Avuí hem sortit eufòrics del nostre estadi, hem vist un gran Girona davant d'un gran equip, aquesta percepció i el grau d'entusiasme ens ho ha donat, a part del que personalment hem cregut veure sobre el terreny de joc, els comentaris de tots els aficionats que tornaven a casa seva satisfets de la gran tarda de futbol viscuda, els raonaments de pares de jugadors del nostre equip com els d'en Jose, un Jose que després del partit ha hagut de marxar urgentment a casa seva amb un atac d'angines impressionant i l'opinió de la Sra. Teresa Rivero que abans de tornar cap a Madrid ens ha destacat que la majoria de jugadors del Girona són nous a la categoria i estan fent un gran paper mentre que els seus jugadors la majoria no tan sols tenen experiència a la segona sinó a la primera i de moment, tot i que no els hi retreu manca d'aptitut, encara no marquen les diferències que en la teoria hauria d'haver sobre el camp.Abans de fer aquest article, ens hem permès la llicència de fer una ullada pel web del Rayo Vallecano (visiteu-la, podreu gaudir d'unes fotos del partit molt maques, inclosa la foto de l'equip inicial del nostre Girona F.C.) i pel fòrum de Planeta Rayista i hem pogut constatar, objectivament parlant, que si algun equip es mereixia la victòria, aquest era el nostre Girona. Això sembla una obvietat pels seguidors gironins que hem estat al camp, però té més valor quan aquesta percepció no només l'hem rebuda nosaltres sinó també els seguidors del Rayo.
Parlant amb l'Oscar Duarte, seguidor incondicional del nostre bloc i membre del Frente Insular de Las Palmas, un cop acabat el partit valoràvem molt positivament aquest punt ja que a aquesta categoria tot el que sigui sumar és importantíssim, si hi han 42 jornades, si sumes a totes només has de guanyar 5 partits per salvar-te, tot el que no sigui sumar una jornada t'obliga a guanyar més partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada