domingo, 19 de febrero de 2012

Decàleg per creure

Un altre partit en el que el rival, sense fer gaire res, s'emporta els tres punts. El Girona, sobretot en uns darrers 15 minuts en els que va tenir contra les cordes a un dels equips que lluitarà per l'ascens, va posar tota la carn a la graella, però va ser el Valladolid qui va posar el foc (encara que fos per mitjà d'un penal afortunadíssim pels seus interessos). Els pocs fidels que vam seguir-ho per Marca TV al Bon Ibèric, tot s'ha de dir, vam gaudir amb intensitat d'aquests moments en els que semblava que els blanc-i-vermells traurien quelcom de positiu de Zorrilla. Vam veure un altre actitud, una brillantor especial en el joc del Girona que ens dona esperances de cara a la permanència. Tot comentant això vam consensuar 10 punts per convèncer a tots els gironistes que encara que tinguin la mosca darrera l'orella per la marxa de la temporada, s'estimin el club i desitgin convèncer-se a si mateixos de la possibilitat de redreçar el camí i salvar-nos. Heus aquí els motius per a creure de la Penya Immortal:

1. El calendari ens deixa respirar:
en l'inici del 2012 ens hem tret de sobre enfrontaments contra equips que volen mirar amunt com Córdoba, Murcia, Celta, Elx, Almería o Valladolid. Tot i que encara queda algun compromís fort, com la històrica visita del Deportivo de La Coruña, ara ens tocarà enfrontar-nos a equips més semblants a nosaltres on serà molt més senzill demostrar la nostra vàlua.

2. Acaba la "pretemporada" d'Uribe: el nostre nou entrenador s'ha trobat precipitadament amb un equip al que havia de dotar de la seva personalitat. Alguns dels defectes que tant mal feien a l'equip han estat corregits, com per exemple la fragilitat al darrere i els problemes a pilota parada. Eren partits difícils i ha costat treure punts. Ara falta acabar d'afinar l'atac contra defenses menys exigents les que ens trobarem.

3. Els nous fitxatges tenen ganes:
Erencia va deixar molt bon regust en els dos partits abans de trencar-se, Yago va estar sensacional a Valladolid, Óscar Díaz ha demostrat habilitat quan l'equip ha estat més ofensiu, Goiria està comprant tots els números per estrenar les xarxes contràries aviat, el recuperat Acuña fa unes centrades de primera, Acciari i Ballini es piquen amb qui faci falta al mig camp... les incorporacions fetes pel Girona aquest hivern estan demostrant en molt poc temps que han vingut per complementar l'esforç dels seus nous companys i aconseguir l'objectiu.

4. Hem esgotat la mala sort: hem fallat penals que ens haurien suposat empats i victòries, fet pals que haurien canviat el rumb del partit, fallat ocasions en les que només calia empènyer-la dins, patit lesions de llarga duració en jugadors cridats a ser importants... tot plegat un cúmul de contratemps tan gran que és difícil de creure i de repetir. Només podem anar a millor.

5. Dins la desgràcia, encara estem prou bé: amb la de dies nefastos que hem tingut i les derrotes que hem acumulat, és sorprenent que la salvació estigui ara mateix només a 6 punts. Ni molt menys estem en una situació sense remei, ni pel que fa a punts ni pel que fa al joc. Dels que tenim per sobre a la zona de descens, n'hi ha que han anat fent sense gaires alegries mentre els rivals eren de potencial semblant i que els hi toca afrontar el tram decisiu en l'època en la que els poderosos es jugaran les garrofes.

6. Més partits a casa: Les nostres tres victòries han estat a casa, on a més de Las Palmas i Nàstic, hem aconseguir batre l'Hércules quan era líder. Les dues darreres derrotes a Montilivi davant equips que es barallen per garantir, com a mínim, la seva presència a les eliminatòries d'ascens han deslluït una mica l'estadística, però guanyar-nos al nostre estadi no és fàcil. Si ens fem forts a camp propi haurem fet un gran pas endavant. Ull al partit del Dépor (en quasi 4 anys aquí han caigut Zaragoza, Real Sociedad, Tenerife, Valladolid...) i als dos seguits a casa a les jornades 40 i 41 contra Córdoba i Recre, que poden ser claus.

7. Arriba el bon temps: un dels grans mals de Montilivi és que quan fa fred, fa fred de debò i converteix l'assistència als partit en una proesa. Però l'hivern anirà donant pas poquet a poquet a la primavera i ens podrem desfer de mantes, guants i la Lizipaina per evitar que la gola pateixi al cantar animant al Girona. Ens la jugarem amb caloreta. No hi ha excusa per un ambient gèlid.

8. Esperit de lluita: en poquíssims partits del 14 que hem perdut podem dir que el Girona no es sacrifiqués el màxim possible amb les armes de les que disposa. En alguns fins i tot, amb dies molt grisos en quant a joc, aquesta professionalitat és l'únic que els jugadors ens han pogut oferir. Si aconseguim canviar entre tots la dinàmica i fer que arribin les victòries, l'entrega total i confiança en les seves possibilitats (Uribe està convençut de poder treure això endavant) ens farà molt perillosos.

9. Retornem als orígens: del 1959 fins al 2008, el més comú per al Girona era estar allunyat dels flaixos de l'elit i tot i les temporades brillants en les que es van aconseguir ascensos i bones posicions, no era estrany trobar-se amb altres campanyes en les que l'equip vivia fins al final amb el neguit de poder salvar-se. I en gran quantitat d'ocasions ho va fer. Sense anar més lluny, ja al futbol professional, a l'estiu de 2009 ens vam salvar a l'afegit del darrer partit de lliga. És el que hem viscut sempre, així que ens traurem la disfressa d'estrella i ens posarem, tal i com requereix la situació, el mono de treball que hem portat tota la vida.

10. És el nostre regal d'aniversari: la Penya Immortal Girona fa 20 anys aquest 2012. L'únic que li demanem al nostre equip és que ens faci feliços regalant-nos un any més a la categoria de plata. Certament, no hi hauria millor manera de commemorar les dues dècades transcorregudes des de la nostra fundació.

Esperem que aquests deu motius us encoratgin a creure com ho fem nosaltres. No hi ha res impossible.Per acabar, recordar a Dani Erencia en aquests moments tan complicats en els que ha sabut que la lesió patida contra l'Almería l'allunyarà dels terrenys de joc fins la temporada vinent. Tienes todo nuestro apoyo, Dani. Mucha suerte con tu recuperación, contamos contigo para el año que viene.

7 comentarios:

Edgar Fuentes dijo...

Visca Girona! Podem !!

Anónimo dijo...

Mucha suerte y animo de parte de un aficionado del Cordoba CF, aunque no entienda vuestra idioma por eso no puedo leeros. Saludos!!

B16 dijo...

EL SABADO GANAREMOS!
Y A FINAL DE TEMPORADA NOS SALVAREMOS
!!!!
SI SE PUEDE!!!

Fran dijo...

¡Muchas gracias, cordobés!

En la columna de la derecha del blog, justo debajo del apartado "Qui som?" hay un botón que te lo traduce todo al español.

Lo dicho, un saludo y mucha suerte para vosotros también.

Francisco J. Lara
Secretario de la Penya Immortal Girona

Anónimo dijo...

Que pongan a los jugadores del Manlleu. Seguro que ellos lo hacen mejor. No hay vida no hay opcion... la seguna B esper. Almenos espero que el final llegue pronto. I que consti que sempre he estat del Girona i el seguire jugui a la categoria que jugui; pero es que ja no aguanto més aquesta agonia de perdre setmana rere setmana.

Anónimo dijo...

para cuando el próximo desplazamiento? Tenéis idea de que campo se puede ir?

Anónimo dijo...

El próximo partido así más o menos cerca es Huesca, campo al que hemos ido los tres últimos años. Es dentro de tres semanas.

Suponemos que se hará.