Com el primer dia d'escola

Diumenge a la nit acabava a Sant Adrià una pretemporada poc vistosa pel Girona, amb alguna ensopegada i una manca de gol preocupant. Tot s'ha de dir, es va començar a muntar l'equip força tard i el concurs de creditors ha obligat a Raset a treure petroli de cessions i jugadors que arribaven lliures per reforçar una plantilla a la qual esperem que no pesi l'eterna comparació que molts faran amb la de la històrica temporada passada. Encara tenim jugadors que fa poc que han arribat i gairebé no han tingut temps a situar-se, però que estem segurs que tindran un paper molt important al llarg de la temporada.

Tenim gent del filial lluitant per un lloc al primer equip com ara Pere Pons (que fa pinta que s'acabarà consolidant al centre del camp blanc-i-vermell), Carles Mas o Raúl Arjona. Llàstima del desagradable afer amb un jugador de la casa com David Juncà, que els diners no ens sobrin per Montilivi no hauria de donar llicència per perdre les formes. També han arribat joves valors del futbol nacional amb molt de currículum tot i la seva curta experiència, com ara Ivan López, lateral del Levante i internacional Sub-19 i Sub-20, Adrià Carmona (extrem que ha passat per Barcelona, Milan i Zaragoza) o l'acabat d'aterrar Jonàs Ramalho, un defensa que ha debutat a Primera amb l'Athletic Club i campió d'Europa Sub-19 amb Espanya. De tots ells confiem que en Ricardo i en Miguel Ángel en treuran el màxim profit pel Girona. La nostra convicció es basa en què ambdós són gent que ha viscut el club en situacions molt menys glamuroses que l'actual i coneixen el que ha costat tenir un equip que enfila el seu 6è any consecutiu al futbol professional d'ençà del retorn a Segona. La il·lusió per estar a l'altura és la seva força i el que, sigui quin sigui el resultat, els motivarà per treballar al màxim i fer feliç al gironisme.

Mentre hem fet temps esperant el desitjat davanter que, en teoria, encara ha d'arribar, hem tingut temps d'acompanyar a l'equip en alguns d'aquests compromisos amistosos. Hem estat a l'Escala (1-4), Peralada (0-2), Nàstic a casa (1-1), Palamós (1-4) i en el Costa Brava contra l'Espanyol (0-2). En el partit contra el degà del futbol català, vam deixar de banda algun desafortunat càntic insultant per part seva (la rivalitat és la rivalitat) per tenir un detall amb la Penya Sport del Palamós, que també és la més antiga d'entre les que segueixen als clubs gironins. Tot un exemple la seva tenacitat tot i haver de viure en les categories més modestes. Ens recorda a la nostra realitat de fa no tant.

En el descans del 37è Costa Brava vam dur a terme un acte de germanor amb la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007. En Pepe va fer entrega d'una placa commemorativa de la visita de l'Espanyol i la seva afició a Montilivi, a la que en Francisco Javier Valle, president de l'agrupació espanyolista gironina, va correspondre amb una samarreta del seu equip signada per la plantilla. Destacar el bonic gest d'ambdós clubs facilitant els obsequis i valorant la bona relació entre els seguidors. Ja en la darrera visita dels pericos a Girona, també en un Costa Brava, aquesta penya va tenir un petit detall amb la nostra. 6 dels seus membres van assistir també al sopar commemoratiu del 20è aniversari de la Penya Immortal, el que evidencia una bona sintonia que esperem que s'allargui molt de temps. Podeu veure la notícia sobre l'acte al web oficial del RCD Espanyol de Barcelona i a la del Diario La Grada.

Ja s'acosta el primer partit de la Lliga Adelante 2013/2014 contra el Deportivo Alavés, pel qual volem començar amb molta força (intentarem tenir algun tipus de tifo, encara que sigui modest per la falta de temps). Si tot va bé, divendres serà el dia de l'estrena de les noves bufandes de la Penya Immortal Girona, de disseny exclusiu i amb un preu de 6 € per a socis de la mateixa i 8 pels no socis. Podreu aconseguir-les els dies de partit a la nostra zona de la graderia del Gol Sud. Fes-te amb la teva!

Casa nova

Com ja sabeu, recentment la que fins ara era la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, va veure's obligat a tancar portes. Després de 5 anys en què podem dir que els immortals vam sentir aquest bar, el nostre "Bon", com una autèntica segona llar per tots nosaltres. L'època més brillant de la nostra penya l'hem viscuda al Carrer Pamplona i això és quelcom que mai oblidarem, com tampoc a la gent que ens va acompanyar en l'aventura i ja serà per sempre més immortal com en Jordi i la Conxita. Però en la vida sempre s'ha d'anar a més, aspirar a superar-se constantment, i per això estem convençuts que al nostre nou destí, el Restaurant 106 de l'Avinguda de Sant Narcís, hi viurem anys igual o més feliços que els passats a altres llocs.

Dimecres passat tocava inauguració oficial, la posada de llarg de la seu que aquestes darreres setmanes havien estat engalanant els nostres socis Óscar, Álvaro i Raúl. Ens van acompanyar en aquest esdeveniment els entrenadors del primer equip, Ricardo Rodríguez i Miguel Ángel Muñoz, el capità Migue i els seus companys Ivan López i Marc Serramitja, la cap de l'àrea social del club, Joana Egea, el regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, i el president de la Peña Madridista Girona, Bibiano Rina. Aquest darrer va obsequiar al nostre president Pepe Sierra amb un trofeu que simbolitza l'amistat entre ambdues associacions i pel qual estem molt agraïts. Abans d'això i d'un deliciós aperitiu ben regat amb les noves ampolles de cava de la penya (amb les que esperem celebrar molts d'èxits), en Manolo, propietari del 106, ens va donar la benvinguda i va mostrar-se orgullós d'obrir-nos les portes de casa seva com a gironista i amic d'alguns jugadors que és. En Pepe va destacar en el seu petit discurs que ja havíem col·laborat en dinars de temporades anteriors, que no és ni molt menys un lloc estrany pels immortals, a més de desitjar que la penya visqui una altra època daurada en la seva estança a l'establiment.    

Després d'acabar de fer aquest primer mos, vam passar al ja tradicional sopar de final de temporada, molt animat entre converses sobre l'actualitat del nostre Girona i les esperances de tornar a fer un bon any. Per ganes no serà, com va demostrar l'entrenador en les paraules que ens va dirigir a tots plegats. El seu compromís és el de treballar al màxim amb els seus jugadors per intentar fer-nos gaudir del seu futbol. Nosaltres ens conformem amb això, amb l'existència d'aquest compromís i la garantia de saber que els 11 escollits per defensar el nostre escut s'hi deixaran la pell amb la màxima professionalitat.

Abans de donar per acabada la vetllada, vam repartir les samarretes del concurs "Camino a Brasil" amb el llistat de socis a l'esquena i vam fer-nos una simpàtica foto de germanor per tenir un bon record del dia en què vam començar una nova etapa en la vida de la Penya Immortal Girona. En Ricardo i en Miguel Ángel, als que en vam regalar una, també van voler unir-se a aquest moment històric per a nosaltres.

EL GIRONA FC, EN CONCURS DE CREDITORS
Aquestes dues darreres setmanes hem estat seguint al Girona per la província en els seus partits de pretemporada a l'Escala (1-4), Peralada (0-2) i a Montilivi contra el Nàstic (1-1). Fent quilòmetres per veure partits que alguns podrien considerar com a entrenaments però que nosaltres apreciem per la possibilitat de viure el gironisme en estat pur, gairebé arran de gespa. Ens importa aquest club, jugui contra qui jugui. I és per això que ens preocupa la seva recent entrada en concurs de creditors. Aquesta no ha de ser necessàriament senyal d'una situació irreparable. Ben gestionat, el control sobre què es gasta i la possibilitat de fer front a les obligacions amb Hisenda de manera més relaxada pot acabar oxigenant el club i enfortint la seva estructura. És el cas del Levante, que va aconseguir una de les majors fites des de la seva fundació, la classificació per l'Europa League, sota administració concursal. Per això demanem tant a directius com als administradors la major de les enteses per portar la nau blanc-i-vermella a bon port. 83 anys d'història i molta gent per la qual el Girona és part essencial de la seva vida (entre ells nosaltres) ho mereixen.    

Elles també l'han honrat

La passió per aquest escut és la que a molts ens mou a recòrrer kilòmetres sense importar-nos els obstacles, la que ens fa estar en tensió fins a l'últim segon del darrer minut de cada partit, la que ens fa cantar amb alegria i de vegades també plorar amargament. Però hi han moltes formes de defensar els nostres colors, com per exemple lluitar sobre la gespa per aconseguir bons resultats lluïnt-los.

En aquesta tasca havia estat especialment encertat el grup humà que fins fa uns dies composava l'equip femení del Girona FC. Un conjunt jove i amb molta empenta que havia aconseguit proclamar-se campió del seu grup de Segona Divisió Nacional i que va quedar-se a les portes d'aconseguir l'ascens en l'últim partit de la promoció a Torrejón. Tot i això encara podia haver-se aconseguit plaça a la Superlliga per la renúncia de les madrilenyes, però l'economia ha estat el gran obstacle.

 

No hem estat assidus a Sant Ponç durant la temporada, però hem intentat respondre sempre que ens ha estat possible a les crides fetes per les integrants de l'equip quan ens han demanat que anéssim a fer una mica de caliu i ens ha emplenat d'orgull veure com deixaven ben alt el pavelló blanc-i-vermell.

Desconeixem els motius que han portat a la desintegració de l'equip amb la marxa de 15 jugadores i alguns directius, però hom pot percebre que la situació no era òptima. No tenir-les totes sobre si es podrà participar en unes eliminatòries d'ascens, el gran premi a una espectacular temporada, i a més per temes econòmics (en un esport pràcticament amateur a Espanya en la seva versió femenina) de ben segur que va ser dur.

Amb aquestes línies només volem agrair a les jugadores de totes les categories del futbol femení la seva feina desinteressada pel bon nom del nostre club i fer reflexionar a tota la família gironista sobre aquesta trista situació. Comprenem que un equip en la Segona Divisió masculina comporta unes despeses enormes i que econòmicament s'han de fer mans i mànigues per no patir, però l'estructura del femení no és un luxe: és un pilar més dintre la comunitat de persones que sentim el Girona i el fem gran. Estem segurs que podrien buscar-se solucions més imaginatives i adients que no optar per simplement "amputar". Aquestes noies ho mereixen.

GRÀCIES PER TOT CAMPIONES.

ENDAVANT GIRONA!

En un altre ordre de coses, i com molts dels nostres socis ja saben, aquest dimecres 24 de juliol, aprofitant que l'endemà és el dia dels Santiagos i els Jaumes i a Girona i Salt és festiu, tindrà lloc la inauguració oficial de la nostra nova seu, el Restaurant 106 (Av. Sant Narcís, 106, Girona). Fa setmanes que ja funciona com a tal, però ara ha arribat el moment del bateig amb una autèntica vetllada immortal. Serà una bona ocasió per poder tornar a veure desplegada la parafernàlia gironista i de les aficions que ens han visitat durant aquests anys, tal i com la vam tenir en els darrers mesos al Bon Ibèric. L'acte començarà a les 21:00 hores amb un aperitiu i continuarà amb el ja clàssic sopar de final de temporada, que serà gratuït pels socis de la penya al corrent de pagament del carnet de la temporada 2012/2013 i tindrà un cost de 12 € pels nous socis i la resta de simpatitzants. Hi esperem representació del club, d'altres penyes del Girona i de l'Ajuntament. A més aprofitarem per repartir el carnet de la Penya Immortal 2013/2014 entre els qui vulguin pagar-lo a l'acte, així com les samarretes amb el llistat de membres de l'associació a l'esquena que vam guanyar en el concurs "Camino a Brasil" d'Once+1 i Aficiones Unidas - AFEPE.         

Somriures i llàgrimes (II)

Segona entrega de la nostra entrada de cloenda de la temporada:

CONTRA VENT I MAREA, A ALMERÍA

Pel que fa al viatge a Almería, es va demostrar que el club no havia après la lliçó, essent-ne la Penya Immortal bastant perjudicada. No passa res per no poder anar-hi en AVE, tot i que ens hagués agradat, entenem que potser era quelcom destinat als primers que hi arribessin i prou. Però en quant als autobusos es podria haver seguit perfectament el protocol d'altres ocasions, deixant-nos gestionar les inscripcions d'un autocar a nosaltres en comptes d'obviar que som un col·lectiu que mou força gent i un dia extra per entregar diners i places és una autèntica bombona d'oxigen. Recordem que els directius de la penya som amateurs, ho fem per l'estima cap als colors i que facilitats així és l'únic que demanem. Finalment van ser 23 els immortals els que fent honor al seu nom i la seva eterna fidelitat a l'equip van desplaçar-se a Almería, amb baixes notables, uns per obligacions laborals, altres per veure's incapaços d'estar 20 hores tancats en un autobús i alguns simplement per estar-ne fins al capdamunt de tot. Una llàstima, tot i que els que hi vam anar vam deixar marca a terres andaluses, com sempre que seguim al Girona fora de casa.

 

Lluny de tensions per la importància del partit, la rebuda que vam tenir per part de la Federación de Peñas de la UD Almería va ser ben càlida. "Tal faràs, tal trobaràs" diu la dita, i en aquest cas no podia ser més encertada. Els grans moments viscuts en les visites d'aquest equip andalús a Girona, amb trobades de germanor amb en Baldomero i la seva gent, van tenir la seva continuació en aquesta jornada. Només de baixar de l'autobús, els penyistes locals ens van traslladar en els seus propis cotxes fins a la seu d'una de les seves agrupacions, on ens esperava un aperitiu i uns refrescos que aquella hora, gairebé les quatre de la tarda, ens van entrar de meravella. A part de picar alguna cosa, vam tenir el gust de conèixer les sensacions de la parròquia local davant el matx d'aquella tarda i el bon regust que la nostra província havia deixat en alguns dels que van viatjar al partit d'anada i van aprofitar per allargar l'estància uns dies per fer turisme. Una llàstima no haver tingut més temps que compartir, però vist el que ens va costar poder ser-hi, molt va ser que ens poguéssim trobar. Una vez más, nuestro más sincero agradecimiento a la Federación de Peñas de la UD Almería por su exquisito trato con la Penya Immortal Girona.

Després de fer un mos pels voltants de l'estadi vam entrar al recinte on el que vam viure va ser quelcom sense punt de comparació a qualsevol altra derrota del Girona. El partit no va tenir massa història i tot i l'esforç i les ganes de donar la cara dels nostres, l'Almería va demostrar que estava confeccionat per pujar i no va tenir pietat. Un 3-0 que segellava el seu passaport a Primera però no aconseguia enterrar l'enorme temporada d'un Girona que ens va fer somiar com mai. On més suc potser hi va haver, però va ser a la graderia. L'animació sense descans per part dels 600 desplaçats va fer goig, però van sobrar els enfrontaments verbals entre aficionats, tant d'un i altre equip com dins de la mateixa expedició gironista, per temes polítics que res tenen a veure amb el Girona, siguin quines siguin les ideologies de cadascú. Els colors que ens uneixen són el vermell i el blanc i prou. Per sort van ser només incidents aïllats i al final vam demostrar ser una afició de categoria, guanyant-nos el respecte de tot l'estadi. Els 15 minuts finals entonant un emotiu "Gràcies Girona" van deixar parats als 15.000 seguidors locals que no s'esperaven aquesta reacció que quedarà sempre en la memòria dels que la vam viure. Amb la invasió de camp final molts vans ser els que van intercanviar bufandes i banderes i van dedicar aplaudiments al rival. Aquest és el futbol que volem.  

REBUDA ALS HEROIS

L'endamà va preparar-se una rua de celebració de camí a l'Ajuntament, on va tenir lloc la recepció oficial a l'equip i els tradicionals parlaments a la Plaça del Vi, que va tornar a quedar petita com ara fa 5 anys amb la tornada a la Segona Divisió. Els immortals desplaçats a Almería gairebé no havíem baixat encara de l'autobús que ja hi tornàvem a ser, però un moment històric com aquest és per no perdre-se'l. L'afició va reconèixer la gran feina d'un grup humà que en tot moment ha defensat aquest escut a mort, fins i tot quan el rival podia superar-los en qualitat. Les paraules de Rubi i d'alguns jugadors sonaven a comiat i dies més tard es van confirmar les sospites en molts dels casos. Ho entenem, ja que el futbol és una professió i com a tal tot el qui en viu sempre cerca progressar. Desitgem molta sort en els seus nous equips a noms ja històrics pel gironisme com Jose, Acuña, Dani Mallo, Marcos Tébar...

El dimarts següent tampoc vam fallar a la festa a l'estadi, ja molt descafeïnada però necessària. Necessària perquè prou que patim quan les coses no rutllen, prou que ens enfadem quan alguna cosa no funciona. Era el nostre moment i l'haviem d'aprofitar al màxim. S'acabava així una temporada plena de remuntades inoblidables, espectaculars golejades, tardes de bon futbol, desplaçaments en massa i una bogeria per aquests colors com no és recordava a ciutat i província. Les llàgrimes i l'emoció de molts immortals al acabar el partit, tot i reflexar la tristesa del moment, també són símptoma de què això ha estat molt gros. Una de les temporades més actives de la nostra penya, amb molta repercussió entre el gironisme i els mitjans i amb moltes ganes d'emprendre nous projectes que segueixin deixant ben alt el pavelló blanc-i-vermell. Preparats per tornar a començar?

GRÀCIES PER TOT, EQUIP

ENDVANT GIRONA!

SEMPRE IMMORTALS

Somriures i llàgrimes (I)

Ens hem pres uns dies de descans per acabar de pair l'hemorràgia d'esdeveniments de les darreres setmanes. Molta felicitat i satisfacció tot i la no consecució del somni de l'ascens. Ni els entrebancs amb els que ens vam trobar poden frenar l'alegria per la que ha estat, amb permís de la 35/36, la millor temporada de la història del Girona FC. Com vam fer en l'entrada anterior, repassarem, en dues entregues, cadascun dels fets destacables d'aquests dies màgics en forma de breus.

ALCORCÓN - GIRONA: ELS IMMORTALS, A SANTO DOMINGO I A FONTAJAU
El gruix dels que no vam poder viatjar a Alcorcón per seguir el partit d'anada vam viure'l a la pantalla que Sharing Football va instal·lar al Pavelló Municipal de Fontajau. L'esdeveniment va ser tot un èxit, amb més de 700 persones en un dels fons que vam cantar i sentir-nos com si haguéssim estat a terres madrilenyes. Un orgull per a la nostra penya col·laborar amb l'organització del punt que més gironistes va reunir per seguir el partit a la nostra ciutat i una pena que la falta d'enteniment amb l'Ajuntament i el club no permetés repetir per al partit de tornada de la segona ronda a Almería. No es va entendre l'esforç econòmic que suposa un acte d'aquestes característiques per a una empresa que està començant com és Sharing.

Uns quants afortunats si que van poder animar in situ als nostres jugadors gràcies a l'AVE i els autobusos organitzats pel Girona, en una expedició que va reunir més de 500 gironistes, xifra que no està malament per tractar-se d'un dia feiner. Immortals com la nostra vicepresidenta Margarita, el seu marit Isi, en Garru, en Toni Muñoz o l'Helena van deixar en bon lloc el nom de la nostra penya i fer que la nostra pancarta tingués una posició d'honor en una de les graderies en les que es van ubicar els seguidors blanc-i-vermells. Els quilòmetres van ser premiats amb un gran partit en el que el Girona va plantar cara en un camp molt difícil, avançat-se en el marcador amb gol de Moisés Hurtado i aguantant en una dura segona part amb una destacada actuació d'Isaac Becerra sota els pals, que va evitar que els  alfareros aconseguissin quelcom més que l'1 a 1 final.

ASCENS DEL GIRONA B A PRIMERA CATALANA I GIRONA - ALCORCÓN
L'ambient d'il·lusió de cara al partit de tornada va ser enorme a tota la ciutat i bona part de la província. Per obrir boca vam decidir desplaçar-nos a Torres de Palau per veure el partit de tornada de l'eliminatòria d'ascens a Primera Catalana entre el Girona B i El Catllar. Hi havien ganes de revenja esportiva després de la derrota a terres tarragonines que vam presenciar en directe, i tot i la nombrosa presència de seguidors visitants (força silenciosos) amb l'ajuda d'alguns membres de Gerunda Sud i la Penya Miki Albert ens vam fer sentir i vam donar ales al filial. Al final, després d'un matí ple d'humor en el que fins i tot va visitar la nostra ubicació al camp el president Joaquim Boades, els nostres joves van acabar alçant-se amb la victòria amb dos gols a les acaballes del matx i aconseguint el preuat ascens. Enhorabona nois!  

El final a Palau va ser feliç, però ni de bon tros esperàvem que a la tarda contra l'Alcorcón ho fos tant. Confiàvem en la victòria, però tot i saber del gran potencial del Girona no crèiem que ens obsequiaria amb un partidàs així contra un rival de tant nivell i en una cita tant important. L'exhibició de joc dels homes de Rubi (3-1) ens va classificar per la ronda final de la promoció d'ascens. Una experiència única pel gironisme, però ja no només per l'espectacle ofert per l'equip, sinó pel fantàstic espectacle que entre tots vam crear, futbol en estat pur a gespa i graderies. El mar de banderes blanc-i-vermelles que van onejar a l'estadi durant molts moments del matx és una d'aquelles imatges que quedarà per sempre en la retina dels bons aficionats del Girona.

L'ENRENOU DEL GIRONA - ALMERÍA
Davant l'estat d'eufòria generalitzada calia una mica de calma a l'hora de canalitzar tot aquests sentiments desbordat. En un moment així el club ha de respondre, primer de tot, als que no l'han deixat sol quan més ho necessitava, als que el mantenen en vida, els seus socis, però va pecar d'inexperiència o desconeixement i no ho va fer. No calia ser un visionari per predir l'enrenou arran de les decisions i rectificacions fetes en el procés de venda d'entrades, que va convertir-se en un autèntic campi qui pugui. Les xarxes socials i les protestes a les oficines van ser continuades i l'ambient, enrarit, no va ser ni molt menys el del diumenge anterior. Sí és cert que gran part de l'estadi va animar tant com va poder, però els canvis d'ubicació, l'escridassada prèvia al president... no era la festa del dia del Alcorcón. Les converses al descans eren els problemes que cadascú havia tingut per entrar, no el partit. Un Almería disciplinat, amb una defensa molt sòlida, i la mala sort en el penal errat per Felipe van fer la resta. 0-1 i les coses molt difícils per a la tornada, tot i que la majoria dels aficionats van conservar la fe en les possibilitats del nostre equip

Dintre de totes les complicacions per aconseguir els nostres seients (més d'un immortal va acabar lluny del nostre bloc de la graderia), encara vam tenir temps per seguir ondejant la bandera de l'amistat en el futbol, ensenya que ens identifica ja gairebé tant com la blanc-i-vermella. Membres de la Federación de Peñas de la UD Almería van dinar amb nosaltres el migdia anterior al matx al Restaurant 106, repetint-se així la sensacional trobada de fa dos anys en el mateix escenari. Una hospitalitat que, com veurem en la propera entrada, va ser corresposta amb escreix en la visita a la seva ciutat.      

Molt a dir

L'enorme quantitat de coses que han succeït en l'entorn de la Penya Immortal i del Girona en les dues darreres setmanes ens ha superat per complet. Com que ens devem als lectors i simpatitzants d'aquest bloc, procedirem a fer un breu resum de totes elles:

ELS MILLORS! 

la nostra afició ha estat guardonada com la millor de la present temporada a la Liga Adelante a través del premi "Jugador nº12" que entreguen conjuntament la LFP i Aficiones Unidas - AFEPE, l'associació que agrupa les penyes del futbol espanyol i de la qual la Penya Immortal Girona en forma part. Aquesta distinció ens fa veure com la gent valora quan les coses es fan bé i que com a afició podem arribar encara molt més lluny. Des d'aquests organismes s'han destacat les bones relacions que sempre hem volgut tenir amb les altres aficions i la nostra manera d'entendre el futbol com una festa. En aquesta tasca és en la que els immortals hem intentat sempre col·laborar i ens enorgulleix pensar que part de la "culpa" d'aquest honor per als que sentim el Girona ha sigut nostra. Per nosaltres va ser un honor rebre a la nostra seu a Rogeli Serra, d'AFEPE i a Javier de la Chica, de la Lliga, i que el nostre president Pepe i la vicepresidenta Margarita recollissin el guardó sobre la gespa de Montilvi abans del Girona FC - Real Madrid Castilla.

NO PAREM AMB ELS PREMIS!
AquesT sí que va ser un guardó 100% per la penya, si bé el nostre objectiu sempre és deixar el Girona i la seva afició el més alt possible. Once+1, el punt de trobada d'Aficiones Unidas - AFEPE a la xarxa social Google +, va organitzar un concurs amb l'objectiu de premiar a la millor pàgina de federacions de penyes i penyes de la xarxa. Després d'unes setmanes de feina per fer el més complet possible el nostre perfil, el jurat del concurs (compost per personalitats relacionades amb el futbol i la comunicació com el periodista de Gol TV Axel Torres) va decidir que la Penya Immortal mereixia el tercer premi, només per darrera de l'Agrupació de Penyes Valencianistes i la Federación de Peñas Sportinguistas. L'obsequi per haver aconseguit aquesta tercera posició han estat 100 samarretes personalitzades amb l'escut i el nom de tots els socis de la penya. Les rebrem en breu. No deixeu de visitar la nostra pàgina de Google +, val la pena: www.tinyurl.com/ImmortalGironaGooglePlus

LA WATCH PARTY DE L'ALMERÍA - GIRONA
Vam difondre-la tant com vam poder i al final va ser un èxit. Unes 70 persones van omplir de gom a gom el Bon Ibèric, en una aglomeració de gironistes que va suscitar fins i tot l'interès de la premsa local (veure l'extens article de Jordi Ferrer al Punt). Sens dubte va ser el punt que més va vibrar pels homes de Rubi en tota la ciutat. La celebració de l'empat d'Acuña va ser emocionant, les possibilitats d'ascens directe en la darrera jornada eren reals, però no pot comparar-se a nivell de decibels amb l'emprenyada col·lectiva pel claríssim penal comés sobre el paraguaià que l'àrbitre no va xiular. La seva falta de vista ens va costar punts i una de les estrelles de l'equip fora de combat per l'anada de la promoció. Com que tenir opcions de ser segons fins a la jornada 41 ja és un èxit enorme pel Girona, els que van quedar-se un cop acabat el matx van poder celebrar-ho amb el pernil de la Nerea i el berenar que va compartir el nostre secretari Fran pel seu aniversari.  

APERITIU DE GERMANOR AMB LA PEÑA MADRIDISTA GIRONA

Aprofitant la visita del Real Madrid Castilla a Montilivi i que el Girona ja no és jugava més que les bones sensacions de cara a la promoció, el matí de dissabte vam fer una petita trobada entre els immortals i els amics de la Peña Madridista Girona a la seu de la mateixa. L'aperitiu va ser molt complet, fins i tot hi van haver callos a la madrileña, i vam comptar amb representació del club blanc: Antonio Ruiz, campió d'Europa amb el mític equip de Di Stéfano, Puskas, Gento... a finals dels 50. L'ambient va ser envejable, amb els seguidors merengues desitjant que l'any vinent el Girona pugui rebre a la primera plantilla del club de Concha Espina al seu estadi.

AMB EL GIRONA FEMENÍ I EL GIRONA B
El cap de setmana va ser ben complet, amb molt de futbol i suport als nostres colors. Com que amb totes les emocions de dissabte no n'havíem fet prou, diumenge vam fer costat a l'equip femení en el seu partit matinal de promoció d'ascens a la Superlliga davant el Torrejón, disputat al camp de l'Àtletic Sant Ponç, i tot seguit vam marxar a El Catllar (Tarragona) amb l'expedició organitzada pel club per animar als nois del filial en la seva eliminatòria per pujar a Primera Catalana. No era el nostre dia i tot el gran esforç d'ambdós conjunts gironistes, tots dos van perdre. Tot i això, confiem en les seves possibilitats de remuntada i ens satisfà molt que els seus integrants ens hagin felicitat per la nostra fidelitat i animació. També hem de destacar que a El Catllar vam rebre la visita dels nostres amics de la Federació de Penyes del Nàstic, Dolors Vargas (actual presidenta) i Ricardo Pacheco (antic president i actualment membre del consell d'administració del club tarragoní). Hi ha amistats que no entenen de categories!

PANTALLA GEGANT A FONTAJAU
Juntament amb l'empresa d'esdeveniments esportius Sharing Football, l'Ajuntament de Girona i el propi club, la Penya Immortal ha col·laborat en la instal·lació d'una pantalla gegant al Pavelló de Fontajau per tal que tots els seguidors que no hem pogut desplaçar-nos a Alcorcón seguim per televisió, i en el millor ambient, aquest històric partit d'anada de la primera ronda de la promoció d'ascens a Primera. La festa començarà a partir de les 19:00 hores amb l'obertura de portes i l'entrada és de franc. Hi haurà una fanzone per fer encara més divertida la tarda, així com servei de bar i l'emissió del programa especial del partit de La Xarxa Freqüència Girona des del propi pavelló. No t'ho perdis, DES DE LLUNY TAMBÉ ANIMEM AL GIRONA. ÉS LA NOSTRA!