Quan fer història és una anècdota

Des de la tornada a la Segona Divisió el 2008, el Girona no ha parat d'engrandir la seva trajectòria futbolística amb tardes glorioses per a un equip de les nostres característiques. No només hem col·leccionat grans moments sobre el terreny de joc, sinó que també hem vist com el club s'anava fent gran de mica en mica, reafirmant la seva personalitat, expandint-se cap a altres esports, retornant a Montilivi el seu vell esplendor.

El dissabte vam viure una d'aquestes fites: 1500 gironistes van recolzar l'equip a Barcelona en la que és fins al dia d'avui la major mobilització de seguidors blanc-i-vermells mai realitzada. Un mèrit de tots els qui van invertir el seu temps lliure en evitar que el Girona se sentís sol al Mini i també del club. Trobarem molt a faltar iniciatives com la d'aquest viatge quasi gratuït el dia que faltin. Agraïm molt els esforços de l'entitat per facilitar les coses a l'afició (fins i tot ens van donar de berenar!), gairebé tant com els seus directius i treballadors han apreciat públicament als seus mitjans de comunicació la proposta de no reclamar les fiances que vam fer conjuntament amb la Penya Guíxols-Costa Brava (veure aquí la notícia a gironafutbolclub.com).

Un autobús dels 22 que van partir des de Montilivi era ple d'immortals, acompanyats per un parell de representants de l'associació de voluntaris "Tot som Girona" que tan bona tasca està fent pel club i que van ajudar-nos en tot moment. Com és habitual a la nostra penya quan viatgem, hi va haver temps per tot, des de les bromes i acudits fins al sorteig d'un deliciós pernil que es va emportar a casa la nostra sòcia Mónica. Arribats a les proximitats del Mini Estadi amb menys temps que l'any passat, la visita turística a la Ciutat Comtal va substituir-se per unes copes als bars de la zona per anar fent ambient de cara al partit.
Un cop dins del recinte del filial blaugrana, feia goig veure la pràctica totalitat del gol nord ocupat per entusiastes gironistes. Llàstima que les ganes de gresca es refredessin amb el 2 a 0 inicial que va firmar el Barcelona. Tot i això, un bon grapat de tossuts, entre ells bona part de la Penya Immortal, no es van cansar d'animar ni quan la cosa anava pitjor, acabant d'encendre a tota la resta de seguidors del nostre equip amb el 2-1 de Benja. L'empenta que va donar al Girona la força de 1500 veus va ser crucial perquè no defallissin les forces i se seguís intentant empatar. Així va arribar el gol de Coro i un esclat monumental d'alegria blanc-i-vermella, tan fort que gairebé ens dona la victòria (ai si arriba a entrar aquella de Jandro!).
Per alguns potser es tracta de dos punts perduts davant un rival amb moltes baixes a causa de la jornada de seleccions, però nosaltres tenim la certesa que es tracta d'un punt d'or, d'aquells que un valora molt més al final de temporada i que sense l'ajut de tots els que ens vam deixar la veu a la graderia hauria estat impossible d'obtenir.

Que una mala ratxa i qüestions extraesportives poc clares no ens impedeixin gaudir del que fa quatre anys que estem fent: història.