No era una final, era el començament

Dos mesos després de la darrera victòria i per primer cop a l'any 2012, els gironistes vam poder celebrar que el nostre equip s'emportava els tres punts. Ha sigut una espera llarga i dura, en la que només l'esperança de que la bona imatge donada contra els forts es transformés en resultats contra els equips del nostre nivell han mantingut viva la fe.
El Numancia arribava a Montilivi després de golejar 5 a 0 el Córdoba, en la 9ª posició i amb la seva gent pensant en arribar a eliminatòries d'ascens. No era un rival senzill i així ho vam entendre els immortals no deixant d'animar un sol instant. Destacar i agrair la compenetració aconseguida amb el grup de percussió que se situa a la nostra zona, molt positiva per a l'ambient a l'estadi. Des de l'inici, i encara amb més força després dels gols de Juanlu i Jandro, vam transformar la graderia en una festa (salutacions entre els gols, una fantàstica onada...), quelcom que tots els aficionats blanc-i-vermells que portem patint tota la temporada ens mereixíem gaudir amb independència del lloc que ocupem a la classificació. Repetir en cada partit a casa l'atmosfera viscuda aquesta jornada a la nostra muntanya màgica i donar-ho tot en els desplaçaments als que ens sigui possible anar ha de ser la nostra aportació al "pacte" de la salvació. La restant és la que els jugadors lluitaran per aportar en aquests partits que queden, que més que ser finals com deia la publicitat del club, són jornades d'una nova lliga que el Girona va començar amb el 2 a 0 als de Soria. Res del que ha passat abans compta: l'hem de guanyar.En un altre ordre de coses, hem de dir que aquesta ha estat una setmana molt feliç per a la penya. El Girona Futbol Club ens va fer entrega, de mans de la nostra amiga i cap de l'àrea social Joana Egea, d'una bandera signada pel primer equip com a reconeixement a la nostra fidelitat i suport incondicional als nostres colors. Per nosaltres és una satisfacció enorme rebre una distinció així per part del club que tant estimem, i més quan les coses no van tant bé com tots voldríem. Ens sentim motivats per continuar-ne sent mereixedors durant molts anys, estiguem a la categoria que estiguem, com venint fent des del 1992.

L'entrega d'aquesta bandera també ens ha fet especial il·lusió per la coincidència amb la presentació dels actes del 20è aniversari de la fundació de la Penya Immortal Girona. Aquesta setmana procedirem a desvetllar l'aparença del logotip commemoratiu de l'esdeveniment (obra d'una pintora gironina que està exposant aquests dies a Sant Narcís) i algunes de les activitats que tenim pensades fer. Dues dècades defensant el nostre escut pels camps del futbol espanyol mereixen una celebració com cal. Esteu atents al blog, el Facebook i el Twitter per conèixer més detalls sobre el dia, el lloc i l'hora de la presentació.

També en clau d'actualitat, volem expressar des d'aquí el nostre condol als amics de la Penya Guíxols-Costa Brava, en especial a la família Del Río, per la recent pèrdua del seu soci Pedro del Río, pare del seu tresorer David. Molta força en aquests moments tant amargs, companys. Descansi en pau l'amic Pedro.
Acabant ja en clau estrictament esportiva, després de l'eliminació dels homes de Josu Uribe de la Copa Catalunya contra el Manlleu, que tanta polseguera va aixecar, podem dir que el mal tràngol s'ha compensat amb escreix aquest cap de setmana per als gironistes. El juvenil A del Girona FC va col·laborar en fer-ho possible arrodonint la jornada el diumenge amb la seva victòria contra el Barcelona. Els blanc-i-vermells van golejar 4 a 1 als blaugranes en un partit espectacular, i ja somien en aconseguir ser un dels dos millors tercers dels 7 grups de Divisió d'Honor per classificar-se per la Copa del Rei. Ben treballat, nois! Endavant Girona!