Raons per a incrèduls i pessimistes

Dues victòries i sembla que s'ha apagat l'incendi de la desfeta de Jaén, que, recordem, segueix sent l'única dels 6 partits oficials que portem. Els cabells arrencats en atacs d'histèria dels pessimistes tornen al seu lloc i les peticions de guillotina per a l'entrenador a la jornada 5 fan tornar vermell a més d'un. No n'hi havia per tant i ha quedat clar. El Girona, si més no, vendrà cara la seva pell. Quelcom que ja és molt pel nostre club, no ho oblidem. Prova d'això va ser la segona part del darrer partit a l'Ángel Carro, on es va refer de 45 minuts grisos i va acabar treient tres punts de Lugo per segon any consecutiu. Felipe, després d'un penal, i Timor, amb un altre gran gol de falta, en van tenir la culpa.

El Girona tornava a la televisió i no va faltar la reunió immortal al Restaurant 106. Faltaven alguns habituals degut al bateig de l'Ainhoa Sabater, la nostra sòcia més jove, però igualment el matx va aconseguir aplegar a una quinzena de fanàtics blanc-i-vermells que van cantar ben alts els gols blanc-i-vermells. Aprofitem per felicitar des d'aquí a en Lluís i la Nathalia, els seus pares, així com a tota la seva família i amics. Per cert, us recordem que encara ens queden bufandes de la Penya Immortal com les que ensenya l'Óscar Fernández a la foto per només 6 € pels socis i 8 € pels no socis. ¡Fes-te amb la teva!

Abans de les bones notícies que vam rebre de terres gallegues, vam tenir partit de Copa contra la Ponferradina entre setmana. Poquet públic (uns 2.800 espectadors) per tractar-se d'un dia festiu, tot i que hi va haver força bon ambient a la nostra zona. Les coses, però, van complicar-se just abans del descans amb el 0-1 dels lleonesos i més d'un, influenciat pel tsunami de desconfiança de Jaén, es temia que aquest any tampoc seria el nostre a la competició del KO. L'entrada de Felipe al camp va revolucionar al Girona que en tres minuts va capgirar el marcador i segellar el bitllet a la següent ronda. Juncà va encendre l'espurna amb l'empat i el mateix Felipe, amb una jugada de murri en la que va robar la cartera als defensors, va fer el gol de la victòria per a deliri dels fidels que érem a Montilivi.

La Diada, amb la conegüent manca d'obligacions laborals per a la majoria dels nostres membres, va facilitar el dinar de germanor a la nostra seu al que vam convidar a unir-se a tothom qui volgués. Ens va acompanyar una nodrida representació de la família de la nostra vicepresidenta Margarita, així com altres immortals plens d'entusiasme per l'eufòria viscuda en el tram final del partit. Fins a una vintena vam ajuntar-nos al voltant de les taules del 106 per gaudir d'un bon menú molt ben regat. Prova de la qualitat és que la festa va allargar-se fins a arribar gairebé a les 7 de la tarda. En tantes hores hi va haver temps per somiar amb la possibilitat d'enfrontar-nos d'una vegada per totes a un Primera en Copa, el que permetria fer caixa depenent de qui sigui el contrari i viure sense cap mena de dubtes una experiència inoblidable. Visitar, per exemple, San Mamés (encara que sigui el nou), seria impressionant. Abans de poder optar al premi gros, però, tocarà eliminar a l'Alavés, al que vam guanyar en un partit esforçat de la primera jornada que no ha de servir per confiar-nos. La relaxació és el nostre pitjor enemic.      

Aquest diumenge arriba un partit especial per a la Penya Immortal Girona, el que enfrontarà al nostre equip amb la Unión Deportiva Las Palmas. És diferent per la gran relació d'amistat que ens uneix a la Peña El Recibimiento de l'equip canarión. Tot va començar a través de l'Óscar, un jove colombià resident a Gran Canaria que va viure un parell d'anys a Girona. Il·lusionat per l'ascens del Girona a Segona, va contactar amb nosaltres en unes vacances que va gaudir a la ciutat dels quatre rius i no va parar fins que la seva penya va visitar-nos en la primera volta de la lliga 2009/2010. Tan contents van quedar del tracte que els vam dispensar que ens van convidar a anar al partit de tornada i així ho va fer una petita però animosa representació immortal que va viure uns dies a cor què vols en aquest autèntic paradís que són les Canàries. Visites guiades per l'estadi, turisme per l'illa, autobús amb parades per remullar la gola (i no precisament amb aigua), bon menjar... i a més victòria del Girona! Quelcom que va deixar marca en els que ho van gaudir i els qui se senten orgullosos del fet que la seva penya tingui tants bons amics a tants quilòmetres de distància. D'ençà d'això l'experiència no ha pogut repetir-se per motius econòmics i de calendari, tot i que l'Óscar si que ens va visitar un altre estiu amb la seva família. Amb ell i la gent de la Peña El Recibimiento el tracte és gairebé setmanal, ja sigui a través del telèfon o les xarxes socials, preguntant-nos per la temporada dels nostres respectius equips o simplement per com ens tracta la vida. Us esperem a tots al 106 pels volts de les 15:30-16:00 per brindar per ells amb una bona cervesa en la prèvia del partit de diumenge. Aunque durante 90 minutos seremos rivales... ¡unos amigos así lo merecen!