divendres, 5 d’octubre de 2018

Efervescència

Sembla que va ser ahir quan la darrera aturada pels partits de les seleccions nacionals van fer reduir dràsticament la nostra ració setmanal de futbol, però la setmana vinent ja en tornem a tenir un altre. Les bogeries del calendari van fer que tot just tornant d'aquest primer parèntesi FIFA vivíssim 3 partits (i quins partits!) en només 8 dies. Molta activitat per comentar al blog... i la que està per venir, que també comentarem.


23 de setembre de 2018: una data que ja ha entrat per la porta gran en els grans moments de la història del Girona. I és que plantar cara a tot un Barcelona i fer-ho a més en un escenari de renom com el Camp Nou és per estar molt orgullós. Per primer cop en un partit de la màxima categoria el nostre equip va aconseguir puntuar a l'estadi blaugrana. El partit va ser molt diferent del de l'any passat, amb una implicació brutal de tots els jugadors des del minut 1 fins al final. Stuani (amb un històric doblet), Portu, Bono... costa trobar-ne un que no oferís la seva millor versió, malgrat que hi va haver qui va voler desprestigiar als nostres futbolistes volent-se justificar a través d'un inexistent error del VAR. La llàstima va ser que la presència de gironistes a la graderia va ser molt menor del que podia haver estat donat que es "regalaven" 5.000 entrades amb viatge en autobús, i a sobre, dispersa per tots els sectors de la graderia. Molts aficionats blanc-i-vermells van demostrar així el seu rebuig a la deficient gestió del cas Miami, o simplement van preferir l'alternativa del 40% de l'abonament com a compensació. Si el partit del gener s'acaba jugant finalment als Estats Units, que aquesta n'és una altra. Davant la incertesa el gruix dels immortals va optar per seguir el matx a la pantalla gegant del 106. La nostra seu va emplenar-se de gom a gom i vibrar amb els gols del Girona, desfermant-se l'alegria amb el xiulet de l'àrbitre que indicava el camí dels vestuaris. El pròxim repte, aconseguir guanyar-los.


Més. Futbol entre setmana. Amb un calendari tan apretat és lògic que alguna jornada hagi d'acabar jugant-se en dia feiner, però ens fem creus que un campionat on tot és susceptible de canviar a favor de l'espectacle i el negoci, no pugui evitar-se que els clubs que més públic arrosseguen en les seves visites a determinats estadis, visquin aquests compromisos en cap de setmana. És el cas del Betis quan visita els camps catalans. Hi sortiria tothom guanyant: més bètics podrien veure al seu equip, els seguidors locals gaudirien d'ambient de futbol a la seva ciutat durant tot el dia i el club amfitrió faria caixa en entrades, bar i tots els ingressos relacionats amb un dia de partit. Malgrat aquests incomprensibles inconvenients, ens les vam arreglar per tenir una petita trobada amb els amics del Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna", que havia convocat a tots els aficionats verd-i-blancs en un bar de la zona dels Químics. Hi va haver intercanvi de banderes i fins i tot una petita representació d'aquesta penya germana, encapçalada per en Manuel Vázquez, soci immortal i regidor de l'Ajuntament de Girona, va apropar-se al 106 a continuar la prèvia. El partit? L'esforç del Camp Nou va pesar i va veure's un Betis dominador, tot i que el Girona va tenir tres ocasions claríssimes en els minuts finals per igualar el solitari gol que va donar el triomf al conjunt sevillà. Com a mínim els nostres socis rosincs, en Felip i en Félix, van tenir la satisfacció d'estrenar les seves bufandes de la Penya Immortal. Si us fan enveja, us recordem que en tenim disponibles a la seu per només 6 € (8 € pels no socis de la penya), així com banderes per 8 € (10 € pels no immortals).


On sí que vam tenir un bon horari va ser a Huesca. Jugar un diumenge al matí és molt diferent. El que no va canviar van ser la sensació de ser a casa que ens envaeix cada cop que visitem aquesta ciutat aragonesa. Són molts anys d'amistat vivint plegats les trajectòries paral·leles dels nostres equips, i  ara és un somni poder viure un duel entre el Girona i els mañicos del nord a Primera Divisió. Certs problemes organitzatius aliens a la penya van fer perillar la nostra presència fins a darrera hora, però la bona feina del responsable de l'àrea social del club, Albert Mateos, va possibilitar que tot estigués resolt abans de sortir cap a l'Alcoraz. L'expedició gironista va ser força nombrosa i va veure com el seu equip era capaç de treure un punt, quelcom sempre positiu fora de cosa i més en partits tan igualats com aquest. En acabar el matx, els amics de la Peña Fenómenos Oscenses van portar-nos a dinar i gaudir de la festa com només ells saben fer. Més que amics els hem de qualificar de germans, ja que davant d'algunes dificultats amb el menú van optar per pagar-nos la meitat del seu cost malgrat que no en tenien cap culpa. En el moment dels parlaments i l'intercanvi d'obsequis (en el qual un cop més no van fallar les galetes i la ratafia d'en Garru), va quedar palesa aquesta estreta relació entre immortals i fenómenos. A més de la placa que tenien preparada com a regal per la Federació de Penyes del Girona, ens van fer entrega d'una a nosaltres en exclusiva per aquesta dècada gaudint del millor del futbol plegats. Un gest que ens honora i emociona a la vegada.


I del que hem viscut passem al que viurem. A banda de la trobada que demà tindrem amb l'afició de l'Eibar (la Federació de Penyes ja ha preparat prèvia i dinar), la gran cita és la del pròxim dissabte 13 d'octubre. La Penya Guíxols-Costa Brava vol celebrar el seu 10è Aniversari de la millor manera possible, així que ha assumit l'organització de l'edició d'enguany de la Trobada de Penyes del Girona FC. L'escenari triat per l'esdeveniment és el Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols. Hi han preparades un munt d'activitats per permetre a petits i grans viure una gran diada de gironisme. Si voleu assistir-hi, només us heu de posar en contacte amb els membres de la nostra junta directiva. L'acte central de la jornada serà un gran dinar de germanor. El menú consistirà en fideuà amb allioli de primer, rostit de pollastre i botifarra amb guarnició de segon, aigua, vi i refrescos. El preu serà de 15 € pels adults i 7'50 pels infants. Amb el divertidíssim precedent de 2013, any en el qual també va celebrar-se la trobada a la localitat ganxona, no serem precisament pocs els immortals que ens aproparem a gaudir de la festa més blanc-i-vermella de l'any. Vine tu també!