Punts clau

El Girona va aconseguir empatar a Balaídos i té aquest cap de setmana un altre partit contra un equip fort com el Villarreal. Tant el Celta com els groguets són dos conjunts que, malgrat ser superiors al Girona i pertànyer al grup dels cridats a lluitar per les posicions que donen accés a competició europea, no són transatlàntics inabastables: deixant-ho tot a la gespa podem fer-los-hi malament. No són de la nostra lliga però els punts que aconseguim contra ells ens vindran molt bé de cara a respirar tranquils a final de temporada.  

Foto partit: Girona FC

Abans de l'aturada del campionat pels partits de les seleccions nacionals ens va tocar estrenar-nos en el partit dels divendres a Balaídos. Un divendres no és el millor dia pel futbol, dificulta desplaçaments i impedeix gaudir plenament de la jornada, però ja sabem des de fa anys que mentre les televisions paguin el xou tenim poca cosa a dir. Al 106 ens vam reunir un bon nombre d'immortals desitjant veure el retorn del Girona a un estadi que ens porta bons records: Vigo va veure el nostre primer partit a Segona després de mig segle d'absència, amb victòria gràcies a l'històric gol de Jaume Duran. El triplet de Ranko Despotovic en el 0-4 de la 2010/2011 tampoc va estar gens malament. El present, però, res té a veure amb aquells dies a Segona. El Celta venia de ser semifinalista d'Europa League i Copa del Rei la temporada passada, a més d'haver golejat a l'Eibar a Ipurúa en la jornada anterior. Aquest currículum no va atemorir els jugadors gironistes, que van saber aguantar-se drets en l'intercanvi de cops que van suposar els gols que van anar alternant un equip i altre. Després del 3-2 gallec, els futbolistes comandats per Machín no ho van deixar d'intentar i van encertar a la diana a 5 minuts del final. El gol de Juanpe i el puntet que va comportar van deixar molt satisfeta a la família blanc-i-vermella reunida a la nostra seu, no era un escenari senzill.

Uns dies abans, el diumenge posterior a l'esperada primera visita del Barcelona a Montilivi en partit de la màxima categoria del futbol espanyol, el veí poble de Vilablareix celebrava la seva Fira de la Tardor, una mostra dedicada a la pagesia i l'artesania en la qual també tenen el seu espai les entitats de la localitat. De la mà de l'agrupació gironista local, la Penya Eloi Amagat, la Federació de Penyes del Girona hi va poder tenir el seu estand, on es va informar els visitants de les activitats de les penyes i es van vendre butlletes pel sorteig amb el qual es vol finançar la col·locació d'una placa commemorativa de l'ascens al Restaurant l'Arcada de la Rambla de la Llibertat (on el 1930 hi havia el Cafè Norat, lloc de fundació del Girona FC). Membres de diverses penyes van anar a col·laborar, entre ells el nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina.

Seguim amb el nostre president, que un dia després va desplaçar-se fins a Madrid per assistir en representació de la Federació de Penyes al VIII Seminari Nacional de Seguretat organitzat per Aficiones Unidas, la Lliga de Futbol Professional i el Cos Nacional de Policia. L'activitat va repartir-se entre un cèntric hotel de la capital i la seu de la Policia a Canillas, com de costum, i van tractar-se qüestions com la necessitat de deixar clara d'una vegada per totes la reglamentació sobre els elements d'animació que poden entrar-se als estadis, la integració dels directors de seguretat en l'organigrama dels clubs o un projecte de sensibilització per a pares de nens de futbol base, entre d'altres.

Els immortals hem aprofitat aquests dies sense Girona per rentar la cara a la nostra seu. En un parell de tardes un grapat de socis va anar fent una tria entre els nombrosos obsequis que al llarg dels anys ens han fet les aficions rivals i emplenant les parets del 106 de bufandes, banderins i quadres, amb un racó preferent reservat, com no podia ser d'una altra manera, pel nostre estimat club. Per a la junta directiva va ser una alegria comprovar l'àmplia resposta dels membres de la penya a la crida feta per decorar el local, que demostra que la nostra és una associació viva en la qual cadascú aporta el millor de si mateix.

Després dels actes amb l'afició del Sevilla a la seu de la Penya Paparres i amb la del Barcelona a la de la Penya Gironina, tornen els agermanaments al 106. La Federació de Penyes del Girona rep a l'Agrupació de Penyes del Villarreal abans del partit entre gironins i castellonencs per fer un bon dinar plegats. Quan l'equip groc va patir el seu últim descens a Segona, ja hi va haver gran sintonia entre les aficions. Per a la nostra penya són també inoblidables les festes amb paella gegant a casa de la Penya Celtic Submarí o les organitzades per la pròpia agrupació quan ens tocava visitar la ciutat esportiva del club del Madrigal per enfrontar-nos al seu filial. Quins temps!