Que es desperti la força

"Temporada 2015/2016. Tras culminar una campaña sideral, el Imperio Rojiblanco ha visto cambiar su suerte en el inicio de la que tenía que ser una nueva era de conquistas. Las batallas contra el Califato Galáctico y las fuerzas de la Princesa Ilicitana se han saldado con sendas derrotas, y antes del fin del año estelar aguarda un nuevo enfrentamiento contra las tropas de la Constelación Ensaimada, mermadas recientemente en su poder pero siempre peligrosas". Així podria començar la versió gironista de La Guerra de las Galaxias després d'aquest principi de temporada que estem vivint. Les coses no surten i és hora de treballar més que mai per trobar la tecla que torni a convertir al nostre equip en el coet que va ser l'any passat. Pablo Machín i els jugadors han de demostrar que el bon futbol que van saber desplegar no s'ha esfumat de cop.

Els immortals confiem en ells i estem segurs de que tots plegats podrem fer aquesta passa endavant i tornar a ser el Girona que meravellava per allà on passava. L'equip tindrà al darrera l'empenta de les nostres banderes i les nostres veus fins a quedar afònics si cal. Som el costat immortal de la força!

La tristesa pel resultat no pot fer-nos oblidar quelcom que sí va ser gal·làctic: la nostra tobada amb els aficionats il·licitans. Una vintena de seguidors de la Federación de Peñas del Elche CF (integrants de les penyes Els Gafarrons, Portus Ilicitanus i Luna Franjiverde) van fer amb nosaltres la prèvia del matx al 106. Els amics franjaverds d'Altzavares Nord ja ens havien visitat alguna vegada, i sempre és un gust rebre a l'afició més fidel de l'Elche i compartir amb ells aquesta bogeria pel seu equip que els fa seguir-lo arreu d'Espanya malgrat les decepcions que un nou cas de mala gestió d'una SAD els ha fet patir aquest estiu.

L'hora de les postres va ser moment pels parlaments i els obsequis. Com a record de Girona, les tres penyes que ens van acompanyar van endur-se la nostra ja popular bandera, unint-se així al club de les aficions d'arreu del nostre país que ja la tenen. A part d'això també ens vam assabentar que en Juan de la Penya Els Gafarrons Il·licitans podria convertir-se en breu en president de la federació de penyes del seu equip. Li desitgem molta sort amb aquest propòsit, algú que vol prendre aquesta responsabilitat estant encara recent un descens administratiu que ha destrempat a gran part de l'afició, és, sens dubte, algú que s'estima el club.

Siguin bons o dolents els resultats, el Girona FC sempre podrà estar orgullós de la implicació solidària de la seva gent. La recollida d'aliments pels més necessitats va ser un èxit. Només a la Penya Immortal vam recollir més d'un centenar de quilos de menjar. La nostra vicepresidenta Margarita va participar com a voluntària recollint donatius a les portes de l'estadi abans del partit contra el Córdoba i divendres vam anar a entregar tot el que s'havia recaptat als magatzems del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona amb representants d'altres penyes blanc-i-vermelles i del mateix Girona FC.

Per acabar, passem al seguiment de les evolucions del Girona B que ens fa a peu de gespa el nostre amic Dani Aguilar, encarregat de material del filial gironista. El segon equip va empatar a 1 contra el líder del seu grup, el Mollet. Segons el nostre cronista, el partit podria haver-se decantat cap al costat dels nostres joves valors de no ser per la nefasta actuació arbitral. A seguir lluitant! 

És gran per això

Què fa del futbol l'esport amb més èxit? Què el fa tan gran? Doncs que és molt més que 90 minuts: són emocions compartides per molta gent que ni tan sols el practica però que en participa intensament i li dona una vida que moltes disciplines voldrien. Exemple d'això en va ser el passat diumenge. A Montilivi rebiem al Córdoba CF, líder de la categoria, i amb ell a la seva afició. Una cinquantena de membres de les penyes Sangre Blanquiverde de Barcelona i Cordobamanía (arribats des de terres andaluses), a més d'un bon grapat d'immortals que van actuar com a amfitrions, vam convertir el 106 i la Plaça Empúries en una autèntica "fan zone" en la que es va respirar futbol durant tot el dia.

L'ambient va ser el de les grans ocasions. Amb les piles ben carregades gràcies al dinar no apte pels qui feien dieta que ens van preparar la San i en You (embotit del bo, formatge, botifarra, hamburguesa, calamars...), els càntics d'una i altra banda es van fer sentir per Sant Narcís. Hi va haver temps fins i tot per a la nostàlgia de la seva terra d'algun aficionat blanc-i-verd arribat des de Barcelona. 

Abans d'acabar la trobada de germanor, com sempre, vam fer entrega d'una de les nostres banderes als representants de les penyes que ens visitaven. La del Córdoba CF és una de les aficions amb les que més jornades hem compartit d'ençà del retorn del Girona a la Segona Divisió. L'Alberto Martínez, el president de Sangre Blanquiverde que va precedir a l'actual, en Javi Serrano, no ens va poder acompanyar però ens va manifestar a través de les xarxes socials la seva satisfacció per deixar als seus companys en bones mans i la seva "preocupació" per la ressaca etílica de la festa. Qui sí era present era en Javi Jiménez, vicepresident de Cordobamanía, que ens comentava que ja tenia un gran record de nosaltres d'ençà de la visita que ens va fer fa quatre anys, però que després d'aquesta si mai venia a viure a Girona ja sabia de quina penya s'havia de fer soci. El que sí que resulta curiós és que un d'aquests actes de germanor amb els aficionats d'aquest conjunt andalús ja havia coincidit amb el recapte de menjar pel Banc dels Aliments que hem fet des de fa alguns anys en col·laboració amb el club i l'Espai Gironès. Diumenge no van fallar a la cita i van aportar la seva donació a la causa.

Del partit, poca a cosa a dir que no s'hagi comentat ja. Dues errades a l'inici de la segona part ens van condemnar tot i jugar un bon partit. Sempre tindrem el dubte de si el Girona hauria pogut remuntar si l'àrbitre no ens hagués anul·lat aquell gol, però preferim quedar-nos amb la certesa de que l'equip se sobreposarà a les dificultats començant pel proper dissabte contra l'Elche CF. Al a graderia vam tornar a insistir amb les banderes, si volem convertir-ho en una tradició maca i que aporti color i identitat a l'estadi, ens veiem obligats a ser "pesats". Porta la teva bandera!

Parlant de colors, uns amics amb els que els compartim són els de la Penya Vallcanera-Sils del Girona FC, que després d'un parell de temporades funcionant ha fet la seva inauguració oficial. Representants d'altres penyes així com del club, a més del capità Richy i Jaime Mata, vam compartir el passat dijous una agradable tarda al Bar La Sevillana de Vallcanera, seu de l'associació. És un orgull veure com la família gironista es va consolidant gràcies a gent tan compromesa com la Vanesa, la seva presidenta, que deia que va viure aquest moment amb la mateixa emoció que el dia del seu casament. Enhorabona nois, a seguir endavant!

I dels nostres colors, als colors de tots. Com ja vam anunciar, AFEPE - Aficiones Unidas té des de fa poc un nou president després dels exitosos anys de bon govern de Pepín Braña (Sporting de Gijón). En Mateo, de la Federación de Peñas del Getafe CF, ha agafat el timó i està visitant a les penyes de tota Espanya per explicar el seu projecte. Dimarts el nostre president Pepe Sierra va reunir-se amb ell i representants de les federacions del Nàstic i l'Espanyol a l'estació de Sants de Barcelona i va expressar-li tot el suport de l'afició del Girona per fer un millor futbol pels aficionats.    

Tot un premi

Ahir a la nit, durant la Gala dels premis de la Lliga de Futbol Professional, el gironistes vam tenir un nou motiu d'orgull: el nostre tècnic, Pablo Machín, va rebre el premi al millor entrenador de la Liga Adelante 2014/2015, per davant dels entrenadors dels tres equips que van aconseguir finalment l'ascens. Una mostra que la fantàstica temporada passada del Girona, superant els 80 punts i quedant-se només a uns segons de la glòria, va causar sensació a tot el futbol espanyol tot i el desafortunadíssim final. En Pablo va ser capaç de treure el millor dels nostres jugadors i confiem que aquesta temporada tornarà a aconseguir-ne un gran rendiment, com indica la millora que signifiquen aquests últims 4 punts que poden ser 10 si fem ple en els propers dos partits consecutius a casa. Des de la Penya Immortal donarem el màxim a la graderia per aconseguir-ho.

Una inciativa que ens vam dur a terme contra l'Albacete i que creiem que va quedar molt bé va ser la de portar el màxim de banderes blanc-i-vermelles possibles. Lluir els colors del Girona sempre és un plaer i dona un caliu que sempre és d'agrair en tardes tan fredes com les que ens esperem els propers mesos a Montilivi. Diumenge repetim!

Equip i afició, per motius obvis, s'emporten tots els focus i l'atenció, però per tenir un equip de premi i reconegut és indispensable la feina de professionals tan estimats com en Jota, encarregat de material del Girona FC des de fa anys i panys que aquesta setmana celebrava el seu aniversari acompanyat dels membres de la primera plantilla. Ell és sense dubte un dels artífexs d'aquest bon rotllo i tranquilitat que tradicionalment es respira al vesturari blanc-i-vermell i que tant valoren els jugadors que algun cop han vestit la nostra samarreta.

 

També us parlarem avui del "Jota" del filial, en Dani, un bon amic de la penya que viu des de dins la seva passió pel Girona. Com a encarregat de material del segon equip acompanya als nostres joves pels camps de Primera Catalana i s'ha ofert a anar-nos informant de les seves evolucions. Aquest cap de setmana el Girona B va guanyar 1 a 2  (amb gols de Mario i Javier) a Vic, camp en el que el nostre president recordava una golejada 1 a 6 del primer equip fa moltes temporades. Senyal de que ens fem grans en tots els sentits.    

Pels qui creuen i pels qui no

La mala ratxa de resultats del Girona està començant a fer dubtar a més d'un aficionat, però des de la Penya Immortal creiem que si es crea l'ambient adient al voltant de l'equip serà més senzill que les victòries arribin. Aquesta va ser una de les raons que ens va portar a demanar una mica d'ajut diví perquè el nostre equip recuperi el camí del triomf: ahir vam "regar" les porteries amb l'aigua beneïda de la Verge de Fàtima que la nostra vicepresidenta Margarita ens va portar d'un viatge a Portugal.

La "peregrinació" del nostre president i el nostre secretari a Montilivi va coincidir amb el darrer entrenament dels homes de Pablo Machín previ al partit contra l'Albacete Balompié. Mentre esperàven a la finalització de la sessió, van poder conversar animadament amb alguns pares d'integrants de la plantilla, que van coincidir amb nosaltres en que el futbol, més enllà de la freda estadística, la tècnica i la qualitat, són sensacions. Quan un equip va bé, acaben entren totes, fins i tot els xuts que són un xurro acaben dins. Pel contrari, si els ànims no són els adients res no acaba sortint com cal per més que un s'esforci. És aquesta fe en la necessitat d'un bon ambient perqè la cosa rutlli la que ens ha portat a fer aquest petit acte per trencar dinàmiques. Tenim fins i tot un precedent. En la temporada 2013/2014, l'equip acumulava molts mals resultats i una sequera important de gols. Vam posar alls darrera les porteries abans del partit contra el Lugo i vam acabar guanyant 6-0 i salvant la categoria després d'un exercici molt convuls. N'hi haurà que creuran en aquestes coses i n'hi haurà que no, però per provar que no quedi.

Aquesta injecció de positivisme la volem fer també patent a la graderia. Animem a tota la gent del nostre bloc (i de la resta de l'estadi) a portar la seva bandera blanc-i-vermella amb pal per onejar-la a la sortida de l'equip i rebre'l amb una explosió de color. Hem d'ajudar-los a guanyar des del minut 0, que ja toca. Porta la teva bandera!

Per acabar, volem enviar una gran abraçada al nostre soci, vocal i amic Josep Garolera, que va patir un accident de trànsit de camí a la seva estimada Santa Coloma. En Josep, el nostre "Garru", és una de les persones que viu més intensament la penya i el Girona, sempre preocupat per com ajudar per millorar-los. Estem segurs que tan bon punt la salut li permeti, tornarà a donar guerra a Montilivi, potser avui mateix. Molts ànims Garru, ets gran!

Acord de col·laboració amb Sidorme Girona

Amics, com que l'últim és el primer, avui encetem aquest article amb l'anunci de que hem arribat a un acord amb l'Hotel Sidorme per a poder oferir als penyistes que ens visiten uns preus  molt especials. Ahir a la tarda ens vam reunir amb la Egle Irtmonaite, executiva de vendes de l'hotel i vam arribar al següent acord: tots els penyistes que demanin reserva quan el seu equip jugui a Girona tindran un 10% de descompte sobre el preu que figuri al web de l'hotel, a més, s'oferirà una tarifa especial de grups si reserven més de 6 habitacions.

És molt important per a nosaltres facilitar els desplaçaments als qui ens visiten perquè d'aquesta manera contribuïm que la nostra ciutat sigui reconeguda i estimada arreu de l'estat i a més, quan fem algun desplaçament trobem el mateix ajut i facilitats dels seguidors locals.

I ara sí, comentem cronològicament la setmana immortal. Divendres passat en Raimundo Abarca ens va visitar per a donar-nos una gran sorpresa, en Raimundo és un artista i ens ha regalat l'escut de la penya fet en pirogravat, una autèntica obra d'art.

Diumenge, després del partit, el nostre amic Josep Garolera ens va portar de la Fira de la Ratafia del seu poble, Santa Coloma de Farners, una coca i una ampolla d'aquest licor tan bo, tot i la derrota, el bon humor no va faltar al 106 i és que les penes, amb coca i ratafia, són menys penes.

Dimecres, uns quants immortals vam seguir la semifinal de la Copa Catalunya al 106, una llàstima no poder repetir l'experiència de l'any passat quan ens ho vam passar tan bé a la final al camp de l'Europa, qui més qui menys, amb tots els respectes per al Sabadell, tenia la il·lusió de tornar a repetir-ho a Rubí.

Per acabar, volem tenir un record molt especial per a en Joaquin Nieto, antic president de la penya Gironina que ens ha deixat aquesta setmana, encara molts recordem el dia que es va casar el 22-6-92 quan el Girona jugava la promoció d'ascens a segona a Montilivi i abans de sortir de viatge de noces es va apropar fins a l'estadi amb la seva flamant esposa, recordem la seva humilitat, fixeu-vos, era veí del Bon Ibèric, antiga seu de la penya i moltes vegades s'apropava i xerrava amb nosaltres de les seves aventures a la penya Gironina i explicava amb orgull que ells havien sigut els nostres antecessors, quan tractes amb una persona habitualment no li dónes importància al moment i ara ens penedim de no haver-nos fet cap foto amb ell en les moltíssimes ocasions que ens hem vist. Descansi en Pau.

Serem de primera

Amics, l'últim cap de setmana de Fires ha estat inoblidable, primer de tot, gràcies al Girona F.C., vam poder passar un gran dia a l'estand del club a la Fira de Mostres.

Ens va fer molta il·lusió poder compartir una estona amb molts de vosaltres que us vàreu acostar a l'estand, expresidents com en Patxi Otamendi o Carles Teixidor, exjugadors com en Fàbrega, penyistes gironistes i dels Canyeros i molta mainada, de veritat, gràcies.

Durant tot el dissabte vam viure un ambient molt festiu juntament amb els empleats del club, per acabar-ho d'arrodonir, el nostre veí d'estand, el gran Màgic Andreu ens va obsequiar en exclusiva per als qui érem allà amb un petit espectacle carregat de màgia i humor.

I diumenge van ser els nostres jugadors els qui ens van oferir també un gran espectacle màgic. Moltes vegades penses que el futbol són sensacions i diumenge quan vam arribar al 106 no dubtàvem que viuríem un partit de les grans ocasions i que seria molt difícil perdre'l, un 106 ple de gom a gom amb fidels habituals i d'altres no tant però que ens deien que venien a veure el partit allà perquè sempre que havien vingut mai havia perdut el Girona, feia preveure la gran festa final.

A la mitja part, els amics més íntims d'en Loren li van regalar pel seu aniversari una dessuadora de la nostra penya, és un orgull per a tots els immortals que un dels regals més preuats per mostrar l'estima a una persona sigui una peça de roba que porta el nostre escut.

Quan va acabar el partit, el 106 va esclatar i va ser el moment de celebrar la gran victòria amb un pica-pica amb calamars, aletes de pollastre i bacó, tot regat amb el vi que els nostres amics del Zaragoza ens havien regalat una setmana abans, vaja, un final de Fires somiat.

I diumenge ens arriba el Lugo, per demà divendres hem quedat a la nostra seu a les vuit del vespre per preparar una pancarta en positiu, "Todavía creemos, serem de primera", aquest és el nostre missatge, el rancor mai és bo i mirar enrere menys, així que diumenge tots a recolzar els nostres jugadors i a oblidar-nos del rival.

I tanquem aquest article amb regust agredolç, primer felicitem a la penya Saltenca i Los Jandristas que han fet un any i acabem amb el dolor per la mort de l'exjugador i "cronista oficial" del club, Jaume Curbet, descansi en pau.