Las Palmas molt a prop

2 a 2, després de potser la pitjor primera part de tota la temporada el nostre Girona F.C. es va refer a la segona i no només va empatar el partit sinó que va estar a punt de guanyar amb un xut al travesser d'en Chechu a l'últim minut.
Quan hem titulat l'article Las Palmas molt a prop és perquè realment aquest partit l'hem viscut molt a prop gràcies a l'Oscar Duarte que durant tota la setmana ens ha estat informant puntualment de totes les incidències de l'enfrontament. Ja divendres va anar a l'Hotel Melià de Las Palmas per saludar els nostres jugadors que el van rebre molt cordialment.
Dissabte al matí va estar esmorzant amb el vice-president del nostre club en Jordi Miró qui li va fer entrega d'uns pins de l'entitat i una samarreta de l'equip. Per la seva part el Frente Insular va entregar una placa per a la nostra penya.

A la nostra seu també vam viure el partit amb molta emoció amb la radio com a protagonista, teníem un comentarista d'excepció ja que quan havia una variació al marcador ens trucàvem per telefon amb l'Oscar.

Per acabar aquest article volem donar les gràcies al Frente Insular i al nostre vice-president en Jordi Miró ja que gràcies a ells vam viure una jornada inoblidable.

Regal de Fires

A la seva arribada a Barcelona aquest migdia, el vice-president del nostre club en Jordi Miró ens anunciava una iniciativa de l'entitat que creiem és un autèntic regal de fires per a tots els aficionats gironins. El dimecres 29 dia de Sant Narcís, l'entrenament de l'equip que farà a les 10'30 hores del matí serà de portes obertes i tots els seguidors que vulguin podran fer-se una foto amb els seus ídols a peu de gespa un cop acabat l'entrenament.

Serà un partit molt especial

Quan diumenge passat acabàvem la conversa mantinguda amb l'Oscar Duarte, un dels responsables del Frente Insular, afirmàvem que el proper partit seria molt especial per a les dues aficions i la veritat és que ja ho està essent.

Ahir els nostres amics canaris estrenaven web http://www.frenteinsular.tk/ i la seva primera noticia ha estat dedicada a la nostra penya. Un article molt emocionant per a nosaltres com creiem també us pot emocionar a vosaltres aquesta fotografia d'en Brian de quatre anys amb el seu cosí de 6, en Carlos, lluint la bufanda del nostre Girona F.C. durant l'últim partit disputat a l'estadi Insular contra el Sevilla At..

Segons ens ha comentat l'Oscar esperen donar al nostre equip una extraordinària benvinguda per la qual cosa podem dir que sigui que sigui el resultat, les dues aficions ja han aconseguit una gran victòria, potser la més important, i és la de crear un clima de concòrdia i amistat entre dos pobles tan llunyans, cosa difícil de veure en aquests temps que corren.

Un dia molt intens

0-0, un altre partit en el que ens queda la sensació d'haver deixat escapar 2 punts més però una vegada més contents pel joc realitzat pels nostres jugadors que es van buidar sobre el terreny de joc i sota una pluja intensa.

El de ahir va ser un dia viscut intensament per la nostra penya. De bon matí vam rebre la visita dels responsables de la Penya Miki Albert amb el seu president en Jose Antonio Muñoz al capdavant. Van tenir un esmorzar molt agradable i creiem molt profitós per a les dues penyes.

Ja al migdia ens van visitar els responsables de la Penya Altza de Sant Sebastià. El seu president en Paco Montesinos, que ha estat empleat de la Real durant més de 35 anys, era acompanyat per en Joseba i les seves respectives senyores. Vam fer un dinar de germanor a la nostra seu i la veritat és que ens ho vam passar d'allò més bé. També la Penya de la Real de Vic es va afegir a la festa i van poder brindar amb el nostre cava.

Després de dinar ens vam acostar fins a l'Hotel Melià a on eren els jugadors de la Real. Ens van atendre meravellosament i tots els jugadors ens permetien fer fotos amb ells.

Finalment una altra sorpresa, quan arribàvem a l'estadi ens trobàvem amb en Patxi Hernandez un grandíssim porter que va coincidir amb en Raul Agné com a jugador del Girona a la temporada 94-95.

12

Si fa tres anys a Elda quan tornàvem del viatge ens haguessin dit que a dia d'avui ens enfrontaríem en partit oficial de lliga amb la Real hauríem pensat que això era una quimera. Doncs ja ha arribat, i a més, no només esperant veure a la Real sinó esperant veure la segona victòria del nostre equip a Montilivi. Arriba en un gran moment, els punts de demà no són els que comptem per salvar la categoria però si que poden servir per marcar els nostres objectius al llarg de la temporada. Per a la Real sí que son importants, un equip que està fet per pujar, amb un gran entrenador però qüestionat pot donar la de gran sorra que a principi de temporada donen els grans equips. Quan hem titulat 12 és perquè demà esperem tenir 3 punts més i a més GIRONA serà el jugador número 12.

Ens hem deixat dos punts

23 persones vam ser les que finalment vam sortir de Girona per animar els nostres jugadors en aquest partit. La majoria de nosaltres hauríem signat l'empat abans de l'inici de l'encontre però un cop vista la gran superioritat dels nostres ens va quedar un regust una mica amarg, de totes formes el gol d'en Chechu, tot i que no feia justícia ja que el Girona F.C. mereixia la victòria, sí que va servir per almenys tornar cap a casa contents, tant per l'importantíssim punt assolit al camp d'un ex primera com pel joc ofert pel nostre equip.
La veritat és que vam passar un dia magnífic, tant els aficionats que formàvem part de l'expedició gironina com els conductors de l'autocar vam contribuir a que així fos. A la fotografia podeu veure com gaudiem de la paella que el Restaurant Casa Clemencia ens va preparar.

Fer esment especial de la gran amabilitat de la Penya Açí Hi Ha Granotes Torrefiel que després de dinar ens van venir a buscar a l'estadi per anar a visitar la seva seu, allà ens havien preparat unes pastes i vam brindar amb cava de la seva terra mentre intercanviàvem tot un seguit de regals, a la nostra seu podreu veure un mocador amb l'escut del Llevant. Cal dir que ja hem quedat per a fer una paella de germanor quan vinguin a Girona.


Tot i que no érem gaires ens vam fer notar de debò i així ens ho van agrair els nostres jugadors un cop acabat el partit quan van venir a saludar-nos des del terreny de joc abans de marxar cap als vestidors.
Quan arribàvem a Girona a un quart de 3 de la matinada, tot i el cansament del viatge encara ens quedava un somriure a la cara per la satisfacció d'haver passat un magnífic dia.