Exiliats

Per haver sigut una setmana amb un partit fora de casa al qual no vam poder organitzar un desplaçament nombrós, aquests dies ens han aportat força substància per comentar al blog. Començarem amb el tema de moda als mitjans esportius nacionals i seguirem amb altres afers més d'estar per casa. Encara que no sigui aquesta, com veurem, tampoc la millor expressió que podem servir per descriure'ls.

La notícia del moment és, com ja tots sabeu, la gairebé segura elecció del Girona-Barcelona d'aquest pròxim mes de gener com el primer partit de la història de la Lliga que es juga fora d'Espanya. No hi ha res oficial, però les informacions que circulen internament i a través de la premsa indiquen que la seu del matx seria el Hard Rock Stadium de Miami. Sembla una d'aquelles innocentades que fem al desembre, però no, és una part més de l'estratègia d'internacionalització de l'LFP amb l'objectiu d'obrir-se al gran mercat nord-americà. Entre el gironisme no s'han fet esperar les reaccions, i més després de la filtració a la premsa de les que se suposa seran les compensacions pel fet de no poder gaudir a Montilivi d'un dels partits de la temporada. La gran majoria oscil·la entre l'oposició frontal i la més moderada. A la nostra penya cadascú ho veu a la seva manera, potser el punt en comú és que tots voldríem no ser privats de la possibilitat d'animar al nostre equip al nostre estadi i que, si no ens queda més remei que acceptar els nous temps que viu el futbol, ens agradarien que els premis de consolació fossin força millors que els que estan circulant. L'opció del vol a Miami podria ser més generosa i possibilitar un cap de setmana per visitar la ciutat en lloc de ser tan fugaç. L'alternativa de fer nit per 600 euros és directament poc seriosa. Les entrades pel partit de la primera volta i contrapartides econòmiques queden curtes: un 40% d'un abonament com el que tenim la majoria (gol penyista amb descompte per assistència de la temporada passada), un cop restats els 50 euros de l'indispensable carnet de soci obligatori que ens cobraran al gener, representa una compensació de 30 euros. Tot un capital. Veurem si entre Aficiones Unidas i la Federació de Penyes hi podem fer alguna cosa.

No van ser 7.573 quilòmetres com els que recorrerem en cas d'haver d'anar als EUA, però pel partit del Villarreal ens vam haver de moure per trobar-nos temporalment sense seu pel tancament per vacances del 106. Gràcies a Déu, el sentiment blanc-i-vermell és més viu que mai i al mateix barri convivim amb una altra penya del Girona, la Sant Narcís, una agrupació petita però d'una qualitat humana excepcional. Quan els vam comentar si els hi semblava bé que anéssim a veure el matx la seva seu, l'antic Bar Aparicio on en el seu dia també hi va haver la Penya Saltenca, ens van rebre amb els braços oberts. La cervesa i les delicioses tapes de la Kiki van fer encara més entretingut el visionat de la primera victòria dels homes d'Eusebio Sacristán a la Liga Santander 2018/2019. Després del gol fins i tot ens vam arrencar amb uns quants càntics que encara van animar el fraternal ambient viscut entre penyistes.

Continuem amb gent lluny de casa. Hem començat dient que les penyes no vam poder muntar autobusos per anar a l'Estadio de la Cerámica a animar al Girona, en gran part gràcies al fet que LFP i televisions ens van tornar a fer jugar un divendres. Estaria molt bé que si amb accions com partits a l'estranger s'aconsegueix incrementar el valor dels drets audiovisuals de la competició i, per tant, els ingressos del dia de partit deixen queden en un pla d'importància molt menor, no segueixin maltractant als aficionats amb la designació de dies i horaris horribles i sense lògica. Per sort, el nostre club compta amb uns quants seguidors irreductibles que sempre estaran amb l'equip. Part de la famosa banda del Juanola va viatjar a terres castellonenques i va lluir, com sempre, els colors amb orgull. Molt merescuda l'alegria de poder tornar a casa amb els tres punts. La cirereta del pastís se la van trobar, com tots els gironistes, just quan va l'àrbitre va xiular el final i van acabar de celebrar el triomf: la gran notícia de la jornada final de la finestra de fitxatges de l'estiu era que els rumors de la marxa de Portu al Sevilla no s'havien concretat i el futbolista murcià seguia una temporada més al Girona. Un dels nostres socis rosincs, en Felip, ho va celebrar assenyalant-se el dorsal com si hagués marcat un gol. I és que poder gaudir un altre any d'aquest enorme jugador és per estar molt satisfets.

I més desplaçats. Els fongs que van atacar la gespa del Municipal de Peralada van obligar a traslladar el derbi gironí de Segona B contra l'Olot a Montilivi. Alguns immortals amb mono de futbol després del divendres, com en Jon, en Jorge o en Garru, no van faltar a la cita amb el nostre filial, llàstima de la derrota. El nostre estadi torna a ser l'escenari de referència pel futbol de la nostra província i això és positiu. No tan bona va ser l'atenció als socis gironistes, amb llargues cues per la necessitat de recollir entrades (a Peralada es passa ensenyant el carnet i no passa res). Força aficionats van acabar entrant més d'un quart d'hora després de l'inici del partit. Un punt a millorar si altra vegada ens trobem amb una situació similar.

Per tancar no abandonarem la tònica d'aquest article i anunciarem una altra activitat que es durà a terme fora de la nostra ciutat. Aquesta setmana les competicions de clubs s'aturen per donar pas als partits de les seleccions nacionals, però el nostre desig és tornar-nos a reunir i no renunciar a passar-ho bé plegats aquest diumenge. Per això hem decidit recuperar els Premis Immortals, uns guardons que ja vam entregar fa 8 anys. Enguany volem que serveixin per reconèixer als socis de la penya més destacats per la seva tasca en favor de la nostra associació i del Girona FC al llarg de la temporada passada. El lloc triat, el Mesón Gascón de Palol d'Onyar, i el cartell de l'esdeveniment poden indicar erròniament que es tracta d'una excusa per degustar un bon cochinillo. Res més lluny del nostre objectiu. Malpensats, que sou una colla de malpensats.