Pocs però ben avinguts

Uns vint seguidors ens desplacem amb la penya per a viure aquest important partit en l'aspecte esportiu i emotiu en l'aspecte personal, si som sincers us hem de dir que esperàvem tenir major èxit en la convocatòria però també entenem que la situació econòmica que vivim tampoc permet gaires alegries a molta gentSortirem a les set del matí cap a València, cap al migdia ens esperarà a l'estadi en Jose Vicente Castillo, vice president de la Delegació de Penyes del Levante U.D., per a anar a dinar amb altres directius de la delegació al restaurant proper al camp Casa Aparicio, allà degustarem un pica-pica i una paella.

Us hem de dir que no tenim paraules d'agraïment per l'ajut que ens han dispensat en l'organització del viatge en Ricardo Gimeno primer, president de la delegació i que no podrà assistir al dinar ja que es troba de viatge, i en Jose Vicente aquesta setmana amb qui hem estat parlant gairebé a diari.

També ens hem sentit molt atesos pels empleats i directius del club valencià per la qual cosa entenem que el nostre amic l'Albert Serra es trobi tan a gust en aquest club. Com és lògic havíem de fer referència en aquest article a l'Albert ja que tot i que no hem perdut el contacte amb ell sí que ens fa il.lusió poder tornar-lo a saludar després d'un partit i és aquest l'aspecte emotiu del que us fèiem referència al començament de l'escrit.

Bé amics només dir-vos que esperem passar un gran dia amb unes grans persones i tornar a casa amb els tres punts.

Amb pas ferm

No podia tenir millor regal pel seu aniversari el nostre tresorer en Joan Carles que una victòria del Girona i així ha estat. Davant d'un gran equip que ha vingut a jugar a futbol i que ha deixat una gran impressió a tots els que avui hem anat a Montilivi, els nostres jugadors han assolit tres punts que ens permet caminar cap a la tranquil.litat a la classificació que el potencial de la plantilla mereix. Potser el 3-1 final no reflexa del tot la igualtat que hi ha hagut sobre el terreny de joc però sí que reflexa la confiança en sí mateixos que entrenament darrera entrenament estan adquirint els nostres jugadors. S'ha gaudit molt a la primera part i s'ha patit molt a la segona i això fa que la victòria ens hagi deixat tan bon regust de boca.
Si esportivament el nostre club va creixent cada setmana, socialment també, ahir vam estar amb en David Seijo al seu bar de Lloret de Mar, el Sibarritas. En breu s'inaugurarà una nova penya del Girona a aquesta vila costanera que portarà el nom d'en Gerard López, serà molt important ja que el treball d'aquesta penya farà que el nostre Girona representi una opció més per al turisme estranger que visiti Lloret. El conèixer la seriositat d'en David que serà el president i el local a on s'establirà ens fa dir-vos que l'èxit està garantit.

L'afició també juga

No és de rebut que a una setmana d'un desplaçament que pot mobilitzar a molts de vosaltres encara no tinguem lligat tots els aspectes del viatge, la veritat és que des de fora les coses semblem molt més senzilles que des de dins, no és excusa i per això hem decidit anunciar els preus del desplaçament al cost més baix del ventall de possibilitats que potser ens trobem, comptem amb el tracte exquisit rebut per part de la Delegació de Penyes del Levante U.D. i del mateix club llevantí i tot i que encara no tinguem confirmació dels preus la penya posa aquests per a tots vosaltres 70 euros pels socis de la penya i 80 pels simpatitzants, el preu inclou el viatge amb autocar, l'entrada i el dinar, a partir de demà ja teniu els fulls d'inscripcions a la nostra seu al Bon Ibèric per a fer la reserva i fer efectiu l'import del viatge.

Que no pari la festa!

Fa uns dies que s'han acabat les fires de la ciutat però futbolísticament parlant els seguidors gironins estem de festa. Som així, passem del pessimisme més profund a l'eufòria en 90 minuts.

Pel que respecta a la nostra penya la festa la vam començar dissabte, tot i que no el podem considerar com un sopar oficial ja que només vam fer una crida a tots els nostres socis a través del bloc i d'un cartell al Bon Ibèric va ser tot un èxit. Els gairebé trenta comensals vam gaudir d'una nit boja, els que vam anar sabem que no exagerem gota amb aquesta afirmació.

Tot anava d'una forma molt normal en el que són les nostres trobades, les rialles i els càntics a favor del nostre equip van regnar l'acte, però amics, quan vam brindar amb el cava de la nostra penya pel nostre club, l'eufòria quasi traspassa els límits cap a la bogeria, allò semblava la nit de cap d'any.

Amb un rampell de seny vam decidir anar a fires a peu, els carrers de la ciutat van ser testimonis de la nostra alegria i quan vam arribar a la barraca del futbol femení del nostre club entre salutacions a alguna que altra jugadora i abraçades a alguns seguidors vam carregar les piles per a continuar la festa per les atraccions. Us hem de dir sense cap dubte que la tornada a casa es va fer molt més llarga que l'anada, però ni el cansament feia esborrar de les nostres cares un somriure d'orella a orella per la nit viscuda.

A l'endemà encara ens quedaven ganes de gresca i els molts aficionats que vam tornar a la tarda al Bon Ibèric per escoltar el nostre Girona per la radio vam assaborir una victòria èpica del nostre equip, la veritat és que vam xalar d'allò més escoltant com jugaven els nostres i també vam patir molt fins al final, el 0-1 va convertir la nostra seu un dia més en una festa del gironisme.
I diumenge vinent que no decaigui, més celebracions, ara això sí, haurem de posar els cinc sentits per assolir una victòria que pot ser el punt d'inflexió en el futur esportiu de l'entitat aquesta temporada, no serà fàcil, inclús estadísticament quan un equip fa un gran resultat a fora li costa molt treure un resultat positiu al següent partit que juga a casa seva. Tot i així confiem no només en l'empenta dels nostres jugadors sinó també en l'empenta que tots els seguidors gironins donarem al nostre equip.

I més festa, el 14 o 15 de novembre anem a València per a presenciar el partit que el nostre equip jugarà contra un club que està en plenes celebracions del seu centenari. Aquesta setmana hem estat parlant amb en Ricardo Gimeno al qui veieu al mig de la fotografia, en Ricardo és l'actual president de la Delegació de Penyes del Levante UD, aquesta setmana va molt atrafegat ja que aquest dissabte tenen un gran sopar al seu estadi a on assistiran un gran nombre de seguidors de totes les penyes llevantinistes, però ens ha promès que ens confirmarà de seguida que pugui el lloc a on gaudirem del dinar de germanor que farem amb les penyes que pertanyen a aquesta associació que va ser creada fa gairebé mig segle, tot un luxe per a nosaltres.

Com sabeu, intentem ajustar al màxim els preus dels desplaçaments per la qual cosa, encara que ja us anunciem avui que farem el viatge, encara no us podem dir el preu exacte del mateix però la nostra intenció és que surti més o menys com el de Huesca i per això estem treballant, de seguida que ho tinguem confirmat us ho farem saber.

Sopar de Fires

Com és tradició cada any per fires fem un sopar a on els integrants de la penya que assistim al mateix passem una estona de disbauxa. Aquest any el farem el proper dissabte 31 a la nostra seu. La Conxi i en Jordi ens han preparat un magnífic menú per només 15 euros. Tots els que esteu interessats en assistir a la festa us podeu apuntar al Bon Ibèric abans de dissabte.
Com és lògic hem de fer esment del tema estrella de la setmana, serem molt breus, dir-vos que en Cristóbal potser no ha tingut la sort en moments puntuals però ha estat sempre un senyor i sempre ha donat la cara davant dels aficionats, després dels partits sempre hem tingut l'oportunitat de mantenir una xerrada amb ell, bé li desitgem tota la sort que no ha tingut aquí.
En el cas d'en Narcís Julià no podem ser objectius ja que el considerem des de fa molts anys com un amic de la penya, és un fidel seguidor del nostre equip i coneix totes les vicissituds del club per la qual cosa el considerem com la persona més apropiada per tirar endavant la nau. Amb ell vam viure un dels moments més feliços amb l'ascens a segona B a El Rubial i esperem viure molts més.
També ens ha fet molta alegria retrobar-nos amb en Jordi Melero, els seus inicis com entrenador van ser als equips inferiors del nostre club i ara veure'l al primer equip és tota una satisfacció per a tots els que el coneixem.

Musho Betis per tan poc Girona

Ens quedem amb la festa viscuda a la vila de Salt, del partit només dir que ni de bon tros hi ha la il·lusió que hi havia l'any passat i això, a un esport a on a part de tenir un bon equip els resultats venen marcats per les vibracions que empenyen els seguidors sobre els jugadors, explica el resultat d'ahir, no ho entengueu com una crítica als seguidors, simplement és una visió objectiva de l'estat d'ànim de tots els que formem part d'aquest club. Sobre el paper tampoc hi ha gaire diferència per qualitat i experiència en l'élit del futbol entre els dos equips, però mentrestant un equip té clar que està fet per pujar un altre encara estem buscant el lloc que mereixem a la categoria.

I de veritat que ens quedem amb la festa, els nostres companys de la Peña Bética de Salt ens van donar una lliçó de com es preparen i es fan les coses. A les nou del matí ja estàvem amb ells per a donar-los un cop de mà, no va ser necessari ja que no van venir el gran nombre de seguidors que s'esperava, el preu de les entrades va estar un factor determinant, potser escoltareu moltes crítiques a la nostra directiva per això, amb raó, però també heu de pensar que les jornades econòmiques potser és l'única font d'ingresos que ens queda fins a final de temporada i inclús el Betis és l'únic equip andalús que s'ha retirat del conveni que tenen tots els clubs andalusos per posar les entrades a un preu unitari pels seguidors visitants quan s'enfronten entre ells.

Per acabar agrair a en Perico Sánchez, secretari de la penya bètica de Salt, en Dueñas, el seu president i a tots els que ens van rebre amb els braços oberts a la seva festa, no només per la seva simpatia sinó pel que el d'ahir hagi estat un dia inoblidable per a tots seguidors gironins que vam tenir el plaer de coneixer-los , que vam ser molts.