martes, 22 de enero de 2013

Natació a Sabadell

El Girona és un bon equip de futbol, però un mal equip de waterpolo. La intensa pluja va fer la guitza a jugadors i aficionats (força més als darrers) i va semblar emportar-se l'encert gironista per la claveguera. El Sabadell es va mostrar letal, amb un encert espectacular de cara a porteria. Els 4 primers xuts arlequinats, algun proporcionat per badades de la nostra defensa, van acabar en gol. Només Luso va frenar per uns moments l'huracà vallesà amb el 3-1 que ens donava esperances de veure una reedició del que va passar al Mini. El Girona va fer una primera part de control, tenint molt la pilota, però li van faltar rematades, tot el contrari que als sabadellencs, que amb dos aproximacions van fer dos gols. Ja a la segona meitat, tot i l'esmentat intent de reacció, a partir del 4-1 en podia haver caigut algun més. Com a mínim vam aconseguir el primer gol de 2013, que ja tocava obrir la llauna. L'actitud de no deixar de lluitar fins al final va fer mereixedor a l'equip dels nostres aplaudiments en el que no va ser el seu millor dia.
Gràcies a Déu, ser gironista sempre compensa. La vessant esportiva va ser la creu, però en tot allò que va envoltar al partit, la "cultura" del futbol que tant ens agrada i tan gran fa a aquest esport, va ser la cara. La pluja va mullar-nos al llarg de tot el dia. Arriba un moment en que un s'ha mullat tant que ni ho nota... encara que és quelcom que els hi passa més als que s'han mullat "per dins" prèviament (i no precisament amb aigua, je je).
El primer lloc que vam visitar durant la nostra estança a la ciutat barcelonina va ser el Club Natació Sabadell, més concretament el seu restaurant, un excel·lent self-service on tothom va quedar ben servit i a bon preu. L'elecció havia estat recomanada pels nostres amics de la Federació de Penyes del Sabadell, que ens van acompanyar durant l'àpat, compartint un altre dels dinars de germanor que acostumem a fer amb els rivals, que per a nosaltres només ho son durant els 90 minuts del partit.
Com ja és habitual, a l'hora dels cafès va arribar el moment d'intercanviar records. En Manel, president de les agrupacions arlequinades, ens va entregar un bonic quadre amb l'escut del seu equip, al que en Pepe va correspondre amb una de les nostres bufandes, que ja van deixant petjada per tota Espanya de tantes que n'hem regalat a les aficions amb les que hem compartit jornades com la de dissabte. Per no perdre la costum, el nostre president va manifestar la seva voluntat de repetir moltes vegades més aquest tipus de trobades i, si pot ser i a la vista de la bona marxa d'ambdós equips, fer-ho a Primera Divisió.
Després de fer la prèvia en una vermuteria pròxima a l'estadi, ens vam dirigir al sector visitant de la graderia, on els 47 membres de la nostra expedició ens vam unir a una altra cinquantena de gironistes arribada pel seu compte a Sabadell. Tots vam aguantar el xàfec com vam poder amb paraigües, paravents, refugiant-nos al túnel d'accés durant el descans... però va ser inútil. Quan semblava que havia de parar, tornava a caure aigua i amb més força. Un partit per a valents.
Però faci el temps que faci, els nostres ànims a l'equip no falten mai. A més, vam tenir la col·laboració de l'Effah (el simpàtic "Sisplau"), que no va parar ni un segon. Quins pulmons. El proper dissabte contra el Guadalajara toca repetir i tenir la gola a punt per animar i cantar els gols que el Girona ja és mereix. Tot són bones raons per assistir al partit: cada soci tindrà dues invitacions i totes les localitats, independentment de la seva ubicació, valdran 10 € amb la intenció del Girona FC de col·laborar amb la campanya de promoció turística de la ciutat "Girona 10". El caliu blanc-i-vermell ha d'estar assegurat!

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hay que recuperar la buena racha, ahora llegan los equipos contra los que sumamos más puntos y buenas actuaciones en la primera vuelta.

Recobremos el espíritu del 1-5 en Guadalajara, el 5-0 a Las Palmas, el 5-2 al Recre, el 3-1 al Sporting...