Rebentem Montilivi

Veure un camp de primera amb uns amics de primera com en Jose Manuel és tot un orgull.

Gràcies a l'editor del bloc "Sentir 1907" avui gaudim de les imatges de la gran victòria del nostre equip.

Tota la setmana hem estat buscant un motiu per a engrescar a la gent que vingui a l'estadi, avui l'hem trobat, "rebentem Montilivi", els nostres jugadors s'ho mereixen i ens toca a nosaltres demostrar que som una afició a l'alçada dels nostres jugadors.
Les fotos de l'article reflecteixen com hem i heu viscut el partit d'avui.

Ser el primer equip que aquesta temporada guanya al camp de Don Manuel no ens garanteix guanyar al destrossa travesses del Salamanca i per això els "foreros" ja han començat la campanya de "moguda al gol nord" i des de que ha acabat la primera part del partit la penya ha començat la campanya "rebentem Montilivi".

La veritat és que des del primer jugador fins a l'últim seguidor que arriba al camp, lluitem per a un objectiu que potser d'aquí poc serà un altre que la pròpia salvació.

Una bassa d'oli

Qui més qui menys pensava que viuríem avui una junta general d'accionistes moguda. No ha estat així i és que la imatge que reflecteix la foto de l'encapçalament quan s'ha votat el primer punt de l'ordre del dia amb la quantitat d'accions que disposava cadascú dels assistents ha fet que si algú no estava d'acord en la gestió de l'actual junta directiva pensés que només li quedava el dret al "pataleo" i com que això no va amb el tarannà dels gironins, en mitja hora s'han anat aprovant tots els punts de l'ordre del dia per a signar una altra data històrica per al nostre Girona F.C..

D'altra banda i ja pel que respecta a la penya us hem d'anunciar que aquesta temporada disposem del Gol Tv a la nostra seu, al bar Bon Ibèric, per la qual cosa us convidem a seguir el partit de dissabte amb nosaltres.

Agafats de la mà

Els 5.200 aficionats amb els corresponents 5.200 globus amb els que vam rebre els nostres jugadors va donar entendre que ara i sempre tots plegats caminem agafats de la mà per a aconseguir un objectiu que cada dia és més a prop. No era un partit gens fàcil i el nostre equip una vegada més va estar a un gran nivell assolint un valuós empat contra un dels aspirants a pujar a primera.

I si agafats de la mà caminem jugadors i seguidors, com coneixeu, la nostra penya també camina agafada de la mà amb la penya El Recibimiento de Las Palmas, ahir després del partit comentàvem amb l'Óscar que ens va enviar aquesta foto d'en Brian amb en Raul Agné que el destí ha volgut que en aquests moments els nostres dos clubs també caminin de la mà a la classificació.

Per acabar dir-vos que des de fa unes setmanes ja podeu entrar a l'enllaç de les "Penyes del Girona" per a votar el jugador que més us agradi, el jugador més votat aconseguirà el premi Penya Immortal que entregarem a final de temporada. Aquesta és la segona edició dels premis i a part del premi que porta el nom de la nostra penya també s'entregaran els premis Penya Miki Albert al màxim golejador de l'equip i els premis Penya Hiroshi als màxims golejadors dels equips del futbol base.

I diumenge una altra festa

Si algú després del partit del Nàstic ens hagués dit que si guanyàvem al Numància ens posaríem amb 39 punts no ens l'hauríem cregut, però és així i això ho hem d'assaborir i viure aquest partit amb aquesta il.lusió.

Amb la mateixa il.lusió que viurà aquest partit l'Emili quan vegi tot l'estadi, sortint els nostres jugadors al terreny de joc, tenyit pels globus blancs-i-vermells que ell ens ha proporcionat i és que gran part del cost del mosaic dels més de 5.200 globus que el formaran ha estat assumit per ell.

Un quart d'hora abans del partit els membres de la nostra penya, juntament amb els membres de la resta de penyes i dels "foreros" repartirem els globus i esperem que surti tan bé com l'any passat quan ho vam fer amb 1.500 globus al gol sud.

Potser m'equivoco i per això acabo aquest article parlant en primera persona, si llegiu l'article pensareu que som aliens a tot l'enrenou d'avui, ni sóm aliens ara ni ho hem sigut mai, des de sempre hem conegut les dificultats que els jugadors han tingut en cobrar i des de sempre hem conegut les dificultats dels directius en poder pagar, això és un fet objectiu i viscut, potser us semblarà que el dir això et poses al mig de tots dos i quan et poses al mig de tots dos reps hòsties per tots dos per això he volgut reflectir un fet objectiu en nom propi, Pepe Sierra.

Un viatge immortal

Aquesta vegada no hem sigut puntuals a la cita amb vosaltres però és que vam arribar diumenge a la nit i el que us escriu tot just ara es comença a recuperar del gran viatge viscut a Castelló.

Vint persones finalment vam sortir de Girona dissabte al matí per a viure la gran victòria del nostre equip i gaudir d'un dels millors desplaçaments de la penya.
Abans d'arribar a l'hotel per a dinar, l'autocar era una festa, les cançons que després vam cantar al camp eren assajades per tots els components de l'expedició. Vam sortejar una pilota signada per tots els nostres jugadors, pilota que li va tocar a en Jordi Fullà.
A l'estadi vam xalar amb l'actuació del nostre equip i a la nit vam xalar amb l'actuació dels més balladors de l'expedició, la festa viscuda a Marina d'Or va ser una cloenda perfecta per a un dia meravellós.

Diumenge vam recuperar forces per a la tornada, l'hotel es va portar molt bé ja que ens van deixar les habitacions fins després de dinar, cosa que van aprofitar alguns per a dormir fins tard.

De veritat que ha estat un viatge inoblidable, la felicitació de l'afició del Castelló i la dels nostres jugadors quan va acabar el partit sempre quedarà a la nostra memòria.

Marxem de festa

Primer de tot, donar les gràcies a tots els que ens acompanyem cada dia, Foreros, Directius de Penyes, Aficionats, Jugadors i Tots els Estaments del nostre Club i ho fem amb Majúscules perquè ens ho mereixem, entre nosaltres tenim la sort de comptar amb en Toni Carrera, no podrà venir a Castelló ni podrà estar el dia del Numancia a Montilivi, el dia del Numancia fa la seva estrena a l'ACB amb el Real-Gran Canaria, és un exemple de professionalitat i d'amor al nostre club i per a tots els que ens seguiu ens ha regalat aquestes fotos, com la de l'encapçalament del nostre humil article i la foto que acompanya aquestes humils paraules.

I recalmem l'humilitat perquè anem a Castelló i perquè davant d'un club que ha estat moltes vegades a primera i que quan ha estat a segona B ha portat més de 10.000 persones al camp per a veure el Girona, el dia de l'1 a 5 hi eren, es mereix tots els nostres respectes.

Amb noms propis, tots els que veieu a aquesta foto, per una o un altra raó no vindran aquest any però l'alegria dels seus ulls viscuda l'any passat segur que reflecteix l'alegria dels que vindran, dels companys de la foto que s'han quedat a Girona quan estiguem en contacte per telèfon i la de tots vosaltres quan visquem, els que estem a Castelló i els que us quedeu a Girona, tots plegats, la gran victòria del nostre Girona F.C..

Pel bon camí

Amics, després de la gran victòria del nostre equip podem dir que hem agafat el camí correcte cap a la permanència a la segona A. Una afició totalment entregada al seu equip i un equip totalment entregat a la seva samarreta fa que ja veiem el futur amb molt més optimisme, un optimisme que permetrà als nostres jugadors sortir cada partit amb la confiança en ells mateixos necessària per aconseguir moltes més victòries.
Dissabte vam viure un gran dia, al migdia arribaven a la nostra seu els amics de la penya Fenómenos Oscenses, en Fernando i companyia són persones meravelloses, quan hem anat a Huesca el tracte rebut per part d'ells sempre ha estat extraordinari i nosaltres ahir també volíem estar a la seva alçada.
A la primera volta, els directius del Girona van prometre que per al partit de Girona vindrien a dinar amb les penyes i així ho van fer. En Josep Gusó, en Josep Sierra, en Camil Molina i en Jonathan Martínez van compartir amb nosaltres el magnífic menú que en Narcís del Restaurant El Cabrit de la ctra. Barcelona ens va preparar.
Després del dinar, el president del club, en Josep Gusó, afirmava que el contacte amb les penyes que vam mantenir ahir havia estat de molt profit.
Els que també van tenir un dia rodó van ser els nostres amics de la penya El Recibimiento, fa unes setmanes l'Óscar de Las Palmas ens va enviar aquesta foto i els vam prometre que a la jornada que guanyéssim els dos equips la posaríem al bloc.
Per acabar dir que per al viatge a Castelló hi ha hagut un parell de modificacions, sortirem de Girona a les 9 del matí del dissabte i com que l'hotel no ens podrà servir el sopar ja que el partit acaba molt tard, hem canviat el sopar pel dinar del diumenge per la qual cosa tornarem de Marina d'Or després del dinar i no després de l'esmorzar com us havíem anunciat.

De bon rotllo

Amics, dissabte tenim un partit d'alt risc, des de que vam pujar, la S.D. Huesca i el Girona, tal i com vam titular l'any passat, som com dues gotes d'aigua, dos clubs humils que compten amb uns jugadors que es senten totalment identificats amb la seva samarreta i amb una afició que viuen aquests anys d'esplendor del seu club amb gran joia. Dissabte hi ha un alt risc de que ens ho passem molt bé, hi ha un alt risc de que la jornada que visquem amb els "Fenómenos Oscenses" sigui inoblidable com la que vam passar allà, hi ha un gran risc de què els que ens acompanyeu al dinar de germanor que farem les penyes Miki Albert, Hiroshi, Cerà i la nostra amb els "Fenómenos Oscenses" visqueu moltes sorpreses al Restaurant El Cabrit de la Ctra. Barcelona. En Narcis ens ha preparat un menú per 21 euros molt bo i nosaltres hem preparat les sorpreses. Els que ens vulgueu acompanyar ja podeu passar per la nostra seu al bar Bon Ibèric per apuntar-vos al dinar.
I després del dinar cap a l'estadi, primer de tot desitjar a en Jordi Fullà que es recuperi de seguida del seu peu per a poder presenciar en viu la victòria del nostre equip a Montilivi, després dir als "foreros" que cada setmana són els testimonis del parer de l'aficionat més moderat i que viu el Girona més a dins del seu cor que el títol d'avui va per a ells. Pot quedar bé o malament, però si cadascú porta un rotllo del paper de W.C. i el llencem des de dalt de la graderia, hem de mirar de que no arribi al camp, potser l'efecte visual que donarà ens deixarà a tots sorpresos.
Des d'aquest bloc, animem a tots els ens llegiu a que porteu un rotllo per a viure un partit amb bon rotllo.