Pluja d'estrelles

Si l'any 92, quan es va fundar la Penya Immortal, algú ens hagués dit que en un sol més passarien per Montilivi ni més ni menys que Real Madrid, Barcelona i Atlético de Madrid i que eliminaríem de la Copa del Rei a aquest últim, segurament hauríem pensat que el nostre interlocutor s'havia begut l'enteniment. Ben al contrari, hauríem estat davant d'un autèntic visionari. El nostre estadi sembla aquell programa que feien fa anys a Antena 3, Lluvia de Estrellas, en el qual els participants es caracteritzaven de les grans estrelles de la cançó per imitar-les. Les principals diferències? Que aquí no tenim a en Bertín Osborne i que això és ben real. Les estrelles aquí són autèntiques. I les que més brillen, per nosaltres, sempre són les gironistes.

Per a cracks, els que van reunir-se al col·loqui brillantment organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC en col·laboració amb la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona el passat 25 de gener a l'Espai Caixa de la Plaça Poeta Marquina. La trobada va aplegar a grans de la història blanc-i-vermella com ara Migue, l'heroi de l'últim ascens a Segona; Eugeni Bou, l'etern capità; o Xavi Agustí, el tècnic de tècnics. També vam comptar amb la presència de dos ex jugadors amb passat a ambdós equips, Javi García i Paco Nieto, i Ramón María Calderé, figura blaugrana dels 80 i gran coneixedor de les banquetes del futbol català. Entre el públic, a més de penyistes i aficionats al futbol de tota la província, va haver-hi representació de la nissaga dels Ribera que tantes alegries ha donat al Girona. El mestre de cerimònies va ser un clàssic del periodisme esportiu com Pere Escobar, acompanyat de dos representants gironins del gremi com Jordi Roura (Diari de Girona) i Xevi Masachs (L'Esportiu). Les valoracions de l'estat actual de les dues plantilles i de la importància que té pel Girona i per Girona estar a Primera van dominar la conversa, en la qual sense dubtes van regnar les divertides anècdotes d'en Xavi Agustí, com quan va alinear 13 jugadors en un partit amb boira o quan va fer 7 o 8 canvis en un partit de Copa aprofitant que ningú coneixia als seus jugadors en un camp de Primera. Un cop acabat l'acte, uns quants immortals, saltencs, paparres i cassanencs vam anar a sopar pel centre de la ciutat. Ens hauria encantat poder fer l'endemà un esmorzar amb l'afició culer, però es veu que no era el nostre cap de setmana de sort i cap de les penyes del Barça amb les que vam contactar (la de Girona, la de Banyoles i la Joan Gamper de la Ciutat Comtal) va poder trobar-se amb nosaltres per diferents motius. Ho seguirem intentant en futures ocasions, per part nostra no quedarà. Del partit, poca cosa podem dir que no hàgiu vist ja (amb una assistència rècord de 14.021 espectadors, segur que hi éreu per veure-ho). Potser si l'àrbitre s'hagués estalviat la vermella i els nostres haguessin tingut una mica menys d'innocència en les ocasions que van generar  la història podia haver estat ben diferent. Però bé, la nostra guerra es lluita més a Eibar o a casa contra el Huesca que en aquests matxs contra els grans.

El sorteig de la Copa del Rei va voler enfrontar-nos ni més ni menys que a l'actual campió d'Europa i del Món, el Real Madrid. La il·lusió va ser màxima en el gironisme, que després d'eliminar a l'Atlético veia a l'equip capaç de tot. I fins a la recta final del partit d'anada al Santiago Bernabéu semblava que tot estaria molt obert per a la tornada, però una assistència i un penal absurd provocats per Vinicius ens van recordar la distància existent entre ambdós equips. Tot i això, a força d'entrega i sacrifici el Girona ens ha acostumat a aconseguir fites impensables, així que no es pot descartar res si  dijous els d'Eusebio aconsegueixen sortir amb la màxima concentració i avançar-se ràpid al marcador. Els blancs porten un bon avantatge, però no poden relaxar-se. Per seguir aquest primer partit de l'eliminatòria, les forces immortals van dividir-se entre tres valents que van ser a Chamartín animant a l'equip i els qui ho van fer al 106. No vam sortir contents amb el resultat final, però això de plantar cara en un escenari tan important com aquest, no deixarà mai de semblar-nos un plaer.

  

I per a plaer, el que suposa per a nosaltres compartir la nostra passió pel futbol amb els qui l'entenen de manera sana i festiva. Dijous escriurem una nova pàgina dels nostres agermanaments amb la Peña Madridista Girona, que es remunten als temps en els quals el filial merengue, el Real Madrid Castilla, visitava el nostre estadi en partits corresponents al Campionat Nacional de Lliga de Segona Divisió. Aquest cop hem ideat conjuntament una prèvia al partit de dijous 31. La mateixa es durà a terme aquell mateix dia a partir de les 19 hores a la seu de l'agrupació gironina del club presidit per Florentino Pérez, situada al carrer Mare de Déu dels Àngels, 32. Hi haurà un deliciós berenar per als aficionats d'ambdós equips i farem petar la xerrada fins que arribi el moment del gran partit. Us hi esperem a tots, prohibit fallar!

Abans de desaparèixer per la porta envoltat de fum com passava al programa al qual fèiem referència al principi, aquest article s'acomiada fent memòria del dia del partit contra el Betis al Villamarín, que el gruix dels immortals vam veure al 106. La dolorosa derrota per un penal infantil comès per Douglas a l'últim minut del temps afegit ens va deixar una mica aixafats, el punt hauria estat just. De fet en Manuel Vázquez, soci de la Penya Immortal, directiu de la Peña Bética Girona-Olot i, com tots sabeu, regidor a l'Ajuntament de Girona, apostava precisament per l'empat a 3 en els pronòstics inicials. Només li va faltar un gol blanc-i-vermell per poder celebrar la X a la travessa amb el nou vi de la penya, embotellat pels Cellers Alsina & Sardà amb etiqueta personalitzada per a nosaltres. Recordem a tots els socis que si desitgen una caixa d'ampolles amb l'escut de la penya i la seva foto només han de posar-se en contacte amb el nostre president Pepe Sierra. Qui sí que va brindar va ser una de les nostres sòcies amb més antiguitat la Loli Pérez, que va celebrar el seu 40è aniversari en companyia dels seus amics i va rebre com a regal una samarreta del Girona FC. ¡Felicidades, Dolores!