dilluns, 7 de gener de 2019

Mediterràneament

L'entrada d'any va portar al Girona a la capital del Túria per enfrontar-se al Levante en un duel que es preveia igualat. Quelcom que, al contrari, no imaginàvem va ser la visita sorpresa de dos amics de la Penya Immortal que van creuar la Mediterrània per descobrir la casa de l'equip dels seus amors. Tot això i els divertits plans que tenim per aquesta setmana, a la primera entrada de l'any al blog degà del gironisme.


Anem per parts. València és una ciutat banyada per la mateixa mar que sedueix al món sencer a la nostra Costa Brava, i al Girona li va tocar encetar el 2019 en Lliga contra un dels dos equips que té a Primera Divisió, concretament contra el granota. En dates tan familiars i de tanta despesa en tiberis i regals, era difícil organitzar un desplaçament i ni la Federació ni nosaltres vam muntar res. Tot i això, alguns gironistes van fer costat als blanc-i-vermells viatjant a Orriols pel seu compte, entre ells el nostre soci Félix de Roses. No tenim documentació gràfica de la seva visita a l'estadi del Levante per problemes tècnics amb el seu mòbil, però segur que ja ens heu perdonat la innocentada d'en Paquirrín i ens creieu. A casa nostra, nombrosos immortals van apropar-se al 106 per seguir el partit malgrat que l'horari, un divendres a les 19:00 (un altre dels invents de Mediapro i companyia), era més aviat estrany. Un d'ells, l'Ángel (al qual veiem d'esquena a la fotografia), acabava d'arribar de les seves vacances a Astúries i ens va convidar a tastar els embotits i el bollo preñao que havia portat d'allà. Una bona manera de treure'ns el mal regust que ens va quedar després de que els nostres jugadors malbaratessin avantatge al marcador i superioritat numèrica sobre la gespa. Però bé, un punt és un punt. I més fora de casa.


Aquella "meravellosa" cançó de finals dels 60 imaginava la construcció d'un pont entre la ciutat on l'equip va sumar un positiu el passat divendres i Mallorca. D'una altra illa balear, Eivissa, i creuant les mateixes aigües que aquesta musical infraestructura, van arribar a Girona en Neil i el seu pare. En Neil és un vailet al qual vam conèixer tot fent la prèvia en un dels bars del centre comercial que hi ha enganxat a Cornellà-El Prat quan hi vam anar a veure el matx contra l'Espanyol. La seva història ens va emocionar, ja que havia viatjat expressament des d'Eivissa a Barcelona per veure jugar a l'equip del seus amors: el Girona Futbol Club. No estem acostumats al fet que hi hagi gironistes gaire lluny de la Ciutat dels Quatre Rius i molt menys sense cap lligam familiar amb la localitat. És el que té estar a Primera i fer-se grans. Aprofitant el Nadal, pare i fill van visitar a uns parents barcelonins durant uns dies i van programar una escapada a Girona per acomplir un dels somnis d'en Neil: visitar Montilivi. En la trobada a casa dels pericos vam dir-los-hi que, si mai venien per casa nostra, no dubtessin en contactar-nos, i així ho van fer. Una delegació immortal composta pel nostre president Pepe Sierra, el vocal Franc Pascual, els socis Antonio Portillo i Mari Solozano i Cristóbal Sánchez, regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, va ser la seva amfitriona. Després de dinar en un restaurant cèntric, se'ls va conduir a l'estadi, on gràcies a la col·laboració d'en Xavi Fàbrega, cap de premsa del Girona FC, van poder estar arran del terreny de joc, seure a les banquetes i fins i tot la sala de premsa, on va tenir el detall de connectar el micro per fer-lo sentir com si fos el mateix Eusebio després d'un partit. La trobada va acabar amb un bon berenar al 106. Una experiència que, de ben segur, en Neil no oblidarà mai i que el farà mantenir la passió gironista al llarg de tota la seva vida.


La Mediterrània ha connectat els dos esdeveniments que acabem d'explicar. Casualment, el títol que porta aquesta entrada del blog coincideix amb el lema utilitzat per una famosa marca de cervesa de la qual no en farem publicitat de franc, com a mínim fins que ens convidi a alguna coseta. Això ens recorda que amb l'arribada del Deportivo Alavés aquest dissabte 12 arriba l'hora de començar una nova tongada de festes amb les aficions rivals. La Penya Alabèscat, agrupació del conjunt babazorro amb seu a Barcelona, visitarà la nostra seu a partir de les 12 del migdia per assaborir un deliciós dinar de germanor. Ens fa molt feliços continuar amb l'amistat iniciada l'any de l'ascens del Glorioso amb la nostra assistència a l'acte fundacional d'aquesta penya celebrat a l'Hotel Double Tree by Hilton (amb motiu del partit de l'Alavés a Montilivi). Els nostres clubs han tingut vinculació a través de notables jugadors que han defensat ambdues samarretes, com ara l'actual president, Delfí Geli, o el migcampista Nan Ribera, i ara també gràcies a l'amistat entre ambdues aficions. El 106 serà el punt de trobada per a tots els aficionats de l'entitat vitoriana que vinguin a Girona a presenciar el partit, i per descomptat, també esperem l'assistència del nombre més gran possible de gironistes, penyistes o no, que desitgin passar un gran dia de futbol. Abans de tot això, però, toca rebre dimecres a l'Atlético de Madrid en la nostra primera experiència en 70 anys als vuitens de final de la Copa del Rei. Una prova d'alt nivell que no només exigirà el màxim als futbolistes blanc-i-vermells, l'afició també haurà d'estar al màxim per donar-los-hi tot el suport possible. El fred no és excusa: hem de fer que hi hagi caliu. Endavant Girona!