Dissabte no estrenem gespa, però quasi

Si des de que vam pujar diem que el Huesca i el Girona ens assemblem com dues gotes d'aigua, aquesta setmana podem afegir una altra noticia que corrobora això, el passat 24 de setembre van començar les tasques per a potenciar la gespa de l'estadi local, El Alcoraz, una part del tractament ha consistit a posar sobre el terreny de joc 54 tones de sorra per a que el drenatge del camp sigui més fort, tot i que des del club aragonès es reconeix que potser, per l'antiguitat de la gespa, ja caldria fer el que fem en Montilivi, el cost de l'obra no s'ho permet.
En quant al desplaçament de la penya ja us podem dir que serem uns trenta seguidors els que anirem amb l'autocar per a presenciar aquest important partit, en Fernando Lobera, president de la penya local Fenómenos Oscenses està impacient com nosaltres per a tornar a reviure dissabte els grans moments que vam passar en el dinar de germanor que també i tan bé ens van organitzar fa pocs mesos.
Impacient com en Manolo Devesa de la penya Blau Cel del Celta que avui ens ha trucat per a confirmar-nos que per al partit de copa es desplaçaran a Girona un important nombre de seguidors celtinyes i passaran per la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, lloc d'on guarden un gran record de la temporada passada.

Amics per sempre

Primer de tot desitjar una ràpida recuperació al nostre amic en Jordi. Bé, el títol d'aquest article no és per fer referència al que potser pensaven els jugadors del Real Unión de Irún quan marxaven de Montilivi. Ahir vam rebre un cop dur, però els cops durs ens fan ser més forts i esperem que el partit d'ahir sigui un trampolí cap al lloc que ens pertany per la qualitat de l'equip. El títol de l'article va dedicat a unes persones que ja treballen per a ocupar un espai social del nostre club, la Penya Celrà del Girona F.C..
Aquest matí els directius de la penya amb en David Fernández, president de la Penya Hiroshi hem assistit al Bar Nou a l'acte inaugural de la nova penya de Celrà. Com ens deia en Josep Grau, el seu president, han estat unes setmanes molt intenses preparant el que hem pogut gaudir avui i la veritat és que ha valgut la pena, un magnífic esmorzar acompanyats per més de cent seguidors gironins ha fet que la derrota d'ahir ja estigui oblidada.

Feia setmanes que no explicàvem res del nostre amic Brian de Las Palmas, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i el nostre exjugador l'Igor ha passat per Las Palmas, us mostrem una foto que el seu pare l'Óscar ens ha enviat, divendres ens les prometíem molt felices quan parlàvem per telèfon, però ja està vist que al futbol mai pots fer càlculs abans de començar un partit.

Autocar a Huesca

Si us diem que avui hem penjat els cartells anunciant el desplaçament i ja som més de vint persones apuntades no us ho creureu, és normal, la directiva de la penya tampoc ens ho creiem, però és així, el joc de l'equip i el tarannà dels jugadors convida a seguir-los, el que a més sigui a una ciutat molt semblant a la nostra pel seu valor històric i cultural, fa que la resposta de tots vosaltres faci que us donem una vegada més les gràcies pel vostre suport.
També hi ha una altra explicació a l'èxit del viatge, en Fernando Lobera, en Tomás i tots els que formen part de la primera penya creada a Huesca, han fet que pràcticament tots els que vam anar la temporada passada tinguéssim en vermell al calendari aquest desplaçament.
65 € pels socis de la penya, 75 € pels simpatitzants, viatge, dinar de germanor amb els "Fenómenos Oscenses" i l'entrada, sense l'ajut de la directiva per molts comentaris que poueu sentir, aconseguir aquests preus és gràcies a gent com en Fernando en aquest desplaçament, a en Joseba i l'Alberto a Donostia i a en Ricardo i Antonio a Tarragona, no volem que entengueu això com una crítica a la directiva, una penya no ha de ser una càrrega pel club, sinó com un just reconeixement a la nostra feina i a tots els que ens ajuden cada setmana.

Un cap de setmana molt especial

Amics, a aquest cap de setmana ens esperen moltes emocions, dissabte rebem a Montilivi a un dels equips històrics del futbol estatal, el Real Unión Club de Irún, diem històrics perquè és així, guanyador de quatre Copes del Rei, va ser un dels clubs fundadors de la lliga espanyola, com anècdota expliquen que el seu porter Emery va ser el que va rebre el primer gol de la lliga, al camp de Sarrià. Us hem de dir que fins l'any passat no tenien cap penya, fa pocs mesos s'ha creat una nova que porta el nom de Txuri beltz que en català vol dir blanc-i-negre en referència a que l'equip va vestit de samarreta blanca i pantalons negres.

La veritat és que després de veure l'exhibició de joc del nostre equip a Anoeta estem desitjant que arribi aquest encontre per a gaudir d'una victòria que els nostres jugadors ja mereixen.

El cap de setmana no acabarà amb la victòria del nostre equip el dissabte, continuarà amb molt bones noticies per als seguidors gironins amb la inauguració d'una nova penya del Girona el diumenge. Els dos Joseps, en Miquel, l'Albert, en Toni, en Sergi, en Fèlix, en Francisco, l'Aurelio i en Carles ja tenen tot a punt per a que l'acte inaugural sigui tot un èxit. La Penya Celrà del Girona F.C. ja és tota una realitat i compten amb més de 40 socis, des d'aquí els hi desitgem molta sort en la seva aventura i esperem que siguin un altre braç social important del nostre club.

Quina colla!

Divendres a la nit sortíem cap a Donostia per a viure un viatge en el que a tots ens ha deixat la sensació de que més que una penya som una colla d'amics.
El dissabte de bon matí ja passejàvem per l'avinguda República Argentina, l'Hotel Maria Cristina i el Teatre Victoria Eugenia eren els primers objectius de les nostres càmeres.

Al migdia, la Sociedad Gastronómica "El Cangrejo" va ser testimoni de la nostra felicitat, el txakolí i les rialles eren els principals ingredients de l'espera del dinar.

Un dinar magnífic, el cuiner en Javier, als seus 81 anys és una persona plena de vida, un pica-pica, una vedella guisada excel·lent i un flam fet per ell amb nata van fer les delícies de tots els comensals.

A la tarda passejàvem pel Boulevard quan una banda de música al veure les bufandes i samarretes del nostre equip va començar a cantar "a por ellos oe, a por ellos oe", nosaltres vam contestar amb la mateixa frase i tot el grup de persones que acompanyaven la banda es van dirigir cap a nosaltres per a donar-nos una forta abraçada, com que no ens fa falta gaires coses per a engrescar-nos vam estar ballant una estona amb ells.

Abans d'anar a sopar ens vam trobar a en Jorquera, en Dorca i en Manga, tot amabilitat i bon rotllo, vam fer unes fotos i ens van informar de la lesió d'en Gerard al qui li desitgem una ràpida recuperació.

Ja a la nit, a l'Ametzagaña vam rematar el dia, els balls i les bromes eren els protagonistes. Aprofitem per agrair a l'Alberto Benedicto i a tot el seu equip de l'hotel el tracte rebut.

Com ja és tradició allà a on anem, aquest cop també hem participat de l'alegria d'uns nuvis, l'Eli i en Sergio celebraven el seu enllaç a l'hotel, des d'aquí els hi desitgem molta felicitat.

Diumenge dinàvem a Casa Alava, el seu propietari ens mostrava orgullós la rajola penjada que li havíem entregat la temporada passada.

A l'estadi ens vam fer notar i molt, no érem gaires però els crits a favor del nostre equip i el color blanc-i-vermell no hi van faltar a les grades d'Anoeta.

També vam aprofitar aquest partit que ha estat un dels millors del nostre equip que recordem, per a estrenar una pancarta dedicada a en Manga.

Cap a un quart de vuit tornàvem cap a Girona, a la primera parada que vam fer vam aprofitar per a menjar uns entrepans que en Joseba de la penya Altza ens havia preparat. La veritat és que quan un viatge et deixa aquest regust és degut a que ha estat viscut per persones meravelloses, no només els que hem anat sinó també els que ens han rebut.

L'etapa reina

Fent un símil ciclista que tant li agrada al nostre amic en Rivardo Pacheco del Nàstic, amb el desplaçament a Anoeta ens trobem a la meitat de l'etapa reina per a la nostra penya, els viatges seguits a Tarragona, Donostia i Huesca són tres ports que per a superar-los ens hem hagut de preparar molt. La satisfacció que ens dona veure l'alegria de la gent que va venir a Tarragona i de la gent que s'ha sumat a aquest viatge recompensa tot l'esforç realitzat.

A Donostia serem 25 seguidors els que anem amb la penya però segur que a Anoeta ens trobarem a molts gironins com l'any passat i com l'any passat donarem molt de color blanc-i-vermell a aquest estadi.
A part del partit, l'acte més important i que creiem deixarà un gran record entre nosaltres serà el dinar de germanor que la Peña Altza ens ha preparat a la Sociedad Gastronómica el Cangrejo, dinar a una d'aquestes societats no és fàcil per a qualsevol turista i nosaltres tindrem l'oportunitat de fer-ho gràcies als nostres amics, en Joseba i en Paco Montesinos.
Bé, a la tornada us explicarem amb més detall totes les experiències viscudes, només dir-vos que ja fa setmanes que estem en contacte amb en Fernando Lobera, president de la penya Fenómenos Oscenses del Huesca, preparant el proper desplaçament.