dissabte, 30 de novembre del 2013

Per nosaltres és molt gran


Ho vam prometre i encara que força tard, aquí la tenim: la crònica del nostre desplaçament a terres aragoneses. Ens feia il·lusió tornar a La Romareda, una de les visites marcades en vermell al calendari per distància i entitat del rival, i així ho corroboren els prop de 40 immortals i amics desplaçats al nostre autobús i els 13 als que vam aconseguir entrada a través del conveni de la LFP i Aficiones Unidas - AFEPE i van anar-hi pel seu compte. Si tenim en compte que tot i no ser car, en aquests temps que corren un viatge així no deixa de ser un luxe/sacrifici pels colors, és una molt bona xifra. 
El temps a la carretera, com sempre que la nostra penya viatja, no va tenir desperdici. En una de les parades de la ruta vam aprofitar per sorprendre al nostre soci i amic Javier Rina, àlies "Pollo", celebrant el seu aniversari amb cançoneta, pastís, espelmes i fins i tot uns regals molt gironistes (un curiós nino de corda amb els colors del club) i immortals (una gerra amb una llauna d'un litre de cervesa dins). En Javi és un dels que forma part del nucli dur de la Penya Immortal i tots valorem la seva simpatia i ganes de fer un cop de mà quan cal. ¡Feliz cumpleaños, Pollo!
Al Girona FC som com una família, ens coneixem gairebé tots i amb alguns la relació és immillorable. A nosaltres ens passa amb bona part de la premsa gràfica que cobreix l'actualitat de l'equip, com per exemple amb els fotògrafs de CatPress liderats pel nostre amic Toni Carrera "Karris", que fa poc ens van obsequiar amb la seva armilla oficial de la LFP de la temporada passada. El passat diumenge ens van acompanyar a Zaragoza amb el nostre autobús i a més van tenir la sort d'emportar-se el pernil en un divertit sorteig que semblava que mai acabaria. El número guanyador es va fer esperar!
Com que una visita a la capital maña mai és completa sense passar-se per la Basílica del Pilar, aquest va ser la nostra primera parada un cop arribats. Un volt pel temple, unes tapes per la zona, comprar records... només vam tenir una hora per fer turisme però molt intensa. Sense dubtes un valor afegit a una sortida per animar a l'equip que portem al cor.
Un cop feta la "peregrinació" va ser l'hora de reunir-nos amb l'afició local, de la que guadàvem un gran record dels matxs de la temporada 2008/2009, la darrera en la que Girona i Real Zaragoza van coincidir a Segona. Ens vam aplegar tots en un restaurant molt a prop de La Romareda i vam compartir un agradable dinar ple de càntics i germanor amb la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo i representants de la Federación de Peñas del Real Zaragoza. Abans de marxar cap a l'estadi vam fer entrega d'un petit present molt gironí, una ampolla de ratafia de l'Empordà, a la que ens van correspondre amb una bonica bufanda d'aquesta penya amiga que acaba de fer 5 anys
Com no podia ser d'altra manera, no va faltar la foto de grup amb seguidors d'un i altre equip. Tot un orgull per a nosaltres tenir tan bona relació amb una afició acostumada a seguir al seu equip en la part noble de la Primera Divisió i en molts compromisos europeus. I una mostra més de que el futbol pot unir a la gent més diversa i fer amics a centenars de quilòmetres. Certament, ser rebut amb tanta hospitalitat per gent que el viu amb la mateixa passió que tu et fa gaudir plenament de l'experiència de ser aficionat a aquest esport.
Això sí, l'amistat i la bona sintonia no evita que durant els 90 minuts cadascú animi amb tota la força del món als seus jugadors. Mostra d'això és com ens vam deixar la veu donant suport als homes de Ricardo Rodríguez al llarg de tot el partit, tot i que aquest fos ben pobre per part d'ambdós conjunts i el Girona es mostrés incapaç de crear perill i aprofitar el crispat ambient que l'afició saragossana vivia per la complicada situació institucional de l'entitat blanquilla. El sector més cridaner dels desplaçats va trobar a faltar una mica més d'efusivitat en la salutació final, en la que només Migue va donar-nos les gràcies per l'esforç (tal i com nosaltres feiem amb l'equip). Entenem la frustació de la derrota, però mai s'ha de deixar de banda la comunió entre equip i afició. L'orgull de ser gironista no es perd per perdre per 1 ni per 50, és molt més que un resultat i per això demà tornarem a estar amb els onze que saltin a Montilivi vestits de blanc-i-vermell, lluitant al seu costat, deixant-nos la veu. Endavant Girona!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

buenas tardes, a q desplazamientos tenéis pensado ir??? Gracias!!!

Fran ha dit...

Tenemos pensado ir a Barcelona y Sabadell.

Se valorará la posibilidad de asistir a alguno más si el dinero, los horarios y demás factores lo permiten.

Un saludo.

Fran
Secretario