Després de l'entrebanc contra el Villarreal vam fer una crida a no desanimar-nos tot i haver d'afrontar una setmana plena de difícils compromisos. La reacció d'aquest equip ens ha fet veure que alarmar-se abans d'hora és innecessari: tenim una plantilla que treballa amb una intensitat envejable que estem segur que significarà repetir moltes vegades les grans alegries que ens han fet viure aquests dies.
Les bones notícies van començar el dilluns amb el partit del Girona a La Coruña. Un penal i un sensacional gol de Portu van ajudar a fer entrar Riazor al llibre d'or de la història gironista com l'escenari on el nostre equip va aconseguir la primera victòria com a visitant en la màxima categoria del futbol espanyol. Al 106, tot i ser un dia poc indicat per a veure futbol, van ser molts els immortals que van celebrar aquest triomf tan dolç. Dolç no només en l'àmbit esportiu, ja que vam aprofitar per compartir entre tots alguns dels regals gastronòmics que ens han fet les aficions rivals en els últims temps. Entre els caramels del Pilar (els famosos adoquines) i els torrons allò va semblar un escalfament per a les cada cop més properes festes de Nadal.
Dimarts el podem definir, en paraules del nostre president, com "el més semblant a Hollywood". Tots els focus de la premsa nacional van girar-se cap a Girona preparant el partit del diumenge. Malauradament, qüestions extraesportives que tots coneixem van aportar una tensió extra a l'ambient que mai resulta agradable. A més, alguns mitjans van pecar de sensacionalisme, retallant declaracions a conveniència per generar polèmica i expectació entre l'audiència. Sabedors d'això, vam buscar intentar rebaixar el clima d'hostilitat entre aficions que certa gent buscava i vam fer una visita a la seu dels companys de la Peña Madridista Girona, a la que va assistir una càmera del canal de televisió Mega i el reporter del Diari de Girona Carles Rossell, al que agraïm sincerament el seu emotiu article sobre la relació d'amistat entre en Pepe i el president de l'agrupació gironina de seguidors del Real Madrid, Bibiano Rina. Futbol i persones, que és del que va això. Tots dos col·lectius vam expressar la nostra de voluntat de gaudir de l'espectacle futbolístic amb total normalitat, malgrat la preocupació que per a alguns suposava la possible incidència en el mateix d'aspectes aliens al partit. Al final, com correspon a dues grans aficions, la cordialitat va regnar a Montilivi. Una victòria per a tots.
Abans de rebre als merengues, però, hi havia un altre compromís a l'estadi. El Levante ens visitava en el partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. No pot negar-se que el Girona ho va intentar, però sense cap punteria. Els granotes van ser molt més eficaços i amb el 0-2 encarrilen l'eliminatòria. Enguany sembla que prou tindrem amb la proesa que significaria mantenir-se a Primera Divisió. Tot i que mai se sap, potser acaba sonant la flauta al Ciutat de València. El més positiu del matx va ser el notable aspecte que va presentar la graderia. Gairebé 6.500 gironistes van acompanyar a l'equip, una xifra gens menyspreable. Sense anar més lluny, tot i la bona forma de l'equip, la temporada passada vam assolir-la poquíssimes vegades en els nostres 21 partits com a locals.
I encara hi va haver temps per més abans de l'esperat i històric partit contra els blancs. Concretament, per a la primera fita de les moltes que esperem que visqui la recentment creada Federació de Penyes del Girona FC. Dissabte, en una ciutat que bategava amb les Fires de Sant Narcís, va celebrar-se a la Rambla l'acte de col·locació de la placa commemorativa de l'ascens a Primera Divisió. Al mateix hi van assistir, a més de representants de totes les penyes federades, el president Delfí Geli, la regidora d'esports de l'Ajuntament Isabel Muradàs, l'entrenador Pablo Machín i els jugadors Eloi Amagat, Aday Benítez, Pere Pons i Àlex Granell. El tècnic sorià, el nom del qual apareix a la llosa, va ser l'encarregat de destapar-la en nom dels herois que ens van portar a l'elit del futbol nacional. Aquesta placa ha estat íntegrament finançada pels aficionats gironistes mitjançant un sorteig organitzat per la Federació, del qual van entregar-se'n els premis (una rèplica de la placa, una samarreta signada pels jugadors i dues entrades pel partit contra l'Athletic de Bilbao) aprofitant l'esdeveniment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!
El gran dia va arribar. Ple absolut a Montilivi i un ambient que feia goig. Com ja hem dit, tot va ser festa i no va haver de lamentar-se cap incident, una feliç notícia per a tots els qui estimem el futbol. Un gran mosaic blanc-i-vermell va rebre als nostres jugadors abans d'enfrontar-se a la constel·lació d'estrelles madridistes, en la que destacaven noms com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Modric, Isco... Precisament el migcampista malagueny va ser l'encarregat d'obrir el marcador pel conjunt visitant. El Girona, amb dues pilotes al pal (una d'elles just abans d'encaixar el gol del Real Madrid), semblava que tornaria a ser víctima de la seva mala sort de cara a porteria. Però la combinació d'un esforç extraordinari, l'encert de jugadors com Portu, Stuani o Maffeo (tot i que diumenge va ser un d'aquells dies en els quals un s'ha de treure el barret davant tot l'equip) i un dia molt gris dels cracks madridistes van propiciar el miracle. Remuntada i victòria davant del vigent campió del Món i d'Europa, entre altres competicions. Sona molt bé, i més després de tants anys acompanyant al nostre Girona per estadis sense cap glamur però amb molt de futbol. La ciutat estava de festa i després del matx un bon grapat d'immortals va seguir amb les celebracions amb bon beure i pernil a la nostra seu. Tal era l'estat d'eufòria que l'encarregat de llescar-lo, en Cisco, va tallar-se en un dit i va haver de marxar a l'hospital. Sembla que no és res greu però li desitgem una ràpida recuperació. No estem acostumats a aquestes sobredosis d'alegria!
Les bones notícies van començar el dilluns amb el partit del Girona a La Coruña. Un penal i un sensacional gol de Portu van ajudar a fer entrar Riazor al llibre d'or de la història gironista com l'escenari on el nostre equip va aconseguir la primera victòria com a visitant en la màxima categoria del futbol espanyol. Al 106, tot i ser un dia poc indicat per a veure futbol, van ser molts els immortals que van celebrar aquest triomf tan dolç. Dolç no només en l'àmbit esportiu, ja que vam aprofitar per compartir entre tots alguns dels regals gastronòmics que ens han fet les aficions rivals en els últims temps. Entre els caramels del Pilar (els famosos adoquines) i els torrons allò va semblar un escalfament per a les cada cop més properes festes de Nadal.
Dimarts el podem definir, en paraules del nostre president, com "el més semblant a Hollywood". Tots els focus de la premsa nacional van girar-se cap a Girona preparant el partit del diumenge. Malauradament, qüestions extraesportives que tots coneixem van aportar una tensió extra a l'ambient que mai resulta agradable. A més, alguns mitjans van pecar de sensacionalisme, retallant declaracions a conveniència per generar polèmica i expectació entre l'audiència. Sabedors d'això, vam buscar intentar rebaixar el clima d'hostilitat entre aficions que certa gent buscava i vam fer una visita a la seu dels companys de la Peña Madridista Girona, a la que va assistir una càmera del canal de televisió Mega i el reporter del Diari de Girona Carles Rossell, al que agraïm sincerament el seu emotiu article sobre la relació d'amistat entre en Pepe i el president de l'agrupació gironina de seguidors del Real Madrid, Bibiano Rina. Futbol i persones, que és del que va això. Tots dos col·lectius vam expressar la nostra de voluntat de gaudir de l'espectacle futbolístic amb total normalitat, malgrat la preocupació que per a alguns suposava la possible incidència en el mateix d'aspectes aliens al partit. Al final, com correspon a dues grans aficions, la cordialitat va regnar a Montilivi. Una victòria per a tots.
Abans de rebre als merengues, però, hi havia un altre compromís a l'estadi. El Levante ens visitava en el partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. No pot negar-se que el Girona ho va intentar, però sense cap punteria. Els granotes van ser molt més eficaços i amb el 0-2 encarrilen l'eliminatòria. Enguany sembla que prou tindrem amb la proesa que significaria mantenir-se a Primera Divisió. Tot i que mai se sap, potser acaba sonant la flauta al Ciutat de València. El més positiu del matx va ser el notable aspecte que va presentar la graderia. Gairebé 6.500 gironistes van acompanyar a l'equip, una xifra gens menyspreable. Sense anar més lluny, tot i la bona forma de l'equip, la temporada passada vam assolir-la poquíssimes vegades en els nostres 21 partits com a locals.
I encara hi va haver temps per més abans de l'esperat i històric partit contra els blancs. Concretament, per a la primera fita de les moltes que esperem que visqui la recentment creada Federació de Penyes del Girona FC. Dissabte, en una ciutat que bategava amb les Fires de Sant Narcís, va celebrar-se a la Rambla l'acte de col·locació de la placa commemorativa de l'ascens a Primera Divisió. Al mateix hi van assistir, a més de representants de totes les penyes federades, el president Delfí Geli, la regidora d'esports de l'Ajuntament Isabel Muradàs, l'entrenador Pablo Machín i els jugadors Eloi Amagat, Aday Benítez, Pere Pons i Àlex Granell. El tècnic sorià, el nom del qual apareix a la llosa, va ser l'encarregat de destapar-la en nom dels herois que ens van portar a l'elit del futbol nacional. Aquesta placa ha estat íntegrament finançada pels aficionats gironistes mitjançant un sorteig organitzat per la Federació, del qual van entregar-se'n els premis (una rèplica de la placa, una samarreta signada pels jugadors i dues entrades pel partit contra l'Athletic de Bilbao) aprofitant l'esdeveniment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!
El gran dia va arribar. Ple absolut a Montilivi i un ambient que feia goig. Com ja hem dit, tot va ser festa i no va haver de lamentar-se cap incident, una feliç notícia per a tots els qui estimem el futbol. Un gran mosaic blanc-i-vermell va rebre als nostres jugadors abans d'enfrontar-se a la constel·lació d'estrelles madridistes, en la que destacaven noms com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Modric, Isco... Precisament el migcampista malagueny va ser l'encarregat d'obrir el marcador pel conjunt visitant. El Girona, amb dues pilotes al pal (una d'elles just abans d'encaixar el gol del Real Madrid), semblava que tornaria a ser víctima de la seva mala sort de cara a porteria. Però la combinació d'un esforç extraordinari, l'encert de jugadors com Portu, Stuani o Maffeo (tot i que diumenge va ser un d'aquells dies en els quals un s'ha de treure el barret davant tot l'equip) i un dia molt gris dels cracks madridistes van propiciar el miracle. Remuntada i victòria davant del vigent campió del Món i d'Europa, entre altres competicions. Sona molt bé, i més després de tants anys acompanyant al nostre Girona per estadis sense cap glamur però amb molt de futbol. La ciutat estava de festa i després del matx un bon grapat d'immortals va seguir amb les celebracions amb bon beure i pernil a la nostra seu. Tal era l'estat d'eufòria que l'encarregat de llescar-lo, en Cisco, va tallar-se en un dit i va haver de marxar a l'hospital. Sembla que no és res greu però li desitgem una ràpida recuperació. No estem acostumats a aquestes sobredosis d'alegria!
1 comentari:
Gran día, gran juego.
Publica un comentari a l'entrada