domingo, 22 de octubre de 2017

Evitem enfonsar-nos

En vam parlar a l'article anterior: el Villarreal és un equip potent contra el qual, malgrat tot, podia rascar-se algun punt. Jugadors i aficionats vam posar tota la carn a la graella per aconseguir-ho, però l'horrible començament de partit ho va acabar impedint. La derrota ens deixa en una situació complicada, fora del descens però empatats amb el 18è classificat i amb la perspectiva d'haver d'afrontar tres partits en 7 dies, un d'ells al sempre complicat Riazor  i un altre davant el campió de les últimes edicions de la Copa d'Europa. Gairebé res. De totes maneres, el pitjor ha passat. Després d'aquest inici de lliga carregat de matxs contra equips forts ens queden molts rivals del nostre nivell (Las Palmas, Getafe, Alavés, Levante...) els que podrem exhibir tot el nostre potencial. Optimisme, gironistes!


L'afició grogueta va fer acte de presència a Montilivi. Com ja és costum, abans del partit els vam acollir com cal. La nostra seu, el 106, va ser el punt de trobada de l'acte organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC, al que a més dels membres de la Penya Immortal hi van assistir socis de la Penya Paparres i la Penya Gironina. A més de representants de l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF i penyistes arribats des de la localitat castellonenca, vam comptar amb la companyia dels integrants de l'expedició organitzada per la Penya Submarí Groc de Barcelona.


Ens vam ajuntar més de 50 seguidors de tots dos equips al voltant d'una bona taula, on vam omplir la panxa amb les especialitats que ens van servir la San i en You, especialment inspirats el passat diumenge. Com a cloenda a la concòrdia i l'entesa entre aficions que va respirar-se durant tot el matí, ambdues parts van intercanviar uns regals, entre els que per part gironina no van faltar les galetes i la ratafia de Santa Coloma del nostre vocal Josep Garolera. Un dia haurem de trucar a l'ajuntament del seu poble per proposar-lo com a fill il·lustre de la vila, pocs ambaixadors millors trobaran.


9.935 espectadors van anar a l'estadi, gens malament per un partit programat en plena operació tornada del pont del Pilar. Gairebé els mateixos que el dia del Málaga. Curiós comprovar com som els 9.000 socis i escaig de l'entitat els que estem mantenint les bones entrades els dies en els quals el rival, tot i ser atractiu com tots els de Primera, no és dels grans del tot. Raó de més per motivar que el club pensi en cuidar a l'abonat i premiar la fidelitat. Sobre el terreny de joc, com ja hem comentat al començament de l'article, els 20 primers minuts en els quals la defensa blanc-i-vermella no va poder aturar a Bakambú van ser decisius. Ni el quart gol de Stuani aquesta temporada, que va servir per retallar diferències, ni l'empenta del Girona en la segona part, en la qual va bolcar-se en atac, van servir per empatar.


D'aquesta setmana posterior al partit contra l'equip valencià podem destacar-ne dos esdeveniments, tots dos del dijous. La implicació dels nostres afiliats va fer que la Penya Immortal pogués estar representada en tots dos. Comencem pel que va ser purament social, la inauguració de la nova seu dels amics de la Penya Gironina va aplegar a membre de gairebé totes les penyes de la Federació. El nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran van comprovar de primera mà com el nou Bar Cross del carrer Anselm Clavé té pinta d'acabar convertint-se en un nou punt de referència pels gironistes. L'espaiosa planta baixa, en la qual tenen planejat posar una gran pantalla per veure els partits, té una pinta excel·lent. En el vessant esportiu, el Girona va tenir partit de Copa Catalunya a Llagostera, de la que va acabar eliminat per penals. Segurament no hi havia un gran interès per allargar la presència al torneig; com ha passat altres anys, la lluita pels objectius en Lliga i la importància de tenir dates lliures s'ha acabat imposant. El que sí que cal destacar és que som l'únic equip català de Primera que ha participat en la competició. La temporada passada vam reclamar no oblidar el futbol modest del qual provenim i podem estar orgullosos d'haver, com a mínim, cobert l'expedient. Ens sap greu per gent com en  Fran Pascual i el seu fill o en Jorge Berna, als quals el mal temps no va impedir fer costat al seu equip, però donem l'enhorabona al Llagostera pel triomf i li desitgem molta sort en les properes rondes. Nosaltres ens centrarem en el proper partit contra el Deportivo de la Coruña, una prova de gran dificultat. Farem pinya al 106 per intentar enviar energia positiva als jugadors i superar-la. Acompanya'ns!

No hay comentarios: