dilluns, 7 de gener del 2013

Immerescut carbó

Apuntava algun diari en la prèvia del partit que la diferència de pressupost entre Girona i Almería era de 5 milions d'euros en favor del club de l'estadi Mediterráneo. L'Elx, l'altre club que ha guanyat a Montilivi, també tot i tenir una situació econòmica complicada, també ha estat construit des de bon principi per assolir l'ascens aquesta temporada. El que hem de valorar positivament és el gran nivell mostrat en ambdós partits, amb llargues fases de domini, voluntat de fer gols i sense arronsar-nos. Ahir novament vam tenir ocasions clares que no van voler entrar com sí ho van fer en el tram final del matx del Mini. El 0-1 fa mal i sembla un càstig excessiu per tanta i tan bona feina, però ens servirà per aprendre que per ser gran mai pots abaixar la guàrdia (ni al darrer minut del descompte) i has de saber treure petroli dels dies que no acabes de carburar, com bé van fer els andalusos.
Com que ens hem portat molt bé al llarg d'aquest passat any, no tot podia ser carbó en aquest dia de Reis. Vam poder gaudir de la visita d'un històric del Girona FC, Raúl Ruiz, que va ser blanc-i-vermell entre 1991 i 1993 i va formar part de la plantilla que va aconseguir la fita d'arribar a l'última jornada dels grups de la promoció d'ascens amb possibilitats de pujar a Segona la 91/92. En Raúl ha fet carrera com a comentarista del futbol modest a Canal + des d'aquella eliminatòria de Copa amb el Numancia amb la que es va guanyar simpaties a tota Espanya. Fa gairebé tres anys ja li vam retre homenatge abans d'un Girona - Rayo, però vam pensar que un il·lustre com ell no podia quedar-se sense la bufanda del 20è aniversari de la nostra penya.
Per altra banda, la nostra pancarta va lluir un crespó negre en senyal de dol per la mort del nostre soci José Sierra Martínez i l'esposa d'Isidre Darnés (que també va formar part d'aquell gran Girona del 92). Volem donar les gràcies de tot cor al Girona FC pel minut de silenci que es va guardar abans del partit i pel suport que ens han mostrat en tot moment el president, la cap de l'àrea social i altres empleats de l'entitat. Son gestos així els que fan d'aquest club una autèntica família que està unida en els bons i mals moments, dins i fora del camp.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LES MOSTRES D'AFECTE REBUDES AQUESTS DIES. NOMÉS ENS FALTA L'EQUIP A PRIMERA, ELS NOSTRES AMICS JA HO SÓN.

Com a part de la família blanc-i-vermella que som, no podíem deixar de participar d'una de les tradicions més maques del gironisme: la recollida de joguines pels nens més necessitats que el club duu a terme. Amb el record de l'època en que era la pròpia penya la que coordinava aquesta acció nadalenca a les portes de Montilivi, vam posar el nostre granet de sorra per treure un somriure a la canalla dels sectors que més estant patint la crisi. Les aportacions de diversos socis van aconseguir emplenar una gran bossa solidària de jocs de taula, nines, pilotes, peluixos... hores de diversió que no tenen preu.
 Ja vam avisar que el partit contra el Real Madrid Castilla que el Girona jugarà a Valdebebas i seguirem per televisió al Bon Ibèric seria una jornada especial gràcies al nostre amic i soci Jota, que compartirà el pernil que va guanyar camí de Barcelona amb tots els presents. Això serà per anar obrint boca mentre veiem un partit que promet, entre dos dels equips amb més vocació ofensiva de la categoria. Un cop finalitzat el partit tots els socis i amics que ho desitgin podran dinar plegats a la nostra seu. En Jordi i la Conxita ens oferiran el vi i l'amanida i encarregarem uns quants pollastres a l'ast per compartir una bona estona plegats al voltant de la taula, que ja toca. Un cop acabat dividirem les despeses entre els comensals i aquí pau i després glòria. Una oferta immillorable pel migdia de diumenge. Us esperem a tots amb ganes de gaudir d'aquest sensacional Girona i del gustós pernil el dia 13 a les 12 del matí al número 3 del carrer Pamplona. No falleu!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo bueno es que a estos equipos también podemos ganarles perfectamente llegado el momento.

A reponernos, que queda mucho y la parte más dura del calendario ya se acaba.

Anònim ha dit...

Som-hi girona, a guanyar al castilla!! Molaria fer el desplasament amb l.aveeee