sábado, 25 de septiembre de 2010

El millor del partit, la Margarita

Quan al cap de pocs dies de patir dos infarts arribes a Montilivi amb la il·lusió de veure el teu equip emportar-se els tres punts i, després de d'anar guanyant amb un clar marcador, acabes veient com perd per un resultat que fa justícia al joc desplegat pels dos equips, poques vegades surts de l'estadi amb l'expressió de felicitat de la nostra vicepresidenta Margarita. Davant d'això no podem fer res més que comprendre que el futbol és quelcom més que un esport o un espectacle. És passar-s'ho be, és gaudir de la companyia dels amics, és riure i patir a la vegada. En fi, és com la vida mateixa.

Avui, com ja vam anunciar, havíem preparat una mena de performance amb mocadors negres com a protesta contra els arbitratges rebuts pel Girona als camps contraris. La idea inicial era repartir-ne un bon grapat per fer la mocadorada abans de començar el partit, però un petit incident amb unes claus de cotxe perdudes han impedit que el nostre secretari arribés a temps. Tot i això, els hem repartit igual i, malauradament, l'àrbitre ens ha donat motius continuats per fer sevir aquests trossos de bosses per a la brossa per demostrar el nostre empipament.
No podem culpar de la derrota al col·legiat (l'equip no pot relaxar-se tant quan comença amb avantatges tant bons com un 2 a 0), però això no treu que hagi complert amb les seves funcions de manera pèssima. Sabem que és difícil que la Federació ens tingui en compte, però com a mínim l'afició gironista ha deixat clar el que pensa d'aquestes nefastes actuacions arbitrals que patim una jornada sí i una altra també.

martes, 21 de septiembre de 2010

Ja n'hi ha prou d'aquest color

L'inici de temporada de Girona FC ha estat francament bo. L'equip ha fet molts gols i ha entusiasmat amb el seu joc, cosa que en altres èpoques costava bastant. Fins i tot hem aconseguir golejar a tot un Tenerife, un equip que fa poc estava lluitant amb les estrelles de la Liga BBVA. Tot i això, podíem haver començat molt millor i estar fins i tot més amunt del que estem, si certes decisions arbitrals no haguessin decantat de manera clara els partits de fora de casa en favor dels nostres contrincants.

A Tarragona, on la gent de la Penya Immortal vam estar recolzant el nostre equip, el Girona estava fent un partit correcte davant d'un inoperant Nàstic. El matx semblava encaminat a resoldre's en un contraatac com els que la temporada passada ens van donar la victòria a Salamanca o Castelló. Però per obra i gràcia del senyor del xiulet en pocs minuts vam deixar d'estar en igualtat de condicions i vam passar a veure com els tarragonins ens guanyaven el partit gràcies a la comoditat que dóna que el rival estigui amb 9. Només cal revisar el vídeo per veure que ambdues expulsions van ser, com a poc, desproporcionades.

Si aquestes desafortunades apreciacions del col·legiat ens van tocar la moral pel fet d'haver-nos enfosquit una mica la fantàstica diada que vam passar per aquelles terres, no va ser menor la impotència que vam sentir al llarg de la retransmissió radiofònica de l'Alcorcón - Girona, un partit que vam començar guanyant i que només un penal del tot inexistent i una expulsió rebuscada van posar de cara per al conjunt groc.

En la present Liga Adelante, cap equip ha estat capaç de guanyar al Girona 11 contra 11. Veure això i que, a més de les tres targetes vermelles, ens hagin ensenyat 19 targetes grogues en 4 partits ens ha fet enfadar i preocupar a parts iguals. Lluny de quedar-nos de braços creuats queixant-nos, hem decidit intentar que l'afició de Montilivi faci veure als organismes competents la insatisfacció existent amb les designacions arbitrals (l'àrbitre de dissabte passat ja ens l'havia jugat l'any passat a Múrcia) i la seva falta de reacció davant errors reconeguts pels propis col·legiats (que es el que va ocórrer al Nou Estadi de Tarragona després del partit). Perjudicar al Girona, per petits que siguem, no ha de sortir tan barat. Per alguna cosa es va instaurar l'opció de sancionar les equivocacions més greus amb la prohibició de xiular durant algunes setmanes, a l'estil del que es fa amb els jugadors.

El que proposem es que cada seguidor que vagi aquest dissabte a l'estadi per veure el partit porti una peça de tela, mocador, bossa per la brossa... de color negre per realitzar una gran mocadorada negra prèvia al partit, acompanyada de xiulets i pancartes.

Sabem que es difícil que se'ns faci cas, però com a mínim els hi hem de demostrar la nostra disconformitat cridant tan alt com siguem capaços.

P.D.: tothom que tingui Facebook pot unir-se a la mocadorada buscant "PAÑOLADA NEGRA CONTRA LOS ROBOS ARBITRALES AL GIRONA". Convideu-hi els vostres amics i entre tots farem sentir la veu del gironisme.

sábado, 18 de septiembre de 2010

No ens cansarem mai d'animar

Així comença une de les nostres cançons amb més èxit de "La Bíblia", el recull de càntics que en guia a l'hora d'animar al Girona cada diumenge a Montilivi. Ho esmentem perquè creiem que son unes paraules plenes de contingut amb relació al que ha passat aquesta tarda amb el nostre equip. O més ben dit, equips.

Un bon grapat d'immortals hem estat al Bon Ibèric per seguir conjuntament la narració de l'Alcorcón - Girona per la ràdio. Molt aviat hem esclatat d'alegria amb el gol de Peragón i les bufandes s'han alçat tan orgulloses com si haguessim estat presents a l'Estadi de Santo Domingo. Per cert, aprofitem per recordar que les bufandes de la Penya Immortal Girona estàn causant autèntic furor entre la parròquia blanc-i-vermella. Tothom qui en vulgui una només ha d'arribar-se a la nostra seu o adreçar-se a qualsevol membre de la junta directiva i podrà tenir aquesta peça de coleccionista penjant del coll per només 6 euros.

A partir d'aquí el partit ha empitjorat molt per als nostres interessos, malauradament altre cop per circumstàncies alienes als nostres jugadors (com ja va ocòrrer a Tarragona). Ens queda el petit consol de que en aquests quatre primers partits de lliga ningú ha estat capaç de guanyar-nos estant en igualtat de condicions sobre la gespa. Aquest serà un dels arguments que ens doni forces per tornar-nos a deixar la veu en el partit de dissabte que ve contra el Villarreal B.

Mentre escoltàvem el matx de futbol també hem seguit pel 33, com ja vam dir, la semifinal de la Lliga Catalana de bàsquet entre el Girona FC i el Joventut de Badalona. Tot i que no hi ha hagut sort i els verd-i-negres han acabat fent valer la seva superior categoria, els gironistes presents hem quedat molt satisfets de l'actuació d'un equip que ha jugat de tu a tu al DKV. De fet, més d'un ja ha comentat que s'animarà a assistir a Fontajau per veure partits de la LEB Or ara que tenim aquest nou acord que ens permet gaudir de manera total de l'esport professional de la ciutat amb els colors que portem al cor.
En un altre ordre de coses, avui hem començat a vendre els calendaris de butxaca de la penya de l'any 2011. Cada calendari val 1 euro i a més d'emportar-se un útil recordatori dels mesos de l'any amb els colors del nostre equip, tot el qui com el nostre amic Joan decideixi comprar-lo entrarà en el sorteig d'un pernil i una fantàstica pilota signada pels jugadors de la primera plantilla del Girona FC. De passada, aquest euro servirà per col·laborar amb la penya reduint l'impacte econòmic negatiu del desplaçament que farem al febrer a Huesca.

viernes, 17 de septiembre de 2010

Cada cop més grans

Hem buscat i rebuscat pels horaris de les cadenes de la TDT i el satèl·lit i en cap se'ns ha confirmat que retransmetin el partit que jugarà el nostre equip contra l'Alcorcón a la localitat madrilenya.

No hem de pensar que això es símptoma de que encara som un equip petit que desperta poc interès, res d'això, els aficionats blanc-i-vermells podem estar satisfets perquè lluny de desaparèixer dels mitjans de comunicació, el Girona FC diversifica la seva oferta. Alhora que escoltem el matx del primer equip per la ràdio, podrem seguir pel Canal 33 la semifinal de la Lliga Catalana que l'equip de bàsquet jugarà a Barcelona contra el Joventut de Badalona (a partir de les 5 de la tarda).

L'antic Sant Josep, patrocinat ara pel nostre club, llueix amb èxit els colors i l'escut del Girona i ja és campió autonòmic gràcies a la victòria de diumenge passat contra el Tarragona a Fontajau en la final de la Lliga Catalana LEB Or. Pròximament altres clubs de l'àrea metropolitana s'afegiran a aquest projecte d'agrupar equips d'altres disciplines esportives sota la marca Girona FC.

Si les coses es fan bé i amb bona intenció, com de moment indica que ho fan els qui condueixen aquesta ambiciosa iniciativa, no ha de representar cap perjudici per a ningú que sota el paraigües del Girona FC altres entitats històriques de la ciutat i voltants puguin continuar fent gaudir de l'esport professional als habitants de la nostra província.

Per la nostra part, donarem suport a tot el que suposi fer cada cop més gran el club i començarem demà seguint els dos partits a la vegada a la nostra seu.

Això sí, tampoc pretenem enganyar a ningú: tot i que recolzarem sempre que ens sigui possible a tothom que defensi els nostres símbols, el nostre cor sempre bategarà un xic més fort pels nois als que portem 18 anys veient donar puntades de peu a una pilota a Montilivi i tants altres camps del futbol espanyol...


domingo, 12 de septiembre de 2010

El de l'escut és en Kiko

Potser la paraula que més podem fer servir avui és aquesta, humilitat. La podem utilitzar per reconèixer, per exemple, els nostres errors: avui, els que teniu a les vostres mans el calendari de la lliga que editem cada any potser no sabeu que el jugador a qui hem tallat el cap amb l'escut del Girona a la foto de la plàntilla de les pàgines centrals és el mateix que surt a la portada. I no ho diem perquè hagi fet el tercer gol, obra mestra d'en Moha, sinó perquè en Kiko simbolitza a la perfecció una manera de treballar que s'ha convertit en la clau de l'èxit d'un vestidor conduit per una persona que quan estàvem a Segona B i no hi havia ni un "duro" al club, pelava patates per fer un estofat per als seus companys. Han passat molts anys, al voltant de quinze, però nosaltres hi som i en Raúl també.

Uns altres als que podem identificar amb aquest esperit són els nostres amics de la Penya Miki Albert. Tot i les dificultats que tothom es troba quan acaba de començar, no deixen de treballar col·laborar amb la resta de gironistes per fer el club més gran. Gràcies a ells i als responsables de la seva nova seu hem gaudit d'un dinar meravellós en el que hem pogut rebre com es mereixen als nostres amics de Huesca, la Peña Fenómenos Oscenses, en el millor dels ambients. L'estrena de les noves bufandes de la Penya Immortal ens van proporcionar l'excusa perfecte per fer-los un petit regal que portarà una mica del nostre Girona a aquesta vila aragonesa, al igual que la seva placa conmemorativa ens permetrà tenir per sempre més una mica d'ells a la nostra seu.

L'acollida proporcionada als Fenómenos per la Penya Guíxols Costa Brava també ha contribuït des de la modèstia a que s'hagin endut un gran record de la ciutat i la província de Girona.
Segur que en Raúl, en Xavi i en Narcís entenen la il·lusió d'en Franchu i d'en Fernando: dos clubs humils, dues aficions humils agafades de la mà per viatjar en el difícil món del futbol professional amb l'objectiu de passar-s'ho bé.

jueves, 9 de septiembre de 2010

Com l'any passat

Sí amics, diumenge viurem una gran jornada de futbol, a part de la il.lusió de veure un estadi de Montilivi ple gràcies a la inciativa de la junta directiva, els nostres amics de la penya "Fenómenos Oscenses", com van fer l'any passat i l'anterior ens visiten.
Com en la temporada passada, la Penya Guixols Costa Brava, la Miki Albert i la nostra els hi hem preparat un gran dia.
Primer els donarem la benvinguda a la nostra seu, el Bon Ibèric, per a anar després a la nova seu de la Penya Miki Albert, el bar restaurant El Veinat, a degustar el magnífic menú que els seus responsables ens han preparat.
Un cop haurem repetit les extraordinàries estones que venim compartint amb ells durant els dos anys que els dos equips ens trobem a segona, tant a Girona com a Huesca, cap al camp a animar cadascú el seu equip.
I com l'any passat, diumenge ja podreu adquirir les butlletes de la nostra penya per al sorteig de la loteria de Nadal i com l'any passat el número és el mateix, el 64.352, aquest número que durant molt de temps el venia sencer el Vilobí, ens va donar molta sort i esperem que aquest any també.

domingo, 5 de septiembre de 2010

Remant contracorrent

Molts poden pensar que fer-se 400 km entre anada i tornada per veure com el col·legiat resulta decisiu per evitar que el nostre equip aconsegueixi la victòria només pot definir-se com una pèrdua de temps. Però res més lluny de la realitat, per nosaltres, seguir fent amics i, sobretot, no deixar sol al Girona quan ens és possible, ho compensa tot.

La jornada va començar al nostre punt habitual de sortida, el Bar Núria, on les càmeres de Tv3 no van voler perdre's la nostra sortida cap a Tarragona. Pel camí va regnar el bon rotllo a l'expedició, formada per 30 entusiastes seguidors que no van parar de cantar i riure amb les habituals bromes. També hi va haver temps per fer el ja tradicional sorteig d'una pilota signada per la primera plantilla del Girona FC, premi que es va emportar el nostre amic Lluis Sabater.

Un cop arribats al Nou Estadi de Tarragona vam tenir un primer contacte amb els membres de la Federació de Penyes del Gimnàstic, de molts dels quals encara guardàvem un gran record de la visita que vam fer a la seva ciutat l'any passat. De l'estadi vam anar directament a fer el dinar de germanor al Restaurant Ca Vidal. El tracte amb els nostres companys tarragonins va ser com sempre d'allò més cordial i no van faltar les fotos i el clàssic intercanvi d'obsequis.
Un cop ben carregades les piles vam tornar al camp per animar amb força al nostre equip. Vam engalanar el sector visitant amb les nostres banderes i pancartes, entre les que destacava una que, un cop acabat el matx, ens va demostrar que ni el mateix pop Paul pot fer res contra les injustícies arbitrals. Tampoc va faltar el confeti i els càntics de suport, que vam mantenir i fins i tot fer més forts quan el Girona més ho va necessitar. No ens agrada parlar dels àrbitres, però en dies com ahir, amb accions com la de Jose en la que el jugador gironí ni tan sols toca al rival, et fan molt difícil no fer-ho, sobretot si se sap el que s'ha de treballar cada punt en aquesta igualadísima Liga Adelante.
Però bé, el que ha passat passat està i no s'hi pot fer res, així que a partir d'ara jugadors i afició en el següent objectiu, que torna a ser el Huesca. Ells a aconseguir els 3 punts (ho vulgui o no el senyor de negre) i nosaltres a ajudar-los a fer-ho amb els nostres ànims i rebre novament a uns altres amics amb els que sempre gaudim d'estones molt entretingudes, la Peña Fenómenos Oscenses.

jueves, 2 de septiembre de 2010

"Feeling"

Comencem aquest article amb el que vam viure ahir al bar-restaurant "El Veïnat". Si veiem a en Jandro, nounat al club, arribar en companyia d'en Jose i en Chechu i part de la directiva del club (encapçalada per en Ricard Carbonell i en Miki Albert,) podem deduir que no tan sols hi ha feeling entre els jugadors sinó que hi ha feeling entre jugadors, directiva i aficionats.
Nounat no ho diem equivocadament, potser quedaria millor nouvingut, però és que veure la cara d'en Jandro gaudint de la festa que ens han preparat els nostres amics de la Penya Miki Albert a la inauguració de la seva nova seu social ens la fa comparar amb la cara de l'Ángel i de l'Abril, que com ens deia en Jesús, el portaveu dels mikis, són el futur del Girona i l'objectiu d'aquesta penya saltenca i de tots els gironistes ha de passar per aconseguir que quan siguin grans i arribi el cap de setmana tinguin Montilivi com un punt de trobada amb els seus amics.
Entre els assistents a la gran festa del nostre Girona F.C. viscuda avui es trobava l'alcadesa de Salt, Iolanda Pineda, i un dels màxims representants dels aficionats del nostre club a Sant Feliu de Guixols i que a dia d'avui és senyera de la seva penya, en Toni.
I si hi ha feeling entre nosaltres, no és menor el que hi ha amb les penyes dels nostres equips veïns. Dissabte viurem una gran jornada per al futbol català, ja que dues aficions amigues ens trobarem al restaurant Ca Vidal per passar-ho bé tots plegats com ja és tradició des de fa un parell d'anys. Els membres de la nostra penya desplaçats a Tarragona dinarem a la població de Perafort amb els aficionats de la Federació de Penyes del Nàstic. Gaudir d'un àpat al preu que ens han aconseguit els nostres amics de la federació tarragonina, 15 euros, en una masia construida a l'any 1777 que és tot un símbol de la gatronomia de la Costa Daurada, ens garanteix, amb la confiança de que els nostres jugadors ens faran xalar també al partit, passar un dia meravellós.