domingo, 5 de septiembre de 2010

Remant contracorrent

Molts poden pensar que fer-se 400 km entre anada i tornada per veure com el col·legiat resulta decisiu per evitar que el nostre equip aconsegueixi la victòria només pot definir-se com una pèrdua de temps. Però res més lluny de la realitat, per nosaltres, seguir fent amics i, sobretot, no deixar sol al Girona quan ens és possible, ho compensa tot.

La jornada va començar al nostre punt habitual de sortida, el Bar Núria, on les càmeres de Tv3 no van voler perdre's la nostra sortida cap a Tarragona. Pel camí va regnar el bon rotllo a l'expedició, formada per 30 entusiastes seguidors que no van parar de cantar i riure amb les habituals bromes. També hi va haver temps per fer el ja tradicional sorteig d'una pilota signada per la primera plantilla del Girona FC, premi que es va emportar el nostre amic Lluis Sabater.

Un cop arribats al Nou Estadi de Tarragona vam tenir un primer contacte amb els membres de la Federació de Penyes del Gimnàstic, de molts dels quals encara guardàvem un gran record de la visita que vam fer a la seva ciutat l'any passat. De l'estadi vam anar directament a fer el dinar de germanor al Restaurant Ca Vidal. El tracte amb els nostres companys tarragonins va ser com sempre d'allò més cordial i no van faltar les fotos i el clàssic intercanvi d'obsequis.
Un cop ben carregades les piles vam tornar al camp per animar amb força al nostre equip. Vam engalanar el sector visitant amb les nostres banderes i pancartes, entre les que destacava una que, un cop acabat el matx, ens va demostrar que ni el mateix pop Paul pot fer res contra les injustícies arbitrals. Tampoc va faltar el confeti i els càntics de suport, que vam mantenir i fins i tot fer més forts quan el Girona més ho va necessitar. No ens agrada parlar dels àrbitres, però en dies com ahir, amb accions com la de Jose en la que el jugador gironí ni tan sols toca al rival, et fan molt difícil no fer-ho, sobretot si se sap el que s'ha de treballar cada punt en aquesta igualadísima Liga Adelante.
Però bé, el que ha passat passat està i no s'hi pot fer res, així que a partir d'ara jugadors i afició en el següent objectiu, que torna a ser el Huesca. Ells a aconseguir els 3 punts (ho vulgui o no el senyor de negre) i nosaltres a ajudar-los a fer-ho amb els nostres ànims i rebre novament a uns altres amics amb els que sempre gaudim d'estones molt entretingudes, la Peña Fenómenos Oscenses.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Franchuuu, una obra d'art, aquest article és una obra d'art. Ahir quan vam arribar a Girona estàvem tan fets caldo físicament pel dia tan mogut que vam passar que encara agafa més valor les teves forces per haver fet en tan poc de temps aquest article. Felicitats.

Pepe

Anónimo dijo...

No entenc perque us heu de fer amics de les penyes rivals i intercambiar obsequis, collons els rivals son rivals y punt, els odiem, els xiulem quan animin y ya esta cony.
Supporter.

Fran dijo...

Nuestra filosofía es hacer amigos allá donde vamos y la verdad es que eso nos evita muchísimos problemas. Vamos a pasarlo bien también fuera del campo y para ello que mejor que hacerlo con gente que también es futbolera y conoce el lugar.

Todo esto no quita que durante los 90 minutos no dejemos de animar al Girona y defenderlo como los que más.

Pero una vez fuera de ahí no veo porque pudiendo ir tranquilamente a nuestro rollo tenemos que ir escoltados por la policía por temor a que nos pueda pasar algo.

Supongo que son maneras diferentes de ver las cosas, respetables todas ellas.
Un saludo.

Francisco J. Lara
Secretario de la Penya Immortal Girona

Anónimo dijo...

De parte de la Peña sentimiento Blanquiazul CD TENERIFE, un fuerte abrazo a esta PEÑA, que integra, respeta, y es un ejemplo de cordialidad, con las demás peñas. Animo Immortales, seguid así.

CD TENERIFE & GIRONA FC FOREVER

Javi