viernes, 22 de abril de 2016

Som aquí


De vegades les coses ens surten per ser tossuts. Amb tanta afició del Deportivo Alavés desplaçada a Girona com la que vam tenir dissabte passat, no podíem deixar l'ocasió de fer amistat amb ells encara que fos difícil per qüestions d'horari. Des de fa unes setmanes havíem entrat en contacte amb la Penya Alabèscat mitjançant Twitter, intentant organitzar un dinar de germanor com els que acostumem a fer amb totes les aficions que ens visiten. Aquesta penya del conjunt basc, la primera que té a la nostra comunitat, va ser fundada recentment i va aprofitar la visita albiazul a Montilivi per fer l'acte d'inauguració oficial a l'hotel de concentració del seu equip a la nostra ciutat, el Double Tree by Hilton de l'antiga Plaça de Toros. Això feia que els horaris fossin difícils de preveure, ja que depenien de la disponibilitat de directius, jugadors i cos tècnic de l'equip babazorro. Malgrat que en principi van declinar el dinar amb nosaltres per aquest motiu, van convidar-nos molt amablement a l'esdeveniment.


Al mateix hi van assistir el nostre president Pepe Sierra i el secretari Fran Lara. L'acte va consistir en uns parlaments del president vitorià Alfonso Fernández de Trocóniz i dels capitans de l'equip, així com del president d'Alabèscat. El Deportivo Alavés va convidar a tots els presents a una ronda al bar de l'hotel, moment que vam aprofitar per fer un intercanvi d'obsequis amb l'afició blanc-i-blava: els hi vam entregar una bandera de la nostra penya i a canvi vam rebre'n una de la seva. L'estona passada va ser molt agradable i vam tenir l'ocasió de xerrar animadament amb el president alavesista, l'entrenador Pepe Bordalàs i el director esportiu Zubillaga, amb el que vam recordar el pas de Delfí Geli per l'entitat alabesa. La inauguració va començar amb força retard, així que la vintena de membres de la Penya Alabèscat es trobava amb dificultats per poder dinar ràpidament i ser a temps a Montilivi (havien quedat allà a les 16.30 per rebre als jugadors). Com no podia ser d'altra manera els vam convidar a la nostra seu, on la San i en You els hi van preparar un assortit de tapes express i després els vam tornar en temps rècord a l'hotel perquè poguessin pujar a l'estadi. N'hi va haver, però, que van preferir quedar-se a fer el cafè i la copa amb nosaltres abans d'emprendre el camí cap al partit. Tot i les presses va ser un dia bonic, creiem que entre apassionats pel futbol sempre ens hem de donar un cop de mà. Esperem que l'any vinent (tant de bo a Primera!) sigui possible preparar-ho tot amb més temps i passar una jornada de germanor com cal.


El matx va comportar el retrobament del Girona amb la victòria com a local, que es resistia des de feia temps a causa d'una ratxa d'empats. El convenciment entre la gent al llarg de la setmana, sumat al retorn de Pere Pons i l'encert de Dejan Lekic van ser suficients per derrotar el líder i avisar als equips de la zona de promoció que com es despistin el Girona ja és aquí per guanyar-los-hi el lloc. L'assignatura pendent de l'afició aquesta temporada està essent l'assistència a l'Estadi, però estem convençuts que la revifalla que cada any fa el gironisme a la recta final de temporada està a punt d'arribar. De moment, els que hi anem ho deixem tot animant als homes de Pablo Machín, com bé va reflectir el Twitter oficial de la Lliga de Futbol Professional.


Després del triomf, va tocar reunir-se al 106 per homenatjar a un dels grans de la Penya Immortal, un seguidor històric del Girona FC que mai ha abandonat al club del seu cor i al que es fa difícil no estimar. Es tracta del nostre soci i extresorer Rafael Bahone, que la setmana passada va fer 74 anys i ho va voler celebrar amb la família immortal. En Rafael ens va convidar a un deliciós pica-pica i com no podia ser d'una altra manera vam correspondre amb un pastís amb les corresponents espelmes per bufar (un ocellet ens va dir que va demanar un Girona de Primera) i la dessuadora Erreà de la penya. Una excel·lent nit amb una persona excel·lent. ¡Felicidades Rafael! ¡Te queremos!


I per acabar, el desenllaç del concurs "Aquí hi viu un del Girona". El guanyador del sorteig de la rajola va ser l'Aniol Caballero, un vailet d'11 anys de Vidreres que sent els colors del club com pocs. Molt cofoi, es va presentar al 106 amb la seva samarreta de la segona equipació per recollir el premi de mans d'en Pepe. Fets així, per petits que siguin, marquen de per vida a un aficionat. Ens fa feliços fer gironisme! Enhorabona Aniol!  

No hay comentarios: