jueves, 23 de febrero de 2017

Dolç patiment

Ratafia versus sobrassada: una altra tarda més de bon rotllo entre gent que s'estima el futbol i sap que el contrari és un rival però mai un enemic. Es va patir de valent per aconseguir tres punts disputadíssims contra un gran Mallorca. I vam fer costat a uns companys que ho han passat malament. Ara, ens toca explicar-vos-ho. Som-hi!


Quina gentada per aquesta prèvia! El nombre de mallorquins estudiant i/o treballant a Catalunya és més que considerable, el que explica l'èxit d'una trobada que va aplegar a més de 60 aficionats entre gironistes i vermellencs. Ens van acompanyar la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona, a la qual vam tenir l'honor de veure renéixer en l'acte celebrat aquest estiu a l'antiga Fàbrica Damm, i la Penya Mallorquinista "Es Xubasquero", que porta des del 98 mantenint viva la flama de l'estima cap a l'equip illenc a la Ciutat Comtal. També hi va haver gent arribada des d'altres indrets d'Espanya, com ara l'amic Tolo, directament arribat de les Balears o un petit grup procedent de Madrid. Tots van poder compartir l'experiència immortal: un dia de futbol com cal, malgrat que els tres punts es quedessin, com a nosaltres ens agrada, a Montilivi. Com bé sabeu tots els que l'heu viscuda, sol compondre's d'un dinar amb el qual qui no va sortir rodolant va ser perquè no vol, begudes espirituoses tradicionals i importades i ganes de riure, cantar i conversar sobre el futbol i la nostra vida i miracles.


El bon humor i la cridòria lògica d'una festa també van saber deixar pas al silenci més emotiu en el minut de silenci que els nostres convidats ens van demanar fer en record de dues persones molt estimades per tots ells i que ens han deixat recentment: Paco Llabrés, president de la Germandat d'Alfonsins, i Joan Quetglas, president de la Penya Mallorquinista Bunyola. Descansin en pau. En un altre ordre de coses relacionades amb la jornada, ens agradaria destacar el suport que vam rebre del regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, Sr. Cristóbal Sánchez, que ens va acompanyar una bona estona i mostrar el seu interès per l'acollida que donem a les aficions que venen a casa nostra, destacant que deixem sempre "deixem molt amunt la imatge de la ciutat" allà on anem. Aquest membre de la corporació municipal també va anunciar-nos que l'alcaldessa li ha confirmat que intentarà buscar un moment lliure a la seva agenda per poder visitar-nos en un d'aquests àpats de germanor. Un orgull complir amb aquell lema popularitzat per la regidoria d'esports del consistori, el de "Fem esport, fem ciutat". Encara que el veiem més que fer-lo, però això ja són figues d'un altre paner.


Del partit se n'ha parlat molt, i el que nosaltres hi podem aportar després d'haver-lo vist des de la graderia és dir que darrera de somriures com els que llueixen a la foto en Javi i la Sandra hi ha molt de patiment. Sense fer el Girona un joc gens dolent (moltes fases del matx van ser completament seves), es va trobar amb un Mallorca amb ganes de batallar com hom suposa que ho hauria de fer tot un Mallorca, molt ben ordenat i lluny del rendiment més aviat pobre que l'ha portat a posicions que estan molt lluny de les que freqüentava en les dues últimes dècades. Ni quan la pressió gironista va fer perdre els papers a un jugador balear que va acabar expulsat la cosa va ser més senzilla. Només un vol sense motor d'Aerolíneas Juanpe va aconseguir perforar una porteria que semblava tancada amb pany. L'explosió d'alegria va ser de les que fan època, com ho va ser, aquest cop sí, el caliu de Montilivi en els minuts més complicats. Tant que va excitar a Machín i tot, segons va comentar en roda de premsa. Ara resultarà que la cançó tenia tota la raó i els gironins som collonuts (literalment).


De la mateixa manera que li donem a l'equip, de vegades toca donar-nos suport entre aficionats. Els últims dies han sigut força moguts pels companys de la Penya Saltenca arran de la prou coneguda polèmica del vídeo compartit al seu perfil de Twitter. Com és evident, des de la nostra associació el condemnem i considerem de mal gust, però també entenem que és un tema que correspon solucionar internament a una penya que sabem que està formada per gironistes de sentiment. Això ho demostra el fet que ràpidament han buscat reparar l'errada amb canvis importants que ens van presentar dimarts en una reunió informativa celebrada al Bar La Gallega de Salt a la que vam ser amablement convidats juntament amb membres d'altres penyes gironistes. Molta força companys! Endavant Girona!  

sábado, 18 de febrero de 2017

Passió infinita

Quan hom diu que quelcom és infinit, ens referim al fet que no té final. No és una bona manera de descriure al nostre Girona, ja que aquesta setmana ha confirmat la seva presència, per segon cop en tres anys, al partit decisiu pel títol de la Copa Catalunya. La que sí que és infinita és la nostra estima per aquests colors, una bogeria que ens fa seguir-lo a la graderia o a distància sigui quin sigui el resultat, com veurem ara en la crònica d'aquests últims quinze dies.


Encetarem l'article amb el material més fresc, el de fa tot just un parell de dies. Com ja hem comentat, el Girona va confirmar dimecres a Badalona la seva classificació per a la final de la Copa Catalunya per segon cop en la seva història. Un petit grup d'immortals, acompanyats per l'amic Ángel de la Saltenca, no ens vam voler perdre la cita i vam fer costat als nostres a la ciutat del popular Anís del Mono. A diferència del que ha passat amb les dues potències històriques del futbol català, el Girona va demostrar el seu respecte per la competició autonòmica amb un onze on algun jugador amb menys minuts durant la temporada va compartir alineació amb d'altres més habituals a la Liga 1|2|3. Ens agradaria molt que aquest respecte pel futbol més modest, del qual hem format part durant la major part de la nostra història, continués en cas d'aconseguir la fita que tots tenim al cap. Val molt la pena tenir ocasió de conèixer gent tan fantàstica com els integrants de la Peña Betulians, que ens van acollir a casa seva amb els braços oberts i compartir amb nosaltres un agradable tercer temps d'aquells amb regust d'autèntic futbol. Entre això i el flamant Estadi Municipal, ara sabem perquè en Serrat cantava allò de "Qué bonito es Badalona". Si s'ha de triar seu neutral per la final, que comptin amb el nostre suport: hi volem tornar.

Foto: Diari de Girona

D'una competició d'eliminatòries passem a la de la regularitat. El Girona continua amb pas ferm a la lliga. El calendari va voler fer-nos rebre un Real Valladolid en una ratxa de 5 victòries en 7 partits. Els castellans començaven a demostrar la condició de candidats a estar part alta de la classificació que se suposava que tenien a principi de temporada, però el Girona s'ho va manegar per fer un partidàs. El de Machín és un equip de recursos: tant et marca un gol de videojoc com el que va aconseguir Coris com t'aprofita una errada monumental com la del porter del Pucela en el 2 a 0. Una cosa semblant passa a la penya. La falta de temps va impedir que el nostre secretari pogués portar els pals de les banderes, però tot i això vam aconseguir donar color al Gol Sud. Destacar també el retorn a casa de Becerra i Mata. En el cas del primer hi va haver unanimitat per rebre'l amb l'estima que mereix algú que ha estat gran defensant aquest escut, però Montilivi va demostrar una major divisió d'opinions amb en Jaime, amb diferents retrets pel seu suposadament prematur fitxatge pel Valladolid la temporada passada o la celebració del gol en el partit d'anada. També va existir aquesta varietat de parers entre els nostres socis, no ens amaguem, però la majoria creu que un futbolista que va esforçar-se tant amb la samarreta blanc-i-vermella sempre serà, d'alguna manera, un dels nostres.


Després d'una victòria de prestigi, va arribar un cop de sort. El Girona es va trobar al Juegos del Mediterráneo amb un Almería que no vol despenjar-se de la lluita per la salvació i li va ser impossible fer pujar cap gol al marcador, que va reflectir un empat a 0 després dels 90 minuts de joc. Però com que els campions estan aliats amb la fortuna, aquesta ens va picar l'ullet i la jornada va completar-se amb la victòria del Getafe contra el Cádiz, que augmenta a 6 punts la nostra distància amb el tercer classificat. La sort també va aterrar al 106, on un bon grapat d'immortals vam seguir per televisió el partit dels blanc-i-vermells a les terres del sud. Va ser en forma de premi, el que vam sortejar al descans per gentilesa de la Cafeteria Chaplin. La Mari Solozano i la Maria Mascort van ser les guanyadores de la rifa i gaudiran d'un deliciós dinar en aquest establiment gironí. Enhorabona!

  
En unes hores rebem a casa un equip d'aquells que en les últimes dècades havia estat gairebé sempre a Primera, sent fins i tot animador del campionat, guanyant la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya i fins i tot arribant a una final de la Recopa: el RCD Mallorca. La llei del futbol, que un dia et porta a la glòria i l'altre al pou, ha fet que estiguin vivint temporades complicades a Segona, però no deixen de ser un equipàs d'aquells contra els que motiva jugar. Nosaltres ja tenim els nervis a la panxa i volem ajudar al nostre Girona a guanyar als vermellencs. Començarem intentant deixar KO als seus aficionats amb un bon tiberi en el dinar de germanor que hem organitzat d'aquí a unes hores amb la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona. El triomf està en mans dels gironistes, no el deixem escapar. Omplim Montilivi!   

jueves, 2 de febrero de 2017

Més guanyat que perdut

Torna l'acció al blog blanc-i-vermell per excel·lència, i ho fa amb una repassada a uns dies que han anat acumulat prou fets destacables en l'òrbita gironista i el panorama futbolístic nacional com per omplir aquestes línies que esperem que assaboriu com nosaltres vam fer amb el protagonista porcí d'una de les nostres últimes activitats.


Primera etapa: Girona-Sevilla. Sevilla Atlético, no us espanteu que no ens vam moure de Montilivi. I això en un diumenge com en el que es va celebrar el partit, ja té mèrit. Va caure un xàfec d'aquells que feia temps que no vèiem a l'estadi. Alguns mitjans de comunicació fins i tot van especular amb la suspensió del matx en els moments previs. Un clar exercici d'exageració, ja que recordem dies amb molta més pluja i pitjor drenatge de la gespa en els que sí que es va jugar, com per exemple un Girona-Betis de 2011 en el que baixaven cascades d'aigua per les escales de la graderia. Es veu que quan els sevillans visiten la nostra ciutat, l'aigua els acompanya. Que es pogués practicar el futbol sobre el verd gironista no vol dir que fos senzill, el camp estava molt pesat i podem donar gràcies al cel per no acabar amb cap dels 22 protagonistes lesionats. El Girona va fer valer la seva major experiència per aconseguir dos gols que van deixar sense capacitat de reacció al filial sevillista, que tot i la derrota va deixar la sensació que, amb un camp com Déu mana, hauria protagonitzat un dels partits més interessants de la temporada en posar-lo davant del bon moment dels nostres jugadors. Tot i les lògiques baixes en un dia així, un grapat d'immortals no vam fallar a la cita, mullant-nos, passant fred, aplaudint i saltant per entrar en calor i no perdre els dits i gaudint d'animar aquest equip que va encadenar la seva quarta victòria consecutiva.


Seguim cap a la següent estació. Porta per nom "Solidaritat". La nostra recollida de menjar va arribar a la seva fi després de les nombroses aportacions dels nostres socis i amics. Pasta, llegums, productes infantils... vam aconseguir emplenar tota una fila de taules al 106, cosa que ens fa sentir orgullosos de veure com els immortals responen a les crides que els hi fem, ja sigui per donar suport al Girona o per ajudar a la gent que no passa per bons moments a la nostra província. L'acte d'entrega va tenir lloc a les instal·lacions de la Fundació Privada Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. Hi van assistir diversos membres de la nostra directiva, el president d'aquesta entitat benèfica, Frederic Gómez Pardo, i el responsable de l'àrea social del Girona FC, Albert Mateos.


La locomotora immortal no es va aturar. En la Quina de Cap d'Any, un dels premiats va tenir una gran tarda de sort i va guanyar tres dels cinc pernils en joc. Com a mostra de gratitud, en va deixar un a la penya per compartir-lo entre els socis. El partit contra l'Elche que vam veure a la nostra seu va ser una ocasió ideal per organitzar una bona festa i cruspir-nos-el. Dels més de 50 gironistes que van presenciar el matx al 106, uns 30 vam compartir taula i assaborir la peça que va tallar en Joan Brunet, pel que fa a tall de pernil. Els presents també van ser convidats a una selecció de tapes i a compartir els dos lots que ens va regalar el que fou president del Girona FC i gran amic de la Penya Immortal Girona, Antoni Escudero.

    
Penúltima parada en la qual farem un breu repàs a l'actualitat de l'afició del futbol espanyol. Aficiones Unidas - AFEPE ha posat en marxa el web www.diariodeaficionesunidas.es, amb un equip de periodistes al darrere per donar veu a tot el que fem els penyistes i seguidors dels clubs del nostre país dins i fora dels estadis. Una d'elles és el Congrés Nacional que farem al juny a Granada. Tancades les inscripcions, serem més d'una vintena d'immortals els que gaudirem de tres dies memorables a la capital de l'antic regne nassarita. Una oportunitat immillorable de crear vincles d'amistat entre tots els que vivim el futbol amb l'esperit sa i alegre que el rei dels esports mereix. Desgraciadament, no tothom ho entén de la mateixa manera, i si no que li diguin a la Peña Cultural Sevillista "A 1000 km de Nervión". Aquesta agrupació catalana de seguidors del Sevilla va veure com un grup de brètols tacava de violència la celebració del seu 10è aniversari en la que comptaven amb la presència del màxim responsable del seu club. Des d'aquí volem expressar tot el nostre suport a en Joan Morán, president d'aquesta penya, i tots els seus companys.


Final de trajecte: tindrem noves bufandes! Amb motiu del nostre 25è aniversari hem fet la quarta comanda de bufandes de la nostra història, aquest cop amb un disseny que combina els colors del nostre estimat Girona amb una elegant tonalitat negra. Si vols ser un dels més ben vestits de Montilivi, tindràs l'ocasió d'adquirir-la ben aviat a la nostra seu per només 6 euros si ets soci de la penya i 8 si encara no en formes part.