lunes, 26 de marzo de 2012

Equipatge lleuger

Més de 750 quilòmetres separen Girona i Cartagena, però 30 valents, entre ells una petita representació de la Penya Immortal, es van atrevir a fer-los en l'autobús organitzat pel club per tal d'animar a l'equip blanc-i-vermell. Un cop més agraïm a l'entitat, en especial a la seva àrea social, el gran esforç realitzat per aconseguir dur els aficionats allà on vagi el Girona. En els temps que corren no és gens fàcil ni barat.
L'expedició gironista va donar el tret de sortida cap a terres murcianes el divendres a la nit. El viatge va ser llarg i molts van aprofitar per aclucar l'ull i agafar forces per donar suport a l'equip, mentre que els menys dormilegues gaudien d'alguna que altra comèdia (amb més antiguitat que bona part dels presents) a la televisió per passar l'estona. De bon matí es va arribar a Cartagena, on el sempre cordial cap dels voluntaris del Girona, l'Alberto, ens va comunicar que teníem temps lliure fins a la trobada per fer l'entrega de les entrades.
Els immortals, acompanyats pels amics de la Penya Miki Albert i altres vells coneguts vam aprofitar per fer una mica de turisme per la ciutat. Hem de dir que ens va sorprendre la seva bellesa, desconeixíem tots els atractius que ofereix Cartagena: la zona de la Calle Mayor, l'edifici de l'Ajuntament, el port, el monument a Isaac Peral (inventor del submarí), el Teatre Romà... una perla del sud-est d'Espanya que recomanem visitar. A part d'això també hem de dir que el tracte rebut per la gent que ens trobàvem pels carrers era fantàstic, desitjant-nos sempre sort i una bona estança a la seva vila.
Una bona mostra d'aquesta hospitalitat ens la van donar els joves components de la penya Marea Albinegra que van estar intercanviant les seves impressions sobre el partit amb nosaltres poc abans d'entrar a l'estadi de Cartagonova. Aquests animosos seguidors blanc-i-negres van fer-se una fotografia de germanor amb bona part dels desplaçats des de Girona que guardarem sempre amb estima com a record d'un gran dia a la seva ciutat (tot i que esportivament no ho fos tant com hauríem volgut).
El matx va començar molt bé amb un gol de Coro al poc de començar que el Girona va saber aguantar durant més de mitja hora abans que els locals fessin l'empat. A partir d'aquí nervis, errors que podrien haver significat rebre algun gol més (fantàstica l'aturada de Mallo sobre la línia) i també un parell d'apropaments gironistes que amb més sort ens haurien donat la victòria. Al final, en van treure un punt que, com deia Nino Bravo, es ligero equipaje para tan largo viaje. Però en fi, millor 1 que 0. Abans de tancar la crònica, fer una menció especial a l'incombustible "Juanito" de la Peña La Atalaya del Cartagena, un home que del minut 1 al 90 no va parar de picar el seu bombo tot tocant dues trompetes a la vegada, sense descans i amb independència del resultat. Tota una mostra de fidelitat i dedicació a uns colors. Hem de fitxar un crack d'aquests per a Montilivi.
Acabem amb la nota desagradable del cap de setmana, que va ser la destitució de Josu Uribe aquest diumenge. Hi ha opinions de tot tipus a la nostra penya, com bé va dir en Pepe a l'entrada anterior sobre els seus SMS amb en Javi Salamero (que substituirà a l'asturià a la banqueta blanc-i-vermella), però en el que tots coincidim que mai ve de gust haver d'enfrontar-se a un canvi d'entrenador, entre d'altres coses perquè significa que la marxa de l'equip no és satisfactòria. Podem entrar en debats en llocs de discussió gironista com aquest bloc o en les converses al carrer, però un cop a l'estadi de poc ens servirà la divisió d'opinions: allà sí que haurem de ser tots una sola veu de suport al Girona FC.
La Penya Immortal Girona vol agrair de tot cor la seva dedicació a l'equip a Josu Uribe, així com el seu tracte cavallerós amb els aficionats en tot moment. Li desitgem tota la sort del món allà on vagi, així com també al seu recanvi, Javi Salamero, l'escollit per a mantenir-nos a Segona i amb el que estarem a mort fins al final, com és el nostre deure.

GRACIAS POR TODO JOSU. MUCHA SUERTE Y HASTA PRONTO.
MOLTA FORÇA JAVI, TOTS JUNTS HO PODEM FER.
ENDAVANT GIRONA!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Soy más partidario de dar confianza a los entrenadores en lugar de cortar a las primeras de cambio, pero para lo que queda ya da lo mismo si es con uno o con otro.

Solo importa ganar como sea.

Muchas gracias a Uribe por su labor y mucha fuerza a Salamero.

Nos guste más o menos, su suerte será la nuesta.

¡Adelante Girona!

Anónimo dijo...

Dar aun mas confianza a Uribe. Con 8 de 30... hay un momento que urge sumar puntos y no se puede estar por pequeñeces. Yo creo que a nivel general Uribe no era mal entrenador ya que consiguio dar otro aire al Girona. Es mas me hubiera gustado verlo en el Girona con otra plantilla (porque esta es lamentable) y en distintas circunstancias y seguro que lo hubiera hecho bien. Lo que pasa que perder en Huesca le condeno. Despues de lo de Huesca simplemente tenia que caer...ley de futbol. Y encima el impresentable de Barrera (el qual nos tenia que traer a mil y un jugadores buenos) lo mantuvo hasta Cartagena (donde nos llego otra puntilla).

Anónimo dijo...

somos el jugador numero 12, ahora mas que nunca todos con el GIRONA , no necesitan!!!!!!!!!!!!!!!