Ens hem quedat sense el nostre passatemps favorit dels caps de setmana (quan la televisió i els clubs ho permeten) durant uns mesos, però no sense Girona. Aquest club i els que el vivim a flor de pell no s'aturen en aquests mesos de calor per molt que de moment no es disputin partits. Tenim molta actualitat sobre el gironisme i el mateix club, així que posem en marxa de seguida l'article. Tots a bord!
Comencem per les nostres impressions sobre el present del Girona FC. Ja sabem qui comandarà la nau blanc-i-vermella la propera temporada: Juan Carlos Unzué. La rebuda de la notícia per part de la família immortal, i creiem que la de la majoria de l'afició, ha estat, com deia el nostre president Pepe Sierra en el reportatge que va fer el Diari de Girona, "sense eufòria ni il·lusió". El perfil del nou tècnic recorda molt al d'Eusebio, i això potser frena una mica l'optimisme de la gent. Això sí, malgrat els diferents graus de satisfacció, tots coincidim en el fet que cal deixar-lo treballar i demostrar el futbol que vol que l'equip faci abans de qualsevol crítica. La seva sort serà la nostra i res ens faria més contents que veure'l triomfar a la banqueta gironista. Qui no tindrà Unzué a les seves ordres serà Portu, que s'uneix a la llista de baixes. El davanter murcià marxa a la Real Sociedad per continuar la seva lògica progressió. No podem fer altra cosa que donar-li les gràcies per l'esforç, talent i els gols aportats al llarg d'aquestes tres temporades defensant el nostre escut. A més, deixa a caixa 10 milions d'euros molt útils per a noves incorporacions. Buena, bonita y barata pot ser la de Pablo Maffeo, que segons la premsa podria tornar al Girona cedit per l'Stuttgart amb opció de compra. Seria una gran notícia, l'empremta que va deixar aquí va ser la d'un jugador de gran nivell. Un altre tema: Peralada. Un cop perduda la promoció a Tercera per part del Girona C, el club va informar de manera oficial de la finalització del contracte de filiació amb els empordanesos. La poc clara jugada de pujar el C a Tercera i deixar el Peralada a Primera Catalana no podrà produir-se (tot i que ja vam dir que anava contra el reglament de la RFEF, era el que es tenia pensat), però s'ha decidit tirar endavant amb l'acabament del conveni amb els xampanyers. A canvi se'ls hi retorna el que és seu (explotació de suports publicitaris i equipació), se'ls hi ofereix una opció preferent per a futbolistes del futbol formatiu gironista, un parell d'amistosos de pretemporada i, com a almoina, algunes entrades per a Montilivi per a la seva base. El moviment, que deixa al Girona amb el seu primer filial en una categoria amateur, serà desastrós si no s'aconsegueix convèncer a algun equip gironí de Segona B de signar un pacte semblant, cosa que, amb aquest precedent, sembla una mica complicada. Per acabar, el cas Oikos. L'actitud adoptada pel club amb peticions com la de la Lliga de 21 equips, semblant a la d'un alumne amb un 4'5 que va a plorar-li al professor per un aprovat, no ens ha afavorit gaire ni a nivell d'imatge ni en el propi cas. El jutge encarregat de la causa ja ens ha desestimat com a possible part demandant, així, que cal seguir fent la nostra pel que fa a la preparació de la pròxima campanya i restar a l'espera de la resolució de tot aquest embolic sense obsessionar-nos-hi.
Fotos superior esquerra i inferior esquerra: Girona FC
Foto inferior dreta: CF Peralada
Comencem per les nostres impressions sobre el present del Girona FC. Ja sabem qui comandarà la nau blanc-i-vermella la propera temporada: Juan Carlos Unzué. La rebuda de la notícia per part de la família immortal, i creiem que la de la majoria de l'afició, ha estat, com deia el nostre president Pepe Sierra en el reportatge que va fer el Diari de Girona, "sense eufòria ni il·lusió". El perfil del nou tècnic recorda molt al d'Eusebio, i això potser frena una mica l'optimisme de la gent. Això sí, malgrat els diferents graus de satisfacció, tots coincidim en el fet que cal deixar-lo treballar i demostrar el futbol que vol que l'equip faci abans de qualsevol crítica. La seva sort serà la nostra i res ens faria més contents que veure'l triomfar a la banqueta gironista. Qui no tindrà Unzué a les seves ordres serà Portu, que s'uneix a la llista de baixes. El davanter murcià marxa a la Real Sociedad per continuar la seva lògica progressió. No podem fer altra cosa que donar-li les gràcies per l'esforç, talent i els gols aportats al llarg d'aquestes tres temporades defensant el nostre escut. A més, deixa a caixa 10 milions d'euros molt útils per a noves incorporacions. Buena, bonita y barata pot ser la de Pablo Maffeo, que segons la premsa podria tornar al Girona cedit per l'Stuttgart amb opció de compra. Seria una gran notícia, l'empremta que va deixar aquí va ser la d'un jugador de gran nivell. Un altre tema: Peralada. Un cop perduda la promoció a Tercera per part del Girona C, el club va informar de manera oficial de la finalització del contracte de filiació amb els empordanesos. La poc clara jugada de pujar el C a Tercera i deixar el Peralada a Primera Catalana no podrà produir-se (tot i que ja vam dir que anava contra el reglament de la RFEF, era el que es tenia pensat), però s'ha decidit tirar endavant amb l'acabament del conveni amb els xampanyers. A canvi se'ls hi retorna el que és seu (explotació de suports publicitaris i equipació), se'ls hi ofereix una opció preferent per a futbolistes del futbol formatiu gironista, un parell d'amistosos de pretemporada i, com a almoina, algunes entrades per a Montilivi per a la seva base. El moviment, que deixa al Girona amb el seu primer filial en una categoria amateur, serà desastrós si no s'aconsegueix convèncer a algun equip gironí de Segona B de signar un pacte semblant, cosa que, amb aquest precedent, sembla una mica complicada. Per acabar, el cas Oikos. L'actitud adoptada pel club amb peticions com la de la Lliga de 21 equips, semblant a la d'un alumne amb un 4'5 que va a plorar-li al professor per un aprovat, no ens ha afavorit gaire ni a nivell d'imatge ni en el propi cas. El jutge encarregat de la causa ja ens ha desestimat com a possible part demandant, així, que cal seguir fent la nostra pel que fa a la preparació de la pròxima campanya i restar a l'espera de la resolució de tot aquest embolic sense obsessionar-nos-hi.
El passat 2 de juny va celebrar-se, com ja vam anunciar, la primera edició del Torneig de Futbol 7 de la Federació de Penyes del Girona FC. El Camp Municipal de Futbol de Sant Gregori va ser l'escenari escollit per a la disputa d'aquesta competició en la qual van participar un total de 15 equips. L'astre rei picava de valent en un dia 100% estiuenc en el qual 14 valents van defensar la samarreta de la Penya Immortal Girona i van deixar, malgrat els resultats, el pavelló ben alt. Només ens va faltar tenir entrenador, el que va provocar alguns desajustaments en el repartiment dels temps sobre la gespa de cada jugador que intentarem solucionar per a futurs compromisos. El rendiment del nostre equip va anar de menys a més. El debut contra la Penya Barbero Bailongo ens va enxampar encara descol·locats, com demostra el 6 a 0 final. Res a dir. El segon partit ens va enfrontar a l'equip "A" de la Penya Jandrista (en presentava dos). Va notar-se que es jugava en un camp més petit i que abans d'arribar-hi vam avituallar-nos al bar, ja que vam fer una molt bona primera part en la qual fins i tot vam tenir alguna ocasió. Una llàstima el gol psicològic d'ells abans del descans, que va obrir la llauna i facilitar un 4 a 0 final que, si no arriba a ser pels pals, podria haver estat més ampli. La tercera jornada ens enfrontava als amics de la Saltenca, en el partit que decidia si tindríem alguna mínima possibilitat de classificació per a la següent ronda o ja quedavem fora del torneig. Ho vam donar tot, en una primera part que va recordar a la millor versió del Brasil del 70 amb Pelé, Rivelino i Tostao (tostaos vam quedar amb el sol que feia). Bona defensa i un atac que va generar bastants oportunitats de marcar, la més clara de les quals va ser un penal que el travesser va impedir que es transformés en el gol que ens posés per davant en el marcador. L'inici del segon període ens va agafar en fred i una errada de càlcul en una passada enrere va propiciar l'1 a 0 rival. Una llàstima, ja que malgrat que no amb la mateixa intensitat, vam seguir practicant un futbol força ofensiu. Que ofenia a la vista, s'entén. Però amb molta voluntat, que també compta. Al final, 2 a 0 i eliminats. En certa manera va ser una sort, ja que amb aquella calor probablement no hauríem sobreviscut a jugar les semifinals a les quatre de la tarda. Abans de donar per finalitzada la nostra participació calia jugar el quart i últim partit contra la Pablo Machine. Hom diria que podríem estar cansats després de tres partits, però el físic els va passar més factura a ells que a nosaltres: només van poder guanyar-nos per 3 a 1. El gol d'en David Tena que suposava el 2-1 el vam celebrar tant que se'n van assabentar fins i tot a l'altra punta de les instal·lacions. A il·lusió no ens va superar ningú. A més, l'esforç va tenir recompensa. Gràcies a aquest gol i a l'entrega de tots els jugadors i els qui els van anar a donar suport, vam aconseguir acabar en 14a posició. Un primer pas per a futures victòries!
En acabar el torneig la majoria dels integrants de l'equip van desplaçar-se al 106 per gaudir d'un autèntic "tercer temps". Una mostra de l'immillorable ambient que s'hi respirava la tenim en el moment en el qual el nostre tresorer Javi Rina va entrar amb el diploma amb el qual els organitzadors del torneig van obsequiar-nos per participar. Ni a Liverpool van rebre la seva recent Copa d'Europa amb tanta eufòria com nosaltres aquest "trofeu". De fet, en la recent redecoració de la nostra seu, duta a terme gràcies a la col·laboració de socis com en Raimundo Abarca, l'Antonio Portillo, la Mari Solozano, el nostre vocal Franc Pascual o els germans Fernández, ja li vam buscar un lloc preferent. En la festa posterior al torneig també hi va haver temps per brindar pel 31è aniversari del nostre secretari Fran Lara, que per si algú no recordava l'efemèride va passar-se tot el dia entonant el "Cumpleaños feliz" de Parchís, l'autèntica banda sonora de la jornada.
Per enllestir l'article, recordar-vos que la penya no s'atura i ja té diversos fronts oberts per als pròxims dies. El més immediat és el dinar de cloenda de la temporada que celebrarem a Can Bargalló, el restaurant de Cassà de la Selva on els amics de la Penya Cassanenca tenen la seva seu. Serà una trobada informal amb l'objectiu de retrobar-nos un cop digerit el descens de categoria, amb l'objectiu d'ofegar les penes amb bon menjar i millor beure i agafar forces de cara al nou exercici. Per altra banda, també hi haurà temps per comentar entre els assistents que estiguin inscrits, els detalls del Congrés Nacional de Penyes que se celebrarà a Madrid la setmana que ve. Els immortals, com ja és habitual en aquesta cita, serem majoria en l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC. L'objectiu és passar-ho d'allò més bé i representar com cal a l'afició gironista. 
En acabar el torneig la majoria dels integrants de l'equip van desplaçar-se al 106 per gaudir d'un autèntic "tercer temps". Una mostra de l'immillorable ambient que s'hi respirava la tenim en el moment en el qual el nostre tresorer Javi Rina va entrar amb el diploma amb el qual els organitzadors del torneig van obsequiar-nos per participar. Ni a Liverpool van rebre la seva recent Copa d'Europa amb tanta eufòria com nosaltres aquest "trofeu". De fet, en la recent redecoració de la nostra seu, duta a terme gràcies a la col·laboració de socis com en Raimundo Abarca, l'Antonio Portillo, la Mari Solozano, el nostre vocal Franc Pascual o els germans Fernández, ja li vam buscar un lloc preferent. En la festa posterior al torneig també hi va haver temps per brindar pel 31è aniversari del nostre secretari Fran Lara, que per si algú no recordava l'efemèride va passar-se tot el dia entonant el "Cumpleaños feliz" de Parchís, l'autèntica banda sonora de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada