Un nou Congrés Nacional de Penyes i una nova experiència per recordar. El principal responsable d'això va ser el capital, però no precisament aquell del que parlava Karl Marx al seu llibre del mateix títol, sinó del capital humà format per tots els penyistes del futbol espanyol que vam reunir-nos el passat cap de setmana a la Villa y Corte. Farien bé tots els clubs i estaments en donar la importància que mereix l'exemple donat per les diferents aficions presents a l'esdeveniment, les mateixes que setmana rere setmana demostren que la violència a l'esport rei del nostre país és cada cop un problema més propi del passat. Nosaltres n'estem orgullosos de formar-ne part i compartir aquest ideal. Visca el futbol!
La nostra aventura a la gran reunió d'Aficiones Unidas celebrada a Madrid entre el 28 i el 30 de juny va començar el passat divendres de bon matí al 106. Allà ens vam reunir tots els membres de l'expedició que representava a la Federació de Penyes del Girona FC que vam optar per l'autobús com a mitjà de transport per a desplaçar-nos fins allà: els vint-i-dos immortals, dos paparres, dos blanencs i un cassanenc. El bon funcionament de l'aire condicionat del vehicle de Plenacosta que ens va transportar va fer més suportable l'onada de calor que va viure Espanya durant tot el cap de setmana. Durant la ruta vam tenir temps d'equipar-nos amb les samarretes commemoratives de la nostra presència a la 16a edició de la trobada general d'AFEPE. Fins i tot en Jordi, el conductor amb el qual vam fer molta amistat aquests dies, va tenir-ne una. A poc més d'una hora d'arribar, vam fer l'última parada del trajecte, aprofitant per dinar al restaurant de l'Área 103, situada a Almadrones, a la província de Guadalajara. Us la recomanem si mai aneu per carretera a Madrid, el seu complet menú del dia va satisfer els nostres exigents estómacs i el tracte dels seus empleats, immillorable.
Una horeta després de les postres vam arribar a l'Hotel Meliá Castilla, on vam instal·lar-nos en unes habitacions d'autèntic luxe abans de marxar en els autobusos que els organitzadors van preparar per portar-nos al còctel de benvinguda que va celebrar-se al Palacio de Telecomunicaciones, molt pròxim a Cibeles. El transport va ser un dels punts forts d'aquesta edició, ja que moure més de 1.100 persones per tot Madrid no és gens fàcil i els nostres amfitrions ho van fer a la perfecció. L'acte inaugural va comptar amb parlaments del president d'AFEPE, José Manuel Mateos, i d'un representant del consistori de la capital que en va donar la benvinguda a la ciutat. L'amistat i la germanor va regnar al recinte, on els immortals, entre cerveses i algun aperitiu, van poder retrobar-se amb molts dels companys que durant tants anys hem fet pels diferents camps d'Espanya que hem visitat. La nit és jove, així que després de gaudir de les rumbes del concert que ens van oferir a la part final del còctel, alguns dels nostres penyistes encara van trobar forces per donar-ho tot en un dels pubs de davant de l'hotel que tenien conveni amb el Congrés.
L'endemà al matí, després d'un esmorzar bufet als salons de l'hotel, ens van traslladar al Teatre Gran Vía per l'acte principal. Durant el mateix va haver-hi reconeixements als millors estadis i àrbitres de les categories professionals, com ja és tradicional als congressos d'Aficiones Unidas. També hi va haver temps per parlar de la temporada de la Quinipeña, el concurs d'apostes esportives que aquesta temporada ha fet competir a totes les federacions de penyes. Per a la 2019/2020 hi hauran canvis en el format de competició i hi podran participar també totes les penyes federades i optar a aconseguir un dels nombrosos premis que estaran en joc. Un altre punt també clàssic és el discurs del president de l'LFP, Javier Tebas, que va fer una repassada a l'actualitat del futbol espanyol i va assenyalar la futura reforma de les competicions europees amb places fixes pels equips més grans com un dels reptes més importants per a totes les lligues del vell continent. Com a cloenda, es va fer l'intercanvi de banderes al més pur estil olímpic entre les federacions madrilenyes organitzadores del Congrés d'enguany i la de la Unión Deportiva Las Palmas, que s'encarregarà de la del 2020.
La segona parada del dia, després d'alguna cervesa d'aperitiu mentre venien els autobusos, va ser el Pabellón de Cristal de la Casa de Campo. Tocava el dinar de gala, que va unir-nos a tots al voltant de gairebé un centenar de taules preparades per servir un exquisit menú. Tot estava preparat fins a l'últim detall: cada taula estava presidida per una làmina que reproduïa alguna pàgina del diari Marca que recordava les grans fites dels equips de cada federació. En el nostre cas hi teníem la de la crònica de l'ascens a Primera, temps feliços. L'ambient va ser 100% futbolero. No van faltar els tovallons onejant com les bufandes a la graderia i les parets decorades com si es tractés d'un estadi, amb les banderes de les diferents aficions penjades.
La tarda va estar dedicada a gaudir dels encants de Madrid participant en les diferents visites guiades que ens van preparar. Els immortals van repartir-se en diferents fronts. N'hi ha que van optar pel recorregut turístic pels racons més famosos de la capital a bord d'un autobús descapotable. Una altra de les opcions era el Tour del Bernabéu, una completa ruta pel coliseu blanc i la sala que recull tots els trofeus guanyats pels merengues en la seva història, entre ells les seves 13 Copes d'Europa. La tercera de les alternatives escollides pels nostres membres va ser l'itinerari a través de les cambres del Palacio Real, residència dels monarques espanyols fins al 1931 i avui reservat per actes i recepcions oficials.
L'endemà, ben esmorzats, vam emprendre tots el camí del Santiago Bernabéu per fer la foto de família del Congrés entre totes les aficions a la graderia baixa del fons sud de l'estadi. Un escenari cinc estrelles per acollir la gran marea multicolor que formem els penyistes de tota Espanya. La majoria van arribar al conegut recinte esportiu de la Castellana a bord dels autobusos oficials que els seus clubs els van cedir per assistir a l'esdeveniment. Almería, Cádiz, Albacete... l'Agrupació de Penyes Valencianistes fins i tot en va portar dos, el de l'equip masculí i el del femení. La Federació de Penyes del Girona, en canvi, va haver de conformar-se a contractar i pagar (cadascú la seva part) els serveis de l'empresa Plenacosta. Tot i que aquests van ser excel·lents, ens hauria agradat molt no ser l'excepció i que el Girona FC hagués tingut, com a mínim, el mateix gest que va tenir en el Congrés Nacional de Penyes celebrat a Zaragoza l'any 2016, quan vam poder fer servir l'autobús del primer equip abonant només el 50% del cost del viatge. Una llàstima que les gestions realitzades no arribessin a bon port.
El comiat del Congrés va tenir lloc al Paseo del Prado. Un partit d'homenatge als equips de la Liga Genuine, animació musical, un entrepà gegant de pernil com a dinar... un bon grapat d'activitats per dir adéu a la cita de la millor manera possible. Una d'elles va ser el torneig de futbolí, en el qual ens van representar en Javi Rina i en Fran Lara amb la mateixa habilitat que en el futbol real: 0. Tot sigui dit, els partits que van disputar just després de prendre una cervesa ben fresqueta van estar a punt de guanyar-los. Va ser quelcom semblant al que feia Popeye amb els espinacs, però en versió etílica. Abans de marxar, en Xavi Torres i l'Esteve Fernández, en representació de la junta de la Federació de Penyes del Girona, van participar en l'intercanvi d'obsequis amb AFEPE. En el viatge de tornada a Girona vam fer el ja tradicional sorteig del pernil dels viatges de la Penya Immortal per ajudar a sufragar costos. El guanyador va ser en Franc Pascual, que va tancar un cap de setmana excepcional de la manera més "salada". Enhorabona!
La nostra aventura a la gran reunió d'Aficiones Unidas celebrada a Madrid entre el 28 i el 30 de juny va començar el passat divendres de bon matí al 106. Allà ens vam reunir tots els membres de l'expedició que representava a la Federació de Penyes del Girona FC que vam optar per l'autobús com a mitjà de transport per a desplaçar-nos fins allà: els vint-i-dos immortals, dos paparres, dos blanencs i un cassanenc. El bon funcionament de l'aire condicionat del vehicle de Plenacosta que ens va transportar va fer més suportable l'onada de calor que va viure Espanya durant tot el cap de setmana. Durant la ruta vam tenir temps d'equipar-nos amb les samarretes commemoratives de la nostra presència a la 16a edició de la trobada general d'AFEPE. Fins i tot en Jordi, el conductor amb el qual vam fer molta amistat aquests dies, va tenir-ne una. A poc més d'una hora d'arribar, vam fer l'última parada del trajecte, aprofitant per dinar al restaurant de l'Área 103, situada a Almadrones, a la província de Guadalajara. Us la recomanem si mai aneu per carretera a Madrid, el seu complet menú del dia va satisfer els nostres exigents estómacs i el tracte dels seus empleats, immillorable.
Una horeta després de les postres vam arribar a l'Hotel Meliá Castilla, on vam instal·lar-nos en unes habitacions d'autèntic luxe abans de marxar en els autobusos que els organitzadors van preparar per portar-nos al còctel de benvinguda que va celebrar-se al Palacio de Telecomunicaciones, molt pròxim a Cibeles. El transport va ser un dels punts forts d'aquesta edició, ja que moure més de 1.100 persones per tot Madrid no és gens fàcil i els nostres amfitrions ho van fer a la perfecció. L'acte inaugural va comptar amb parlaments del president d'AFEPE, José Manuel Mateos, i d'un representant del consistori de la capital que en va donar la benvinguda a la ciutat. L'amistat i la germanor va regnar al recinte, on els immortals, entre cerveses i algun aperitiu, van poder retrobar-se amb molts dels companys que durant tants anys hem fet pels diferents camps d'Espanya que hem visitat. La nit és jove, així que després de gaudir de les rumbes del concert que ens van oferir a la part final del còctel, alguns dels nostres penyistes encara van trobar forces per donar-ho tot en un dels pubs de davant de l'hotel que tenien conveni amb el Congrés.
L'endemà al matí, després d'un esmorzar bufet als salons de l'hotel, ens van traslladar al Teatre Gran Vía per l'acte principal. Durant el mateix va haver-hi reconeixements als millors estadis i àrbitres de les categories professionals, com ja és tradicional als congressos d'Aficiones Unidas. També hi va haver temps per parlar de la temporada de la Quinipeña, el concurs d'apostes esportives que aquesta temporada ha fet competir a totes les federacions de penyes. Per a la 2019/2020 hi hauran canvis en el format de competició i hi podran participar també totes les penyes federades i optar a aconseguir un dels nombrosos premis que estaran en joc. Un altre punt també clàssic és el discurs del president de l'LFP, Javier Tebas, que va fer una repassada a l'actualitat del futbol espanyol i va assenyalar la futura reforma de les competicions europees amb places fixes pels equips més grans com un dels reptes més importants per a totes les lligues del vell continent. Com a cloenda, es va fer l'intercanvi de banderes al més pur estil olímpic entre les federacions madrilenyes organitzadores del Congrés d'enguany i la de la Unión Deportiva Las Palmas, que s'encarregarà de la del 2020.
La segona parada del dia, després d'alguna cervesa d'aperitiu mentre venien els autobusos, va ser el Pabellón de Cristal de la Casa de Campo. Tocava el dinar de gala, que va unir-nos a tots al voltant de gairebé un centenar de taules preparades per servir un exquisit menú. Tot estava preparat fins a l'últim detall: cada taula estava presidida per una làmina que reproduïa alguna pàgina del diari Marca que recordava les grans fites dels equips de cada federació. En el nostre cas hi teníem la de la crònica de l'ascens a Primera, temps feliços. L'ambient va ser 100% futbolero. No van faltar els tovallons onejant com les bufandes a la graderia i les parets decorades com si es tractés d'un estadi, amb les banderes de les diferents aficions penjades.
La tarda va estar dedicada a gaudir dels encants de Madrid participant en les diferents visites guiades que ens van preparar. Els immortals van repartir-se en diferents fronts. N'hi ha que van optar pel recorregut turístic pels racons més famosos de la capital a bord d'un autobús descapotable. Una altra de les opcions era el Tour del Bernabéu, una completa ruta pel coliseu blanc i la sala que recull tots els trofeus guanyats pels merengues en la seva història, entre ells les seves 13 Copes d'Europa. La tercera de les alternatives escollides pels nostres membres va ser l'itinerari a través de les cambres del Palacio Real, residència dels monarques espanyols fins al 1931 i avui reservat per actes i recepcions oficials.
La nit del dissabte va ser la més festiva de llarg. La vam començar amb un sopar fora de programa amb grups de seguidors amics (Tenerife, Eibar, Recreativo, Getafe, Nàstic, Albacete...) al Museo del Jamón. La cosa va acabar amb càntics de tots animant a cadascun dels nostres equips, així que ja us podeu fer una idea del bon rotllo que s'hi va respirar. La vida nocturna de Madrid va tornar a seduir a bona part de l'expedició, que va tornar a perdre's pels locals i discoteques de la zona més propera a l'hotel fins que va tornar a sortir el sol. Aquestes hores van donar per moltes anècdotes, com ara el fet de trobar-nos amb Edwin Congo, exjugador de futbol colombià que havia militat a Real Madrid, Valladolid i Levante entre altres equips. Ara comenta l'actualitat de l'esport rei al programa "El Chiringuito de Jugones" del canal Mega.
L'endemà, ben esmorzats, vam emprendre tots el camí del Santiago Bernabéu per fer la foto de família del Congrés entre totes les aficions a la graderia baixa del fons sud de l'estadi. Un escenari cinc estrelles per acollir la gran marea multicolor que formem els penyistes de tota Espanya. La majoria van arribar al conegut recinte esportiu de la Castellana a bord dels autobusos oficials que els seus clubs els van cedir per assistir a l'esdeveniment. Almería, Cádiz, Albacete... l'Agrupació de Penyes Valencianistes fins i tot en va portar dos, el de l'equip masculí i el del femení. La Federació de Penyes del Girona, en canvi, va haver de conformar-se a contractar i pagar (cadascú la seva part) els serveis de l'empresa Plenacosta. Tot i que aquests van ser excel·lents, ens hauria agradat molt no ser l'excepció i que el Girona FC hagués tingut, com a mínim, el mateix gest que va tenir en el Congrés Nacional de Penyes celebrat a Zaragoza l'any 2016, quan vam poder fer servir l'autobús del primer equip abonant només el 50% del cost del viatge. Una llàstima que les gestions realitzades no arribessin a bon port.
El comiat del Congrés va tenir lloc al Paseo del Prado. Un partit d'homenatge als equips de la Liga Genuine, animació musical, un entrepà gegant de pernil com a dinar... un bon grapat d'activitats per dir adéu a la cita de la millor manera possible. Una d'elles va ser el torneig de futbolí, en el qual ens van representar en Javi Rina i en Fran Lara amb la mateixa habilitat que en el futbol real: 0. Tot sigui dit, els partits que van disputar just després de prendre una cervesa ben fresqueta van estar a punt de guanyar-los. Va ser quelcom semblant al que feia Popeye amb els espinacs, però en versió etílica. Abans de marxar, en Xavi Torres i l'Esteve Fernández, en representació de la junta de la Federació de Penyes del Girona, van participar en l'intercanvi d'obsequis amb AFEPE. En el viatge de tornada a Girona vam fer el ja tradicional sorteig del pernil dels viatges de la Penya Immortal per ajudar a sufragar costos. El guanyador va ser en Franc Pascual, que va tancar un cap de setmana excepcional de la manera més "salada". Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada