Camí de València

Avui ja us podem presentar el programa de la sortida del proper diumenge cap a València, a hores d'ara ja som trenta persones les que hi anem però esperem omplir l'autocar ja que amb la proximitat del partit sempre s'anima molta més gent.

Bé, començarem per dir que hi ha hagut una petita variació a la sortida. Marxarem directament de la PL. POETA MARQUINA a les 8 del matí cap a València sense passar per la nostra seu com havíem anunciat. Te una explicació, els matins dels diumenges són els únics moments de festa setmanal que es donen els gerents del bar de la nostra seu i tot i que ja estaven disposats a obrir hem cregut que per 45 minuts que podíem estar esperant l'autocar, no valia la pena fer-los matinar.

Un cop arribem pararem un moment a l 'estadi Ciutat de València per si hi ha algú que prefereixi dinar a una altre restaurant diferent al que hem encarregat taula, pugui baixar. Qui prefereixi dinar en colla podrà gaudir d'una magnífica paella feta amb forn de llenya a un restaurant de molta anomenada i de pas obligat pels qui volen conèixer un dels símbols gastronòmics de la ciutat llevantina, el Restaurant Casa Clemencia. El preu del menú, 25 Euros creiem que s'ajusta al que ens pot costar un dinar normal d'un diumenge i penseu que si ja aquí a Girona és difícil trobar lloc per dinar una família el dia del Pilar, imagineu-vos trobar un restaurant a una altra ciutat per a 50 persones. Aquest restaurant tot i que es troba al mig de la ciutat està a 3 quilòmetres del camp per la qual cosa haurem d'anar amb l'autocar.

Després de dinar anirem tots cap al camp i un cop ja tothom tingui la seva entrada, el preu pel visitant major de 4 anys és de 25 Euros, si tenim temps, una comissió de l'expedició gironina anirem al local de la penya del Llevant Açí Hi Ha Granotes Torrefiel. Aquesta setmana hem estat parlant amb el seu president en Joan Antoni Merino i la veritat és que són unes persones molt amables, fins i tot ens van oferir el seu local per fer un dinar plegats però la manca d'espai del mateix no ens ho ha permès, de totes formes, volem correspondre a la seva invitació i si el temps ens ho permet volem passar un moment per la seva seu.

Després de veure la gran victòria del nostre equip tornarem cap a Girona i esperem ser aquí cap a les 2 de la matinada.

No ha pogut ser

Després d'una gran primera part del nostre equip a on ha dominat completament i a on Alberto Manga ha tingut la gran oportunitat de marcar al minut 21 quan amb un xut de falta ha estabellat la pilota al pal a quedat eliminat davant de l'Hércules per un gol a zero.

Ha sigut a la segona part quan una pilota controlada pel davanter alacantí Morán amb un xut amb l'esquerra ha assolit el gol que decidia l'eliminatòria.

Al minut 64, sis minuts després del gol, renaixien les esperances gironines amb l'expulsió del jugador local César per doble groga però davant d'una defensa molt ordenada el nostre Girona F.C. no ha tingut pràcticament ocasions.

La part positiva és que els nostres jugadors han tornat a donar la cara davant d'un gran equip que és el líder de la categoria i poden tornar a casa, amb el nou autobús, orgullosos de la seva actuació.

Teresa Rivero, una gran senyora

Quan ens vam posar en contacte amb la Sra. Teresa Rivero teníem la mateixa imatge d'ella que podíeu tenir vosaltres i que els mitjans de comunicació donen, senzilla, amable i preocupada pels problemes dels demés i la veritat és que coneixent-la, aquesta imatge es multiplica a la milionèssima. Com us vam explicar a l'article d'ahir, vam quedar a les sis de la tarda a l'estadi i la nostra sorpresa ha sigut que a dos quarts de sis ens trucava personalment per dir-nos que el seu avió havia sortit amb una hora de retard i arribaria a l'estadi una mica més tard, és una simple anècdota, però resumeix i molt la seva extraordinària personalitat. El petit acte d'entrega d'una placa a les portes de l'estadi crec que ha servit no només per reconèixer la gran estimació vers la seva persona dels gironins sinó també per a omplir d'orgull a tots els socis de la nostra penya amb el carinyo amb el que ha respòs la Sra. Teresa Rivero.

El millor partit de la temporada

Avuí hem sortit eufòrics del nostre estadi, hem vist un gran Girona davant d'un gran equip, aquesta percepció i el grau d'entusiasme ens ho ha donat, a part del que personalment hem cregut veure sobre el terreny de joc, els comentaris de tots els aficionats que tornaven a casa seva satisfets de la gran tarda de futbol viscuda, els raonaments de pares de jugadors del nostre equip com els d'en Jose, un Jose que després del partit ha hagut de marxar urgentment a casa seva amb un atac d'angines impressionant i l'opinió de la Sra. Teresa Rivero que abans de tornar cap a Madrid ens ha destacat que la majoria de jugadors del Girona són nous a la categoria i estan fent un gran paper mentre que els seus jugadors la majoria no tan sols tenen experiència a la segona sinó a la primera i de moment, tot i que no els hi retreu manca d'aptitut, encara no marquen les diferències que en la teoria hauria d'haver sobre el camp.

Abans de fer aquest article, ens hem permès la llicència de fer una ullada pel web del Rayo Vallecano (visiteu-la, podreu gaudir d'unes fotos del partit molt maques, inclosa la foto de l'equip inicial del nostre Girona F.C.) i pel fòrum de Planeta Rayista i hem pogut constatar, objectivament parlant, que si algun equip es mereixia la victòria, aquest era el nostre Girona. Això sembla una obvietat pels seguidors gironins que hem estat al camp, però té més valor quan aquesta percepció no només l'hem rebuda nosaltres sinó també els seguidors del Rayo.

Parlant amb l'Oscar Duarte, seguidor incondicional del nostre bloc i membre del Frente Insular de Las Palmas, un cop acabat el partit valoràvem molt positivament aquest punt ja que a aquesta categoria tot el que sigui sumar és importantíssim, si hi han 42 jornades, si sumes a totes només has de guanyar 5 partits per salvar-te, tot el que no sigui sumar una jornada t'obliga a guanyar més partits.

Un altre partit

Primer la família, després la feina i després el futbol, tots els que formem part de la directiva de la nostra penya pensem així. Pensareu que té a veure això amb el partit tant important del nostre Girona amb el Rayo. Bé, ara ho expliquem. Diumenge passat comentavem a la nostra seu que si havia alguna persona que pensés com nosaltres, aquesta és la Sra. Teresa Rivero i no estaria malament reconeixer l'estimació vers la seva persona que despertarà el seu pas per Girona amb una placa. Des de diumenge vam posar fil a l'agulla i la primera ideia era de que recollís aquesta placa a la seu de la penya. Hem de dir que tant la Sra. Teresa Rivero com el seu cap de premsa en Fernando López s'han portat de meravella amb nosaltres però com que arribarà al voltant de les 17'30 hores a Girona hem cregut més convenient fer l'entrega a l'estadi a les 18'00 hores.

Molts podeu estar pensant, no diem res del partit, la veritat és que els mitjans de comunicació de la ciutat fan un seguiment esportiu excelent i a peu de la noticia, nosaltres només podem donar la nostra opinió com aficionat i aixó és molt més fàcil després del partit, però com diu el titol de l'article donem la crónica de l'altre partit.

Llevant-Girona, 18.30 diumenge 12

Hem esperat una mica fins a tenir l'horari i el dia confirmat per anunciar-ho, penseu que la mateixa dificultat que hem tingut nosaltres l'ha tingut el Girona. La veritat és que si tots pensessin amb les dificultats d'organitzar un viatge i ja no parlem de seguidors, sinó d'unes quarantes persones oficials que mou un equip estaria bé que hi hagués una reunió entre tots els directius de la segona per a que no semblés que juguem una partida de pocker. Sabem de les dificultats a l'hora de programar aquest viatge que ha tingut el nostre club i esperem que no caigui en el parany de pagar amb la mateixa moneda.

D'altra banda estem molt contents perque a hores d'ara ja ens han confirmat més de vint persones que viatgen amb nosaltres a València.