Fent net

Encara que ja hagi arribat el nostre "Dia de Reis" a La Romareda ens veiem amb l'obligació moral d'explicar tot el que hem viscut en la recta final del 2016, que ha estat intensa i carregada d'esdeveniments. Ben pensat, aquestes últimes setmanes només ha seguit la tònica d'aquest any en clau gironista, en el qual vam redreçar un mal inici de campionat per sortir disparats novament cap a una promoció que ens va deixar, altra vegada, un regust agredolç. Agre per la derrota (això va de guanyar!), dolç perquè ningú mai ha d'oblidar que estem vivint una autèntica edat d'or sense precedents en la història del Girona FC.

La primera parada d'aquest desembre congelat que vam emplenar de caliu la trobem al 106, en una agradable vetllada amb el nostre porter René Román, que va visitar la nostra seu i compartir uns divertits moments amb els penyistes. El jugador gadità va conversar sobre els seus orígens, la seva situació a l'equip alternant titularitat amb Bounou i les tècniques motivadores de Machín, que va prometre més descans nadalenc a la plantilla si eren capaços de guanyar tres dels cinc últims partits. Tot un encert, tal com es pot comprovar després de la magnífica ratxa de final d'any, amb 12 punts sobre 15 possibles que ens han consolidat a la segona plaça. També destacar que ens van visitar alguns representants de la seva antiga afició, la del Llagostera, liderats per en Cuqui, en Tabi i companyia, del Canyeros. A més de bon futbolista, en René és una gran persona que es fa estimar per allà on passa.

 

A mitjans de mes la gran família de les penyes blanc-i-vermelles va tancar les reunions bisetmanals amb l'àrea social del club amb un sopar al Restaurant Can Vicens de l'Avellaneda. Es van tractar temes d'actualitat de les penyes, com ara la preparació del desplaçament a Zaragoza, i també hi va haver temps per escoltar les paraules d'un acompanyant d'excepció, el president del Girona FC Delfí Geli. En un gest que l'honora, va fer-nos arribar un missatge d'agraïment a les penyes, situant-nos com una peça important en l'estructura d'aquest Girona que busca incansablement l'èxit. El dia abans, sense anar més lluny, el club havia fet una nova passa en aquesta direcció aprovant el pressupost més alt de la seva historia en una assemblea amb representació immortal.

Més? Sí, en tenim més. L'últim partit de 2016 ens enfrontava als nostres amics del Gimnàstic de Tarragona, que estan vivint una primera volta mot complicada amb el seu equip tancant la classificació de la Liga 1|2|3. Malgrat això, encara hi va haver prou valents que van animar-se a venir a la nostra ciutat a veure el matx amb l'autocar organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic. No podia faltar el dinar de germanor al 106, en una llarga tarda que va començar amb un bon tiberi i tres litres de ratafia per compartir i va acabar amb un partit ple d'alternatives i gols que el nostre estimat Girona va guanyar per 4 a 2.

Aquest també va ser el dia de recuperar una de les tradicions nadalenques de la Penya Immortal que més han arrelat, la recollida de joguines. Com ja vam explicar, aquest any el Girona FC buscava fer una mica més feliç el Nadal dels nens als quals dóna suport l'Associació Somnis, i nosaltres hi vam voler col·laborar. Els nostres penyistes van implicar-se al màxim i abans d'entrar a veure guanyar al nostre equip vam entregar un bon grapat de bosses plenes de regals als responsables d'aquesta entitat solidària.

Parlant de tradicions nadalenques i immortals, no podem obviar la nostra popular Quina de Nadal, que enguany va ser Quina de Cap d'Any perquè la vam celebrar el dia 1 de gener. Més de mig centenar de socis i simpatitzants de la nostra penya van aplegar-se a la nostra seu per marcar numerets als seus cartrons i emportar-se fantàstics premis (algun amb força fortuna va arreplegar fins a tres pernils!). Està malament que ho diem nosaltres mateixos però la vetllada va ser un èxit rotund, fins i tot els nostres integrants més exigents van reconèixer que van passar una estona agradable amb la seva altra família, la que formem els membres de la Penya Immortal Girona.

    

Per cloure aquest article, comentarem una curiositat que va succeir en una altra quina, la de Sant Gregori. El nostre soci Raimundo Abarca és un gran aficionat a fer quadres de fusta amb diferents motius amb la tècnica del pirogravat. Sense anar més lluny, la temporada passada va fer-nos entrega d'un escut de la penya que llueix des de llavors en un lloc d'honor al 106. La seva devoció pel Girona és tan gran que el seu desig des de fa mesos era entregar una simpàtica caricatura a un dels artífexs del gran moment de l'equip, el tècnic Pablo Machín, i així ho va fer quan fa uns dies va trobar-se'l en aquesta localitat de la Vall del Llèmena. Al dibuix es pot veure a l'entrenador sorià enfilant el camí a la Primera Divisió mentre oneja la bandera blanc-i-vermella. Esperem de tot cor que l'obra d'aquest artista immortal esdevingui una realitat en el nou any que ara comença.

Amistat internacional

Fa poques hores que els gironistes hem rebut amb alegria la notícia del retorn de Pablo Maffeo a Montilivi, així com la incorporació del defensa Angeliño. Tots dos arriben cedits gràcies a aquest pacte de col·laboració entre el Girona FC i el Manchester City que tan bons resultats ens està donant. Anar de la mà d'un club tan potent en l'àmbit europeu, seriós candidat al títol en una de les lligues més importants del planeta, només ens pot portar coses bones. Més enllà del que és purament esportiu, els citizens són un gran exemple del que aprendre en el camí que ens ha de portar a consolidar-nos com una entitat seriosa, professional i respectada dins del futbol espanyol.

En aquest sentit, l'àrea social del club no ha volgut deixar de banda l'afició blanc-i-vermella, que està cridada ser la força del Girona en aquest procés de creixement. La idea que ens va transmetre Delfí Geli a la darrera reunió de penyes celebrada a Can Vicens (tot demanant discreció fins que tot fos tancat) és que les penyes, punta de llança de la comunitat de seguidors del conjunt gironí, puguem aprendre de l'elevat nivell d'organització dels seguidors del City mitjançant unes jornades de convivència.

El Manchester City Supporters Club és una associació creada l'any 1949 i que agrupa a un total de 8.000 associats dividits en 160 branches locals a Gran Bretanya i la resta del món. Una estructura gegantina que trobaria cert paral·lelisme amb les federacions de penyes del nostre país, si bé a anys llum de la que intentem constituir a Girona amb 10 penyes que potser no arriben als 600 socis entre totes. L'objectiu és que els penyistes gironins podem veure en directe com treballa el MCSC en un dia de partit, coordinant els desplaçaments de les diferents branques a l'estadi, els punts de trobada, les activitats, la venda del seu propi marxandatge, els seus canals de comunicació...

La data escollida serà un dels caps de setmana marcats en vermell en el calendari dels sky blues: el del 26 de febrer, dia en el qual rebran a l'etern rival, el Manchester United, al derbi de Manchester. A més, coincideix amb que el Girona juga a fora contra el Mirandés en una de les dates en les quals no tenim previst fer desplaçament. L'aerolínia Etihad, patrocinadora del City i que dóna nom al seu estadi, s'ha ofert amablement a col·laborar aquesta trobada d'enfortiment de llaços entre persones de ben lluny, quelcom que enllaça amb els valors que vol transmetre. L'empresa  ha ofert 90 places a 25 € als penyistes blanc-i-vermells, incloent-hi vol Barcelona-Manchester, entrada pel City-United i dues nits d'hotel en aquesta localitat de l'oest d'Anglaterra. Ja s'ha acordat que 60 d'elles es repartiran entre les 10 penyes oficials de manera proporcional al seu nombre d'afiliats i 30 es deixaran a disposició de la resta de socis i simpatitzants del Girona. Anirem informant a través de les xarxes socials, però també podeu preguntar sobre els detalls a les seus de les penyes i a les oficines de Montilivi.

A més de les reunions per compartir informació i coneixements, també hi haurà temps, com no podia ser d'una altra manera, per a la gresca i la xerinola, amb visites guiades per Manchester, ruta pels pubs més emblemàtics de la ciutat i un gran dinar esmorzar popular entre el MCSC i les penyes del Girona el matí abans del partit. El nostre vocal Josep Garolera ja té preparades un parell de garrafes de 5 litres de ratafia de Santa Coloma per ensenyar als britànics com ens les gastem els gironins. Potser no ens les deixen pujar a l'avió... però això ja és una altra història!           

Sense por a les altures

El nostre desig és que tots els desplaçaments que fem siguin com el del dia 27 a Huesca. Bona part de culpa de passar una jornada tan divertida i memorable la tenen els nostres amfitrions de la Peña Fenómenos Oscenses. En Fernando, en Tomás i companyia són uns autèntics experts en l'art de passar-ho bé i ens van preparar un dia d'aquells en els quals, encara que el resultat no hagués estat tan bo pels interessos del nostre Girona com finalment va ser, marxes a casa amb un somriure d'orella a orella.

135 gironistes van conformar l'expedició blanc-i-vermella a l'Alcoraz, entre els de l'autocar organitzat per les penyes i els qui es van desplaçar en cotxes particulars. A les 6 del matí un enorme bus de dos pisos de la companyia Calella sortia de Montilivi carregat d'il·lusió i bon humor. Tot sigui dit: encara que la part de dalt donés la sensació de ser més estreta, la veritat és que era força còmode i s'hi podia viatjar sense problemes. El que es diu viatjar amb classe.

El trajecte va ser molt complet. El sorteig del pernil va ser tot un èxit i estem mot agraïts a tota l'expedició per la seva col·laboració. La petita recaptació que es fa ens ajuda a eixugar possibles pèrdues i és sempre ben rebuda. Un altre fet remarcable va produir-se en l'aturada que vam fer per esmorzar. Durant la setmana prèvia al partit dos dels immortals més estimats van fer anys, així que va ser el moment ideal per fer-los-hi una sorpresa i celebrar-ho amb ells. En Pepe i en Sierra van tenir pastís, cançó i dos bonics jerseis oficials de la Penya Immortal marca Erreà com a regal. ¡Muchas felicidades, chicos!    

Com sempre que estàs en bona companyia. el temps passa volant, i en un tres i no res vam arribar a Huesca, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens van rebre amb una emotiva abraçada només de baixar de l'autocar. Són molts anys de passar-ho bé plegats i ja som gairebé com de la família. Tot seguit ens van portar al Bar Rigones (el nom ja prometia) per fer un brunch hipercalòric que ens va permetre aguantar amb forces tot el dia. Aquest contundent esmorzar-dinar estava format per un plat d'ous ferrats, patates fregides, dues varietats de morcilla, botifarra, chistorra i cansalada, no cal dir més. La sobredosi de calories, el bon vi amb el qual les vam regar i les nostres ganes de gresca van fer la resta. El moment de l'intercanvi d'obsequis, en el qual vam fer entrega als amics blaugranes d'una bandera amb els escuts dels nostres clubs i vam rebre la bufanda dels Fenómenos per penjar a la seu, va ser un esclat d'eufòria, amb més d'un centenar de persones cantant plegades i vivint a tot drap la cara més maca del futbol. La Penya Saltenca també va portar una original samarreta com a present.   

Aquí no va acabar la festa. Tot just començava: fora del Rigones ens esperava una xaranga que va acompanyar ambdues aficions en una rua pels carrers de Huesca fins a arribar a la seva part més cèntrica, on vam visitar tot un seguit de bars bevent i fent un mos. En algun fins i tot hi va haver barra lliure de cervesa. Com voleu que no estimem aquesta ciutat i la seva gent? El fart de cantar, ballar i somriure no ens el treu ningú. Tenim gent per la qual va ser el seu primer viatge amb la Penya Immortal i després d'aquesta increïble jornada ens han confessat que ja esperen amb impaciència el pròxim (a Zaragoza, que també promet).

Del partit podem explicar poca cosa que no hagin dit ja els mitjans. El Girona s'està mostrant ferm com pocs equips de Segona, sobreposant-se fins i tot a inesperats entrebancs com el gol que va avançar en el marcador als aragonesos. Abans del descans ja s'havia aconseguit la remuntada amb gols de Portu i Borja i durant la resta del partit va gestionar-se l'avantatge a la perfecció. Fins i tot podria haver-se ampliat si Longo hagués estat fi en un u contra u, però és agosarat demanar més quan aquesta plantilla va ser capaç d'emportar-se els tres punts d'un dels camps més complicats de la categoria (no en va, va ser on ens van eliminar de la Copa del Rei). A la graderia va costar arrencar amb l'animació, però els darrers quinze minuts, quan el Girona més necessitava a la seva gent per donar-ho tot i assegurar el triomf, l'afició blanc-i-vermella va estar de 10. De Primera Divisió. Les afonies del dilluns ho confirmen. Amb l'alegria de la victòria vam tornar a casa, no sense abans felicitar als jugadors per la bona feina i acomiadar-nos del Fenómenos i donar-los-hi les gràcies per aquest, mai millor dit, fenomenal dia. Si voleu tornar-ho a reviure, no us perdeu el vídeo amb les millors instantànies del viatge que va emetre al seu programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona el nostre amic Francesc Sànchez Carcassés, sempre en contacte amb el cor de l'afició gironista.

La setmana passada també va ser molt intensa. Vam començar-la amb una bona nova, com sempre ho és quan s'inaugura una nova penya per recolzar al nostre Girona. Una petita representació immortal va ser present al Bar Pencil en l'acte amb el qual la Penya Pablo Machine va fer la seva presentació en societat. En ell es va homenatjar com mereix al nostre entrenador, en presència del seu cos tècnic, l'Eloi i en Cifu i molts altres amics, com ara l'Enrique Martín. Potser us sona per estar al capdavant de l'Osasuna que ens va treure l'ascens l'any passat, però a part de ser el primer que va donar una oportunitat al futbol professional a en Pablo, vam poder descobrir que és un gran conversador i un malalt del futbol com nosaltres. Per si això fos poc, també vam tenir l'ocasió de xerrar amb altres noms propis del gironisme com en Xavi Agustí, el president Delfí Geli, en Francesc Rebled o l'Albert Mateos, cap de l'àrea social. Des de la Penya Immortal vam voler oferir tot el nostre suport i aquests gairebé 25 anys d'experiència als integrants d'aquesta nova associació, així com convidar-los a assistir als actes i trobades que organitzem.

El partit del Levante era un dels més esperats, prova d'això és que ni la pluja va evitar que més de 6.000 gironistes signessin la millor entrada de la temporada a Montilivi. El líder era una prova de foc per demostrar de quina fusta està feta la plantilla blanc-i-vermella. Vam guanyar i convèncer, donant un clar avís a la resta d'equips: que ningú es pensi que fer-nos caure serà fàcil. A més de l'alegria dels gols de Samuele Longo i Jonas Ramalho, el partit va tenir molta més història. O històric, més ben dit. Un dels jugadors amb més qualitat que hem vist amb la samarreta del Girona, Jandro Castro, va rebre un merescut homenatge i fer la sacada d'honor abans del xiulet inicial del partit contra els valencians. Els immortals no ens vam poder estar de cridar uns "Jandro, Jandro" i aplaudir algú que ens ha fet gaudir tant del futbol, així com d'anar a saludar-lo un cop acabat el matx. Com a curiositat de la jornada, al descans un noi de Bielorússia ens va demanar fer-se una foto amb nosaltres. La nostra fama traspassa fronteres!

Ja va sent tradició que després dels partits matinals del Girona, un bon grapat de socis de la penya ens reunim per dinar en algun restaurant de la ciutat. En aquesta ocasió, donada la bona experiència del dinar de Fires, vam decidir repetir al Tot Brasa i va ser tot un encert. Una trentena d'immortals ens vam degustar un menú com Déu mana per recuperar forces després d'haver-nos mullat pels nostres colors. Si el Girona té la mateixa fam de triomfs que nosaltres a taula, que es preparin l'any que ve a la Liga Santander, que ja venim! 

Mans a l'obra

Amics, avui fem un petit incís en l'actualitat directa de la penya per a explicar-vos la molt productiva jornada de treball que va celebrar ahir Aficiones Unidas a Madrid i que va comptar amb l'assistència del nostre president Pepe Sierra en representació de les penyes gironines. Creiem que per la importància dels temes tractats calia fer un article exclusiu i així ho fem.

Va encetar la jornada el president de l'associació qui va presentar els grups de treball a on participaren totes les federacions i que sens dubte serviran perquè totes agafem una velocitat de creuer digna de la magnitud que està assolint el nostre futbol. Com va destacar José Mateo, és molt important que totes les federacions assoleixin aquest ritme en el seu funcionament perquè no passi com a l'escola, on els més endarrerits fan alentir el ritme de tota la classe. Cal remarcar també la creació d'un grup dirigit pel nou directiu de l'associació, en Joaquín Garrido d'Albacete, que es preoucuparà dels clubs que tenen la desgràcia en caure al pou de la Segona B i fins i tot a Tercera.

La delegació de Granada va presentar el Congrés de Penyes que se celebrarà a la seva ciutat el cap de setmana del 23, 24 i 25 de juny. A partir del gener ja us podreu apuntar. Als preus del full explicatiu s'haurà d'afegir el del bus, l'import del qual dependrà de la gent que estigui apuntada, però us garantim que des de ja estem treballant amb el club perquè aquest any també puguem desplaçar-nos amb l'autocar dels jugadors a bon preu, com vam fer l'any passat a Zaragoza.

Valladolid va ser designada seu del Congrés pel 2018, la qualitat del seu projecte va fer que altres possibles candidatures desistissin en el seu intent i per aclamació popular van rebre l'encàrrec d'organitzar aquest esdeveniment tan important. ¡Enhorabuena chicos, el trabajo bien hecho tiene su recompensa!

Potser un dels punts febles d'Aficiones Unidas ha estat la comunicació, tota la gran tasca feta durant els seus gairebé vint anys d'història no ha estat coneguda per la gran majoria de seguidors i per això ens hem posat en mans d'en José Ángel Torralba per crear un diari digital. Torralba ens va presentar aquest ambiciós projecte a on tindrem a disposició de les penyes quatre periodistes que editaran puntualment les notícies que els hi facilitem.

Va tancar la jornada Jorge Pérez, exsecretari general de la Reial Federació Espanyola de Futbol i precandidat a la presidència de la mateixa. La veritat és que és una persona que transmet confiança i pel seu tarannà tranquil i serè cau molt bé, sap escoltar i per això sap dir el que vols escoltar. Es va comprometre a signar un document amb les propostes fetes per nosaltres i que ell vegi viables perquè sigui un compromís real. Òbviament, no tancarem portes i vam decidir presentar les propostes als altres candidats i axí poder decidir a qui donarem el nostre suport en funció de la seva voluntat de col·laboració amb la nostra associació.

En resum, una molt productiva sessió de treball que pot marcar un abans i un després a Aficiones Unidas.

Ens fem valer

Una setmaneta d'absència al blog ens ha donat per veure com el nostre Girona sumava 4 punts més, que el situen en una somiada tercera posició per darrere de Levante y Sevilla Atlético. És a dir, en posicions d'ascens directe. Més d'un i més de dos aficionats blanc-i-vermells coincidiran en què no ha estat un inici de competició impecable pel nostre equip, amb mancances i detalls que s'han hagut d'anar superant i polint. Amb molt d'esforç, quelcom que sempre valorem en els homes de Pablo Machín i que els deus del futbol han recompensat amb aquest lloc momentani a la taula. Ja ens freguem les mans pensant en què serem capaços d'assolir quan totes les peces de l'engranatge gironista estiguin ben collades i sincronitzades a la perfecció. 

Abans d'entrar en matèria, un recordatori. Un altre dels equips que ocupa les places nobles d'aquesta Liga 1|2|3 és el sorprenent Huesca, que ja ens va donar un disgust fa res al eliminar-nos de la Copa del Rei. Amb l'objectiu d'ajudar a fer que no es repeteixi la història en el partit que jugarem a l'Alcoraz el pròxim 27 de novembre, des de la Penya Immortal Girona i la resta de penyes del club organitzem un desplaçament per animar de valent al nostre equip. El pla de viatge per aquest dia és sortir de bon matí des de Montilivi per arribar pels volts de les onze del matí a aquesta ciutat del nord de l'Aragó. Allà ens trobarem amb els amics de la Peña Fenómenos Oscenses per fer el vermut i després dinar al club de tenis situat al cantó de l'estadi. Qui recordi altres viatges amb la mateixa destinació i el gran tracte dispensat pels aficionats locals sabrà que Huesca sempre ofereix més del que hom podria esperar en un principi. Sense anar més lluny, la temporada passada ens van rebre amb una xaranga amb la qual vam fer un autèntic cercavila pels carrers de la localitat. Vols unir-te a la festa? Per 40 (penyistes) o 45 € pots inscriure't i tenir autobús i entrada pel matx. Pots apuntar-te ja a la nostra seu, el Bar 106, situat, com ja sabeu, al número 106 de l'avinguda de Sant Narcís de Girona.

"Ens fem valer", titulem avui, i no només fem referència a com el Girona ha rendibilitzat al màxim la seva bona feina. Nosaltres també vam fer valer al màxim la nostra fama d'amfitrions hospitalaris el dia del partit contra el Tenerife. Un grup d'aficionats de la Peña Zoneros de l'equip tinerfeny va volar des de Santa Cruz fins a casa nostra per acompanyar a la seva plantilla, alguns d'ells amb ganes de reviure aquella inoblidable experiència del 2009 (Montilivi va ser l'escenari del seu darrer ascens a Primera Divisió dels chicharreros). En els anys que ambdós clubs han coincidit, hem tingut contacte amb diversos col·lectius de seguidors blanc-i-blaus, així que no ens va ser difícil esbrinar que aquesta penya venia a Girona. Unes trucades i tot preparat per passar-ho bé amb un dinar d'allò més amè a la nostra seu. Tot un plaer conèixer a gent com en Nando i família o la parella de tinerfenys residents a Barcelona que no es perden cap gran cita del seu equip a la península. Però per a història curiosa i plena de passió pel futbol, la d'en Thomas i la Niki, un matrimoni format per un austríac i una anglesa absolutament bojos pel seu Tenerife que comparteixen els seus somriures allà on van. Com a mostra d'aquest sentiment, només cal dir que la Niki és avui dia la propietària de l'única botiga de productes de marxandatge del "Tete" més enllà de l'oficial del club.

Per si això fos poc, ens vam sentir una mica com els mediadors internacionals en els conflictes entre bàndols irreconciliables: vam aconseguir asseure a la mateixa taula a seguidors de Tenerife i Las Palmas. L'Óscar, la Mari i en Brian, grans amics de la penya, van venir directament des de Gran Canaria a terres gironines a passar el cap de setmana i no van trigar a afegir-se a la festa. Tot s'ha de dir, amb gent que viu tan sanament el futbol com els companys dels dos històrics del futbol canari que ens van acompanyar, la nostra "missió de pau" no era gaire complicada.   

Després d'unes setmanes amb molta acció, en va venir una de més tranquil·la en clau gironista i immortal. Més enllà de la interessada polèmica creada per alguns mitjans arran del tema de l'hospital i el jugador del Tenerife (n'hi ha que saben que tota notícia vestida amb un vernís polític omple espais i et fa ser llegit), vam viure el tret de sortida de les inscripcions pel viatge a Huesca i veure augmentar amb els dies les ganes de comprovar les evolucions de l'equip sobre la gespa de la Condomina contra l'UCAM. Un gol de Longo després d'una gran pilota col·locada a l'àrea petita per Borja García ens va donar una altra victòria fora de casa, que converteix els quatre punts aconseguits en la doble sessió de Montilivi en una ratxa de tres partits sense conèixer la derrota que ens ha disparat com un coet en aquesta Liga 1|2|3. El 0 a 1 signat per l'italià va ser molt celebrat al 106, qui sap si gràcies a la sobredosi de sucre que ens va aportar la coca de ratafia amb la qual el nostre vocal Josep Garolera ens va voler traslladar un bocí de la fira d'aquest licor que va celebrar-se la setmana passada al seu poble, Santa Coloma de Farners.

I de parlar d'un vocal, passem a cloure l'article parlant d'un antic membre de la junta directiva de la Penya Immortal. En David Fernández, gran aficionat al món Playmobil i president de l'associació d'aficionats a aquestes joguines de Riudellots de la Selva, Riudeclicks, va voler unir les seves dues passions en la recent mostra que va celebrar-se a la Fira de Girona: els clicks i el Girona FC. Amb molt d'esforç i gràcies a la col·laboració d'algunes entitats, va reproduir fidelment amb les seves figures un dels moments més transcendents de la història del nostre club, el partit contra el Ceuta que ens va obrir les portes de Segona Divisió mig segle després. La nostra penya va col·laborar amb un donatiu de 20 €. I és que no hi faltava cap detall, fins i tot hi havia la nostra pancarta al Gol Sud!

Tres pels Sisos

Dies especials per tots els gironins, les Fires il·luminen la Devesa i l'omplen de colors, de música i d'olor a castanya i a xurro... uf, aquesta última part sona molt malament. Millor direm que la ciutat viu unes jornades que conviden a sortir de casa i gaudir de tot el que ens té preparat. Els immortals ens estimem molt Girona, gairebé tant com al Girona, i per això no hem volgut perdre l'ocasió d'homenatjar al nostre sant patró com a ell li agradaria, tots plegats com a bons germans.

Just després del dia gran de les nostres festes, que enguany va ser el segon del programa d'actes, el Girona rebia a casa al Numancia en sessió matinal. Al llarg de tota la setmana els membres de la penya van acordar fer reviure la que fa uns anys era una de les nostres tradicions més nostrades, el llançament de confeti casolà coincidint amb la sortida dels jugadors a la gespa. Com podem veure a la foto que molt amablement ens va fer el nostre soci Loren, l'efecte, combinat amb l'onejar de les banderes i els raigs de sol d'un diumenge amb molt bon temps, va ser preciós. Del partit ens quedem amb la sortida en tromba i el 3 a 0 al final dels primers 45 minuts, amb la manera de menjar-se als defenses de Portu i l'enorme partit de Fran Sandaza fins al cop de mala sort d'una lesió de la qual esperem es recuperi aviat. Retrobar-nos amb la victòria i amb els gols va ser una bona manera d'homenatjar a tots els Narcisos, encara que fos amb un dia de retard.

Qui també mereixia un homenatge i el va tenir va ser l'entrenador Pablo Machín. Com ja vam comentar la setmana passada, el tècnic sorià va perdre recentment al seu pare. Un tràngol trist i difícil que ningú supera amb facilitat. Com que des de les penyes del Girona entenem que el club és una família i precisament és això el que el fa tan gran als nostres ulls, no vam voler perdre l'ocasió d'esperar a en Pablo a la seva sortida de l'estadi per expressar-li tot el nostre suport i estimació, gest que va agrair amb emoció i elegància. Estem segurs que des d'allà on sigui, el seu pare podrà sentir-se orgullós de la qualitat humana i professional del seu fill. ¡Fuerza Pablo!

"Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde es la mayor... de mis aficiones" deia la popular cançó, i si bé el matx ens havia obligat a vèncer la ressaca de les barraques començant a les 12 del matí, una vegada posats vam estirar el tercer temps tant com vam poder. Després de fer costat al míster, va ser el torn de la teca. Recuperant un vell costum dels primers anys del retorn a Segona, vam organitzar un dinar de Fires. Llavors era sopar, ens fem vells. El nostre vocal Óscar l'havia estat coordinant al llarg de les setmanes prèvies a la cita en col·laboració amb els responsables del Restaurant Tot Brasa, i la veritat és que no va decebre a cap dels 25 immortals presents. Una variada selecció de primers (inclosa una fideuà de p*tísima madre, com bé anunciava el cartell) i la més gustosa carn a l'estil de la graella sud-americana ens van fer la boca aigua. Com a cloenda de la jornada, i abans d'una sessió de digestius, vam felicitar a la nostra sòcia i amiga Maria Mascort pel seu aniversari. Moltes felicitats!

Dimarts també va ser un dia mogut. El Girona va tenir la deferència de deixar-nos ser al seu estand a la Fira de Mostres, on vam comentar les nostres activitats amb els visitants, donar un cop de mà en el repartiment de pòsters i postals i, com no podia ser d'altra manera, vendre loteria. La nostra vicepresidenta Margarita va repartir molta sort al matí en forma de participacions pel número 64352 del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Si encara no tens la teva, ja trigues en anar al 106, que només són 5 eurets! A la tarda la cosa ja estava més calmada, tant a l'estand com a la Fira en general (era l'últim dia del Certamen), però tot i així vam poder gaudir de la companyia de Juanpe i Pablo Marí, així com de Pablo Machín. Curiositat: de les paradetes de la zona de les atraccions del parc de la Devesa, ens quedem amb la dels xuts, on entre els colors del Real Madrid i la cara de Messi hi vam veure una filera de bufandes del Girona com a possible premi pels guanyadors. Emoció total per a qualsevol gironista: durant dècades ha sigut territori d'articles dels grans equips del futbol nacional i mundial. Fins i tot alguna bufanda del Nàstic hi hem vist. Però, fins ara, mai una del club de la ciutat. Senyal que cada cop se'ns respecta més.

     

Ens direu que ens hem emocionat com vailets per un detall tan banal com aquest, però no va d'això el futbol, dels sentiments que el rodegen i que es viuen amb la intensitat de quan un és nen o adolescent? L'Aniol, soci immortal i guanyador del concurs fotogràfic "Aquí hi viu un del Girona" que vam organitzar a finals de la temporada passada, va fer recentment un creuer per la Mediterrània i al seu equipatge no hi va faltar una bandera del Girona signada pels jugadors. Sense cap complex i amb molt d'orgull va passejar-la per tot el sud d'Europa, com veiem en aquesta instantània davant de l'autocar del Gènova de la Sèrie A italiana. Gent com aquest vidrerenc ens mereix el més gran dels respectes. Són el futur d'aquesta penya, d'aquesta passió i del Girona.