dimecres, 16 de gener del 2019

Copa i brindis

Com bé ha compartit el nostre soci Joan Casermeiro a les seves xarxes socials, el Girona, en aquesta Copa del Rei, potser encara pensant en la nit de Cap d'Any, ha donat la campanada abans dels quarts. El Wanda Metropolitano ha sigut l'escenari on el nostre equip ha escrit una de les pàgines més brillants des que un grup d'amants del futbol va fundar el club el 1930 al Cafè Norat de la Rambla. Aquests dies no només hem fet un bon glop de la Copa, sino que també l'hem alçat per brindar i compartir bons moments amb amics que gaudeixen de les sensacions que et fa viure aquest esport tant com nosaltres.


EnormeColossalImmensEspatarrant. Se'ns acaben els adjectius grandiloqüents amb els quals qualificar el 3-3 d'ahir a la capital d'Espanya que va suposar l'eliminació de la Copa de l'Atlético de Madrid a mans del Girona FC. Pocs apostaven per nosaltres quan el bombo va emparellar-nos amb els del Cholo Simeone, però les ganes, l'esforç i l'encert dels nostres van poder amb un equip on el sou brut de la seva màxima estrella és superior al pressupost anual de l'entitat de Montilivi. No vam poder ser a l'estadi atlètic per presenciar la gesta, però l'ona expansiva de l'explosió d'alegria que va produir-se al 106 després dels gols de Valery, d'Stuani i, sobretot, de Doumbia, devia quedar-se a pocs metres d'arribar-hi.


El 9 de desembre va jugar-se el partit d'anada d'aquests vuitens de final. Va ser un matx sorprenent, ja que les abundants baixes i naturals reserves d'homes importants per part local no feien preveure res de bo contra uns colchoneros amb no pocs titulars a l'onze (entre ells ni més ni menys que Antoine Griezmann, que faria el 0-1). Gorka IraizozValeryPaik, Choco Lozano (quin golàs del catracho!)... noms poc habituals a les alineacions titulars gironistes que van plantar cara al vigent campió de la segona competició en importància a Europa i van tenir-lo tancat a la seva àrea durant molts minuts. El fred que vam passar els immortals que vam fer costat a l'equip, d'aquells que feia temps no es recordava a la nostra "muntanya màgica", va valdre la pena. Les cares congelades dels immortals de les fotos potser no ho demostren prou, però vam sortir de l'estadi molt satisfets del paper dels nostres i l'1 a 1 final que, com ja hem vist, va ser clau pel desenllaç de l'eliminatòria.


Passem pàgina (més que passar-la l'haurem d'emmarcar) d'aquesta fita i ens centrem en experiències que vivim més sovint però ens resulten igualment satisfactòries Ja feia un temps que, pel fet de celebrar-se les trobades a les seus d'altres penyes o per altres cicumstàncies, no rebíem a cap afició visitant al 106. Amb l'inici d'any vam recuperar aquest bon costum amb un dinar de germanor amb els integrants de la Penya Alabèscat desplaçats fins a la Ciutat dels Quatre Rius per presenciar el Girona FC - Deportivo Alabès del passat dissabte 12. Des del migdia el local va anar tenyint-se del blanc, el blau i el vermell que caracteritzen els uniformes d'ambdós equips. Immortals i babazorros van anar sumant-se a la festa i fent un vermut on les canyes i el calimocho van ser les estrelles. A l'hora de dinar, prop d'una trentena d'aficionats d'ambdós equips van compartir taula per degustar el ja clàssic menú, variat i hipercalòric (res millor per agafar forces per animar), que ens preparen la San i en You. 


Després d'una digestiva ratafia a la qual va convidar la nostra penya, va ser el temps dels parlaments, l'entrega d'obsequis i la foto de família. Molt lligat a aquest dolç licor va ser el regal, que com ja és habitual en totes aquestes ocasions, en Josep Garolera va tornar a fer als nostres amics albiazules. L'ampolla de ratafia i la caixa de galetes que els va donar van ser bones ambaixadores del seu poble natal, Santa Coloma de Farners. També va ser un moment especial per a un gran amic i soci de la penya que ens acompanya en molts actes i que com a regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona ha estat designat com a enllaç del consistori amb les penyes, en Cristóbal Sánchez. El seu fill, que malauradament no va poder acompanyar-nos, és un gran aficionat al bàsquet i sent passió pel Baskonia des de fa molts anys, i per allò de ser un equip de la mateixa Vitoria, també li desperta una gran simpatia l'Alavés. En Maykel García i en Pepe Sierra, presidents d'ambdues penyes, van simbolitzar l'amistat existent entre els seus respectius grups de seguidors amb un intercanvi de banderes i una abraçada fraternal. Després, sobre la gespa de Montilivi, ambdós equips van mostrar una igualtat de forces total. El Girona va aconseguir avançar-se amb un excel·lent gol de xilena d'Stuani, al qual esperem veure moltes temporades de blanc-i-vermell tot i els rumors que el situen a Barcelona aquest mateix mercat d'hivern (¡quédate, uruguayo!). Els d'Abelardo, però, van demostrar que tenen bons motius per presumir del seu cinquè lloc a la classificació de la Lliga i se les van empescar per empatar en una jugada en la qual la pilota, entre bots i rebots, va despistar als nostres defenses. Caldrà seguir animant per ajudar als jugadors gironistes a aconseguir la primera victòria de l'any. Serà al Villamarín contra el Betis?