Grans esperances

L'escriptor britànic Charles Dickens va publicar el 1860 una obra titulada "Grans esperances", en la qual es narra com un humil orfe aprenent de ferrer acaba convertint-se en un respectat cavaller de l'alta societat de Londres. Una història similar a la del Girona FC, una institució que des de les categories més modestes del nostre futbol va arribar a instal·lar-se a les divisions professionals de manera força sòlida. "Grans esperances" són també les que el públic de Montilivi té enguany dipositades en l'equip. Tenir el límit salarial més elevat de Segona fa que quedin poques excuses per tot allò que no sigui ser capdavanter a la classificació, i això es nota en el nivell d'exigència de l'afició, posat de manifest en converses, xarxes socials i també a l'estadi quan el joc de l'equip no és tan brillant com podria desitjar-se. Quelcom inaudit en anys anteriors a Can Girona, on s'acostumava a donar per bo qualsevol resultat que no fos gaire dolent sempre que hi hagués esforç i entrega, qualificant d'èxit la nostra simple presència a l'LFP. Que aquesta exigència no hagi estat freqüent no la converteix en il·legítima, és només un símptoma del creixement del club i ja no val qualsevol cosa. Contra Las Palmas hi va haver xiulets però tampoc es va deixar d'animar als homes d'Unzué quan calia assegurar la victòria, així que una cosa per l'altre: opinió i suport.

Abans de veure com el Girona s'enfrontava als grancanaris en aquest diumenge 22 de setembre, tal com vam avançar en l'article de la setmana passada, els immortals vam organitzar un "dinar de conjura". Dues derrotes seguides eren ja massa i s'havia de fer pinya per aturar la ratxa negativa com fos. Una vintena de membres de la penya va reunir-se al 106 per assaborir el menú xinès que ens va preparar en You. A més de celebrar l'aniversari de dos dels nostres socis, la Mari Solozano i en Jordi Huesca (¡felicidades, chicos!), vam tenir companyia de l'equip visitant. En Juan és un seguidor de la Unión Deportiva que viu a Martorell i va venir a Girona amb la seva filla Anna per presenciar el matx. La Federación de Peñas de la UD Las Palmas va posar-se en contacte amb nosaltres per entregar-los-hi un parell d'entrades que tenia per a ells el nostre amic Óscar de Las Palmas, que ara és encarregat de material dels pío-pío, i a més de la gestió van passar una bona estona amb nosaltres en els minuts previs a l'inici del partit.

Ja dins de l'estadi, a la sortida dels equips abans de l'inici d'ambdues meitats vam exhibir, en nom de tots els penyistes gironins una pancarta de suport a la campanya de cerca d'en Yago que havíem confeccionat dissabte. En Yago és un jove del Bierzo desaparegut fa un parell de mesos. Els seus familiars i amics reclamen que les autoritats emprin tots els mitjans disponibles per trobar-lo. En Yago és nebot de la Mª Carmen, presidenta de la Federación de Peñas de la SD Ponferradina, i davant la petició d'ajut d'un dels integrants d'aquesta gran família que formem tots els aficionats al futbol d'Espanya, no vam dubtar en col·laborar. Creuem els dits per tenir-lo aviat amb els seus. En un altre ordre de coses, volem destacar el detall que va tenir el club amb el públic congregat a Montilivi. Tot i les previsions de pluja, la xafogor que es vivia al coliseu blanc-i-vermell a les quatre de la tarda era insuportable. El bar de Gol Sud va oferir aigua de franc fins a esgotar existències a tothom qui la va demanar. Esperem que sigui quelcom habitual en propers partits jugats en dates tan caloroses. És un avanç, en anteriors casos com aquest es va deixar que tothom que no passés per caixa corregués perill de deshidratació. Pel que fa al partit, com ja hem dit, van sentir-se xiulets en alguns moments i contra alguns jugadors en concret, fet que va sorprendre a molt. El joc dels gironistes no va tenir tota la fluïdesa que pot esperar-se de la qualitat de la plantilla, tot i que tampoc va ser un matx on es patís gaire. Al final, l'entrada de Samu Saiz va revolucionar-ho tot i, gràcies a una pena màxima transformada per Stuani, vam sumar tres punts. Fins que s'hagin consolidat els automatismes de l'equip, és la millor notícia que hi pot haver: sumar. Tornant al tema de les xiulades, cal dir que van ser en moments puntuals i casos determinats, no una constant. La gent també va fer costat a l'equip quan més ho necessitava. No en va, al nostre bloc va ser un dels partits on més es va animar gràcies a la comunió amb el Jovent Gironí, complementant-nos i respectant els càntics de cadascun. Fins i tot en el tema de la visibilitat hi va haver alguna millora, ja que durant la primera part no van exhibir les grans banderes que impedeixen veure correctament les jugades pròximes a la porteria i a la segona ho van fer amb major moderació que en ocasions anteriors. Llàstima que un moment clau com el del penal tornés a fer acte de presència una d'elles, dificultant veure amb precisió a llançador i porter, com pot veure's a la foto que encapçala aquest paràgraf. S'ha de seguir treballant amb la Federació i el club per solucionar aquest cas del tot. De moment, veurem si contra el Deportivo, el dia 3 d'octubre, es duu a terme la prova pilot de canvi d'ubicació del grup d'animació. Seguirem atents.

Una de les grans novetats de la jornada va ser la instal·lació per part del club de plafons amb els escuts de totes les penyes federades a la part inferior de la lona que cobreix la zona on s'aguantava l'any passat l'ampliació de Gol Nord. Un altre detall que esperem que sigui símptoma de la voluntat del club d'iniciar una nova etapa de relacions cordials amb les penyes i l'afició en general. Fins ara, amb l'actual propietat, no s'han caracteritzat per una especial sensibilitat i caldrà més que això per recuperar-les. Des de la nostra penya vam aprofitar per immortalitzar-nos (i mai millor dit) al cantó del nostre escut amb l'orgull de saber que, fins i tot quan no jugui el Girona, serem a Montilivi. Després del matx alguns immortals com en Jorge Berna van fer sessió continua, com als antigament es feia als cinemes, i van desplaçar-se a Fontajau per presenciar la Supercopa d'Espanya de bàsquet femení entre l'Uni i el Perfumerías Avenida de Salamanca. El títol va quedar-se a casa després d'un disputat partit, així que donem l'enhorabona a tot el món del bàsquet de la nostra província per aquest nou èxit de l'esport gironí.

La que s'emporta la palma entre les notícies felices de la jornada de diumenge és, sense cap mena de dubte, la tornada del petit Gerard a l'estadi. Fa uns mesos vam recopilar missatges d'ànim de jugadors del primer equip i exhibir una pancarta on expressàvem el nostre suport a aquest vailet de 10 anys per l'operació per millorar de la leucèmia a la qual se sotmetia. El seu entrenador als alevins del FC Sarrià, el nostre soci José Luis Cano, li va cedir el seu abonament pel partit contra Las Palmas. Ens posa molt contents veure com en Gerard ja es troba amb tota l'energia del món per animar a l'equip dels seus amors. Tot un campió! 

Imatge: Google Maps

La següent parada d'aquesta Liga Smartbank ens porta dissabte a un dels nostres destins favorits, Huesca. Recordar amb més profunditat la gran amistat que ens uneix a la Peña Fenómenos Oscenses i l'excel·lent tracte que ens han dispensat cada vegada que hem visitat aquesta localitat aragonesa seria reiteratiu, ja que mai ens hem cansat de repetir-ho. Després del somni acomplert de veure un partit entre els nostres equips a Primera, tornem als orígens, a la Segona Divisió en la qual va començar tot. Esperem que sigui només un pas previ a tornar a l'elit que tant ens va agradar tastar als aficionats d'aquests dos clubs amb trajectòries molt similars. De moment, per dissabte ja tenim preparat un viatge de la mà de la Federació de Penyes i un dinar de germanor amb els Fenómenos al Restaurante El Cerro, molt proper a l'Alcoraz. Diversió assegurada. I esprem que també tres punts més pel Girona.