Insistirem

L'article d'aquesta setmana ha trigat una mica més a arribar però per una bona raó, ve farcit d'actualitat immortal, gironista i del futbol en general. Anem a pams: el nostre repàs comença amb el partit del dissabte contra l'Almería. El Girona tornava a l'escenari on el 2013 va donar per acabada una temporada de pel·lícula amb la idea de començar-ne una de nova amb una victòria que l'enganxès definitivament a la lluita pels llocs de promoció. No va poder ser, aquesta Segona està demostrant ser la més igualada dels darrers anys, amb un bon munt de candidats a l'ascens i un bon grapat d'equips de la part baixa demostrant que tenen qualitat per sortir-ne. Tot i això, la fe en els blanc-i-vermells no ens ha d'abandonar, la temporada és encara llarga i tot pot passar. Es tracta d'insistir.

Com sempre, ens vam reunir al 106 per veure el partit per Movistar +. Un bon grapat d'immortals van estirar-se dels cabells amb les nombroses ocasions generades pels homes de Machín, de les que desgraciadament cap va acabar en gol. Per reposar-nos del disgust, després del partit vam passar a coses més alegres. La nostra sòcia Maite i el nostre vocal Óscar van celebrar els seus aniversaris amb tots els amics de la penya, en la que va ser una divertida i entranyable vetllada. Els assistents van correspondre a la generositat dels homenatjats regalant-los-hi dos packs gironistes (bossa, bufanda i gorra del nostre club) amb els que podran lluir els colors amb orgull a Montilivi.

El tiberi (proporcionat en gran part per l'Óscar i la Maite i complementat amb les sempre gustoses tapes de la San i en You) va ser dels que fan època: formatge, morcilla, xoriç, empanada, embotits, aletes de pollastre, calamars a la romana... tots productes "dietètics", com podeu veure. Però sense dubte el millor de tot va ser el gran ambient, amb gent que s'unia a nosaltres per primer cop, d'altres que tornaven després de força temps d'absència i molt esperit d'unió entre immortals. Així fem penya i fem Girona.

I parlant de fer Girona, aquesta Setmana Santa tindrem ocasió de fer-ho a terres aragoneses, acompanyant al nostre equip en el seu partit contra el Real Zaragoza. La darrera visita gironista a la Romareda va ser l'històric 0 a 3 de l'anada de la promoció. Llàstima que a la tornada el cansament ens impedís conservar l'avantatge. Per intentar repetir una jornada tan feliç com aquella, tots els socis i simpatitzants de la Penya Immortal us podeu inscriure a la nostra seu fins al dimarts 22 de març. El viatge és organitzat per l'Associació de Voluntaris del Girona FC al preu de 35 € (autobús i entrada) i nosaltres els hi portarem totes les inscripcions que recollim el proper dimecres. La convocatòria per sortir serà a les 6 del matí del diumenge 27 a l'Estadi de Montilivi.

D'un tema que sempre ens agrada tractar com són els desplaçaments seguint al Girona, saltem a un altre que voldríem haver pogut evitar. El Recreativo de Huelva, Degà del Futbol Espanyol, viu una complicada situació econòmica ocasionada per un astronòmic deute acumulat per gestors deficients i un propietari que passa olímpicament del club però es resisteix a vendre'l malgrat tenir una oferta en ferm d'empresaris de la zona. Sabem que qui més pateix en aquests casos és l'afició, impotent davant el mal que se li fa al seu equip, i per això hem volgut sumar-nos a la campanya de suport organitzada per Aficiones Unidas - AFEPE demanant que s'apliqui el sentit comú i se salvi al club de futbol més antic del nostre país. No volem viure un nou capítol de les tristes conseqüències d'un sistema de Societats Anònimes que menysté als aficionats i s'hauria de repensar. ¡Salvemos al Recre!

Seguim amb aficions amigues. A principis d'any vam tenir el plaer de compartir prèvia al Girona-Bilbao Athletic amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de Barcelona, que van quedar molt satisfets pel gran dia de futbol que vam compartir i de veure com ens uneix la mateixa manera d'entendre l'esport rei. En un detall que els honora, els seus dirigents han decidit convidar-nos als actes de la inauguració oficial de la penya, en la que comptaran amb presència d'altres penyes catalanes de l'Athletic Club i personalitats de l'entitat basca, com ara el mític porter dels de San Mamés i la Selecció Espanyola José Ángel Iríbar. Serà tota una satisfacció per a la delegació immortal que hi assistirà (inclòs el nostre agent doble Iñaki) poder conèixer una figura històrica del nostre futbol i viure amb els nostres amics leones un moment tan important per a ells com aquest.

Per acabar, volem demanar-vos a tots els gironistes que no defalliu. Diumenge ens visita el líder, el Leganés, i si hi ha un moment per fer costat als jugadors, anar a Montilivi i cridar com mai és aquest. En les nostres mans, en les de jugadors i afició, està aconseguir que l'esforç i el talent d'aquest Girona tornin a estar en boca de tots. Nosaltres rebrem a l'equip amb les ja clàssiques banderes blanc-i-vermelles, lletres i números inflables on es llegirà "GIRONA 1930" i moltíssimes ganes d'animar. Ja estàs a preparat? Els immortals hi hem nascut!     

Somiar en blanc-i-vermell

Pel Girona, el balanç del que portem de 2016 està sent francament positiu. L'esforç de la base de jugadors que ja hi era i la bona adaptació d'alguns dels fitxatges d'hivern ha donat com a resultat, després del 2 a 0 contra el Mirandés de dissabte, 6 victòries, 3 empats i tan sols 1 derrota en 10 partits, el que ha col·locat als gironistes en 9ª posició, a només 3 punts del que fins fa poc semblava una quimera: la promoció d'ascens a Primera. A la penya sempre hem confiat en que el potencial hi era i ara per fi està sortint a la llum i no ens volem privar del privilegi de somiar. I si afrontem per un cop les eliminatòries venint en línia ascendent en comptes de després d'haver patit una decepció com al 2013 i al 2015? Només ho sabrem si acomplim primer l'objectiu principal per al club i la seva estabilitat que no és un altre que certificar la permanència un any més a Segona tan aviat com sigui possible.

Per fer arribar el vaixell a bon port tots hem de remar plegats. Darrerament diverses empreses estan apostant fort pel Girona FC. Ford Covesa, que ja va portar a l'afició a Palamós pel derbi, aquest setmana va repartir entrades pel partit mitjançant un concurs a la seva pàgina de Facebook, en la que van resultar premiats diversos immortals que van respondre correctament a les preguntes que feien. Impremta Pagès també va tornar a la càrrega amb els aplaudidors que uns quants membres de la nostra penya van ajudar a repartir a l'entrada del Gol Sud. En altres ubicacions ho van fer companys d'altres agrupacions. El soroll que fan acompanya a les mil maravelles als càntics i banderes (vam tornar a portar-ne un bon grapat) amb els que volem donar ales a l'equip.

I si bon regust de boca ens va deixar el partit, més gustosa encara va ser la celebració dels tres punts al 106. En Pepe havia guanyat el pernil de Huesca i tenia ganes de compartir-lo amb tots els immortals, que vam passar una vetllada d'allò més divertida amb l'alegria del bon resultat i les fantàstiques tapes que ens van preparar la San i en You. L'encarregat de fer els honors i tallar la peça amb l'habilitat d'un expert va ser el nostre soci José Lara, que va preparar-nos unes racions tan ben presentades que se'ns feia la boca aigua.

Com a curiositat, dir que es va presentar en societat a la seu de la penya una nova beguda energètica. La seva representant a Espanya és la filla del nostre bon amic Rogeli Serra d'Aficiones Unidas, que va decidir deixar-ne una caixa al 106 perquè la poguéssim tastar. Un dels primers a fer-ho va ser el nostre vocal Garru, amb l'objectiu de mantenir-se ben a l'aguait a la carretera en la seva tornada a Santa Coloma. Curiosament, el nom d'aquesta beguda es Dream, "somni" en anglès. Parlàvem al començament de l'entrada de la possibilitat de somiar amb quelcom molt gros. Casualitat? Permeteu-nos que ho dubtem! 

Un exemple per tots els derbis

Tenir la satisfacció de viure el partit contra els nostres veïns més immediats en un ambient de completa cordialitat ha de ser motiu d'orgull per a tots els aficionats del futbol de la província de Girona. No hi ha res menys agradable que els incidents t'espatllin una tarda de festa, i gràcies a la bona voluntat de gironistes i llagosterencs vam aconseguir evitar qualsevol taca en un dia tan genial, més enllà de les declaracions d'algun "valent" de xarxes socials, un d'aquells que fan del difama que algo queda la seva divisa. Per sort tothom qui ens coneix sap com som i a qui creure, inclosos els bons aficionats del Llagostera amb els que fa anys compartim amistat.

La Penya Els Canyeros del nostre amic Cuqui i companyia portava dies preparant amb il·lusió la trobada amb la nostra penya, aconseguint aplegar a més de 40 seguidors de les dues aficions al Bar Cal Javi de Palamós. L'ambient va ser el que corresponia a l'ocasió, amb dues aficions acostumades ja a relacionar-se amb el respecte i el bon comportament que es presumeix a les excel·lents persones que les composen. Els nostres convidats d'honor, en Toni Karris i en Josep, fotògrafs de l'agència CatPress, ens van obsequiar amb dues obres d'art pintades pel primer, una per cada penya.

Un bon grup d'immortals, gairebé 50 entre penyistes i simpatitzants, vam ser amb el Girona al Municipal palamosí, aguantant fred, pluja i fins i tot un xic de calamarsa. Molt de mèrit de tots els aficionats blanc-i-vermells desplaçats, ja que malgrat que el dia convidava a seure vora la xemeneia, van voler estar amb l'equip de Machín. Donar les gràcies novament a Ford Covesa per organitzar els autobusos que ens van permetre ser a terres empordaneses. Així d'implicades amb el club de la ciutat ens agradaria veure a moltes més empreses locals. També volem expressar el nostre agraïment als responsables de seguretat de tots dos club per les facilitats donades i a Isabel Tarragó, presidenta de la Unió Esportiva Llagostera que va donar ràpida resposta a les preguntes relatives a temes organitzatius formulades pel nostre president Pepe Sierra al llarg de la setmana.

El partit, com correspon a un derbi, va ser tens i disputat, amb alternatives, fases de descontrol i 10 minuts finals amb molt de ritme en el que un penal (primera decisió arbitral favorable pel Girona després de tres setmanes nefastes en aquest aspecte) transformat per Granell premiava als fidels gironistes presents a l'estadi amb els tres punts. Novament l'oportuna càmara del nostre tresorer Javi Rina va captar l'instant precís del gol blanc-i-vermell.

Per acabar, recordar que aquest dissabte tenim un gran pla. A les 18:00 hores anirem tots cap a Montilivi per donar-ho tot amb les nostres banderes i goles preparades per cantar de valent, el Girona rep un rival directe en la seva escalada en direcció a la promoció, el Mirandés i nosaltres l'hem d'empènyer cap als 40 punts. Toca tornar a guanyar a casa i tots hi hem de posar de la nostra part per aconseguir-ho. Acabat el partit (esperem que amb una bona victòria dels nostres futbolistes), anirem tots al 106 a recuperar forces gaudint del pernil que li va tocar a en Pepe durant el viatge a Huesca. Serà un dissabte pata rojiblanca!

Cinc estrelles, un punt i ara a per tres

Com els hotels de luxe, com la famosa marca de cervesa... aquesta es la qualificació que per nosaltres mereix l'excepcional diada compartida amb l'afició de l'Oviedo. La darrera visita dels carbayones a Girona datava de l'any 1958, així que en vida de la nostra penya era el primer cop que els gironistes ens enfrontavem a aquest habitual de la màxima categoria del futbol espanyol. Per celebrar-ho com cal, des de fa unes setmanes haviem contactat amb la Peña Oviedista de Barcelona per organitzar una bona jornada de germanor.

La resposta no podia haver estat més positiva i casi un centenar d'aficionats ens vam aplegar al 106 per fer una prèvia d'aquelles que marquen època. A més dels aficionats oviedistes de Barcelona, vam tenir el plaer de compartir taula amb alguns arribats des de terres asturianes i també amb els amics del VFL Fan Club Bochum Ost 75, una penya del VFL Bochum alemany agermanada amb els seguidors del Real Oviedo que va aprofitar el partit per trobar-se amb ells i visitar la nostra ciutat. El bon humor, els càntics i un bon tiberi van deixar satisfets a tots els comensals.

Abans de marxar cap a Montilivi, vam fer el tradicional intercanvi d'obsequis. Els seguidors azules van fer-nos entrega de la seva original bufanda que uneix els colors asturians amb els de la Ciutat Comtal, mentre que part blanc-i-vermella vam correspondre amb una altra fusió: una bandera amb els escuts dels nostres equips i el lema Unidos por una pasión. I es que precisament aquesta passió ben entesa pel futbol, cadascú amb especial amor pels seus colors, és la que ens permet viure dies tan fantàstics com aquest.

Ja al camp, el Girona FC va tenir al davant un rival molt dur que no està a la part alta de la classificació per casualitat. Tot i això vam veure com després de l'expulsió de Lekic contra el Nàstic i la de Lejeune a Huesca, haviem de tornar a enfrontrar-nos a un gran obstacle en forma de penal que va servir als visitants per fer el 0 a 1. El suport de l'afició gironista (que maco es quedar-se sense veu!) i el grandíssim esforç dels nostres jugadors, que mai ens cansarem d'elogiar, van acabar donant els seus fruits i en la recta final el golàs de falta d'Alcalà (molt ben captat per la càmara del nostre tresorer Javi Rina) ens va donar un merescut punt.

  

I demà toca lluitar per tres punts més! El Girona no estarà sol a Palamós, centenars d'aficionats blanc-i-vermells l'acompanyaran en els autobusos organitzats per Ford Covesa o desplaçats en cotxes particulars. La Penya Immortal hi serà present per donar color i calor a la graderia, però en una visita a l'altre equip de la província a Segona mai pot faltar l'agermanament amb una de les penyes senyeres del Llagostera, la Penya Els Canyeros de l'amic Cuqui i companyia. Els bons precedents fan que només podem esperar el millor de la festa que de ben segur ens han preparat. No pot ser d'altra manera venint d'un grup de seguidors que està en sintonia amb la nostra manera de viure l'esport rei. Volem un gran derbi a la gespa, un carnaval a la graderia... i un nou triomf dels homes de Pablo Machín!

El Tourmalet

Amics, des del 7 de febrer amb la visita del Nàstic fins a la sortida de Zaragoza, encetem unes setmanes que són un autèntic Tourmalet per a nosaltres, molta feina sí, però molt agraïda.

Després del bon regust que ens va quedar en la primera corba del port, ens tocava la visita a Huesca i modèstia a part, va ser tot un èxit.

A les 12 del migdia, puntuals com havíem quedat amb en Fernando Lobera, president dels Fenómenos Oscenses vam arribar al centre de la ciutat, allà una xaranga ens rebia amb tots els honors, tots els qui vam omplir el bus organitzat per les penyes vam quedar emocionats. Huesca era una festa i la cervesa i les tapes que ens van convidar mai acabaven.

A les dues vam anar cap al camp, allà, al Club de Tenis, quasi 150 comensals de les dues aficions vam compartir un exquisit dinar de germanor.

El bon humor va regnar la trobada i a les postres vam fer el tradicional intercanvi de regals. La Penya Saltenca s'estrenava en aquests actes i en Rodri va ser l'encarregat de recollir un plat que segurament ja lluiran amb orgull a la seva nova seu social situada al C/ Santiago Sobrequés de la nostra ciutat.

En Toni Valldeperas també va fer entrega d'una samarreta amb l'escut de la Penya Guixols i el nom dels Fenómenos Oscenenses. Va haver-hi regals fins i tot per a les dones dels Fenómenos, la nostra amiga Mari, tan detallista ella, es va encarregar de portar i entregar uns petits obsequis per a elles.

També el nostre president va recollir una placa de part de la penya local en reconeixement a l'amistat que ens uneix des de fa 8 anys. En aquesta ocasió en Tomás no va poder fer el "ascendere, descendere" i ho va fer en Fernando, des d'aquí li dessitgem una molt i molt ràpida recuperació.

AMIGOS, NOS LLEVAMOS LOS TRES PUNTOS, PERO VOSOTROS OS QUEDASTEIS CON UNA PARTE DE NUESTRO CORAZÓN. MUCHÍSIMAS GRACIAS POR EL MARAVILLOSO DÍA QUE NOS HICISTEIS PASAR.

El dilluns abans, el nostre president havia estat a Madrid al seminari de seguretat organitzat per Aficiones Unidas i la LFP, juntament amb el cap de seguretat del club, en Ferran Peguenaute i el coordinador de seguretat dels Mossoos, l'Albert Mendoza, la veritat és que aquestes reunions van molt bé i una de les coses que vam tractar era la coordinació a l'hora de comunicar el material d'animació que portem als camps contraris i hem de dir que va estar de 10, dijous vam comunicar a en Ferran tot el que volíem portar a Huesca i diumenge no vam tenir cap mena de problema per entrar-ho tot a dins de l'estadi.

La tercera corba serà aquest diumenge, la Penya de l'Oviedo de Barcelona ens visita i per aquesta jove penya és tot un repte l'organització d'aquest desplaçament tan gran. Ja fa setmanes que estem en contacte amb ells perquè tot surti rodó. Com és costum, tenim preparat el dinar de germanor a la nostra seu, el 106, els qui vulgueu venir ja us podeu apuntar, el preu del menú és el de sempre, 10 euros.

I seguim l'escalada, pel dissabte 27 tenim el desplaçament a Palamós. Gràcies a Aficiones Unidas tenim unes quantes entrades per a les penyes oficials del club al preu de 15 euros, els qui esteu interessats a anar ja podeu passar pel 106`, teniu temps fins demà, això sí, com que tenim un nombre limitat d'entrades només apuntem als socis de la penya i als seus familiars i amicas que vinguin amb ells.

Gràcies a Ford Covesa tindrem bus gratuït per anar a dinar amb els Canyeros, dinarem davant de l'estadi i el preu del menú és de 15 euros. El bus sortirà a les 12 del migdia des del concessionari.

Desbordats per la passió

Diumenge era una d'aquelles dates a les que un immortal sempre fa un lloc a la seva agenda: l'enfrontament contra el Gimnàstic de Tarragona. Aquest cop va tocar rebre a l'expedició grana a casa nostra, en la que ha estat la trobada més nombrosa de les que aquesta temporada hem fet al 106. Ja havíem organitzat altres reunions amb prop d'un centenar de persones aplegades a la Plaça de l'Assumpció (contra el Villarreal i el propi Nàstic en anys anteriors), però aquest cop vam superar aquesta xifra amb escreix, fins al punt d'esgotar totes les taules i cadires del restaurant. Sort en vam tenir que alguns dels nostres socis van comprendre que el més important era fer sentir com a casa als nostres convidats i no van dubtar a cedir-los-hi el lloc i dinar a la barra o directament en un altre local, com va fer en Lluis Sabater i la seva família. Van demostrar comprendre com important és sentir-te ben tractat en un desplaçament amb el teu equip lluny de la teva ciutat i el bon regust que deixa de la nostra penya, del nostre club i de la nostra ciutat.

Tot i aquest allau humà arribat a la nostra seu i les lògiques complicacions logístiques, es pot dir que tot va anar com la seda i la gent que viatjava en els busos organitzats per la Federació de Penyes del Nàstic van gaudir de valent, tan de l'abundant dinar que els van preparar la San, en You i companyia, com cantant, ballant i fent-se divertides fotos amb tots nosaltres. Si quelcom caracteritza als membres i simpatitzants de l'associació presidida per la nostra amiga Dolors Vargas és que entenen el futbol com una manera de passar-ho bé, i això no pot estar més d'acord amb els nostres ideals. Precisament a la Dolors, com a representant de l'afició nastiquera, va ser a qui vam entregar la nostra clàssica bandera i el no menys clàssic pack de galetes Trias i ratafia que com sempre ens porta el nostre vocal Josep des de Santa Coloma de Farners. Aquest cop, curiosament, a més de les bufandes d'alguna de les penyes que ens visitava, vam rebre la versió tarragonina de l'obsequi d'en Garru: una ampolla de licor Chartreuse i unes galetes típiques de la Imperial Tarraco.

El partit no es presentava fàcil: rebre un equip amb la confiança que dóna ser a les posicions que donen dret a jugar la promoció d'ascens mai no és senzill, i si ho fa acompanyat de més de 500 seguidors encara menys. Si per acabar-ho d'adobar l'àrbitre et deixa, en una decisió molt discutible (tant que els comitès l'han acabat anul·lant), amb un jugador menys, ja sembla missió impossible. I si a sobre als pocs minuts els visitants s'avancen al marcador ja es podria dir que has begut oli... excepte si ets el Girona. Més d'un immortal, en acabar el partit gairebé sense veu, es mostrava molt orgullós de l'esforç fet pels nostres amb 10 jugadors. Mata, que va fer un partidàs va transformar un penal que feia justícia en la recta final del partit, després de molts minuts amb els gironistes picant pedra per empatar. La comunió de graderia i equip va ser bestial, Montilivi va tornar a vibrar. Els aplaudidors van ser tot un encert i al nostre bloc de la graderia ens vam encarregar d'acompanyar-los amb confeti i amb els globus blanc-i-vermells que va portat el nostre soci Lluis Sabater.

Des del segon posterior al xiulet que assenyalava el final del partit, la ment dels immortals ja estava a Huesca, pensant en com de bé ens ho passarem en companyia de la Peña Fenómenos Oscenses i animant al Girona en la que volem que sigui un nou triomf a domicili. Els Fenómenos ja ens han anunciat que si fa bon temps tindrem "barrilada" al centre de la ciutat abans de dinar al Club de Tenis del cantó de l'Alcoraz. La motivació a la nostra penya és màxima i sòcies com la Mari han estat treballant per ajudar a que la graderia visitant del camp del Huesca sigui un autèntic carnaval blanc-i-vermell. Els 46 gironistes que viatjarem a terres aragoneses tindrem a la nostra disposició les caretes que ha confeccionat i també 50 aplaudidors cedits molt amablement pel propi club. I per si fos poc, disposarem de Lekic i Mata després de la retirada de les seves sancions. Això no es pot escapar!