martes, 24 de junio de 2014

Somriures i llàgrimes 2014

Amics, emocionat és la campanya encetada pel nostre Girona per la captació i renovació d'abonaments protagonitzada per penyistes, entre ells, la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro. I emocionat podríem haver titulat aquest article, ja que els molts anys de relació amb seguidors d'altres clubs ha fet que aquesta última setmana hàgim viscut amb la mateixa intensitat les llàgrimes d'uns per no haver aconseguit l'ascens i els somriures del que a hores d'ara encara celebren la seva gesta.
Abans de tot, hem de fer esment a l'emotiu homenatge que vam retre mig centenar de penyistes al nostre gran capità Migue.
En Quim Boadas, que va assistir en qualitat de Quim Boadas, com ell mateix va dir, va ressaltar que marxava a part d'un gran jugador, una boníssima persona, en Pepe Sierra li va entregar de part de la penya una figura amb forma de jugador amb la inscripció "al nostre gran capità Migue en agraïment a la teva dedicació i entrega als nostres colors". El seu fill Marc també va ser obsequiat amb una bufanda de la penya. Migue, molt emocionat, ens va oferir unes maquíssimes paraules "mireu-vos als ulls perquè vosaltres sou la llum del Girona" o "vagi on vagi sempre us portaré al cor" i ens va regalar una de les samarretes que ha suat aquesta temporada, amb dedicatòria inclosa.
I ara sí, comencem per dissabte. Com molt bé sabeu, tenim una relació molt especial amb els nostres amics de la Federació de Penyes de Nàstic, tant és així que per aquest cap de setmana que uns quants immortals ens desplacem al congrés de penyes a València, com que el club grana els hi ha posat un bus de franc, la seva presidenta ens ha ofert la possibilitat de viatjar amb ells. Per això, que la classificació fos tan capritxosa i emparellés aquests dos equips no ens va fer gaire gràcia, però bé, nosaltres en aquesta ocasió no hem pogut ser imparcials i hem fet costat en tot moment al club gironí.
Amb els Golfus, amb el crack Cuqui i el seu pare Cuqui Boy, amb la Natàlia, xicota de l'Àlex Cruz, amb la Victoria i en Josep Maria, pares d'en Pitu amb els que ens hem retrobat després de molts anys, amb els fills de l'Oriol, amb en Juan, en fi, amb un munt d'entranyables persones, hem viscut la gesta d'un poble.
Ara sí, després de celebrar l'ascens junts, esperem la decisió de l'Oriol Alsina, la barreja d'interessos personals, econòmics i familiars fan que estiguem amb la mateixa impaciència que teníem fa uns anys perquè comenci un nou capítol de Dallas o Falcon Crest i és que pel bé dels gironistes esperem que l'Oriol no passi de ser el Messies a ser en JR.
De diumenge vam viure la crueltat del futbol amb els nostres amics de Las Palmas, quan en Brian ja estava a punt de celebrar l'ascens a la grada, va arribar el gol del Córdoba. Nosaltres només podem fer una forta abraçada a tota la família canària i ressaltar que són una afició de primera.
I per acabar amb bon regust de boca, felicitar als nostres amics del Córdoba, l'Alberto, president de la Peña Sangre Blanquiverde de Barcelona deia que s'havia guanyat perquè la bandera l'havien posat al revés, en Javi de Cordobamanía deia que era pel rellotge de l'ascens, en fi, de la forma  que es va produir l'ascens és per creure en totes les supersticions, però no treu mèrit al treball dels seus jugadors i l'empenta, ara sí, (si veieu el títol premonitori del nostre article quan ens van visitar) d'UNA AFICIÓ DE PRIMERA.
 

No hay comentarios: