperitiu. L'afortunat guanyador va ser en José Antonio Muñoz, president de la Penya Miki Albert, que va saltar a la gespa amb la disfressa el dia del Villarreal B. Des d'aquí el felicitem i donem les gràcies al Girona FC i en especial a la cap de l'àrea social Joana Egea per tenir aquest amable detall amb les seves penyes després d'una temporada tan complicada.    

Una de les coses de les que es va parlar a l'acte va ser la gala dels IV Premis de les Penyes, que van haver de ser ajornats en el seu dia per estar la plantilla immersa en la lluita per la salvació. Se'ns va confirmar que s'intentarà dur a terme una espècie de reunió-barbacoa dels penyistes amb tot l'equip poc abans de començar la propera temporada. Els immortals interessats en assistir a aquest acte ja ho podeu anar comunicant als membres de la junta directiva o al Bon Ibèric per anar fent càlculs de quants podríem ser.

Hem començat parlant de la família gironista i en aquestes dates estiuenques cal dir que sempre pateix modificacions, ja que els jugadors, que també en formen part, s'incorporen a ella o la deixen per nous destins. De moment ja tenim renovacions d'alguns dels homes més carismàtics de la plantilla, com Jose o Dani Mallo, i també la incorporació d'un nou porter, el jove Isaac Becerra, procedent del filial del Real Madrid. Li donem la benvinguda al Girona, esperant que gaudim durant molt de temps de les seves parades. Per altra banda, també coneixem ja algunes baixes de gent que portava força temps amb nosaltres com en Dani Tortolero i d'altres que menys com Saizar, Ballini, Yago i altres. A tots ells els hi desitgem molta sort en la seva carrera i els agraïm el seu esforç per la nostra samarreta, però sense intenció de desmerèixer-los hem de dir que la sortida que més ens ha impactat ha sigut la de l'Albert Dorca al Racing de Santander. L'Albert portava al Girona des de la nostra etapa a Tercera Divisió, es un jugador de la província, olotí, i que s'havia fet amo i senyor del centre del camp blanc-i-vermell gràcies a la seva regularitat. Temps enrere havia sonat per anar a l'Hércules quan aquest va pujar a Primera, però no ens esperàvem aquesta marxa sobtada. Desconeixem si la situació financera del club ha obligat a alliberar la seva fitxa (l'anunci de que la plantilla portava 2 mesos sense cobrar ens ha deixat una mica inquiets), però esperem que no sigui res greu i que la temporada vinent comenci amb normalitat. En Dorca ha lluitat per fer-nos feliços amb els ascensos i és mereix continuar sent-ho en un històric del futbol espanyol.

SIGUIS ON SIGUIS, SEGUIRÀS SENT UN DELS NOSTRES.

MOLTES GRÀCIES I MOLTA SORT, ALBERT.

El concepte de "família del futbol" no queda, per a la nostra penya, reduït al Girona. Hem perdut el compte dels amics que hem fet entre la resta d'aficions del país, però sens dubte una de les que va aconseguir que el terme "germanor" tingués més sentit va ser la del Real Betis, sobretot en la seva segona visita a Girona, quan vam conèixer a la Peña Bètica de Santa Coloma de Gramenet. Per aquesta raó ens ha impactat gairebé tant com a ells la notícia de la mort del seu jugador Miki Roqué després de patir una llarga i terrible malaltia. Quan una desgràcia com aquesta s'emporta a un jove esportista de 23 anys hem de fer costat als qui l'estimaven i enviar-los tot les forces del món.

NUESTRO MÁS SINCERO PÉSAME A TODO EL BETICISMO.

D. E. P. MIKI ROQUÉ.

Fem pinya!

Volem aprofitar aquest article per saldar un deute que teníem amb l'Agustí Recasens, el músic de Fornells. L'Agustí als seus més de 80 anys és un fidel seguidor del nostre club i membre molt actiu de la nostra penya. Aquest any no ha pogut venir a gaires desplaçaments ja que la salut ja no li permet moltes festes, però sempre que ha pogut ha viatjat amb nosaltres, a la foto el podeu veure amb la Virgen del Pino a Gran Canaria fa un parells d'anys.

Quan es va anunciar la pujada al Santuari dels Àngels ens va trucar per dir-nos que ell era molt devot de la Verge de Lourdes  que havia creat una sardana titulada "Immaculada Concepció de Lourdes" i que era dedicada al nostre Girona FC, a qui li cedia els drets de la cançó. També ens va dir que quan va arribar en Javi Salamero li va dir a ell i a en Jose que abans dels partits s'encomanesin a aquesta Verge i que ara li han confirmat que així ho van fer. Tot cofoi ens demanava a veure si ho podíem fer saber a la gent i així ho fem ara, Agustí.

Dit això, passem a comentar el que ha estat l'últim acte de la temporada 2011/2012 o primer de la temporada 2012/2013. La presència de l'entrenador sortint i la de l'entrenador entrant ens deixava aquesta sensació, al Santuari acaba una etapa i en comença una de nova.

Cal dir que estem molt orgullosos de la capacitat de convocatòria de la nostra associació, ja que dels 75 tiquets de les bosses que s'havien venut el divendres, 25 corresponien a la Penya Immortal Girona, cosa que diu molt de la representativitat que tenim en la massa social activa del nostre club. No tots van pujar a peu però sí un bon grapat, això sí, tant els uns com els altres vam viure una estona inoblidable.

La presència d'en Javi Salamero la vam aprofitar per a saludar-lo i donar-li les gràcies per la seva gran tasca al capdavant de l'equip, no ens vam acomiadar d'ell ja que continuarà en contacte amb nosaltres i, com ell diu, sempre estarà a la nostra disposició pel que necessitem.

Òbviament, també vam saludar i donar l'enhorabona als nous responsables de la direcció esportiva del club, la veritat és que va ser tot un encert per part de la directiva donar l'oportunitat a tots els assistents de poder compartir un moment tan important per a un club com és la presentació del nou entrenador i secretari tècnic. A tots dos, en Francesc Xavier i en Sergi,  els hi desitgem moltíssima sort, que també serà la nostra.

Per acabar, dir que els nostres jugadors i cos tècnic han demostrat que són de Segona A, ara cal que la societat gironina també ho demostri, estem en ple procés d'ampliació de capital i de renovació de carnets, la resposta de Girona farà que no haguem de tornar al Santuari d'aquí un mes per demanar un altre miracle.