dilluns, 7 de novembre del 2011

Orgullosos no, orgullosíssims

Dissabte no érem masses a Montilivi (3.017 segons les xifres oficials), però vam demostrar que de vegades és millor la qualitat que la quantitat. Estem segurs que, com nosaltres, la gran majoria dels assistents haurien seguit estant orgullosos del seu gironisme fos quin fos el resultat contra el líder.

La pluja va marcar el matx i tot el que l'envoltava, com per exemple la "pancartada" que els aficionats vam estar promovent al llarg de la setmana. Tot i això, vam aconseguir que el bloc que normalment ocupa la Penya Immortal fos una mostra unànime de suport a l'equip quan el Girona va saltar a la gespa, tant mitjançant els folis com d'altres pancartes més grans que van elaborar per iniciativa pròpia alguns gironistes. Moltes gràcies a tothom per la seva col·laboració. Com diu el nostre himne i es va comprovar després, junts ho podem fer.
La graderia estava unida i l'equip va donar més sensació de ser-ho que mai. Com a imatge que ho resumeix tenim la pinya que van fer els jugadors blanc-i-vermells al seu camp poc abans de començar la segona part. La suma dels esforços d'ambdós col·lectius va ser sens dubte la clau del triomf. El Girona va anul·lar l'atac de tot un Hércules que arribava amb unes xifres que feien por i cada cop va anar guanyant més confiança en sí mateix. Fruit d'aquest fet va arribar el penal i la posterior transformació del mateix en gol per part de Ferran Coromines, en el que significa el 5è gol en la Liga Adelante pel banyolí. Entre la lògica alegria dels que tant hem patit aquestes setmanes de mals resultats, també hi va haver temps per recordar les grans tardes viscudes des del retorn a Segona contra els "grans" (el penal de Manga davant el Zaragoza, el que ens va fer guanyar a la Real o les victòries a Vallecas i el Benito Villamarín). Proves totes elles de que, amb fe, el Girona ho pot tot.

Ara s'ha de mirar els dos enfrontaments contra equips catalans que se'ns venen a sobre: Barcelona (en el que, pel que ha anunciat el club, pot tornar a haver-hi una veritable invasió gironista del Mini) i Sabadell (una de les sorpreses d'aquest inici de temporada. A les nostres mans està posar el nostre granet de sobre per repetir aquell mes de glòria de la temporada passada en el que vam enllaçar cinc victòries consecutives.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estupendo todo el equipo, poniéndolo todo en cada lance del juego.

Ojo a Coro, 5 goles ya, a este paso va a superar los 18 de Despo.

Este es el camino que debemos seguir para salvarnos.

¡Adelante Girona!