dimecres, 19 de setembre del 2012

Amb un sac de gols sota el braç

La major golejada des del retorn a Segona es va produir en un partit que el Girona va dominar des del xiulet inicial fins que l'àrbitre ens va enviar a tots plegats cap a casa. L'equip de Rubi, després d'algunes setmanes amb resultats que començaven a desanimar als més impacients, va ensenyar tot el futbol que porta dins i ens va demostrar que això va a dies i hi ha vegades que la cosa surt i d'altres no, però que el que és indubtable és que la qualitat hi és i aquesta plantilla pot donar-nos moltes alegries. És missió de tota l'afició començar a respondre als bons resultats anant als partits i animant. I per descomptat, seguir fent-ho quan hi hagin entrebancs i necessitem totes les forces del món per tirar endavant.
Confessem que ens és impossible estar tristos després d'aquesta sensacional exhibició dels nostres jugadors, però si que ens veiem obligats de ser amables amb la gent que ens aprecia des de la distancia i que va passar una mala estona el diumenge al matí. Mucho ánimo a los amigos de la Peña El Recibimiento, seguro que la UD se recupera pronto del batacazo.
No sabem si va ser per l'horari matinal, però aquest partit contra Las Palmas ha sigut un dels dies més complets dels que hem viscut darrerament a Montilivi, tant pel que va passar sobre la gespa com per tot el que el va envoltar, tot i l'escassa afluència de públic. En una desafortunada jugada, el migcampista gironista Joseba Garmendia va haver de retirar-se lesionat (li enviem una forta abraçada en nom de la Penya Immortal i li desitgem que es recuperi aviat), donant pas al jove de moda en el Girona FC: Pere Pons, que va debutar la setmana passada en competició oficial al Molinón i diumenge ho va fer a la Liga Adelante. Just al nostre bloc de seients i compartint la seva emoció per l'estrena d'en Pere i la golejada blanc-i-vermella hi teníem a la seva família. Una agradable coincidència que esperem que es torni a donar moltes vegades al llarg de la temporada.
En acabar el partit, una àmplia representació dels socis de la penya ens vam dirigir cap a la sortida dels vestidors per fer arribar un petit present a dos jugadors del Girona que recentment han sigut pares: Jandro Castro i Juanlu Hens. Ambdós van estar molt agraïts pel regal i es van fotografiar amb nosaltres, i Juanlu, que és un habitual de les xarxes socials, no va dubtar en agrair-nos el detall via Twitter. Esperem que aquests dos nadons siguin dos gironistes més quan es facin grans: serà senyal de que els seus pares han triomfat al club i han arrelat a la nostra ciutat.
Continuant amb les anècdotes, n'explicarem una de l'eliminatòria de Copa contra l'Sporting. Ja vam explicar que la vicepresidenta de la penya, la Margarita, i el seu marit havien estat a Gijón veient el partit. Doncs bé, no ho van fer sols: els acompanyava en Miguel Ángel Muñoz (entrenador de la cantera gironista, no surt en la fotografia) i un dels grans de la història del Girona: Rafa Ponzo, el porter de l'ascens. En Rafa és un gran amic de la Penya Immortal des de fa anys i sempre que podem  ens agrada posar-nos en contacte amb ell. Una llàstima que aquesta vegada no ens portés la mateixa sort que amb aquell penal que va aturar-li al Barakaldo...
Dissabte tenim partit a Córdoba retransmès per Marca TV a les 22:00 hores. Us esperem a tots al Bon Ibèric per veure'l i empènyer a l'equip des de Girona cap a un nova victòria!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hay que apretar para rascar puntos fuera de casa, en Montilivi de momento estamos bien y lo que consigamos como visitantes va a marcar la diferencia.

¡Adelante Girona!