martes, 10 de septiembre de 2013

Els tres gols de l'Apocalipsi

El partit que vam jugar al Nuevo Estadio de la Victoria no va ser emès per cap canal de televisió, i gairebé podem dir que millor així. El 3-1 rebut pel Girona ha obert la caixa dels trons i el pessimisme de temporades passades que molts aficionats havien ja oblidat ha tornat a veure la llum. Ni molt menys va ser una bona tarda per a l'equip, amb una defensa excessivament tova i un mig del camp al qual li va mancar la solidesa necessària, però encara va fer el necessari per tenir un parell de bones oportunitats de cert perill i un gol ja al final. Excés de confiança? Qui sap. El que està clar que en tot cas els mals hàbits no són cosa només de la plantilla. Bona part del gironisme encara té posat el xip de la "responsabilitat" de fer quelcom gran després de l'èxit de la temporada passada. I l'única veritat és que seguim sent el Girona Futbol Club, un dels pressupostos més modestos de la categoria (i a sobre, en concurs de creditors), un conjunt que ha perdut a les seves principals estrelles i pel qual la permanència és tot un èxit. Un èxit que està capacitat per aconseguir amb el nostre suport, i qui sap si superar-lo. Començar amb la cantarella de "pel Nadal serem a Segona B" no ajuda en res. Cal mentalitzar-se, pot ser una temporada de patiment (o no), en la que l'única cosa que no pot fallar és la nostra voluntat de fer costat a l'equip.
 
Prop d'una vintena d'immortals vam escoltar el partit per la ràdio al Restaurant 106. Guanyi o perdi ens mantenim fidels a la crida setmanal del Girona i gaudim de les ocasions que ens proporciona per reunir-nos i fer pinya. La de diumenge va comptar a més amb un acompanyament gastronòmic que va fer passar millor el mal tràngol dels punts perduts. El tast d'embotits que la Maite ens va portar de les seves vacances a Granada va fer les delícies dels presents, que ja no tenen excusa per a no animar amb tota la força del món en el partit de Copa de dimecres. ¡Muchas gracias, Maite!
I parlant de la Copa del Rei, arriba un cop més la cita amb el torneig del KO pel Girona. Històricament no ha estat una competició que se'ns hagi donat gaire bé, però tot i això ens les hem arreglat per donar algunes sorpreses. Aquest any, després de temporades d'exili, per fi juguem una ronda a partit únic a casa i és una bona ocasió per classificar-nos i estar més a prop de viure l'experiència d'enfrontar-nos a un Primera, qui sap si fins i tot dels que juguen competició europea. El cas és que ens conformaríem amb un Athletic Club, Málaga o Espanyol, que ens garantirien partits macos i qui sap si una bona taquilla. Però abans de somiar cal guanyar. La Ponferradina viatja a Montilivi dient que portarà molts no habituals i ja sabem que quan sortim confiats és quan més problemes tenim. L'hora del partit (12:00) i el fet que sigui festiu convida a acostar-se a l'estadi a empènyer als nostres. Després del partit, els socis de la penya que ho desitgin estan cridats a reunir-se a la nostra seu per cloure la Diada en clau gironista amb un bon dinar de germanor. Esperem celebrar en ell la victòria i la recuperació de la fe en l'equip per part de molts aficionats blanc-i-vermells. 

1 comentario:

Anónimo dijo...

Estaría bien enfrentarnos a un Primera, y ya no te digo llegar a jugar contra el Madrid, el Barcelona o el Atlético...

Pero paso a paso, lo primero es que el partido de mañana sirva para que el equipo lave su imagen después del mal partido de Jaén. Aunque supongo que también se apostará por dar minutos a alguno de los menos habituales.