dilluns, 20 de juny del 2011

Tot correcte

Prop de 30 socis van assistir a l'Assemblea de la Penya Immortal, quedant tots ells satisfets del que la junta directiva els va comunicar. Els membres de l'associació també van resoldre tots els seus dubtes sobre el funcionament i els comptes de la penya. Hem de dir que l'ambient va ser d'allò més distès i que l'acte va ser, com se sol dir en aquests casos, una autèntica bassa d'oli.
Un cop finalitzada la reunió, la Conxita i en Jordi ens van preparar un complet aperitiu ben regat amb una fresca sangria ideal per una nit calurosa com la de dissabte. Mentre el degustàvem, els presents vam seguir amb atenció el partit de tornada de la final de les eliminatòries d'ascens a Primera entre el Granada i l'Elx dels nostres amics d'Altzavares Nord. Tot i el gol final del nostre enyorat Xumetra, la sort va somriure als interessos de l'equip de la ciutat de l'Alhambra. Des d'aquí felicitem als blanc-i-vermells per la històrica fita i encoratjem als nostres amics franjaverds a tornar-ho a intentar l'any que ve, ja que encara que no hi hagi hagut fortuna aquest cop, amb la qualitat d'un equip com el que té l'Elx no serà difícil que l'any que ve tornin a estar en les posicions més altes de la classificació.
Per últim, i tot i que encara no està tancada al 100% la plantilla gironista, si que ens agradaria fer un darrer homenatge a jugadors com en Kiko Ratón, l'Albert Serra o en Dani Bautista que ja és segur que marxen. Valorem molt el seu esforç continuat, la seva lluita pels nostres colors fins i tot quan les coses, com la passada temporada, no rutllaven bé ni en l'àmbit esportiu ni en l'econòmic. Des de la Penya Immortal els hi desitgem el millor en les seves carreres futbolístiques a partir d'ara i prometem no oblidar-los com no oblidarem mai aquell ja mític penal del minut 93 de la 42ª jornada de la Lliga 2009/2010... Gràcies a tots.

dimecres, 15 de juny del 2011

Assemblea General 2011

Arribades aquestes dates a la Penya Immortal Girona ens toca fer una mica de balanç de l'exercici i que millor que fer-ho a l'Assamblea General Ordinària de socis que celebrarem al Bar Bon Ibèric, la nostra seu, a partir de les 20:00 hores del dissabte 18 de juny.

En aquest acte, com ja es tradicional, repassarem l'activitat de la penya durant aquest any, presentarem les comptes, aprovarem els pressupostos per a la temporada vinent i tindrem un espai per a precs i preguntes en la que cadascú podrà dir la seva.

Aquest any, en vista de la crisi que a tots ens afecta, hem decidit unificar l'Assemblea amb el tradicional sopar de final de temporada per disminuir despeses. Un cop acabada la reunió, tindrà lloc al mateix bar un abundant pica-pica al que tots els assistents estaran convidats.

Des de la Junta Directiva animem a tots els socis a participar en l'Assemblea, ja que amb la seva presència garantiran la bona salut democràtica de l'associació i, de passada, podran compartir una bona estona amb la resta d'immortals tot comentant el millor d'aquesta 2010/2011 a la que ja diem adéu.

divendres, 3 de juny del 2011

Vells amics

Demà a Montilivi viurem un partit de festa. I es que és una autèntica festa assaborir aquesta Segona A sense urgències i amb tota la calma del món. En aquesta època en la que tants companys d'altres aficions estan de celebració, els gironistes som uns privilegiats al haver-ho estat dutant tota aquesta fantàstica temporada.

La foto de l'encapçalament potser no us diu gaire cosa, però guanya significat si us diem que és dels nostres vells amics de la Penya Quatre Gats Arlequinats del CE Sabadell al camp de la UE Figueres a l'any 2000. Són bastantes les vegades que durant aquests anys ens hem trobat amb en Guillem, en Cristian i companyia, tant a Tercera com a Segona B i la temporada que ve per fi ens trobarem a la categoria que mereixen les dues institucions a les que donem suport. Enhorabona als vallesans pel seu ascens!


No parem amb les felicitacions. Aquesta va especialment dedicada a gent com l'Ivan, un d'aquells vells rockers que mai moren que vam veure debutar amb el Girona al camp del Mataró i ha viscut les mil i una amb el Girona. I com en Martí, també porter del nostre Girona des que era un nen, que segur que veu l'Ivan com un gran professor. No podem tampoc deixar de recordar a en Javi Revert, que va acompanyar l'equip amb la penya al camp de l'Águilas a la promoció de Tercera a Segona B, on en Javi García es va convertir en tot un heroi pels seguidors blanc-i-vermells.

Podriem seguir així amb cada component de la UE LLAGOSTERA que ha passat pel Girona FC, però se'ns faria això massa llarg i el que de veritat volem és felicitar a aquest club germà de la província pel seu històric ascens a Segona B, sabent barrejar a la perfecció jugadors amb experiència amb joves promeses amb ganes de lluitar.

diumenge, 22 de maig del 2011

Veure les coses d'un altra manera

La relaxació del final de lliga, coseqüència de la feina ben feta, a més de les baixes que el senyor Hernández Hernández ens va deixar com a souvenir de Cartagena, va comportar un partit com el d'ahir, en que tot i intentar-ho amb insistència no hi va haver-hi l'encert ni la concentració d'altres dies i ningú (ni els blanc-i-vermells ni els joves blaugranes) va arriscar més del necessari.

Dissabte al matí la nostra idea era fer una petita trobada a la nostra seu amb els companys de la Penya Barcelonista de Girona amb l'objectiu de comentar l'actualitat dels equips tot prenent alguna cosa a la nostra seu. Però el final del campionat s'apropa i la gent que segueix el món del futbol aprofita el bon temps i els matxs sense gaire res en joc per gaudir d'altres activitats en el seu temps lliure. Els principals responsables d'aquesta penya amb la que compartim barri tenien altres compromisos que ens van obligar a deixar-ho per més endavant. Queda pendent.

A la tarda, per al partit, vam canviar la nostra ubicació al Gol Sud per unir-nos a la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava a Preferent. L'objectiu, apart d'aplegar forces per animar al Girona, va ser col·laborar en la col·locació del mosaic amb el que es va rebre la sortida dels jugadors.

Tots els immortals ens vam unir al minut de silenci en record d'en "Teti" i el vam recordar mitjançant un crespó negre a la pancarta de la penya i alguns braçalets negres a les nostres samarretes gironistes. Descansi en pau.Durant el partit, vam animar de valent amb la col·laboració dels Xirois i els seus tambors, que també van ajudar a les noies de l'escola de funky amb la coreografia que van interpretar per entretenir als prop de 9000 espectadors que feien que Montilivi, tot i fer un sol de justícia, fes goig.

Al igual que el nostre canvi momentani de localitats (contra el Córdoba la Penya Immortal tornarà a estar a la seva zona habitual) ens va fer viure el partit d'una manera diferent, els amics que hem anat fent pel futbol espanyol al llarg de les darreres temporades també van viure un final de lliga ben diferent a la relaxació que per sort vivim els gironistes. Hauríem de valorar com en som d'afortunats.

En Joseba, president de la Peña Altza de la Real Sociedad, ens va dir que de tant com veia que patiria en el darrer partit contra el Getafe, va deixar el seu abonament a un amic txuri-urdin arribat des de lluny per veure com se salvava l'equip de Sant Sebastià. Luquetas i la resta dels amics del Real Zaragoza no tenien veu amb la que explicar-nos els nervis amb els que el 10.000 aficionats blanquillos van empènyer el seu equip a la victòria amb la que va segellar la seva permanència a Primera, divisió que compartiran amb el Rayo Vallecano i els amics que vam fer entre la seva afició, entre ells el barceloní Joan. Tant de bo la propera vegada que visquem emocions a final d'any pugui ser per algo semblant a la fita dels madrilenys...

divendres, 20 de maig del 2011

A en Sergi

En el dia que et plorem amb dolor recordem els moments d'alegria i felicitat que ens has regalat. Descansa en pau Sergi.

diumenge, 15 de maig del 2011

Les matemàtiques són una ciència exacta

Al futbol dos més dos no sempre són quatre, avui n'hem tingut una bona mostra. Un equip que aquest matí ha perdut ha aconseguit fer-ho passar d'allò més bé als seus seguidors a Tarragona,, ja que aquesta tarda han pogut celebrat matemàticament l'ascens a Primera. Enhorabona, Betis. Per altra banda, Un conjunt que potser per a molts tenia al començament de la temporada una de les millors plantilles de Segona, el Tenerife, ha confirmat matemàticament el seu descens al pou de la Segona B. Ja ho em comentat via conversa telefònica amb les illes, però des d'aquí també volem donar una forta abraçada a tota l'afició del Tete i molt especialment a la penya Sentimiento Blanquiazul.
I sí, si a algú li diuen que el nostre Girona avui ha acabat el partit amb set jugadors, amb en Raúl també expulsat, que li han xiulat un penal als tres minuts, que la gent del Catagonova ha xiulat al final dels 93 minuts i el resultat ha estat d'un a zero, ens contestarà que al futbol dos més dos no són quatre. Però les matemàtiques no enganyen i avui és un gran dia pels seguidors del Girona ja que matemàticament estem salvats i estem molt i molt orgullosos dels nostres jugadors. La que vé serà la quarta temporada seguida del club blanc-i-vermell al futbol professional, un èxit que fa uns anys no ens hauríem atrevit ni a imaginar.

Uns altres dels que també estem orgullosos són els pupils de Ricard Casas. El més normal, després del gran esforç físic i mental fet el divendres, era una derrota més o menys per la diferència de punts que hem vist avui, però aquí no s'acava la temporada, ens sumem a la crida que ha fet TV Girona, Fontajau s'ha de quedar petit dimecres per acompanyar els nostres jugadors cap a la victòria.

També, ja que segurament tindreu ganes de fer algun comentari sobre si farem alguna cosa en senyal de protesta sobre l'arbitratge d'avui, només dir-vos que repetirem el que vam fer al començament de lliga després d'Alcorcón: mocadors, bosses d'escombreries, llençols, vestits i tot el que sigui de color negre per rebre la sortida de l'àrbit. En aquest article hem intentat reservar-nos la indignació (que ha arribat a límits insospitats per la grandària del robatori) per mostrar-la allà on veritablement l'hem de fer arribar a tothom, a l'estadi.