Aguantar el que vingui

El Girona va soportar com un gran boxejador els cops que va anar rebent de tot un pes pesant com el Dépor, i fins i tot va ser capaç de pegar primer i treure forces d'on no n'hi havia per no perdre-li la cara al partit fins al 93. Tot i això, la lògica es va acabar imposant i els més de 40 immortals reunits a la nostra seu per veure el partit no vam poder celebrar el final d'aquesta nefasta ratxa de resultats dels blanc-i-vermells.

El futur de l'entrenador i el de l'equip no estan gens clars. A ningú se li escapen ja els rumors ni les crítiques cap a tots els estaments de la institució de Montilivi. No sabem que passarà dissabte contra l'Hércules, però el que si sabem és una cosa: NO ENS IMPORTA. Som i serem gironistes fins al final i donarem el nostre complet suport a tothom que defensi als nostres colors mentre ens sigui possible. Està en mans de l'aficionat particular emetre la seva opinió sobre la situació del club, però nosaltres com a col·lectiu ens sentim obligats a reiterar el nostre compromís amb el Girona. Convidem a tothom a fer els comentaris que cregui pertinents sobre la conveniència o no de la continuitat de determinats membres de cos tècnic, plantilla o equip directiu, aquí mateix al nostre bloc o en d'altres, però dissabte a l'estadi demanem entrega total des del segon 0 fins a que l'àrbitre digui que s'ha acabat el matx. El nostre alè es la seva força. Enrecordeu-vos de l'any passat a Villarreal, Elx, Huesca o Barcelona.Centrant-nos ja 100% en l'actualitat de la penya, hem de dir que diumenge va ser un dia molt complet, ja que a part de la trobada de fires en la que vam veure el partit de Riazor, vam tenir activitat des de bon matí. Un grupet de membres de la nostra associació va assistir a la inauguració de la nova seu de la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). La nostra amistat amb aquest col·lectiu de seguidors verd-i-blancs es remonta a la temporada passada, quan van venir al partit que enfrontava al seu Betis amb el nostre Girona i vam compartir dinar i molt bones estones al Bon Ibèric com a prèvia al matx. Com que les divisions canvien però l'amistat no desapareix, no hem pogut sinó estar amb ells en un acte tant important com es l'obertura de la seva nova casa. Un saludo a nuestros amigos béticos y muchas gracias por el amable recibimiento.
Després del mencionat aperitiu de la tarda tot seguint el partit de La Coruña, hi havia immortals que encara tenien ganes de festa i no van dubtar en desplaçar-se a fires tot lluint el nostre mocador (encara disponible per només 2 €). Allà van aprofitar per jugar a les atraccions de tir, amb força èxit, i fer una copa a barraques en un ambient de bon humor que va aconseguir fer oblidar la delicada situació de l'equip. Així també es fa gironisme.

Gironins i gironistes

Tot i que la situació esportiva del Girona FC és certament complicada, la missió de tota afició és mantenir-se ferma i oferir-li al seu equip tot el suport que pugui. Nosaltres ho intentem tot i que els factors externs no facin més que posar-nos pals a les rodes, com dimarts contra el Celta (escàs espectacle, horari intempestiu, dinàmica derrotista...), on una petita representació immortal va seguir el partit plegada a la nostra seu quan el temps convidava més a quedar-se a casa sota una bona manta.

Diumenge tornem a tenir una gran prova, ja que ens enfrontem a un Deportivo que ja ens en va clavar cinc en mig d'un ambient estrany per al club, ple de crítiques, propostes de sol·lucions miracoloses aportades per les ments brillants de sempre i, per acabar-ho d'adobar, més d'un i més de 10 socis amb el cap a les Fires de Sant Narcís. Com a entitat gironina, òbviament no ens en podem desdir de les festes en honor al patró de la nostra ciutat i celebrarem la nostra ja tradicional trobada de fires un any més. De fet, hem trobat la forma de conjugar a la perfecció la nostra passió amb el fet d'habitar a la capital dels quatre rius.

Demà, mentre veiem el Dépor-Girona de la Liga Adelante per Gol TV al Bon Ibèric (20:00 h.), organitzarem un complet aperitiu, amb sangria i cava per només 10 euros per persona. La idea es que un cop acabi el partit i la xerinola a la nostra per la victòria a La Coruña, seguim la festa per les barraques fins a altes hores de la matinada tot celebrant la gesta. Si el Girona no guanya... hi anirem igualment a afogar les penes.

Esperem que els nostres nois ens facin sentir orgullosos del seu esforç a terres gallegues i poguem pair bé el pica-pica. Visca Sant Narcís!

El Tourmalet

Dissabte ens vam emportar tots una patacada de les fortes. El pitjor partit que recordem al Girona en molt i molt de temps. Ni una passada bona, ni un atac amb cara i ulls... i per acabar-ho d'adobar errors inexplicables que posaven als rivals en una catifa vermella en direcció al gol. La desesperació del Cartagena, que arribava sense conèixer la victòria va poder amb un equip trist i apàtic, com si hagués acusat moralment les males experiències que ha tingut darrerament tot i no jugar, ni de lluny, tanmalament com en aquesta jornada.

L'afició creia que per fi veuria guanyar al seu equip (quasi 7000 espectadors es van apropar a Montilivi), però el que es pensava que serien auplaudiments van acabar sent xiulets. Aquest cop, tot i que la nostra màxima com a penya és fer el que vam fer, animar fins al final, no ens veiem amb cor de dir que els xiulets que van emetre molts no tenien la seva part de raó, tot i no ser el que més ajuda a l'equip en els mals moments.

N'hi ha molts que volen acabar amb aquesta dinàmica negativa amb un canvi a la banqueta, fins i tot algun a les nostres files. Però sabem que hi ha tantes opinions com gironistes, així que per respectar-les totes i confiant en que això pot aixecar-se si fem força entre tots, els immortals acatarem les decisions del club i seguirem convidant a tothom a donar el màxim caliu a la graderia en cada partit per aconseguir els punts que tanta falta ens fan.

Oblidant-nos ja del difícil tràngol de dissabte, ens trobem amb una de les etapes més difícils de la temporada. Si això fos ciclisme, el Girona FC es trobaria a les portes de l'ascensió al Tourmalet, amb la bicicleta mig feta malbé per les caigudes de les etapes anteriors. Arriben ni més ni menys que tres candidats a l'ascens (Celta, Deportivo i Hércules) i per si fos poc dos d'ells lluny de casa.

El primer d'aquests compromisos en els que haurem de pedalar fort arriba demà a Vigo. El partit es jugarà a Balaídos, camp talismà pel Girona amb Agné a la banqueta (0-1 amb gol de Jaume Duran en el retorn a Segona i golejada 0-4 el curs passat). Si tu també confies en que podem reviure aquests bon moments, vine a viure'l rodejat de gironistes incondicionals al Bar Bon Ibèric a partir de les 22:00 h. Si empenyem tots fort la bicicleta pujarem el Tourmalet i el que faci falta. ARA MÉS QUE MAI, ENDAVANT GIRONA!

"Por cada latido habrá un papelito"

Diuen els argentins que a la final de la Copa del Món del 78 que van jugar el seu país i Holanda a l'estadi Monumental de River Plate había un papelito por cada latido. Una clara mostra de com viu els seus colors aquella afició, perquè el primer que ve al cap quan recordem aquell partit són quilos i quilos de confeti volant pel cel de Buenos Aires, inundant el terreny de joc en el que la albiceleste alçaria el seu primer campionat mundial.

El partit de dissabte pot semblar no tan transcendent com aquell. De fet, al Girona encara li queda molta lliga per endavant, l'equip ha demostrat que sap jugar bé al futbol tot i la mala sort i té ben localitzats els seus punts dèbils per anar-los reforçant. Però si que és de vital importància per a reafirmar-nos com a afició. Han començat a sorgir dubtes entre les files blanc-i-vermelles, hi han seguidors que han caigut en el pessimisme després d'uns quants mal resultats i ens hem posat tots plegats una mica nerviosos, fent arribar aquestes vibracions negatives a l'equip, sens dubte.

Està clar que igual que es transmeten les negatives, també ho fan les positives. L'exemple més recent el tenim a Villarreal, on els crits d'ànim de 40 incansables van donar ales a l'equip per aconseguir posar-se per davant en el marcador durant molts minuts tot i tenir un home menys.

Estar amb ells de l'1 al 90 és el que cal, ja hi haurà temps de dir que ens agrada i que no. I si pot ser des d'abans que comenci el partit, molt millor. Per aquesta raó, recollint el guant llençat per companys del Fòrum del Girona FC com l'Hiroshi Power, convoquem a tot el gironisme a rebre a l'equip amb una pluja de confeti massiva quan salti al camp dissabte, amb l'objectiu de crear un ambient que impressioni al rival i engresqui a tothom a cantar ben alt. La nostra penya en portarà una bona quantitat per a la zona on estem situats els immortals, però animem a qualsevol aficionat que vulgui mostrar que està amb l'equip a les verdes i a les madures a que porti la seva pròpia bossa de casa, ja sigui comprada o feta de manera casolana (retallant diaris vells i fulletons publicitaris, per exemple). Mentre més en tirem, millor serà l'efecte. Potser no arribarem a fer quelcom semblant a la final del Mundial'78, però que ningú dubti que contra el Cartagena a Montilivi també hi haurà un paperet per cada batec blanc-i-vermell.

Vam ser pocs però hi vam ser

Els senyors de Gol TV van decidir que era necessari fer jugar al Girona un divendres, evitant que els aficionats blanc-i-vermells tinguessin la oportunitat de reviure el desplaçament de l'any passat a Villarreal, on 600 gironistes van veure guanyar al seu equip. Tot i aquesta contrarietat, uns 40 incondicionals van poder respondre a la crida del club i van formar part de l'expedició que va viatjar a Castelló.

Entre els que van poder desplaçar-se al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal hi havien sis integrants de la Penya Immortal. Les obligacions laborals de la majoria dels nostres socis ha fet que no haguem pogut tenir una representació més nombrosa. Això sí, hem de dir que aquests sis van deixar, juntament amb la resta de gironins presents, el llistó ben alt en quant a animació es refereix. Els qui ho van veure des de casa o al Bon Ibèric coincideixen en que els crits de suport al nostre equip no van deixar-se de sentir ni un moment.
La jornada va començar a Montilivi a les 12.30 del matí, des d'on es va sortir cap a terres valencianes amb l'esperança de treure'n quelcom positiu. Un cop a Castelló, vam tenir temps lliure per prendre alguna cosa als bars de la zona del port, estirar les cames... i algun que altre fins i tot per comprar loteria. D'allà al camp, ja molt animats i entre càntics. El primer que vam fer els immortals va ser tenyir amb els nostres colors la zona que havia d'ocupar l'afició visitant, tot col·locant banderes i pancartes. Abans del xiulet inicial, el nostre tresorer Rafael Baone i el nostre soci Agustí Recasens van ser entrevistats pels micròfons de COM Ràdio sobre les seves impressions del viatge i el partit.
El matx va ser molt intens, sense quasi ni un segon de relaxació. El Girona va començar molt ficat en el partit i prova d'això va ser que es va avançar al marcador gràcies a una demostració de força d'Albert Dorca. Però com que estem destinats a patir (i a sobreviure, no caiguem en el pessimisme), un xic abans del descans arribava l'empat dels joves grocs. Ni tan sols això va refredar els ànims de la parròquia blanc-i-vermella, que a cada nou obstacle, com per exemple l'expulsió de Dani Tortolero al poc de començar la segona part, animava amb més i més força. L'equip ho va agrair i va seguir deixant tot el que té sobre la gespa. Fruit d'això va arribar el gol de de Coro, un dels homes més aplaudits de la nit. Els gironistes ens les prometíem felices, perquè fins i tot amb un de menys s'estava jugant un bon futbol i defensant com calia. I llavors un cop de cap a l'últim minut ens va despertar del somni, ens va recordar les nostres pors a les pilotes aèries i ens va deixar un solitari punt. Aquesta competició es extremadament complicada i no hi ha victòria en la que no s'hagi de suar sang.
Acusant el cop per dins però sense deixar de estar amb el seu equip fins al darrer sospir, així van acomiadar-se del camp del Villarreal B els aficionats gironins desplaçats. I ho van demostrar un cop acabat el partit fent arribar el seu afecte als jugadors del Girona a mida que anaven pujant a l'autobús. Com a imatge que resumeix tot el viscut en aquest inici de campionat ens quedem amb el gest del nostre porter Roberto Santamaría, un cop de puny al seu seient. Una forma d'alliberar la ràbia continguda quan es posa el millor que un té a dins per aconseguir-ho i les coses segueixen sense sortir bé. En les nostres mans (i goles) està convertir aquesta frustració en alegria. La primera oportunitat, dissabte vinent contra el Cartagena a Montilivi.

Les penyes fem pinya

La imatge que encapçala aquestes paraules ho diu tot: personatges claus per al present i el futur del Girona FC compenetrats a la perfecció amb l'afició mitjançant el nostre mocador vermell de fires. La tercera edició dels Premis de les Penyes del Girona FC ha estat sens dubte la que més èxit ha tingut de totes, amb més de 60 persones reunides a la gala d'entrega (33 d'elles socis i simpatitzants de la Penya Immortal) al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar.

Comptar en aquest acte tan important per a nosaltres amb la presència del president del club, Ramon Vilaró, i tres jugadors de la primera plantilla com Jandro, Tébar i Jose es per a nosaltres un gran mostra del compromís del club amb nosaltres. Gestos com aquests ens fan sentir molt a prop de la institució i reafirmen la nostra entrega pels colors amb més força si cap en aquests moments en els que la marxa esportiva no es tan brillant com tots desitjaríem.
La vetllada va transcórrer en un ambient tranquil en el que els assistents van aprofitar per tractar l'actualitat del club tot degustant l'exquisit menú que ens tenien preparat. Arribat el moment de fer entrega dels premis, el president de la nostra penya, Pepe Sierra, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que feia entrega a en Jandro Castro del trofeu de la Penya Immortal al millor jugador de la passada temporada. La resta de premiats van ser en Chechu com a millor jugador gironí (en Jose va recollir el trofeu de la Penya Guíxols en nom seu) i en Tébar, que va rebre el guardó de la Penya Miki Albert, que aquest any en lloc de al màxim golejador premiava al futbolista més carismàtic per als seus socis.

La vetllada va acabar amb els parlaments de jugadors i president, que ens van assegurar que valoren molt el nostre suport incondicional i que aquest any es tractarà de seguir facilitant, sempre que es pugui, els desplaçaments dels aficionats fora de casa.

En aquest sentit, la nostra amiga Joana de l'àrea social ens va donar una bona notícia, ja que ens va comunicar que tot i ser en divendres, s'organitzarà viatge per acompanyar al Girona FC a Villarreal. La notícia va ser molt ben rebuda pels immortals, i tot i que molts no hi podran assistir per motius laborals, ja hi ha un bon grapat que ha assegurat que intentarà compensar l'absència dels seus companys animant el doble. La resta, com sempre, ens reunirem al Bon Ibèric per veure com els nostres jugadors ho deixen tot per emportar-se els 3 punts de l'estadi del filial groc.