La satisfacció de fer gironisme

Més enllà del premi "Gesto Deportivo" (no ens cansem de donar les gràcies a la gent del Cádiz), tenim més coses per comentar sobre aquests últims dies en clau immortal. La primera, i que ens omple especialment d'orgull, és la certificació de la permanència del Juvenil A a la Divisió d'Honor. Un bon grapat de socis de la nostra penya vam respondre a la crida del club per donar suport als nois en el seu decisiu matx contra el Lleida Esportiu. Va ser un partit complicat, amb dos equips molt centrats en no cometre errors. Els immortals vam entonar alguns dels nostres càntics per engrescar a la graderia, i davant el gol visitant vam intensificar-los. A la vegada, el Girona va llençar-se a l'atac per acabar empatant amb un gol de Joel Arimany a 6 minuts del final. Amb el xiulet de l'àrbitre l'alegria es va desfermar i el Camp Municipal de Vilablareix va ser una festa. Sense demanar-ho ni tenir-ho pensat nosaltres, van ser els mateixos jugadors els qui van voler fer-se una foto amb els immortals presents per agrair-nos l'animació (com farien també posteriorment a través de les xarxes socials). Això i veure a alguns dels pares donant-nos també les gràcies per assistir i aconseguir caliu a la graderia són per a nosaltres  la major satisfacció. Si aconseguim que aquests nois guardin un feliç record amb la samarreta blanc-i-vermella i sentin seu el Girona, haurem triomfat, ja que si arriben al primer equip els hi serà impossible no donar-ho tot per aquest escut com fan ara. Enhorabona nois! Sou grans! Endavant Girona!

I dels petits vam continuar el dissabte veient als grans per la televisió. Un 106 ple de gom a gom va tornar a ser el punt calent del sentiment gironista a la ciutat, sent sense dubte el local que més seguidors blanc-i-vermells va aplegar per viure el partit. Els homes de Pablo Machín van fer un molt bon primer temps, en el que només hauria faltat materialitzar les ocasions que es van tenir abans de l'empat de, altra vegada com aquell fatídic dia, Caballero. Però en part la sort no ens va deixar de somriure, ja que els resultats que es van donar a la resta de la jornada ens segueixen deixant a tres punts de la promoció.

A l'hora de sopar un bon grup d'amics va seguir la festa celebrant l'aniversari d'una jove sòcia immortal que tot i fer només 15 anys ja en porta un munt amb nosaltres: la Nerea. L'estem veient créixer i canviar, però sempre fidel al seu equip i la seva penya. El regal, com no podia ser d'una altra manera, va ser la dessuadora oficial de la Penya Immortal Girona que aquesta temporada ha causat sensació entre els membres de la mateixa. La podeu trobar a la botiga Diagnostic Sport del nostre amic Tete Lara, distribuïdor oficial de la marca italiana Erreà. ¡Muchas felicidades Nerea!

Hem començat l'article parlant de l'experiència amb el juvenil i la importància de sentir el Girona. Si algú va entendre al club aquesta altra cara del futbol que tanta falta ens fa per consolidar-nos i arribar a ser encara més grans va ser la Joana en la seva etapa com a cap de l'àrea social del conjunt de Montilivi. La Joana és una gran amiga de la nostra penya i no l'oblidem malgrat les distàncies (ara viu a la província d'Alacant). Per això quan recentment la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro van estar de vacances a Benidorm no van poder-se estar de reunir-se amb ella i la seva família i fer-li arribar tota la nostra estima.

        

De cara a l'important partit contra l'Alavés, club i afició estem molt conscienciats de què cal animar com mai als jugadors per sumar d'una vegada aquests tres punts que tant se'ns resisteixen a casa. Per això hi tornarà a haver-hi aplaudidors per repartir (hem estat dues divertides tardes plegant-los a les oficines i al 106) i des de la Penya Immortal hem dut a terme el concurs "Aquí hi viu un del Girona" per intentar que les banderes blanc-i-vermelles cobrissin els balcons de la província. En el moment de tancar aquest article s'havia aconseguit la gens menyspreable xifra de 16 participants. El sorteig decidirà quin d'ells acaba guanyant l'autèntica rajola gironista que està en joc! 

Agraïment a la FPC pel Premi "Gesto Deportivo"

Descarrega la nota de premsa a http://ge.tt/3YkXCcZ2 

La Federación de Peñas Cadistas, l’associació que agrupa i coordina a les penyes del Cádiz CF des de 2005, ha atorgat el I Premi “Gesto Deportivo” a la Penya Immortal Girona “pels seus continus actes de germanor i convivència amb la majoria de les aficions rivals de la Liga Adelante”. Aquesta és la primera edició del premi, que anualment reconeixerà a l’afició, associació o similar relacionada amb el futbol que representi millor els valors de l’esportivitat.

Per a tots els immortals és quelcom molt emocionant. Que, com bé diu el nostre president Pepe Sierra, una afició i una terra com Cádiz, que viu tan intensament el futbol, homenatji la nostra manera d'entendre aquest esport ens omple d'orgull. Són gairebé 24 anys animant al nostre Girona sense importar la categoria i intentant fer amistat amb la gent que a cada racó d'Espanya sent, al igual que nosaltres, que el futbol és una festa i mereix ser viscuda com a tal.

El contacte que fins ara havíem tingut amb l'afició del Cádiz havien estat les nostres jornades de germanor amb la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar. Vam connectar immediatament, passant estones inoblidables amb... i sense futbol pel mig. Som l'única penya a la qual van convidar al sopar que van organitzar per celebrar els 100 anys de la fundació del seu club i ells van venir-nos a animar en un partit a Montilivi. Però amb la federació no hi havíem tingut contacte més enllà de coincidir en reunions d'Aficiones Unidas - AFEPE, motiu pel qual ens ha sorprès tant aquest guardó. Un mai no s'arriba a imaginar que el que fa tingui repercussió tan lluny!

El premi es lliurarà el 14 de maig, en el marc de la 2a Convenció d'Aficionats del Cádiz CF, a la que assistirà una delegació formada per 4 membres de la nostra penya, com no podia ser d'una altra manera.

MUCHAS GRACIAS POR VUESTRO RECONOCIMIENTO.

COSAS ASÍ NOS ANIMAN A SEGUIR DISFRUTANDO

DEL FÚTBOL Y TRABAJANDO PARA ERRADICAR

LA VIOLENCIA DE LOS ESTADIOS.  

Històrics

Abans de començar amb el resum de tot el que hem fet aquests dies, volem tenir unes paraules de record per l'Agustí Recasens, soci de la Penya Immortal durant molts anys que ens ha deixat recentment. L'Agustí era nascut a Fornells de la Selva i feia uns anys que vivia a Pals. Ens havia acompanyat en molts desplaçaments, en els que gaudia posant-nos les cintes amb les seves obres (era un gran músic, especialitzat en la composició de sardanes) i fent gala de la seva estima pel Girona, la nostra penya i la seva devoció religiosa. Serveixi com a mostra aquesta carta al director enviada al Punt en la que explicava la seva experiència en el viatge que vam organitzar l'any 2010 a Las Palmas de Gran Canaria, inclosa la convivència amb els aficionats canariones i la visita al santuari de la patrona de la província, la Virgen del Pino. Tot i que ara ja feia un temps que s'havia retirat del seguiment en directe del nostre equip, gent com el nostre vocal Óscar (que en saber del seu traspàs va rememorar amb afecte el viatge a Madrid fet amb ell i quatre socis més per veure el Rayo-Girona del primer any del retorn a Segona) i tots els que el vam conèixer no l'oblidarem mai. Descansi en Pau.

La crònica, més enllà del nostre entranyable record per l'Agustí, ha de començar per la gran jornada viscuda diumenge passat amb els seguidors de l'Osasuna. Ja haviem tingut contacte amb ells a través de la seva federació de penyes en la nostra visita a Pamplona de la temporada passada, però enguany no hi vam poder anar i ens feia molta il·lusió poder compartir taula i prèvia amb els rojillos, els seguidors de tot un històric del futbol nacional al qual fins fa no gaire era habitual veure sempre a Primera i fins i tot en una final de Copa del Rei i unes semifinals de la Copa de la UEFA. En Pepe va moure fils i en un tres i no res vam tenir preparada una jornada de germanor amb la Peña Osasunista Clarete de Barcelona al Restaurant 106.

Van ser amb nosaltres cap a una quinzena de penyistes del conjunt navarrès i una quantitat similar d'immortals. El primer que vam fer va ser portar-los a fer el vermut a la seu de la Penya Saltenca, on va córrer la cervesa i el bon humor. D'allà ens vam traslladar a la nostra, on ja vam posar fil a l'agulla amb el menú, ja que quan els partits són a les 5 hem d'anar a bon ritme per no arribar (més) tard. Com no podia ser d'altra manera, la San i en You ens van oferir una completíssima selecció de plats per compartir amb ingredients de primera qualitat. Com a mínim al dinar vam guanyar per golejada, jeje. Un bon detall va ser la competició de càntics entre aficions. Sempre s'aprenen coses interessants del contacte amb els rivals, s'agafen idees per completar les nostres cançons i elaborar-ne de noves.

Després del dinar hi va haver temps per a unes begudes energètiques, que van acabar d'adobar la germanor viscuda durant l'àpat. Per recordar la nostra trobada per sempre més, en Pepe els hi va fer entrega d'una bandera de la penya per poder-la penjar a la seva seu i en Garru va seguir fent poble amb les galetes i la ratafia (rebuda amb ovació) de Santa Coloma. El president de la Peña Osasunista Clarete va correspondre amb una bufanda i un llibre que explica la història del seu equip que aviat ocuparà un lloc a la vitrina del 106, a disposició dels nostres socis.

Abans de marxar, la nostra sòcia Mari va compartir amb locals i visitants uns deliciosos "roscos" que van posar el toc dolç a la tarda i van tenir molt d'èxit entre els presents. Fins i tot n'hi va haver algun que els va tastar al mateix estadi, agafant forces per animar al Girona. L'equip no va poder passar de l'empat, va ser un d'aquells dies on entre el desencert propi de cara a porta i la feina de la defensa rival sembla impossible que la pilota acabi entrant per més ocasions que generem. Ens queda l'orgull d'haver-ho donat tot a la graderia, com van recollir les pàgines de L'Esportiu, i d'haver contribuït a què la crida per anar en massa a Montilivi tingués ressó i fos un èxit (més de 5.300 espectadors, la millor entrada de la temporada).

Per acomiadar-nos només dir que animem a tot el gironisme a venir demà a Vilablareix a partir de les 16:00 hores per animar al Juvenil A del Girona en la seva lluita per salvar la categoria. Els nostres joves reben als del Lleida, primer equip en posicions de descens al grup 3, a 4 punts dels blanc-i-vermells amb només 6 per jugar-se (incloent-hi els de demà). La permanència és un objectiu prioritari, no ja només per l'honor blanc-i-vermell, sinó per la importància de tenir un juvenil de Divisió d'Honor per a un equip de l'LFP. Un matx d'alt voltatge en el qual serem a la graderia fent costat als nostres colors. Endavant Girona!  

Continuar gaudint

Quan un pensa que en el llarg parèntesi entre  el 1959 i el 2008 els gironistes no vam poder veure cap partit de categoria professional del nostre equip, comença a donar-li importància a fets tan destacats com el de diumenge. Per segon cop consecutiu vam aconseguir marxar de la Romareda amb un 0-3 favorable al marcador, en un partit que va ser tot un recital del Girona davant un ferm candidat a l'ascens. I no oblidem que el Zaragoza (6 Copes del Rei, 1 Supercopa d'Espanya, 1 Copa de Fires i 1 Recopa d'Europa), sempre serà el Zaragoza. Només se'ns acut donar gràcies a Machín i els seus homes i demanar-los-hi que no afluixin i lluitin pel somni d'arribar a ser algun dia, encara que sigui de lluny, tan grans com l'equip blanquillo.

El dia va començar ben aviat, l'Associació de Voluntaris del Girona en va convocar a les 6 del matí al parking del Decathlon i tot i el canvi d'hora ningú es va adormir, senyal que hi havia moltes ganes de futbol. Entre els 180 que vam anar als tres autobusos i els que van anar pel seu compte, entre 400 i 500 gironistes vam fer acte de presència a la capital aragonesa, que ens va rebre amb un sol d'estiu. Pel camí, el nostre autocar va patir un petit ensur quan un cotxe que intentava avançar-nos a l'Eix Transversal va picar-lo per la part del darrere. Per sort tot va quedar en una anècdota, una rascada al bus i una reparació força més cara per a l'altre vehicle. Aquest va ser l'únic entrebanc d'una jornada completament rodona. Un cop a Zaragoza, vam tenir només una hora i mitja per gaudir de la zona del Pilar, però la vam esprémer de valent. Uns van apostar pel fervor religiós, contemplant la processó, escoltant els tambors tan típics de la Setmana Santa d'aquella part del país i visitant la basílica, mentre d'altres van emprar el matí apropant-se a uns altres altars més pagans, els del famós "Tubo" i les seves excel·lents tapes. Molt recomanables, si hi aneu, els huevos rotos, les migas i els deliciosos i addictius torreznos.

A la una del migdia els autobusos van deixar-nos a l'estadi i una seixantena dels gironistes que conformàvem l'expedició vam anar a dinar amb els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo i la Federación de Peñas del Real Zaragoza al Restaurant "La Guarida" de la Plaça Sant Francisco. El menú, novament, ultraenergètic i no apte pels qui fan dieta: migas amb xoriç i cansalada i rancho, un estofat de patates amb carn, botifarra i xoriç. Destacar un cop més que tot era boníssim i el gran gest que van tenir els nostres amics aragonesos convidant-nos a tots (només vam haver de pagar el beure). Tothom sap com estan les butxaques de la majoria dels aficionats en els temps que corren i aquest tipus d'accions encaminades a ajudar-los mereixen tot el nostre reconeixement.

Coses com aquestes no són flor d'un dia, són fruit de molts de temps de cultivar relacions d'amistat i d'intentar que cada cop que els companys maños visitaven Girona se sentissin com a casa. Encara recordem com mentre esperàvem amb il·lusió aquell partit de Fires de 2008 que vam guanyar amb gol de penal de Manga vam conèixer un grapat de seguidors del Zaragoza, encenent una flama segueix viva 8 anys després. El dinar va ser un retrobament amb grans amics com en Fredi, en Vicente, en Rubén o la Paula, als que ja considerem part de la nostra família futbolística tot i no compartir colors. Un cop acabat, va ser el torn de la foto de grup amb les dues aficions barrejades que encapçala aquest article i de l'intercanvi d'obsequis. Amb l'afany de ser original i el record de la figureta de la Verge del Pilar que ens van regalar l'any passat, el nostre president Pepe Sierra va buscar i suar tinta per trobar dos Sant Narcisos de paper maché ben simpàtics, en el que també va ser un petit homenatge a l'exgironista Narcís Julià, ara director tècnic del Zaragoza. Del costat saragossà van correspondre amb bufandes i un banderí del seu equip, tot recordant que si quelcom bo tenia per a ells haver baixat a Segona era conèixer a gent com nosaltres. La Penya Saltenca, que també ens va acompanyar, va fer intercanvi de bufandes.

Ja a la Romareda pel partit, el sector visitant de la graderia va ser un autèntic desparrame. L'animació, tot i que a molts ens pesaven les migas, va ser constant i molt sorollosa. Segons ens va comentar un agent de la Policia Nacional, vam ser "l'afició més animada de les que aquesta temporada ha passat per aquest camp". El cas és que dubtem que el Girona se sentís sol en cap moment i ens va donar les gràcies amb tres gols que podien haver estat més -quina jugada de Clerc!- i alguna parada sensacional de Becerra. Llàstima que al final alguns seguidors s'entestessin a recordar fets de l'any passat que no tenia gaire sentit reobrir. Davant provocacions passades (o presents si n'hi hagués hagut) la millor resposta sempre és cantar encara amb més força a favor del teu equip. Als busos de tornada l'ambient era d'eufòria total i ningú podia amagar un ampli somriure d'orella a orella. Els tres punts i l'espectacular manera d'aconseguir-los van ser la cirereta del pastís que va ser aquest enorme dia a la vora de l'Ebre.

Volem seguir gaudint d'aquest Girona i en les nostres mans està donar-li una empenteta que l'ajudi a guanyar a l'Osasuna, igualar-lo a punts i tocar a la porta de la lluita per la promoció. Hi ha promoció pels abonats, que poden aconseguir dues entrades extres per només 5 € cadascuna. Descomptes pels titulars del Passport ADN Gironí. Concursos a Facebook per guanyar invitacions a les pàgines de Covesa, City Lift i el propi club. Cartells per la ciutat animant a tothom a anar al camp. No hi ha excusa per no ser aquest diumenge a les 5 de la tarda a Montilivi i fer-lo bramar fins que tremolin els rivals. Si aconseguim que a casa es torni a viure l'ambient eixordador aconseguit a Zaragoza, el triomf no es pot escapar. Està a les nostres mans o, més ben dit, a les nostres goles! Tots a Montilivi!        

Gironistes de tot cor

Així som els que vagin com vagin els resultats mai no deixem de mostrar la nostra estima pel Girona. Diumenge passat vam rebre al líder i vam voler fer saber als nostres jugadors que mentre defensin aquest escut amb l'honor que mereix, mai estaran sols. Quan van saltar a la gespa es van trobar amb unes lletres i números inflables formant el nom de l'equip i l'any de fundació i els globus blanc-i-vermells que va portar el nostre soci Lluís Sabater. Segurament ho podríem haver fet millor, però us assegurem que no amb més amor. I a més el Girona va correspondre amb un bon partit en què va plantar cara al Leganés i generar ocasions que d'haver tingut més encert de cara a porta ens haurien donat els tres punts sense complicacions.

Un altre que porta ben dins aquests colors i els ha viscut des de ben jovenet, és el protagonista d'aquests dies a Montilivi: Pere Pons. El migcampista de Sant Martí Vell ha allargat el seu contracte amb el Girona fins al 2018 i al Diari de Girona li va dedicar un reportatge repassant la seva trajectòria, en el que es recordava la seva participació en el Torneig Penya Immortal de categoria cadet que vam organitzar al maig de 2008 a Torres de Palau, un triangular on a més del Girona FC (campió) hi van participar l'Escola de Futbol del Gironès i La Salle. Recordem amb molt d'afecte aquesta competició, va ser tot just el tercer article d'aquest bloc i ens recorda que ja llavors la penya feia costat a tot el que feia olor de blanc-i-vermell. Es per nosaltres tot un orgull que el capità d'aquell cadet gironista hagi arribat a ser una de les estrelles del primer equip. Enhorabona Pere!

I si estem en els bons moments d'aquesta família blanc-i-vermella que formem jugadors, seguidors i tots els que envolten al Girona, no podem oblidar-nos dels que en viuen de més amargs. Fa unes setmanes ens deixava l'amiga Lola de la Penya Saltenca. Feia poc que ens havia acompanyat a Huesca a passar un gran dia acompanyada d'en Xavi, el seu company sentimental. En Xavi és un vell conegut de molts immortals i des d'aquí volem enviar-li, com ja hem fet en persona, molts ànims per superar aquesta pèrdua.

Com a gironistes de tot cor, una de les coses que més ens agraden és deixar ben alt el pavelló blanc-i-vermell allà on anem i diumenge no serà una excepció. Dels prop de 180 aficionats que es desplaçaran a la Romareda des de la nostra ciutat, més de 30 seran immortals. El desplaçament, com ja vam comentar en l'entrada anterior, l'organitza l'Associació de Voluntaris del Girona FC i nosaltres hi hem col·laborat recollint inscripcions a la nostra seu i posant-nos al seu servei pel què necessitessin. A l'hora de dinar i com ja és tradició cada cop que els nostres equips s'enfronten, la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo ens ha muntat un bon dinar de germanor al que assistiran també els representants de la Federación de Peñas del Real Zaragoza i de la resta de penyes gironistes que també viatgen a terres aragoneses.

Per concloure, seguim amb actes que fan honor a la nostra manera d'entendre el futbol. Dissabte una delegació immortal formada pel nostre president Pepe Sierra, el secretari Fran Lara, el tresorer Javi Rina i el vocal Josep Garolera van acompanyar als amics de la Peña Lehoi Beltz de l'Athletic Club a Barcelona en la seva inauguració. Una vetllada genial, en la que vam tenir el privilegi de ser l'única penya d'un altre equip en fer acte de presència. Iribar fent-se una foto amb la nostra bufanda, els regals que ens vam intercanviar (inclosa la ratafia i les galetes de Santa Coloma d'en Garru) i el gran tracte dispensat pels nostres amfitrions van ser els plats forts de la nit.   

Insistirem

L'article d'aquesta setmana ha trigat una mica més a arribar però per una bona raó, ve farcit d'actualitat immortal, gironista i del futbol en general. Anem a pams: el nostre repàs comença amb el partit del dissabte contra l'Almería. El Girona tornava a l'escenari on el 2013 va donar per acabada una temporada de pel·lícula amb la idea de començar-ne una de nova amb una victòria que l'enganxès definitivament a la lluita pels llocs de promoció. No va poder ser, aquesta Segona està demostrant ser la més igualada dels darrers anys, amb un bon munt de candidats a l'ascens i un bon grapat d'equips de la part baixa demostrant que tenen qualitat per sortir-ne. Tot i això, la fe en els blanc-i-vermells no ens ha d'abandonar, la temporada és encara llarga i tot pot passar. Es tracta d'insistir.

Com sempre, ens vam reunir al 106 per veure el partit per Movistar +. Un bon grapat d'immortals van estirar-se dels cabells amb les nombroses ocasions generades pels homes de Machín, de les que desgraciadament cap va acabar en gol. Per reposar-nos del disgust, després del partit vam passar a coses més alegres. La nostra sòcia Maite i el nostre vocal Óscar van celebrar els seus aniversaris amb tots els amics de la penya, en la que va ser una divertida i entranyable vetllada. Els assistents van correspondre a la generositat dels homenatjats regalant-los-hi dos packs gironistes (bossa, bufanda i gorra del nostre club) amb els que podran lluir els colors amb orgull a Montilivi.

El tiberi (proporcionat en gran part per l'Óscar i la Maite i complementat amb les sempre gustoses tapes de la San i en You) va ser dels que fan època: formatge, morcilla, xoriç, empanada, embotits, aletes de pollastre, calamars a la romana... tots productes "dietètics", com podeu veure. Però sense dubte el millor de tot va ser el gran ambient, amb gent que s'unia a nosaltres per primer cop, d'altres que tornaven després de força temps d'absència i molt esperit d'unió entre immortals. Així fem penya i fem Girona.

I parlant de fer Girona, aquesta Setmana Santa tindrem ocasió de fer-ho a terres aragoneses, acompanyant al nostre equip en el seu partit contra el Real Zaragoza. La darrera visita gironista a la Romareda va ser l'històric 0 a 3 de l'anada de la promoció. Llàstima que a la tornada el cansament ens impedís conservar l'avantatge. Per intentar repetir una jornada tan feliç com aquella, tots els socis i simpatitzants de la Penya Immortal us podeu inscriure a la nostra seu fins al dimarts 22 de març. El viatge és organitzat per l'Associació de Voluntaris del Girona FC al preu de 35 € (autobús i entrada) i nosaltres els hi portarem totes les inscripcions que recollim el proper dimecres. La convocatòria per sortir serà a les 6 del matí del diumenge 27 a l'Estadi de Montilivi.

D'un tema que sempre ens agrada tractar com són els desplaçaments seguint al Girona, saltem a un altre que voldríem haver pogut evitar. El Recreativo de Huelva, Degà del Futbol Espanyol, viu una complicada situació econòmica ocasionada per un astronòmic deute acumulat per gestors deficients i un propietari que passa olímpicament del club però es resisteix a vendre'l malgrat tenir una oferta en ferm d'empresaris de la zona. Sabem que qui més pateix en aquests casos és l'afició, impotent davant el mal que se li fa al seu equip, i per això hem volgut sumar-nos a la campanya de suport organitzada per Aficiones Unidas - AFEPE demanant que s'apliqui el sentit comú i se salvi al club de futbol més antic del nostre país. No volem viure un nou capítol de les tristes conseqüències d'un sistema de Societats Anònimes que menysté als aficionats i s'hauria de repensar. ¡Salvemos al Recre!

Seguim amb aficions amigues. A principis d'any vam tenir el plaer de compartir prèvia al Girona-Bilbao Athletic amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de Barcelona, que van quedar molt satisfets pel gran dia de futbol que vam compartir i de veure com ens uneix la mateixa manera d'entendre l'esport rei. En un detall que els honora, els seus dirigents han decidit convidar-nos als actes de la inauguració oficial de la penya, en la que comptaran amb presència d'altres penyes catalanes de l'Athletic Club i personalitats de l'entitat basca, com ara el mític porter dels de San Mamés i la Selecció Espanyola José Ángel Iríbar. Serà tota una satisfacció per a la delegació immortal que hi assistirà (inclòs el nostre agent doble Iñaki) poder conèixer una figura històrica del nostre futbol i viure amb els nostres amics leones un moment tan important per a ells com aquest.

Per acabar, volem demanar-vos a tots els gironistes que no defalliu. Diumenge ens visita el líder, el Leganés, i si hi ha un moment per fer costat als jugadors, anar a Montilivi i cridar com mai és aquest. En les nostres mans, en les de jugadors i afició, està aconseguir que l'esforç i el talent d'aquest Girona tornin a estar en boca de tots. Nosaltres rebrem a l'equip amb les ja clàssiques banderes blanc-i-vermelles, lletres i números inflables on es llegirà "GIRONA 1930" i moltíssimes ganes d'animar. Ja estàs a preparat? Els immortals hi hem nascut!