martes, 17 de junio de 2014

El nostre Koeman

Amics, si el jugador del Barça va canviar la història d'aquest gran club amb el seu gol a Wembley, com molt bé va dir en una ocasió un periodista de la nostra ciutat, perdoneu però qui us escriu no recorda el seu nom, el nostre Koeman ha estat Migue, el jugador que amb el seu gol va fer que un club pràcticament desconegut pels mateixos habitants gironins, ara sigui valorat i ens atreviríem a dir estimat, arreu de l'estat espanyol.
No seria just valorar en Migue només pel seu gol, ell és el més clar exemple del que diuen les nostres bufandes, no serem els més bons però som els millors, mireu, a principi de cada temporada sempre  detaquem jugadors per la seva qualitat futbolística i mai surt en Migue, però amics, quan ha acabat la temporada sempre ha estat si no el millor, dels millors i això només s'aconsegueix amb treball.
L'homenatge que li farem aquest divendres a les 21 hores a la nostra seu, el Restaurant 106 s'ho ha guanyat des del primer fins a l'últim entrenament. Si voleu assistir, el preu del menú és de 10 euros, us podeu apuntar al mateix restaurant o podeu trucar a en Pepe (telf. 677 77 51 42) abans de dijous.
Pel que fa al repàs del cap de setmana passat, dir-vos que els que vam acompanyar els Golfus a Tarragona ens ho vam passar teta, a més vam tenir l'oportunitat de recordar velles aventures que sempre portarem al nostre cor. Amb els pares d'en Pitu, que igual que feien quan el seu noi jugava al Girona si es fa bus, viatgen amb l'afició, recordàvem l'ascens de tercera a segona B a Alcalá, podríem dir que va ser el punt de partida del Girona actual.
Ja al Nou Estadi ens vam abraçar amb els penyistes del Nàstic, amb la presidenta de la seva Federació de Penyes Dolors Vargas i el membre del consell d'administració del club grana i antic president de la federació de penyes Ricardo Pacheco. També ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb en Carles, president de la penya del Reus Caixa o Faixa, en Carles és una persona estimadíssima i és que té un cor immens, si ens permeteu, us explicarem un episodi viscut amb ell. Va ser la mateixa temporada que vam pujar de tercera a 2B, en Francesc Perarnau, gerent del nostre club ens va prometre que el club no podria ajudar la penya amb diners per organitzar viatges però si teníem previst fer un desplaçament podríem negociar el preu de les entrades amb l'afició visitant per a que ens sortissin més barates allà. Com que un dels viatges previstos era a Reus, quan van venir a Montilivi el Girona els va deixar les entrades a 10 euros. A la tornada vam organitzar un dinar de germanor amb la penya local, espectacular, però en Carles estava amoïnat, la seva directiva ens va posar el preu de les entrades a 15 euros, nosaltres li dèiem que enteníem que no era una cosa de la seva penya i que estigués tranquil, però no, ell tan si sí com si no, va comptar tots els que érem i va agafar totes les entrades i ens les va cobrar a 10 euros, la penya Caixa o Faixa va assumir la diferència de preu.
Bé, per haver acabat la temporada us estem donant una bona dosi de penya, així que per tancar aquest article només animar-vos a anar al Municipal aquest dissabte per viure la gran festa del futbol català

No hay comentarios: