La ciutat de les arts

El bon moment del Girona no va ser flor d'un dia. Just quan està a punt de començar un dels trams més decisius del campionat, en els que ens veurem les cares amb molts rivals directes, l'equip sembla més entonat que mai. El partit de diumenge passat a València, combinant fiabilitat amb obres d'art com el golàs de Borja García, n'és la prova viva. 9 punts dels últims 9 i escalant llocs a la classificació. La Penya Immortal va ser al camp del Levante, com no podia ser d'una altra manera, al costat del seu Girona.

El fet que el partit es jugués a les 12 va fer-nos matinar de valent per poder gaudir del dia a la ciutat del Túria. L'expedició va ser organitzada per la Federació de Penyes del Girona FC i va aplegar a 24 penyistes (18 immortals, tres companys de la Penya Saltenca, dos de la Pere Pons i  un la Penya Cassanenca). Des de les agrupacions gironistes estem particularment satisfets d'haver pogut tirar endavant aquest desplaçament, ja que l'elevat preu i el final de les Fires de Sant Narcís no van ajudar que el que en principi volia muntar el club tirés endavant. Per sort, l'esforç de tots va ajudar a que l'afició no es quedés sense la possibilitat d'optar a assistir a un viatge organitzat a terres valencianes. Pel trajecte veureu que va valdre molt la pena fins i tot el trajecte (de quatre fotos, en tres sortim endrapant!). A l'autobús vam sortejar el pernil de rigor, que aquest cop va anar a parar a mans d'en Jorge Berna. Un cop arribats, un bon grapat dels expedicionaris van optar per esmorzar al Bar Avenida, molt proper a l'estadi granota i referent en prèvies i tercers temps pels seus seguidors. Allà vam poder degustar el famós entrepà de cèrvol guisat de la casa (exquisit) i conèixer als pares d'en Portu, que van viatjar des de Murcia per veure al seu fill en acció. La seva mare ens va explicar com l'actual atacant gironista va patir de petit dificultats respiratòries que semblava que l'apartarien per sempre de l'activitat física, però que amb l'ajuda dels seus progenitors i la gran força que el caracteritza, va poder superar-ho i ser l'enorme futbolista que és avui. Després de saber això, no podem sinó admirar-lo encara més.    

A la que vam mirar el rellotge ja va ser hora d'enfilar el camí de la graderia. Un bon nombre d'aficionats blanc-i-vermells arribats a València pels seus propis mitjans va sumar-se als integrants de la nostra comitiva, fent que a la zona visitant hi hagués unes 70 persones animant al nostre Girona. No va ser l'ambient més potent dels que han acompanyat a l'equip, però ens les vam manegar per fer-nos sentir i fer arribar el nostre suport a l'equip en diverses fases del matx. Després dels gols la bogeria va apoderar-se del gironisme allà present i l'onejar de bufandes al cel valencià feia autèntic goig. Volem destacar també el detall dels jugadors saludant a l'afició després del partit. Gestos així fan que valguin la pena les hores de camí, no ens cansarem de dir-ho.

La tradicional hospitalitat de la Delegació de Penyes del Levante UD amb els penyistes gironins va començar durant el partit. El nostre president Pepe va ser convidat a la llotja en qualitat de president de la Federació de Penyes del Girona. El va acompanyar el secretari immortal, en Fran. Tot i que el president de l'agrupació local no va poder assistir, dos membres de la seva directiva van acompanyar-nos en tot moment, procurant que ens sentíssim com a casa. A tall d'anècdota dir que els nostres representants van coincidir amb famosos exjugadors de futbol com Molina (porter d'Atlético de Madrid i Deportivo i internacional amb Espanya), Juan Sánchez (golejador de València, Mallorca i Celta que també va debutar amb la Selecció) o Valdo (sorgit de la pedrera del Real Madrid i molt recordat per les seves etapes a Osasuna i Levante). També vam veure a Vicente Iborra (migcampista de Levante i Sevilla que ara milita al Leicester) i a Roger, autor de 22 gols la temporada passada amb la samarreta granota. Tot un luxe. Com també ho va ser rebre les felicitacions de tothom pel gran partit que va fer el Girona. Una afició senyora que va reconèixer que els homes de Machín van merèixer la victòria.

Aquesta immillorable actitud no va acabar aquí, després del matx un parell de penyistes del Levante van acompanyar al gruix de l'expedició al restaurant Casa Aparicio per gaudir d'un bon dinar en el qual no va faltar la paella. Les tradicions manen. A la satisfacció per la victòria hi vam afegir la de trobar-nos també amb representants de les federacions de penyes de Nàstic i Osasuna, que estaven de vacances per la ciutat i van voler compartir taula amb nosaltres. Una bona manera d'acomiadar-nos de València abans d'enfilar AP-7 amunt. Dormir a l'autobús va ser molt més fàcil: teníem tres nous punts de coixí.

P.D.: Volem dedicar-li aquest article al nostre soci Antonio Portillo, al qual un tema de salut va apartar en l'últim minut de la "convocatòria" per aquest viatge, juntament amb la Mari. ¡Ánimo, Portillo!