lunes, 30 de abril de 2012

Fluix, però batega

Darrerament al Girona sembla pesar-li la responsabilitat en els partits que juga a casa. Ni la insistència demostrada pels jugadors blanc-i-vermells aquest dissabte va ser suficient per derrotar un Alcorcón que venia de guanyar 5 partits consecutius i que va fonamentar el punt que va emportar-se de Montilivi en una excel·lent defensa, sòlida com poques. No creiem que la diferència de qualitat entre un equip modest com el madrileny i el nostre sigui tan gran. És més una qüestió de nervis. El conjunt alfarero viu aquesta temporada quelcom semblant al que nosaltres vam viure la passada, potser més gran i tot, mentre que als gironistes les cames ens fan figa quan pensem que un error pot ser fatal per a les nostres aspiracions d'assolir una treballada permanència.
És quelcom del tot comprensible. Som humans i ens dol que un somni com el d'aquest període a Segona es pugui acabar. És per això que jugadors i aficionats hem de seguir lluitant mentre quedi la més mínima esperança. Ja hi haurà temps per lamentar-se si no s'aconsegueix, ara tots els esforços cal centrar-los en guanyar cada partit com si no hi hagués demà. Ens ve una prova de foc a Guadalajara, una autèntica final que decidirà la nostra sort. Deixem-ho tot sobre la gespa i a la graderia, els valents que hi puguin anar. I si passa el que no volem, recordem que encara que pugui semblar que aquest cor s'atura, el Girona sempre ha demostrat ser un club veritablement immortal, capaç de sobreposar-se a penúries constants i de refer-se dels pitjors desastres esportius per acabar oferint la millor de les seves cares als qui l'estimem. Creiem fermament que aquesta plantilla ho deixarà tot fins al últim segon del darrer partit, però si aquesta temporada no pot ser, en vindran d'altres, no importa la divisió, i ells o els seus successors ens tindran al darrera per poder reviure èxits passats.
Aquest cor gironista del que parlem és tan gran que fins i tot hi te cabuda la solidaritat. En un gest que diu molt de la entitat, el Girona FC va dedicar els moments previs al partit a difondre la campanya d'ajuda a en Richi, un nen afectat per una terrible malaltia (més informació a www.sosrichi.org). La Penya Immortal no ha volgut ser menys i també ha apostat per mostrar la seva cara més compromesa amb les bones causes, participant amb un donatiu de 20 € en butlletes pel sorteig d'una samarreta del nostre equip que organitzava l'equip Guíxols Solidari de la ruta benèfica Intermón Oxfam Trailwalker, un esdeveniment que busca recaptar diners per a la construcció de pous d'aigua a Etiòpia per poder millorar la qualitat de vida de milers de dones i nenes que es veuen obligades a caminar hores i hores per aconseguir el preuat líquid.
La sang que bomba aquest cor blanc-i-vermell la formem, sens dubte, tots els aficionats que patim amb els partits del nostre equip. En el cas de la penya ho són especialment els nostres socis, sense els quals ni podríem animar al Girona, ni ser solidaris ni res de res. Com a reconeixement al suport de la nostra massa social al llarg dels 20 anys d'història de l'associació, a tots els socis al corrent del pagament del carnet de la temporada 2011/2012 se'ls farà entrega d'un imant de nevera commemoratiu de l'aniversari. Qui ja l'hagi pagat pot anar a buscar-lo a la nostra seu, i els que encara el tenen pendent rebran l'obsequi en fer efectiu l'import al nostre tresorer Rafael Baone.
Com a últim detall d'aquest recull de notícies breus en que ha acabat convertint-se aquesta entrada, anunciar a tothom que ja tenim data per al sopar d'entrega dels IV Premis de les Penyes del Girona FC. L'acte es durà a terme la nit del dissabte 19 de maig, esperem que amb la presència de jugadors i directius del Girona FC, com de costum. Recordeu que els premis que s'entreguen son el de la Penya Immortal (al millor jugador de la temporada), el de la Miki Albert (al més carismàtic) i el de la Guíxols - Costa Brava (al millor futbolista català de la plantilla) i que poder prendre part activa en l'elecció dels guanyadors votant a www.penyesgironafc.blogspot.com   

martes, 24 de abril de 2012

Els fruits de la bona feina

Prop de 30 valents, 12 d'ells membres de la Penya Immortal, van respondre a la crida del club per a anar a Sabadell. A priori, l'aficionat gironista podia trobar pocs atractius per anar al partit: el preu (30 euros, que tot i ser el preu mínim al que es podia fer valent 20 € les entrades, era car per molts), la decepció del partit anterior, la mala imatge de l'equip fora de casa, el partit que es jugava just després... però com a mínim els immortals que hi van anar (i suposem que també la resta de desplaçats) van entendre que el millor que es pot fer es gaudir de cada instant a Segona com si fos el darrer i tractar de col·leccionar el màxim de records agradables en clau blanc-i-vermella. I un viatge, sigui quin sigui el resultat, sempre en proporciona molt.
La sortida va fer-se aquest cop a les 3 de la tarda, amb gran expectació per veure que seria capaç de fer el Girona a la Nova Creu Alta. Un cop a l'estadi sabadellenc, voldríem haver pogut fer tots plegats la prèvia amb unes copes als bars propers al camp, però la policia ens va recomanar no fer-ho per raons de seguretat. A la vista de que el nostre president no va tenir cap problema quan va visitar als amics de la Federació de Penyes del Sabadell a la seva seu, aquestes mesures van resultar potser exagerades. En Pepe, acompanyat per familiar i pel nostre soci Josep Garolera, va fer petar la xerrada amb els arlequinats i va fer-los-hi entrega d'un plat de ceràmica amb l'escut del Girona que en Josep (al que agraïm profundament el gest) va fer fer expressament per l'ocasió. Els vallesans van correspondre amb una bandera amb els seus colors que guardarem com a record d'un dia feliç.
La resta de l'expedició va fer temps a les portes d'entrada al nostre sector. L'Óscar, soci de la penya, va aprofitar per fabricar dues pancartes amb lemes per encoratjar als jugadors i a l'afició blanc-i-vermella en el dificultós camí que ens resta: CREEMOS Y PODEMOS i ORGULLO ROJIBLANCO, deien. Una gran iniciativa que demostra que els nostres socis no estan adormits, ni molt menys.
Un cop dintre el recinte vam preparar-nos per a la "batalla" engalanant el nostre racó amb els colors del Girona. Durant el partit no vam parar d'onejar les nostres banderes i les que havia portat algun company, així com de cantar i, per sort aquest cop, celebrar gols. Fins a tres, obra d'Acuña, Luso i Moha (aquest últim un autèntic golàs de classe, superant tres rivals) que ens van donar la primera victòria lluny de Montilivi aquesta temporada. Vam haver de patir, el Sabadell no volia sortir escaldat encara que les coses no li sortissin bé, però si algú en sap de passar-ho malament per guanyar som nosaltres i ho vam aconseguir. Molta suor, molt d'esforç, molts de crits i quilòmetres van ser recompensats amb aquests tres punts. Els futbolistes del Girona així ho van entendre i en acabar el partit van apropar-se a la nostra zona per celebrar el triomf i donar-nos algunes samarretes. La de David Garcia va ser caçada per la nostra sòcia Loli, a la que felicitem des d'aquí.
La descàrrega d'adrenalina havia estat molt important i el clàssic de Primera que vam anar a veure a un hotel del centre de la localitat (contacte facilitat per la Federació de Penyes del Sabadell, a la que agraïm el detall) ja el vam viure molt més relaxats, tots i els lògics nervis dels qui tenien alguna connexió sentimental amb un o altre bàndol. El berenar-sopar que vam fer a la vegada ens va permetre carregar les piles per poder carregar amb el sac de punts cap a Girona.
No sabem si aquesta victòria serà l'inici d'un camí de llums com a tots ens agradaria o si arriba massa tard, però si tenim la total certesa que ha estat merescudíssima i ha fet justícia al treball fet per tots els que SOM EL GIRONA al llarg de la temporada. Esperem repetir sensacions dissabte contra l'Alcorcón. Nosaltres hi serem i hi seguirem estant passi el que passi, i tu?

lunes, 16 de abril de 2012

Seguirem per l'orgull de ser gironistes

Dissabte només va haver-hi uns 1000 espectadors menys que el dia del Deportivo, però a Montilivi no es va viure ni de bon tros un ambient similar. Sembla que la pluja ens va aixafar una mica a tots i quan les sensacions en general no son bones, normalment acaba passant el que va passar: un nyap de partit. Tot i l'esforç i les ganes, el Girona només va despertar del tot als darrers minuts amb el gol d'Acuña que va posar a tota màquina la gola dels que aguantaven el ruixat i encara creien que es podia treure quelcom positiu. Però al final res, un punt que serveix de poc per la persistent mala sort que fa que quan no guanyem ho facin els rivals per la salvació i que quan ho fem, també.

No volem ser derrotistes. Si no hi creiem els gironistes, no ho farà ningú. Però a aquestes alçades i vistes les coses no obligarem a ningú a passar per l'aro. Qui vulgui confiar en les possibilitats que encara tenim, per minses que siguin, perfecte. Als qui no ho facin només els hi demanem que, com nosaltres, no deixin l'equip de banda. Ara es quan s'ha de veure que de veritat estimem aquest club i aquests colors, les bones estones que ens ha fet passar i també les que no ho han estat tant. Si no hi som nosaltres al darrera, només seran 11 paios de blanc-i-vermell corrent darrera una pilota. Nosaltres, els gironistes, SOM EL GIRONA. Més enllà de categories, directius, entrenadors, jugadors... som el que quedarà demà d'aquest club amb més de 80 anys d'història. NO L'ABANDONEM ENCARA QUE VINGUI EL MAL TEMPS. Tota aquesta gent que s'ha enganxat al Girona en els darrers anys és el gran tresor (si fan que no sigui una filiació passatgera) que el Girona s'emportarà de Segona passi el que passi, com per descomptat ho son els que el porten seguint tota la vida
El cap de setmana va començar amb la petita trobada de divendres a la nit entre la directiva de la Penya Immortal Girona i en Dani Roca, vicepresident de la Penya Barcelonista de Girona (al Twitter vam dir per error que n'era el president). Ja l'any passat havíem intentat fer algun acte de germanor, però per raons de calendari els hi va ser impossible als companys blaugranes. Vam passar una estona molt agradable amb el representant d'una altra de les associacions del barri, tot repassant l'actualitat del futbol i detalls d'organització d'ambdues entitats molt interessants. En Dani ens va confessar la seva simpatia pel Girona FC i com a present per a ell i la seva penya es va emportar uns mocadors dels que vam fer per Fires i una samarreta gironista.Va ser una llàstima el resultat, perquè la prèvia al Bon Ibèric va ser ben animada, amb gairebé una vintena d'immortals reunits. Donem les gràcies a la Conxita per servir-nos i canviar-li el torn de feina al nostre vocal Jordi Farré, que va fer el seu debut estel·lar com a Carmany en aquest dia de fred i pluja, oferint-se voluntari quan no trobàvem a ningú, un gest que agraïm de tot cor. Gestos així fan gran el club i la penya.

domingo, 8 de abril de 2012

Ningú ha dit que seria fàcil

Vam començar guanyant, vam tenir ocasions claríssimes, vam tenir força per posar-nos altre cop per davant... però al final no hi va haver manera. Era lògic que tot un Hércules aspirant a tornar a ser l'any que ve als grans estadis de la Liga BBVA fos capaç d'imposar-se, però el Girona va mostrar-se valent i li va passar la mà per la cara durant molts minuts.

Coro, amb els seus dos gols (ja en porta 12 i acabarà la temporada amb uns números excel·lents), ens va fer tenir esperances de donar la campanada al Rico Pérez. Però quan vam deixar marge de maniobra als blanc-i-blaus aquests van demostrar que poden tenir males ratxes però son un equipàs. Permetre's tenir a la banqueta tot un fora de sèrie com el nostre ex Felipe Sanchón així ho demostra. En Felipe va necessitar uns pocs minuts per clavar-nos un doblet i donar els tres punts al seu equip, fent-nos recordar amb enyorança les bones estones que ens havia fet passar a Montilivi tant a Tercera com ja a Segona Divisió. Això sí, no hauria estat de més que algú, a més dels aficionats i la premsa gironina, hagués donat la importància que té que el seu company Urko Vera fes l'empat a 2 amb la mà. Potser el partit se l'hi hauria complicat una mica més a l'Hércules si hagués trigat més en aconseguir igualar el marcador.En fi, poca cosa hi podem fer. Els tres punts es queden a Alacant i només ens queda felicitar-los i unir-nos al condol general que el món del futbol ha expressat per la prematura mort de Dubravko Pavličić, jugador de l'Hércules a mitjans dels 90. Com a mínim els nostres valents amics de la Penya Miki Albert presents a l'estadi poden tenir el consol de que la derrota presenciada no ha estat gaire negativa, ja que els rivals per la salvació van punxar gairebé tots i es mantenen el 6 punts de diferència amb el Guadalajara, el primer equip fora del descens.

Una desena d'immortals ens vam reunir al 106 per seguir el matx en pantalla gegant, tenint l'agradable sorpresa d'estar acompanyats per en Migue, que no havia pogut viatjar a terres alacantines per sanció, i el directiu del Girona FC Carlos Palomares. El defensa terrassenc ens va confesar que ell està implicat al 100% en evitar el descens de categoria i que te ganes d'aconseguir la salvació "per deixar amb un pam de nas a tots els que diuen que no podem fer-ho".

Si tots interioritzem les ganes i l'amor propi de l'autor del gol que ens va tornar a Segona Divisió després de mig segle, estem segurs que davant el Barcelona B Montilivi bramarà com mai i farà que els jugadors gironistes venguin cara la seva pell. Venen 3 partits (Barcelona B, Sabadell i Alcorcón) on el paper de l'afició serà vital. Un desplaçament proper al que haurem d'anar en massa peti qui peti i dos duels a morts a casa, com tots els que queden per jugar a la nostra ciutat. Difícil i apassionant a parts iguals.

viernes, 6 de abril de 2012

Recuperar l'alegria

L'alegria dura poc a casa del pobre i en el cas del Girona, potser menys i tot. Després de l'eufòria viscuda amb la victòria contra el Deportivo, els aficionats gironistes ens vam emportar un altre cop (i ja en van forces) provinent dels despatxos: el president Ramon Vilaró anunciava la seva dimissió.

Ens consta, segons informacions aparegudes a la premsa, que en Ramon feia jornades que tenia en ment aquesta decisió i que ha volgut fer-ho després de guanyar un partit perquè no volia enfonsar més encara l'equip si ho feia després d'una derrota. Hi ha gent que considera que ha preferit abandonar la zona en lloc d'ajudar a apagar l'incendi, però res més lluny de la realitat. Si hi ha algú que de veritat sent els colors del Girona FC i vol el millor per a la nostra institució és ell. El recordem sempre al costat de l'equip, fent viatges pel seu compte per seguir-lo fins i tot quan no era directiu. Simplement ha entès que estar de president sense poder aturar decisions que ell considerava negatives per a la imatge del Girona, era millor marxar. En tot cas, li prenem la paraula i esperem veure'l algun dia altre cop al club.

GRÀCIES PER ESTIMAR EL GIRONA, RAMON.
MOLTA SORT I ENDAVANT GIRONA!

Pel que fa al nou president, en Joaquim Boadas de Quintana, li desitgem tota la sort del món al capdavant de la nau blanc-i-vermella. Ens agradaria veure un club centrat en la salvació del primer equip, sense incidents externs al futbol cada setmana. S'ha de recuperar la calma entre tots (propietat, consell, directius, cos tècnic, jugadors, afició...) per poder veure'ns l'any vinent altre vegada a Segona. Un concurs de creditors com en el que ens veurem ficats és quelcom molt seriós per a la viabilitat del club i la continuïtat dels seus 82 anys d'història, així que no convenen decisions impulsives ni allargar innecessàriament conflictes amb altres entitats. Fins fa poc el camí que se seguia era el correcte, només cal tornar-hi.Avui tenim l'oportunitat de recuperar el somriure després de tot aquest trasbals. El Girona visita un Hércules sempre difícil i que, tot i haver perdut una mica de pistonada en les darreres jornades, encara ocupa la darrera de les 6 posicions que donen dret a jugar la promoció d'ascens. El conjunt de Salamero te nombroses baixes, però també les teníem la setmana passada i ja sabem que va ocòrrer. A l'anada vam donar la sorpresa derrotant un equip alacantí que venia líder a Montilivi i els aficionats que acompanyaran al Girona al Rico Pérez en els seus cotxes particulars, els nostres amics de la Penya Miki Albert, estan convençuts que tornarem a espatllar moltes travesses.

Alguns valents de la Penya Immortal Girona havien estat intentant organitzar un petit desplaçament amb els seus propis vehicles, però finalment ha sigut impossible. Com a alternativa per seguir l'Hércules-Girona, ens reunirem tots tal i com vam fer els que ens vam quedar a la nostra ciutat el dia del Cartagena, quan una dotzena d'immortals ens vam aplegar al Bon Ibèric per seguir les evolucions dels nostres futbolistes.

Aquest cop, en comptes de a la nostra seu, que no pot retransmetre el partit, ens reunirem ben a prop, al Restaurant 106 de l'Avinguda de Sant Narcís. A partir de les 21:00 hores intentarem traslladar els nostres ànims als jugadors des de Girona. T'hi esperem, estàs convocat!

lunes, 2 de abril de 2012

Zaragoza, Real Sociedad... DEPORTIVO!

Hi ha maneres de guanyar que identifiquen un equip i superen els canvis d'entrenador i de jugadors. Del contrari no es podrien explicar les nostres victòries davant el Zaragoza, la Real Sociedad i el Depor en aquests darrers anys a Montilivi. Tres tècnics diferents (Agné, Julià i Salamero), molts futbolistes nous, però una mateixa manera de guanyar: plantant cara a un equip que té peu i mig a la Primera Divisió i marcant de penal, que també val. Queden l'escut, els nostres colors i la nostra manera de fer, l'esperit del Girona que els que l'estimem ens hem d'assegurar de conservar sempre.
Un altre cosa que, com a mínim a la nostra penya, ha de romandre immortal pels segles dels segles, son aquestes ganes de passar-ho bé i fer amics que ens caracteritzen. Dissabte en la trobada amb els seguidors de la Peña Deportivista de Barcelona, en Charlie, el seu president, ens comentava que els desbordava de felicitat i agraïment el fet de tenir una rebuda com la que els hi vam preparar, tant des de la Penya Immortal com del propi club. Estan acostumats a haver de buscar-se la vida i no sempre amb èxit (molts cops s'han de trobar amb entrades cares, restaurants per un ull de la cara, aficions hostils...) i veure com una gent a la que acaben de conèixer fa tot el possible per fer-los sentir com a casa a la seva ciutat els va impactar.La jornada va seguir el guió d'altres ocasions, amb l'aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric i el dinar al Restaurant 106. Entre gironistes i deportivistes ens vam ajuntar més de 70 persones, sent un dels moments més macos per a qualsevol aficionat al futbol l'intercanvi de càntics que vam fer a l'entrada de la nostra seu i la tradicional foto de germanor. Abans de començar a menjar, va tenir lloc un altre clàssic, l'intercanvi d'obsequis. En Pepe va fer entrega als nostres visitants del mocador vermell de fires de la penya i d'una samarreta gironista. Els blanc-i-blaus van correspondre amb una històrica bufanda que ens van assegurar que havia estat als grans duels europeus del conjunt de La Coruña. Els nostres amics de la Penya Guíxols-Costa Brava, que com sempre ens van acompanyar, també van participar de la festa amb el cartell del partit i la seva bufanda.
Ja al camp, l'abundant representació de l'afició del Depor no va poder callar els 8500 fidels blanc-i-vermells que gairebé van omplir Montilivi. L'ambient va ser fabulós i més des de que Jandro ens va avançar al marcador, tot i els lògics nervis. Abans del partit vam desplegar les tires de plàstic per formar una bandera gegant al nostre bloc. La nostra intenció era elaborar-ho més, estil samarreta, però el temps jugava en contra nostra, vam optar per quelcom més senzill a l'estil del tifo desplegat contra l'Elx la temporada passada.
Aquesta victòria en el re-debut de Javi Salamero ens dona forces per afrontar aquesta terrible lluita per la salvació, com també ho van fer molts companys d'altres equips d'arreu d'Espanya després de conèixer la gran notícia de la victòria del Girona davant el líder. En Tomás dels Fenómenos Oscenses, en Joseba de la Peña Altza de la Real, en José Vicente de la Delegación de Peñas del Levante... tots ens van felicitar pels tres punts i desitjar molta sort en la cursa per sortir del descens. Amb els ànims i la força de tots ho aconseguirem.