No ens obrim de cames

Tornem a donar vida al bloc després d'un parell de setmanes en el que les obligacions laborals ens han impedit tenir-lo al dia. Això no significa, però que en aquest període de temps no hi hagi hagut activitat a la Penya Immortal, ja que ha estat ple d'acció gironista. Els partits del nostre equip han estat els plats forts d'aquests dies, tot i que malauradament la sort no ens ha somrigut i únicament s'ha aconseguit un punt dels últims 9. Tot i això en els tres compromisos es va vendre cara la pell, creant ocasions que de no faltar-nos aquest reforç en atac tants cops comentat podrien haver-se traduït en molts més gols dels que hem marcat. Potser en la derrota a Córdoba, en la que vam estar gairebé tota la segona part amb 10, una mica menys, però davant Las Palmas i Sabadell es van fer els mateixos mèrits per guanyar que el rival, decidint-se el resultat final per petits detalls com l'efectivitat canària en dues contres a les acaballes del matx o el golàs que el jove Pere Pons va clavar a la xarxa arlequinada el passat diumenge.

I parlant de l'equip vallesà no podem deixar de banda l'agradable trobada que vam tenir abans del partit amb una petita representació de l'autocar que la Federació de Penyes del Sabadell va emplenar pel partit. La mateixa va ser encapçalada per l'Òscar de la Penya @rlekinats.com, una associació d'aficionats al conjunt sabadellenc nascuda d'un fòrum d'internet. Entre immortals i visitants érem cap a 30 persones que vam gaudir del deliciós aperitiu que ens va preparar en Manolo al Restaurant 106 i del posterior dinar de germanor, acabant per brindar amb cava de la penya i fer entrega als nostres amics d'una de les noves bufandes que hem fet per a aquesta temporada. Us recordem que encara en tenim a la venda, al preu de 6 € pels socis de la penya i 8 pels que no ho siguin.

Com a anècdota de la jornada ens quedem amb l'emocionant detall del veterà seguidor del centre de la fotografia, que en veure que els companys de la federació arlequinada no havien pogut portar cap obsequi, va oferir-nos la seva bufanda, una autèntica peça de museu que portava amb ell des de l'ascens del Sabadell a Segona Divisió de l'any 1984 a Binéfar. Naturalment, coneixent el valor sentimental que un record així té per a qualsevol veritable aficionat al futbol, no vam poder acceptar-la.  

El dia va ser complet i també vam tenir temps per a desplegar un petit tifo a la sortida dels jugadors al camp, inspirat en un famós superheroi i la nostra confiança en el poder d'aquest equip. Curiosament, quan durant el partit va començar a ploure, el mateix, ja força deteriorat, va servir d'aixopluc als immortals que no portaven paraigua. Una altra cosa a destacar de la jornada va ser la incorporació de manera oficial com a membres de la nostra gran família blanc-i-vermella de la Núria i la Sílvia, dues noies que fa temps que comparteixen amb nosaltres la seva passió pel Girona i que per fi s'han decidit a fer el pas i fer-se sòcies de la Penya Immortal Girona per només 20 €. Us animem a seguir les seves passes!          

El dia abans d'aquest diumenge tan intens, una petita expedició d'immortals va anar a passar-ho bé seguint al Girona B a Santa Coloma de Farners, vila natal del nostre amic i soci Josep Garolera, present al partit i al tercer temps. L'única pega de la tarda la vam trobar a l'entrada del camp, ja que tot i no ser habitual que es faci pagar entrada en els partits del Farners (hi ha una rifa opcional per recaptar fons), se'ns va dir que el Girona havia comunicat als locals que a la tornada haurien de passar per caixa a Vilablareix i la directiva colomenca havia decidit cobrar 10 € a tothom (5 € als que vam entrar amb el partit començat). Desconeixem la versió oficial blanc-i-vermella i ens hem posat en contacte amb el club per conèixer el seu parer, però de ser cert el que ens van explicar, considerem que és una actitud que no fa cap favor al futbol modest amb els temps que corren. Hi englobem també la "venjança preventiva" del Farners, que va perdre l'ocasió de tenir una despesa igual o superior al bar, ja que, evidentment, tot el que vam invertir en l'entrada ho vam restar del pressupost destinat a les cerveses i els bocates.

Més enllà d'aquest petit entrebanc, la tarda va ser molt productiva, animant als nois del filial en un matx en el qual van imposar-se per 0 a 2 i aconseguir tres punts que el fan ser segons del seu grup de Primera Catalana. Per celebrar la victòria en Josep ens va guiar a la Pizzeria Bar Lilu, el que sense cap tipus de dubte és el racó més blanc-i-vermell de la Selva. Regentat per un soci del Girona que s'asseu a la nostra zona, una bufanda, una samarreta i una bandera amb els nostres colors decoren les parets del local. Mentre bevíem i picàvem alguna cosa, l'amo va presentar-nos a Feliciano Vivolas, ex jugador del club i resident a Santa Coloma. Vivolas és història viva del gironisme: el 14 d'agost de 1970 va ser l'autor del primer gol del Girona FC a l'Estadi de Montilivi. Tot un honor haver-lo conegut.

Les nostres experiències amb el filial sempre són entretingudes (aquesta temporada també hem estat a altres partits com per exemple el que el va enfrontar amb el Vic a casa) i com que aquest cap de setmana no podrem acompanyar al primer equip in situ, hem decidit dedicar-li la jornada del diumenge al segon equip i, de passada, també als nostres estómacs. El pla per diumenge 13 d'octubre és quedar a les 10 del matí per gaudir d'un bon esmorzar de forquilla (embotits, guisat de carn, aigua, vi, pa i cafès per 10 €) al Restaurant El Cabrit de la Carretera Barcelona. La trobada està oberta a tots els socis i simpatitzants que ho desitgin, però es prega confirmació abans (contactant amb els directius de la penya o per e-mail a immortalgirona@gmail.com) per poder organitzar-ho tot. Un cop feta la digestió i carregades les piles, tornarem a reunir-nos per anar a Vilablareix i donar suport al Girona B en el seu important partit contra el Banyoles. Buscarem tornar-los-hi el 0 a 2 de l'any passat a Segona Catalana! Tots amb el Girona B!

Amb la força dels més joves ens acomiadem. Las Palmas ha sigut un dels rivals que ens ha derrotat en aquesta mala ratxa, però com ja vam dir la relació que ens uneix a la seva Peña El Recibimiento és molt intensa. Abans del partit els immortals vam brindar per ells, i després del mateix el nostre president Pepe Sierra va fer arribar una bufanda a en Brian a través d'un jugador del seu equip. Ell i el seu pare Óscar han volgut donar-nos les gràcies fent-li una foto amb la mateixa al modern Estadio Gran Canaria, on quan el petit acompanya al Girona a l'hora de fer-se la foto, sol ser talismà. Que duri!   

Raons per a incrèduls i pessimistes

Dues victòries i sembla que s'ha apagat l'incendi de la desfeta de Jaén, que, recordem, segueix sent l'única dels 6 partits oficials que portem. Els cabells arrencats en atacs d'histèria dels pessimistes tornen al seu lloc i les peticions de guillotina per a l'entrenador a la jornada 5 fan tornar vermell a més d'un. No n'hi havia per tant i ha quedat clar. El Girona, si més no, vendrà cara la seva pell. Quelcom que ja és molt pel nostre club, no ho oblidem. Prova d'això va ser la segona part del darrer partit a l'Ángel Carro, on es va refer de 45 minuts grisos i va acabar treient tres punts de Lugo per segon any consecutiu. Felipe, després d'un penal, i Timor, amb un altre gran gol de falta, en van tenir la culpa.

El Girona tornava a la televisió i no va faltar la reunió immortal al Restaurant 106. Faltaven alguns habituals degut al bateig de l'Ainhoa Sabater, la nostra sòcia més jove, però igualment el matx va aconseguir aplegar a una quinzena de fanàtics blanc-i-vermells que van cantar ben alts els gols blanc-i-vermells. Aprofitem per felicitar des d'aquí a en Lluís i la Nathalia, els seus pares, així com a tota la seva família i amics. Per cert, us recordem que encara ens queden bufandes de la Penya Immortal com les que ensenya l'Óscar Fernández a la foto per només 6 € pels socis i 8 € pels no socis. ¡Fes-te amb la teva!

Abans de les bones notícies que vam rebre de terres gallegues, vam tenir partit de Copa contra la Ponferradina entre setmana. Poquet públic (uns 2.800 espectadors) per tractar-se d'un dia festiu, tot i que hi va haver força bon ambient a la nostra zona. Les coses, però, van complicar-se just abans del descans amb el 0-1 dels lleonesos i més d'un, influenciat pel tsunami de desconfiança de Jaén, es temia que aquest any tampoc seria el nostre a la competició del KO. L'entrada de Felipe al camp va revolucionar al Girona que en tres minuts va capgirar el marcador i segellar el bitllet a la següent ronda. Juncà va encendre l'espurna amb l'empat i el mateix Felipe, amb una jugada de murri en la que va robar la cartera als defensors, va fer el gol de la victòria per a deliri dels fidels que érem a Montilivi.

La Diada, amb la conegüent manca d'obligacions laborals per a la majoria dels nostres membres, va facilitar el dinar de germanor a la nostra seu al que vam convidar a unir-se a tothom qui volgués. Ens va acompanyar una nodrida representació de la família de la nostra vicepresidenta Margarita, així com altres immortals plens d'entusiasme per l'eufòria viscuda en el tram final del partit. Fins a una vintena vam ajuntar-nos al voltant de les taules del 106 per gaudir d'un bon menú molt ben regat. Prova de la qualitat és que la festa va allargar-se fins a arribar gairebé a les 7 de la tarda. En tantes hores hi va haver temps per somiar amb la possibilitat d'enfrontar-nos d'una vegada per totes a un Primera en Copa, el que permetria fer caixa depenent de qui sigui el contrari i viure sense cap mena de dubtes una experiència inoblidable. Visitar, per exemple, San Mamés (encara que sigui el nou), seria impressionant. Abans de poder optar al premi gros, però, tocarà eliminar a l'Alavés, al que vam guanyar en un partit esforçat de la primera jornada que no ha de servir per confiar-nos. La relaxació és el nostre pitjor enemic.      

Aquest diumenge arriba un partit especial per a la Penya Immortal Girona, el que enfrontarà al nostre equip amb la Unión Deportiva Las Palmas. És diferent per la gran relació d'amistat que ens uneix a la Peña El Recibimiento de l'equip canarión. Tot va començar a través de l'Óscar, un jove colombià resident a Gran Canaria que va viure un parell d'anys a Girona. Il·lusionat per l'ascens del Girona a Segona, va contactar amb nosaltres en unes vacances que va gaudir a la ciutat dels quatre rius i no va parar fins que la seva penya va visitar-nos en la primera volta de la lliga 2009/2010. Tan contents van quedar del tracte que els vam dispensar que ens van convidar a anar al partit de tornada i així ho va fer una petita però animosa representació immortal que va viure uns dies a cor què vols en aquest autèntic paradís que són les Canàries. Visites guiades per l'estadi, turisme per l'illa, autobús amb parades per remullar la gola (i no precisament amb aigua), bon menjar... i a més victòria del Girona! Quelcom que va deixar marca en els que ho van gaudir i els qui se senten orgullosos del fet que la seva penya tingui tants bons amics a tants quilòmetres de distància. D'ençà d'això l'experiència no ha pogut repetir-se per motius econòmics i de calendari, tot i que l'Óscar si que ens va visitar un altre estiu amb la seva família. Amb ell i la gent de la Peña El Recibimiento el tracte és gairebé setmanal, ja sigui a través del telèfon o les xarxes socials, preguntant-nos per la temporada dels nostres respectius equips o simplement per com ens tracta la vida. Us esperem a tots al 106 pels volts de les 15:30-16:00 per brindar per ells amb una bona cervesa en la prèvia del partit de diumenge. Aunque durante 90 minutos seremos rivales... ¡unos amigos así lo merecen!        

Els tres gols de l'Apocalipsi

El partit que vam jugar al Nuevo Estadio de la Victoria no va ser emès per cap canal de televisió, i gairebé podem dir que millor així. El 3-1 rebut pel Girona ha obert la caixa dels trons i el pessimisme de temporades passades que molts aficionats havien ja oblidat ha tornat a veure la llum. Ni molt menys va ser una bona tarda per a l'equip, amb una defensa excessivament tova i un mig del camp al qual li va mancar la solidesa necessària, però encara va fer el necessari per tenir un parell de bones oportunitats de cert perill i un gol ja al final. Excés de confiança? Qui sap. El que està clar que en tot cas els mals hàbits no són cosa només de la plantilla. Bona part del gironisme encara té posat el xip de la "responsabilitat" de fer quelcom gran després de l'èxit de la temporada passada. I l'única veritat és que seguim sent el Girona Futbol Club, un dels pressupostos més modestos de la categoria (i a sobre, en concurs de creditors), un conjunt que ha perdut a les seves principals estrelles i pel qual la permanència és tot un èxit. Un èxit que està capacitat per aconseguir amb el nostre suport, i qui sap si superar-lo. Començar amb la cantarella de "pel Nadal serem a Segona B" no ajuda en res. Cal mentalitzar-se, pot ser una temporada de patiment (o no), en la que l'única cosa que no pot fallar és la nostra voluntat de fer costat a l'equip.

 

Prop d'una vintena d'immortals vam escoltar el partit per la ràdio al Restaurant 106. Guanyi o perdi ens mantenim fidels a la crida setmanal del Girona i gaudim de les ocasions que ens proporciona per reunir-nos i fer pinya. La de diumenge va comptar a més amb un acompanyament gastronòmic que va fer passar millor el mal tràngol dels punts perduts. El tast d'embotits que la Maite ens va portar de les seves vacances a Granada va fer les delícies dels presents, que ja no tenen excusa per a no animar amb tota la força del món en el partit de Copa de dimecres. ¡Muchas gracias, Maite!

I parlant de la Copa del Rei, arriba un cop més la cita amb el torneig del KO pel Girona. Històricament no ha estat una competició que se'ns hagi donat gaire bé, però tot i això ens les hem arreglat per donar algunes sorpreses. Aquest any, després de temporades d'exili, per fi juguem una ronda a partit únic a casa i és una bona ocasió per classificar-nos i estar més a prop de viure l'experiència d'enfrontar-nos a un Primera, qui sap si fins i tot dels que juguen competició europea. El cas és que ens conformaríem amb un Athletic Club, Málaga o Espanyol, que ens garantirien partits macos i qui sap si una bona taquilla. Però abans de somiar cal guanyar. La Ponferradina viatja a Montilivi dient que portarà molts no habituals i ja sabem que quan sortim confiats és quan més problemes tenim. L'hora del partit (12:00) i el fet que sigui festiu convida a acostar-se a l'estadi a empènyer als nostres. Després del partit, els socis de la penya que ho desitgin estan cridats a reunir-se a la nostra seu per cloure la Diada en clau gironista amb un bon dinar de germanor. Esperem celebrar en ell la victòria i la recuperació de la fe en l'equip per part de molts aficionats blanc-i-vermells. 

El que tenim, que no és poc

Dissabte passat vam veure un bon matx a Montilivi. L'equip que ens visitava, el Numancia, va demostrar tenir molt bones peces que si el seu tècnic Anquela aconsegueix consolidar, es traduirà en un final de temporada a la part noble de la classificació. Com és natural, això va dificultar les coses al Girona. La primera part no va ser gens lluïda per part dels blanc-i-vermells, i de fet va acabar amb el primer gol oficial rebut per Isaac Becerra aquesta temporada just abans del descans. Però en la segona el conjunt gironista va retrobar-se amb la seva millor versió, donant la volta al marcador amb un gol de falta de Timor i un toc de qualitat de Gerard Bordas. Llàstima que la concentració i l'ordre al darrere van fallar en els últims minuts i els sorians van fer el 2 a 2 que els permetia emportar-se un puntet cap a la ciutat del Duero.

A l'estadi vam tornar a ser si fa no fa els 3.500 que ens hem convertit en habituals d'ençà del retorn a Segona, faci el temps que faci i vagi l'equip com vagi. Al descans vam aprofitar per desplegar la nostra bandera gegant per rebre als jugadors a la recerca de la remuntada i l'ambient va ser força bo tenint en compte la gent que hi havia al nostre bloc i els pròxims. Analitzant-ho fredament, fins i tot sense la passió que qualsevol dels membres més actius de la Penya Immortal pugui sentir pel nostre club, estranya que no s'animin més gironins a gaudir d'un espectacle que dóna tant per tant poc: 2 hores de futbol, un grapat de rialles, amics de grada, la prèvia i el tercer temps... si un es fa soci, la tarda d'oci li surt més barata que anar al cinema!

Però ser barats també implica tenir pocs ingressos i veure's abocats a processos com el concurs de creditors en el que el club està immers per poder fer front als pagaments a Hisenda. I també que tot i que hi hagi necessitat de completar la plantilla amb un altre davanter que faci afrontar amb garanties una temporada tan llarga, t'hagis de quedar sense fitxar a ningú. Però bé, és part del joc i una de les penalitats que cal suportar si volem que el Girona FC sigui viable dins l'actual sistema de societats anònimes esportives. Com a mínim podem felicitar-nos per veure com l'afer Juncà sembla redreçar-se amb la formalització del seu contracte com a professional, així com pel fet que Moisés Hurtado hagi seguit els passos de Juanlu. El sabadellenc ha acceptat rebaixar el seu sou a canvi d'una temporada més de contracte, en un acord que beneficia a la institució i al jugador. Tot el que signifiqui oxigenar una mica els malmesos comptes del Girona en moments com aquest en el que més que mai s'ha de complir amb les obligacions, és benvingut.

Deixem l'actualitat del club per passar a la de la nostra penya. Recentment hem rebut els calendaris d'aquesta temporada. Aquesta temporada la crisi ha passat factura i és una mica més prim, però seguim tenint-hi tots els partits del nostre Girona FC a la Liga Adelante 2013/2014. A la portada hi podeu trobar, com vam prometre, la imatge guanyadora del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari, aportada pel nostre amic Charly, president de la Peña Deportivista de Barcelona. Esperem repetir-la en la jornada 42! Podeu recollir els vostres calendaris al Restaurant 106, a les oficines de Montilivi i als establiments que han col·laborat, als que des d'aquí donem les gràcies per fer possible aquesta expressió de gironisme un any més.

En el partit de diumenge visitem al Real Jaén al Nuevo Estadio de la Victoria. És el tercer enfrontament contra un equip que acaba de pujar en quatre partits. Tots esperem repetir els triomfs aconseguits contra Alavés i Éibar, però els de la Tierra del Ronquío porten tres derrotes consecutives que els fan venir fam de punts i els converteix en un rival incòmode. Com sempre, seguirem el partit a la nostra seu, el Restaurant 106 (Av. Sant Narcís, 106), aquest cop amb un toc andalús gràcies al tast de morcilla i xoriço al qual ens convidarà la nostra sòcia Maite després de les seves vacances a Granada. Esport 3 té programat, per variar, el partit del Barcelona B, però intentarem fer algun invent per veure'l per internet. De no ser possible l'escoltarem per la ràdio, com ja ens ha tocat fer alguna altra vegada. El cas és que tornarem a ser l'epicentre del gironisme a la ciutat, no t'ho perdis!  

33 metres

3 penals i molta feina (i molt ben feta) van donar al Girona la seva segona victòria en dues jornades de la present Liga Adelante i un primer lloc a la classificació que si bé sabem que pot no durar gaire, sempre fa goig de veure. No van caldre estridències, només ser ferms al darrera i treure el màxim profit de les arribades a l'àrea. L'Éibar només va apropar-se en l'inici del partit a la porteria de Becerra i els blanc-i-vermells van saber gestionar la superioritat numèrica després del primer penal. Quelcom que és més difícil del que sembla, sobretot de visitant. Només cal recordar la derrota contra 10 de l'any passat a Soria.

Pel que fa a la penya, la setmana va ser tranquila. A poc a poc anem recuperant efectius després de les vacances, la gent va comprant la seva bufanda, els calendaris ja estan a impremta... El moment més destacat potser va ser el del partit, ja que tret de l'emoció i els naturals nervis de cada cop que juga el Girona, vam tenir l'ocasió de viure el primer matx oficial en pantalla gegant a la nostra nova seu, el Restaurant 106. Les canyes van córrer de valent amb els gols de Felipe, Chando i Eloi, així com alguna ampolla de cava per celebrar la golejada als armeros. Esperem que aquest només sigui el primer d'una llarga llista de triomfs gaudits al 106.

 Tanquem aquesta curta repassada a l'actualitat immortal amb una bona notícia: ja tenim participacions pel sorteig de Nadal de la Loteria Nacional! Aquest any hem volgut començar ben d'hora per poder repartir com més sort millor. El número segueix sent el mateix, el 64.352 una mica per haver-nos-hi acostumat i una mica per por a que quan deixem de jugar-lo s'emporti un bon premi. El preu de cada butlleta és de 5 €, dels quals es juguen 4'20 €. Amb el donatiu de 0'80 € estareu ajudant a què la Penya Immortal Girona segueixi animant al Girona allà on sigui possible i organitzant totes les seves activitats. Podreu trobar participacions al Restaurant 106 (Av. Sant Narcís), a les oficines del Girona FC a Montilvi, a la nostra zona del Gol Sud els dies de partit i en altres locals que més endavant anirem comunicant. Aquest any la farem més grossa que mai!

Primer, guanyar

Començàvem divendres passat la temporada a Montilivi amb molta il·lusió en el projecte comandat per Ricardo Rodríguez i Miguel Ángel Muñoz i així ho vam voler saber fer en el primer tifo de la 2013/2014: una gran bandera blanc-i-vermella feta amb tires de plàstic acompanyada per una pancarta on podia llegir-se "Líders en il·lusió", fent un joc de paraules entre la primera posició que ocupariem provisionalment en cas de guanyar el partit i el fet que pocs són els que tenen més confiança en aquest Girona que nosaltres.

Faltaven alguns immortals a causa de les vacances, així com molts socis a la graderia. Però realment val la pena venir a animar als nois: els 3.500 que vam apropar-nos a l'estadi vam veure una bona dosi d'entrega, apunts interessants com el bon partit de Carles Mas a la defensa com a recanvi del lesionat Chus Herrero (que esperem que es recuperi aviat), Richy rendint força bé jugant més avançat, Timor confirmant que és un bon fitxatge i Felipe tornant a demostrar que sempre hi és al fer l'1 a 0, que va acabar donant-nos els 3 punts. Trobem a faltar, com en Ricardo i molts gironistes, el davanter centre golejador que pugui acompanyar la qualitat d'en Feli. Mentre es va trobant altra vegada el nostre joc i tot s'acopla és important anar sumant punts. Després ja lluitarem per pujar nota. 

Com a principal novetat dels darrers dies volem destacar la renovació del contracte de Juanlu Hens per una temporada més. Quelcom que podria semblar un fet rutinari i habitual, però que per les característiques del mateix (renovació a la baixa a canvi d'un any més), és especial pels que estimem al Girona. Si fa no fa l'efecte econòmic serà el mateix pel club, ja que Juanlu s'assegura equip fins al 2015 a canvi de rebre un sou menor, però gestos així demostren certa sensibilitat vers la situació actual de l'entitat. Estem en concurs de creditors i tot el que suposi disminuir les despeses que mensualment ofegaven en club i li impedien fer front al deute acumulat és benvingut. Davant la possibilitat de buscar un altre lloc on no perdés diners respecte a l'any passat, Juanlu ha apostat pel Girona i això ho valorem molt positivament. Esperem seguir gaudint de la seva velocitat i sacrifici fins i tot més enllà de la temporada vinent.

Dimecres passat van arribar-nos les nostres noves bufandes, que són una joia per a qualsevol col·leccionista i que no pot faltar al coll dels immortals i dels gironistes en general. Ja en vam vendre les primeres a 6 € pels socis i 8 pels no socis, però encara en tenim per tothom qui en vulgui. Dissabte a les 19:00 hores, mentre seguim l'Éibar - Girona de la segona jornada a la pantalla gegant del Restaurant 106 (Avda. Sant Narcís, 106), també en podreu comprar. Us animem a venir, a pocs llocs més de la ciutat (i gairebé diríem que del món) trobareu un ambient més blanc-i-vermell per veure el partit de l'equip dels nostres amors per televisió. Acompanya'ns!