sábado, 18 de febrero de 2017

Passió infinita

Quan hom diu que quelcom és infinit, ens referim al fet que no té final. No és una bona manera de descriure al nostre Girona, ja que aquesta setmana ha confirmat la seva presència, per segon cop en tres anys, al partit decisiu pel títol de la Copa Catalunya. La que sí que és infinita és la nostra estima per aquests colors, una bogeria que ens fa seguir-lo a la graderia o a distància sigui quin sigui el resultat, com veurem ara en la crònica d'aquests últims quinze dies.


Encetarem l'article amb el material més fresc, el de fa tot just un parell de dies. Com ja hem comentat, el Girona va confirmar dimecres a Badalona la seva classificació per a la final de la Copa Catalunya per segon cop en la seva història. Un petit grup d'immortals, acompanyats per l'amic Ángel de la Saltenca, no ens vam voler perdre la cita i vam fer costat als nostres a la ciutat del popular Anís del Mono. A diferència del que ha passat amb les dues potències històriques del futbol català, el Girona va demostrar el seu respecte per la competició autonòmica amb un onze on algun jugador amb menys minuts durant la temporada va compartir alineació amb d'altres més habituals a la Liga 1|2|3. Ens agradaria molt que aquest respecte pel futbol més modest, del qual hem format part durant la major part de la nostra història, continués en cas d'aconseguir la fita que tots tenim al cap. Val molt la pena tenir ocasió de conèixer gent tan fantàstica com els integrants de la Peña Betulians, que ens van acollir a casa seva amb els braços oberts i compartir amb nosaltres un agradable tercer temps d'aquells amb regust d'autèntic futbol. Entre això i el flamant Estadi Municipal, ara sabem perquè en Serrat cantava allò de "Qué bonito es Badalona". Si s'ha de triar seu neutral per la final, que comptin amb el nostre suport: hi volem tornar.

Foto: Diari de Girona

D'una competició d'eliminatòries passem a la de la regularitat. El Girona continua amb pas ferm a la lliga. El calendari va voler fer-nos rebre un Real Valladolid en una ratxa de 5 victòries en 7 partits. Els castellans començaven a demostrar la condició de candidats a estar part alta de la classificació que se suposava que tenien a principi de temporada, però el Girona s'ho va manegar per fer un partidàs. El de Machín és un equip de recursos: tant et marca un gol de videojoc com el que va aconseguir Coris com t'aprofita una errada monumental com la del porter del Pucela en el 2 a 0. Una cosa semblant passa a la penya. La falta de temps va impedir que el nostre secretari pogués portar els pals de les banderes, però tot i això vam aconseguir donar color al Gol Sud. Destacar també el retorn a casa de Becerra i Mata. En el cas del primer hi va haver unanimitat per rebre'l amb l'estima que mereix algú que ha estat gran defensant aquest escut, però Montilivi va demostrar una major divisió d'opinions amb en Jaime, amb diferents retrets pel seu suposadament prematur fitxatge pel Valladolid la temporada passada o la celebració del gol en el partit d'anada. També va existir aquesta varietat de parers entre els nostres socis, no ens amaguem, però la majoria creu que un futbolista que va esforçar-se tant amb la samarreta blanc-i-vermella sempre serà, d'alguna manera, un dels nostres.


Després d'una victòria de prestigi, va arribar un cop de sort. El Girona es va trobar al Juegos del Mediterráneo amb un Almería que no vol despenjar-se de la lluita per la salvació i li va ser impossible fer pujar cap gol al marcador, que va reflectir un empat a 0 després dels 90 minuts de joc. Però com que els campions estan aliats amb la fortuna, aquesta ens va picar l'ullet i la jornada va completar-se amb la victòria del Getafe contra el Cádiz, que augmenta a 6 punts la nostra distància amb el tercer classificat. La sort també va aterrar al 106, on un bon grapat d'immortals vam seguir per televisió el partit dels blanc-i-vermells a les terres del sud. Va ser en forma de premi, el que vam sortejar al descans per gentilesa de la Cafeteria Chaplin. La Mari Solozano i la Maria Mascort van ser les guanyadores de la rifa i gaudiran d'un deliciós dinar en aquest establiment gironí. Enhorabona!

  
En unes hores rebem a casa un equip d'aquells que en les últimes dècades havia estat gairebé sempre a Primera, sent fins i tot animador del campionat, guanyant la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya i fins i tot arribant a una final de la Recopa: el RCD Mallorca. La llei del futbol, que un dia et porta a la glòria i l'altre al pou, ha fet que estiguin vivint temporades complicades a Segona, però no deixen de ser un equipàs d'aquells contra els que motiva jugar. Nosaltres ja tenim els nervis a la panxa i volem ajudar al nostre Girona a guanyar als vermellencs. Començarem intentant deixar KO als seus aficionats amb un bon tiberi en el dinar de germanor que hem organitzat d'aquí a unes hores amb la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona. El triomf està en mans dels gironistes, no el deixem escapar. Omplim Montilivi!   

No hay comentarios: